El PSOE i "els que més tenen"
El Govern del 
PSOE ja ha fixat al projecte de Pressupostos per al 2010 l’anunciada pujada d’impostos: seran 10.950 milions d’euros més. Davant les crítiques de l’oposició els dirigents socialistes s’han apressat a imitar la demagògia del president José Luis Rodríguez Zapatero. El ministre José Blanco ha tornat a treure l’espantall de la dreta i ha reiterat que l’augment d’impostos es carregarà sobre “els que més tenen”.
El PSOE segueix obsessionat pel populisme més tronat, però cada cop se li veu més el llautó. Blanco faltava a la veritat, com hi ha faltat tants cops Zapatero, i les xifres són claríssimes. Dels total de la pujada, més del 90% recaurà sobre les classes mitjanes: 5.150 milions en l’augment de l’IVA i 5.700 en l’IRPF. Només 800 milions podrien ser atribuïts, potser, “als que més tenen”: l’augment d’imposició sobre les rendes del capital. La manipulació del govern és tan burda que fins i tot ha caigut en una contradicció quasi ridícula: quan Zapatero va crear la deducció de 400 euros a l’IRPF va afirmar que beneficiava a les classes mitjanes, i ara que la treu es diu la pagaran “els que més tenen”. En què quedem?
Apujar els impostos en un context de crisi com l’actual és, com a mínim, dubtós des del punt de vista de l’ortodòxia econòmica. El mateix Zapatero n’és conscient quan ajorna l’augment de l’IVA al segon semestre del 2010, quan, suposadament, la crisi hauria passat. Però el president espanyol persisteix a equivocar-se i resulta penós comparar Espanya amb els Estats del seu entorn. No hi ha cap altre govern de la Unió Europea que hagi apujat impostos. Ara que semblava des de fa anys que els Pirineus havien deixat d’existir, els socialistes tornen a aixecar-los.
Zapatero està atrapat en el bucle de la seva pròpia demagògia. Va afirmar solemnement que la crisi “no deixaria ningú a la cuneta”, va augmentar la despesa social i va disparar el dèficit. Ara, el dèficit s’ha de mitigar amb més impostos, amb el consegüent alentiment de l’activitat econòmica, el retard en la recuperació i l’augment de l’atur. El Govern espanyol ha dibuixat un cercle viciós letal, que pot descriure’s d’aquesta manera: atur-més despeses socials-més dèficit-més impostos-més atur. I el pitjor és que Espanya se situa ja a la cua de la recuperació que encapçalen França i Alemanya, i no s’intueix que Zapatero s’adoni de l’error ni que estigui disposat a canviar de rumb.
Fundació Catalunya Oberta
PSOE ja ha fixat al projecte de Pressupostos per al 2010 l’anunciada pujada d’impostos: seran 10.950 milions d’euros més. Davant les crítiques de l’oposició els dirigents socialistes s’han apressat a imitar la demagògia del president José Luis Rodríguez Zapatero. El ministre José Blanco ha tornat a treure l’espantall de la dreta i ha reiterat que l’augment d’impostos es carregarà sobre “els que més tenen”.El PSOE segueix obsessionat pel populisme més tronat, però cada cop se li veu més el llautó. Blanco faltava a la veritat, com hi ha faltat tants cops Zapatero, i les xifres són claríssimes. Dels total de la pujada, més del 90% recaurà sobre les classes mitjanes: 5.150 milions en l’augment de l’IVA i 5.700 en l’IRPF. Només 800 milions podrien ser atribuïts, potser, “als que més tenen”: l’augment d’imposició sobre les rendes del capital. La manipulació del govern és tan burda que fins i tot ha caigut en una contradicció quasi ridícula: quan Zapatero va crear la deducció de 400 euros a l’IRPF va afirmar que beneficiava a les classes mitjanes, i ara que la treu es diu la pagaran “els que més tenen”. En què quedem?
Apujar els impostos en un context de crisi com l’actual és, com a mínim, dubtós des del punt de vista de l’ortodòxia econòmica. El mateix Zapatero n’és conscient quan ajorna l’augment de l’IVA al segon semestre del 2010, quan, suposadament, la crisi hauria passat. Però el president espanyol persisteix a equivocar-se i resulta penós comparar Espanya amb els Estats del seu entorn. No hi ha cap altre govern de la Unió Europea que hagi apujat impostos. Ara que semblava des de fa anys que els Pirineus havien deixat d’existir, els socialistes tornen a aixecar-los.
Zapatero està atrapat en el bucle de la seva pròpia demagògia. Va afirmar solemnement que la crisi “no deixaria ningú a la cuneta”, va augmentar la despesa social i va disparar el dèficit. Ara, el dèficit s’ha de mitigar amb més impostos, amb el consegüent alentiment de l’activitat econòmica, el retard en la recuperació i l’augment de l’atur. El Govern espanyol ha dibuixat un cercle viciós letal, que pot descriure’s d’aquesta manera: atur-més despeses socials-més dèficit-més impostos-més atur. I el pitjor és que Espanya se situa ja a la cua de la recuperació que encapçalen França i Alemanya, i no s’intueix que Zapatero s’adoni de l’error ni que estigui disposat a canviar de rumb.
Editorial del Butlletí num. 24
Publicat al diari digital de la FCO el dimarts 29 de setembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada