Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




03 de novembre 2008

Per una Catalunya forta en l’Europa del segle XXI


Resum del Manifest
“CAP AL TERCER CONGRÉS CATALANISTA”


Tots els pobles i comunitats nacionals s’han anat definint i enfortint a partir de moments i processos històrics que marquen un abans i un després. Així, el segle XIX, per no recular més en el temps, va representar a Catalunya un tombant decisiu en tots els aspectes: cultural, econòmic i sociopolític. I ho fou concretament a partir del moviment de la Renaixença, que arrenca en el segon terç d’aquell segle. És així com en els primers moments de l’empenta catalanista de finals del segle XIX i principis del segle XX, en els anys 1880 i 1883, se celebraren, respectivament, el primer i segon dels congressos catalanistes, que tingueren com a principal impulsor Valentí Almirall, i que accentuaren la necessitat d’un catalanisme cultural i clarament polític que sorgia de la mateixa entranya de la nostra realitat nacional.

Aquelles llavors germinaren en iniciatives com ara la presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII (1885); l’elaboració, uns anys més tard, per part de la Unió Catalanista, del projecte per a Catalunya conegut com “Bases de Manresa” (1892); la victòria esclatant, en les eleccions de diputats a Corts del 1901, de la candidatura unitària coneguda com la “dels quatre presidents”, que suposà la derrota dels partits que representaven el sucursalisme polític; i la creació, per Enric Prat de la Riba, de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924), que en deu anys desplegà una gran obra de govern amb la creació d’importants infraestructures culturals, socials, educatives i d’obres públiques. Posteriorment, Francesc Cambó i Francesc Macià, entre d’altres, aprofundiren i desplegaren els plantejaments i les conclusions dels esmentats dos primers congressos catalanistes, fins que el 1932 s’instaurà la Generalitat de Catalunya i, després de la dictadura franquista, es restablia el 1977.

Quan la Catalunya d’avui no ha culminat encara els processos de recuperació ja endegats aleshores, ara ens trobem en un món que canvia vertiginosament. Ens afecten nous problemes d’àmbit europeu i mundial, immersos com estem en un món globalitzat i en xarxa, que ens plantegen nous reptes i enormes oportunitats de ser presents en el món amb les nostres aportacions i intercanvis. També en aquest sentit, continuem tenint la necessitat d’enfortir els nostres components identitaris i les nostres estructures de poder, mantenint-nos sempre fidels a la consistència històrica, social i cultural de Catalunya i a la seva voluntat de superació. Si la societat catalana ha resistit agressions i dificultats de tota mena, ara també, estem en condicions de superar nous obstacles si som capaços de mantenir-nos units solidàriament com un sol poble.

És per tot això que considerem que aquest és un moment idoni per a endegar una reflexió catalanista de gran abast, per a diagnosticar situacions, actualitzar conceptes, obrir itineraris i incentivar voluntats, i aconseguir fites concretes, Hem de pensar no tan sols en el nostre poble, sinó també en les relacions amb els altres pobles germans, amb qui compartim una cultura i llengua multisecular, incloent-hi la vinculació amb les terres d’Oc, sense oblidar les comunitats i cultures hispàniques que conviuen a la península ibèrica, i tots els estats que constitueixen la Unió Europea. Perquè, de fet, cap altre poble de l’Estat espanyol ha estat tan vinculat històricament a Europa com ho ha estat Catalunya, i cap altre ha conreat des de bona hora amb tanta convicció les idees europeistes.

Així, doncs, aquest projecte de reflexió de realitzacions concretes i de projecció en el marc del Tercer Congrés Catalanista ve avalat per una llarga trajectòria feta amb aportacions innovadores i solidàries en els àmbits cultural, artístic, científic i social, i vol treballar a favor del progrés global.

Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell