Les pensions en una Catalunya independent

Escanyar els pensionistes

L'absència d'arguments favorables a la dependència de Catalunya, el fet que ningú sigui capaç de defensar amb raons que als catalans ens és més beneficiós formar part de l'Estat espanyol que tenir un Estat propi, s'intenta amagar pels unionistes amb una doble estratègia. Aquells que tenen com a prioritat la defensa dels interessos dels catalans, que concreten en una autonomia més o menys potent, malden per fer poc atractiva la independència contraposant-la al que anomenen les preocupacions de la gent, que defineixen arran de terra i de la manera més estreta possible: tenir salut i feina, pagar la hipoteca, pujar els fills, sostenir la gent gran amb les pensions, i poca cosa més. Tot allò que se'n surti, diuen, és fer volar coloms, no tocar de peus a terra, i allunyar-se de la realitat, tal com durant la dictadura de Franco definien els seus propagandistes les aspiracions i la lluita per la democràcia, que també contraposaven als veritables interessos de la gent. Ni llavors els contraris a la democràcia, ni ara els contraris a la independència, expliquen per què i en què la dictadura, o la dependència de Catalunya, són beneficioses pel que fa a la salut, la feina, les pensions, i la resta d'allò que uns i altres anomenaven i anomenen "el que importa a la gent".

AQUELLS QUE TENEN COM A PRIORITAT la defensa dels interessos dels espanyols afegeixen, contra la independència, l'argumentari de la por: no és possible, no us deixarem, traurem els tancs, us farem fora d'Europa, boicotejarem els vostres productes, us arruïnareu, no podreu pagar les pensions, etc. Salvades totes les distàncies, i sense confondre els unionistes catalanistes, més aviat resignats, amb els unionistes espanyolistes, més aviat agressius, uns i altres tenen en comú, però, l'absència absoluta d'arguments i raons que avalin els seus postulats respectius. Parlem-ne, doncs, estudiem "el que importa a la gent", i vejam si, des d'aquest punt de vista, és millor la dependència o la independència. Poden pagar-se les pensions en una Catalunya independent? Poden pagar-se en una Catalunya dependent?

RES MÉS SENZILL; N'HI HA PROU A ANALITZAR quant paguem cada any les empreses i treballadors en cotitzacions socials a Catalunya, i quant en paguen a la resta de l'Estat; quant en reben en pensions cada any els nostres jubilats i vídues, i quant en reben fora de Catalunya. Cal recordar que el sistema de pensions establert a l'Estat espanyol és un sistema de repartiment que implica que la Seguretat Social utilitza les cotitzacions que recapta cada any per fer front a les pensions que ha de pagar cada any. Cal recordar també que els ciutadans de Catalunya som el 16% del total de l'Estat, i que el nostre PIB és una mica inferior al 19% del total, però hem pagat en cotitzacions socials molt més que això. De l'any 2004 a l'any 2007 les empreses i treballadors a Catalunya hem pagat en cotitzacions socials 88.945,2 milions d'euros, el 23,9% de tot l'Estat, però els pensionistes a Catalunya han rebut 75.847,8 milions d'euros, el 20,6% de tot l'Estat. En només quatre anys se n'han anat a Espanya per no tornar 13.097,2 milions d'euros, que les autoritats espanyoles han cobrat als catalans per regalar-los als espanyols. Prop del 2% del PIB de Catalunya s'ha perdut cada any en aquest espoli. Si tinguéssim un Estat propi, o una Seguretat Social pròpia, amb aquests 13.097,2 milions d'euros podríem: 1. Incrementar les pensions de jubilats i vídues catalanes un 25%, 174,7 € cada mes, 2.445,8 € cada any. 2. Nodrir un fons de reserva per cobrir les pensions futures. 3. Abaixar les cotitzacions d'empreses i treballadors un 14,7%, mantenint les actuals pensions.

COM QUE ELS NOSTRES DINERS SE'N van a Espanya, la realitat és que són els seus jubilats i vídues els que s'aprofiten de l'escanyament dels nostres. En quatre anys 38,5 milions de ciutadans de l'Estat, Catalunya exclosa, han nodrit el fons de reserva de la Seguretat Social amb 4.500 milions d'euros, mentre 7,5 milions de catalans l'hem nodrit amb 13.097,2 milions d'euros. Som nosaltres els que financem unes pensions per als espanyols que ells no poden sostenir; som nosaltres, empreses i treballadors a Catalunya, els que paguem el 74,4% del fons de reserva de la Seguretat Social de tot l'Estat.

NO ÉS ESTRANY QUE MAI CAP instància espanyola hagi publicat un estudi sobre aquest tema, que hagin amagat les dades, i que els seus polítics i funcionaris hagin mentit i menteixin amenaçant-nos amb la pèrdua de les pensions si esdevenim independents. Ben al contrari, és pertànyer a Espanya el que posa en risc les pensions dels nostres jubilats i vídues, perquè en situació de crisi els espanyols no en tindran prou amb l'escanyament català per sortir-se'n, i la fallida de la seva Seguretat Social ens arrossegarà amb ells.

ÉS UNA BONA OCASIÓ PER ALS QUE sostenen que no cal la independència, que ens en podem sortir dins l'Estat espanyol. La independència té un efecte clar i immediat: sense pagar més en cotitzacions socials, cada jubilat i cada vídua a Catalunya rebria 2.445,8 € més cada any, i s'acabaria d'un cop amb l'espoli de pagar el 23,9% de les cotitzacions socials i rebre només el 20,6% de les pensions. Tindríem una Seguretat Social sanejada i viable, amb un superàvit constant i sostenible.

L'AUTONOMIA ACTUAL TÉ TAMBÉ un efecte clar i constant, l'espoli de les nostres empreses i treballadors, l'escanyament dels nostres jubilats i les nostres vídues, la ruïna dels catalans. Tocant de peus a terra, com pensen els autonomistes acabar amb aquesta injustícia? Com consideren possible ocupar-se dels problemes de la gent, i resoldre'ls? Potser tindran mai els vots dels diputats espanyols per tornar als catalans els que ens pertoca, i que els espanyols deixin de robar-nos? Tots els diputats catalans al Congrés són 47; per canviar aquest sistema espanyol indecent en calen 176, i per blindar el canvi amb una reforma constitucional en calen 234. Algú és capaç de dir que obtindrà aquest suport a Espanya? Com i quan? Fets, no paraules.

LA INDEPENDÈNCIA NOMÉS NECESSITA per reeixir el suport i el vot de la majoria dels catalans, només depèn de nosaltres; les reformes a Espanya no depenen de nosaltres, necessiten el suport dels espanyols, i ni el tenim ni el tindrem.

L'estudi íntegre, i la seva presentació gràfica, es poden trobar a:

http://www.cercleestudissobiranistes.cat/

Alfons López Tena
Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes

Article publicat al diari AVUI el diumenge 28 de juny del 2009