Quo vadis PSC ?

El PSC no és cap partit

Les recents declaracions de Miquel Iceta justificant el sí del PSC als Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009 no han sorprès ningú perquè reflecteixen perfectament la naturalesa d'aquesta formació. Però que no hagin sorprès ningú no vol dir que no provoquin vergonya aliena. I no em refereixo a la manca de sentit nacional català que demostren ─per al PSC no hi ha més nació que Espanya─, sinó a l'esborronadora puerilitat de la justificació emprada. Segons Iceta, votar en contra d'aquests pressupostos "obriria les portes al PP". Francament, cal ser molt ingenu per no petar-se de riure en sentir això. El conte del llop és una vella tàctica del PSC –no en té d'altra– per aconseguir el vot d'alguns catalans de bona fe que creuen erròniament que el pitjor que li pot passar a Catalunya és que a Espanya governi el Partit Popular en comptes del PSOE, quan és justament al contrari. El pitjor que li pot passar a Catalunya –ho hem vist amb Felipe González i amb Zapatero– és que a Espanya governi el PSOE. No, no és que el PP sigui millor. La diferència rau en el fet que, per bé que tant el PP com el PSOE són partits nacionalistes espanyols, el PP no se n'amaga i el PSOE sí. No hi ha cap més diferència, cap ni una. La concepció d'Espanya que tenen ambdós partits és exactament la mateixa. Però el PP té una cosa molt favorable per a Catalunya, i és que quan governa esdevé una potentíssima màquina de fer independentistes. És, de fet, un esplèndid despertador de la consciència nacional catalana. El PSOE, en canvi, afavorit per la imatge ferotge del PP, apareix davant els catalans com un sant baró al qual hem d'estar agraïts per salvar-nos de les urpes del llop. Tanmateix, el llop és ell.
"I el PSC?", preguntarà algú. "Quin paper hi juga, el PSC?". D'entrada, abans de respondre aquestes preguntes, cal aclarir que el PSC, per ell mateix, no juga cap paper per la senzilla raó que no existeix. El PSC no és cap partit. El PSC és tan sols la finestreta del PSOE a Catalunya de la mateixa manera que el PSPV és la finestreta del PSOE al País Valencià. Això és tot. És absurd, per tant, parlar de PSC o de PSC-PSOE. Només hi ha un partit, i aquest partit es diu PSOE. Un PSOE amb una delegació catalana que té 37 diputats que defensen els seus interessos al Parlament de Catalunya i 25 diputats més que els defensen al Congrés espanyol. I aquests diputats no poden votar en contra dels Pressupostos Generals d'Espanya per dues raons: perquè Espanya és la seva nació i perquè el PSOE no pot votar mai en contra del PSOE.

Víctor Alexandre
Periodista i escriptor

Article publicat al diari digital “elSingulardigital.cat” el dia 16/12/2008