Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




01 d’octubre 2008

Presentació


MANIFEST I BASES

Després d’un llarg període de reflexió, un grup de sabadellencs, el 29 de maig del 2.008 vam constituir la “Unió Catalanista de Sabadell “. En aquesta reunió, també vam aprovar el document Manifest i Bases, amb el qual definíem el nostre moviment i que prefigura un nou catalanisme.

Volem fer referència, que el 1891 es va crear una Unió Catalanista per a la defensa dels drets de Catalunya, que establí les Bases de Manresa, va col·laborar amb la publicació de La Renaixença i varen organitzar el Primer Congrés Catalanista. En fou un dels presidents, el sabadellenc Manuel Folguera i Duran (1867-1951).

Només ens guia l’afany de servir a la nostra Pàtria, de mantenir la nostra llengua i com objectiu final, la consecució d’un Estat propi que ens defensi com a Nació. L’Estat Espanyol ens impedeix manifestar-nos amb plenitud, ens maltracta en tots els aspectes, és un impediment constant al nostre desenvolupament i ens empobreix econòmicament amb impostos abusius i discriminatoris. El poble de Catalunya ha fet un mal negoci durant el temps que hem estat sotmesos a l’Estat Espanyol. Continuar dins d’aquest Estat ens porta irremissiblement a la pèrdua de la nostra personalitat nacional, a l’empobriment econòmic i a la desaparició de la nostra llengua. Com que no volem interferències partidistes o sectàries, iniciem aquest procés al marge de qualsevol partit.

Les circumstàncies que van propiciar la Renaixença i la creació del Moviment Catalanista han variat radicalment. Aparentment, la majoria dels projectes a curt termini que s’havien proposat, s’han aconseguit plenament. Però en les coses més essencials i en els objectius a llarg termini, la realitat quotidiana, ens demostra, que estem en pitjor situació. La democràcia no ens ha permès avançar com a Nació, ni desenvolupar-nos econòmicament. Tot el contrari, la nostra dependència envers l’Estat Espanyol, es cada dia que passa més asfixiant. Estem patint una invasió cultural, social i econòmica sense precedents, que amenaça directament als nostres trets essencials i nacionals. També han fallat les esperances dipositades en Europa. Ens sentim enganyats i decebuts. Som un País ocupat i sotmesos a un Estat que és el principal enemic de Catalunya.

Per tots els motius exposats i molts d’altres que no hem esmentat però que son prou coneguts, cal dotar al Moviment Catalanista d’uns nous continguts i d’uns designis més ambiciosos, que s’adaptin millor a les necessitats i a la realitat del nostre país, sense renunciar als seus trets essencials i als seus objectius inicials. Cal adaptar el Catalanisme a les noves circumstàncies i als nous problemes que la pertinença a l’Estat Espanyol ens planteja i que la globalització ens imposa.

En aquest context, creiem que aquesta proposta pot ajudar a superar la situació actual i frenar la degradació de la vida pública i política que estem vivint i suportant. Pot ser l’eina que continuï la tasca que el catalanisme identificat amb la Renaixença va realitzar a Catalunya i que només van poder aturar les dictadures a que ens va sotmetre l’Estat Espanyol. No sabem si aquesta iniciativa és la millor solució pels problemes que tenim plantejats. Avui per avui, però, no en tenim cap més.

Volem ser i per tan som, els hereus del catalanisme que va despertar En Bonaventura Aribau, amb l’Oda a la Pàtria, el de la Solidaritat Catalana, el de la Mancomunitat d’En Prat de la Riba, d’En Puig i Cadafalch, l’Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, etc. Heretem un llegat històric al qual no volem renunciar. Tot el contrari, volem recuperar-lo, continuar-lo amb el mateix esperit que el va inspirar i superar-lo.

Només han variat els objectius, per la simple raó de que la majoria de les propostes polítiques que van plantejar, pràcticament s’han assolit totes. Una altra cosa és que els resultats hagin estat satisfactoris. També ha variat radicalment el context polític, social, religiós, militar, europeu, mundial, ideològic, econòmic i per damunt de tot l’impacte i metamorfosi que l’allau immigratori ha comportat en la població. Aquestes transformacions també ajuden a entendre la insatisfacció que tenim, tot hi haver aconseguit una bona part de tot allò que reclamava el catalanisme original.

La Unió Catalanista de Sabadell és un enunciat obert que vol donar resposta als reptes que totes aquestes transformacions han originat. Per definició hi cap tothom, però això no implica haver de renunciar a les pròpies conviccions ni a les idees que hom pot tenir sobre la manera d’enfocar-ho i les lògiques implicacions polítiques que comporta. Som els catalans nacionalistes que per responsabilitat i patriotisme hi hem de donar contingut i força.

Per aconseguir els objectius que va definir el catalanisme i pels quals els catalanistes hem lluitat, és condició imprescindible, que els catalans tinguem consciència de la nostra realitat nacional i de la responsabilitat que se’n deriva. També dels reptes que això planteja i de l’esforç que comporta. Cap Nació sense Estat pot aconseguir-lo, si els seus habitants no estan disposats a lluitar per fer realitat aquest anhel. Per tirar endavant aquest projecte, ens calen nacionalistes, gent que estimi a Catalunya. Ens fan falta patriotes i ens sobren traïdors.

L’Estat de les Autonomies amb el cafè per a tothom, la solidaritat d’una sola direcció, l’espoli fiscal i una democràcia dubtosa mediatitzada pels tribunals, ha esdevingut l’instrument amb el qual, l’Estat Espanyol impedeix que Catalunya pugui exercir el seu dret a governar-se d’acord amb els seus interessos, a desenvolupar una política adequada a les seves necessitats i a conservar la seva personalitat. En les qüestions d’Estat, els partits nacionalistes espanyols, actuen al uníson, per impedir que Catalunya i els catalans tinguin el dret a decidir tan les qüestions actuals, com el seu futur. Aquesta repressió encoberta de l’aparell estatal i encoratjada pels mitjans de comunicació espanyols, ens fa dir que ja n’hi ha prou d’aquesta farsa. Ha arribat el moment de posar data de caducitat a la dependència de l’Estat Espanyol, personificat en una monarquia borbònica obsoleta i d’amargs records.

Conseqüentment, l’objectiu del catalanisme renascut, només pot ser el d’aconseguir un Estat propi, que defensi els nostres legítims interessos. Tenim el dret a decidir i no hi renunciarem. Desitgem una Catalunya lliure i sobirana. El nostre amor no és ni Espanya, ni Europa, ni el Món. És Catalunya com a Nació i amb el corresponent Estat. El nostre Estat. Volem ser lliures en una Catalunya lliure. És pels motius exposats, que el Logotip de l‘Unió Catalanista de Sabadell (UCS), l’Associació que estem promovent i proposant, és l’Escut Reial de Catalunya, símbol de l’Estat Català.

Aquest col·lectiu, neix i es constitueix, amb l’objectiu d’aglutinar a tots els catalanistes sense exclusions. Amb la voluntat de que la Societat Sabadellenca, en tots els aspectes de la Societat Civil (associativa, social, econòmica, esportiva, cultural, recreativa, etc.), s’impregni dels ideals catalanistes. També les Institucions Polítiques i els Partits.

Volem fomentar el catalanisme en la vida política, econòmica, social, cultural, educativa, laboral, veïnal i artística de Sabadell. Expressarem la nostra opinió mitjançà o utilitzant totes aquells Mitjans o Entitats que per la seva capacitat d’incidir, puguin ser rellevants en el seu camp propi o específic.

Cal influir amb la nostra opinió i amb les nostres aportacions, en tots els àmbits ciutadans. Especialment aquells més influents per dinamitzar i propagar el catalanisme a Sabadell. Directament o amb la col·laboració de les Associacions o Entitats sabadellenques. Per exemple: les qüestions històriques, culturals, patrimonials, del nomenclàtor (record dels Sabadellencs preeminents) es podria fer a través de les nombroses Entitats especialitzades ja existents. Igualment amb la cultura, la llengua o el medi natural. Els aspectes municipals o polítics, través dels partits nacionalistes.

Volem influir, implicar-hi i fer participar al major nombre possible d’Entitats en aquest projecte de rellançament del catalanisme. Només amb l’ajut del teixit associatiu de la ciutat, podrem arribar a un nombre significatiu de ciutadans, la qual cosa ens permetrà poder donar a conèixer i aconseguir que un gran nombre de persones i col•lectius s’adhereixin a la Unió Catalanista de Sabadell. Només d’aquesta manera podrem enfortir la consciència nacional i augmentar el nombre de nacionalistes. Aquests son els requisits imprescindibles per poder exercir amb garanties d’èxit, el dret a decidir.

També seria desitjable, que en la Societat Civil Sabadellenca, els llocs claus estiguessin ocupats per persones afins als ideals catalanistes, democràtics i lliberals. D'una manera especial volem influir perquè els partits catalans siguin en primer lloc, nacionalistes. El dilema polític realment important i transcendent que tenim plantejat, no és la divisió dreta o esquerra, totalment superada i obsoleta, sinó la dicotomia nacionalisme català o espanyol. La supeditació, pervivència i utilització del dilema dreta esquerra, és una trampa que hem de combatre, doncs és la mare de la majoria dels mals que ens afecten, com per exemple el desgovern del Tripartit.

Aquesta qüestió és de vital importància tenir-la clara i denunciar-la sense contemplacions ni complexes. Aquest dilema ens recorda un altra de semblant a l’any 1.936, que consistia en fer la revolució per guanyar la guerra o guanyar la guerra per poder fer la revolució. El Govern de la Generalitat del 1.936, va perdre el control i la governabilitat, va ser còmplice i culpable del desgavell i de la repressió a la reraguarda, amb els conseqüents assassinats de catalanistes i de la destrucció de patrimoni nacional català. També responsable del desastre militar. El resultat: una dictadura espanyola, anticatalana i feixista. També la interrupció traumàtica de la Renaixença i que encara no hem superat.

La Unió Catalanista de Sabadell (U C S), neix amb voluntat integradora. Ens adherim al “Tercer Congrés Catalanista i a totes les iniciatives que promoguin la catalanitat. Resta obert a tota la gent que estimi el País i segueixi els ideals catalanistes. És una condició òbviament necessària però no suficient.

No volem estar sotmesos a cap disciplina de Partit i menys ser-ne un apèndix. Ens restaria credibilitat i el projecte que volem tirar endavant estaria condemnat al fracàs. Col·laborarem sempre que ho considerem oportú amb tots aquells que es mereixin la nostra confiança. Tampoc combregarem amb rodes de molí. No tenim una data per la independència, tampoc la proclamarem. El que farem serà treballar per aconseguir-la.

Si la idea qualla i cristal·litza en una associació operativa, res impedirà que s’estenguin per tot el País i en tots els llocs on encara quedin catalans, Agrupacions o Unions Catalanistes Locals, adherides al Moviment Catalanista del segle XXI.

Fonamentats en el Catalanisme de la Renaixença, volem formular el Catalanisme de la Independència.

Sabadell, 30 d'octubre de 2008

La Coordinadora de la UCS

Els interessats en adherir-s'hi, podeu fer-ho al nostre correu :
unicatsabadell@gmail.com