La taca d'oli

Endavant amb la Consulta sobre la Independència

La consulta per la independència d´Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com The New York Times, Financial Times i Le Monde s´han fet ressò de la consulta. Això no hauria d´estranyar perquè la consulta del 13 de setembre a Arenys de Munt té la força del símbol. No hi ha un gest de força més potent que el de milers de persones introduint una papereta a l´urna, una papereta que els permetia decidir lliurement si volien que el seu país fos independent.

LA CONSULTA D´ARENYS NEIX ARRAN D´UNA MOCIÓ presentada al ple de l´Ajuntament el 4 de juny per un regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, de suport a la ILP per convocar un referèndum d´autodeterminació que dues entitats (Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure) presentaren al Parlament de Catalunya el mes de maig. L´Ajuntament d´Arenys de Munt acordà donar suport a aquesta iniciativa, i cedir una sala municipal al Moviment Arenyenc per l´Autodeterminació per organitzar una recollida de signatures a favor d´aquesta ILP alhora que una consulta local el 13 de setembre per copsar l´opinió de la població en els mateixos termes proposats a la ILP: "Està vostè d´acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". El 16 de juny la mesa del Parlament rebutjava l´admissió a tràmit de la ILP, però la consulta d´Arenys de Munt va continuar endavant.

AQUESTS EN SÓN ELS PRECEDENTS, PERÒ L´ÈXIT de la consulta d´Arenys rau en la feina a nivell local d´una comissió organitzadora, integrada a títol personal per membres de partits polítics, d´entitats locals i vilatans sense cap militància, que treballaren durant tres mesos per fer-la possible. Partits polítics, plataformes sobiranistes, cares conegudes hi donaren suport en actes públics. La reacció desmesurada de l´Estat espanyol, anul•lant l´acord de l´Ajuntament, va donar una publicitat addicional a una consulta que en altres circumstàncies hauria quedat circumscrita als ambients més independentistes.

ARENYS DE MUNT VA MOSTRAR AL MÓN TAMBÉ la cara més fosca de l´Estat espanyol i de la seva transició a la democràcia. Una democràcia que permet a ciutadans manifestar-se amb símbols feixistes i on són legals partits polítics amb aquesta ideologia, però on el dret d´autodeterminació dels pobles, reconegut per les Nacions Unides, no hi té cabuda i on és perfectament admissible que l´advocat de l´Estat que porta als tribunals l´Ajuntament d´Arenys sigui candidat l´any 1995 del partit del dictador Francisco Franco.

L´ENDEMÀ D´ARENYS, CENTENARS DE MUNICIPIS a tot el país iniciaven el camí per organitzar consultes similars. Plataformes d´electes locals, plataformes sobiranistes, membres de la Comissió Organitzadora i Junta Avaladora d´Arenys de Munt començaven a trobar-se per coordinar aquestes consultes a nivell nacional. El Vicent Partal, en un article molt lúcid, el 22 de setembre advertia de la dificultat de la unitat i demanava generositat, perquè la ratlla cal traçar-la entre qui vol votar, i qui no vol que es voti.

EN UNES QUANTES SETMANES NO S´HAN POGUT consolidar els acords per constituir una coordinadora nacional de les consultes on hi hagués la presència conjunta de partits polítics i d´entitats. L´objectiu era massa ambiciós: els partits polítics havien de limitar les seves naturals ànsies de control; les entitats, la seva tendència a la disgregació i a la presa de decisions no estructurada. Això, a més a més, en un moment on entre una gran part de la base i de les entitats sobiranistes s´ha instaurat un antipartidisme ferotge, on qualsevol persona pel fet de militar en un partit polític és suspecte d´interessos ocults. A més, la irrupció d´una nova força política augmenta el temor dels partits que tot aquest sentiment sigui recollit per aquesta candidatura que s´ha anunciat, i els fa accentuar la seva tendència al control.

PERÒ NO CAL PERDRE EL MÓN DE VISTA: desenes de plataformes locals s´han constituït i estan treballant intensament per celebrar consultes el proper 13 de desembre o en la següent onada a la primavera. El 24 d´octubre a Arenys de Munt l´alcalde i la resta de membres de la comissió organitzadora de la consulta d´Arenys, seran els hostes de totes les plataformes locals organitzadores de consultes. Les plataformes sobiranistes (www.referendumindependencia.cat) prestaran suport logístic, faran difusió de les consultes, ajudaran a aconseguir voluntaris i participaran en actes de promoció de les consultes que organitzin les entitats locals. Decidim.cat s´ha compromès a donar suport tècnic i legal als alcaldes i regidors que participin en aquests processos. Osona decideix, Cardedeu decideix, Garrotxa decideix, Vilamajor decideix, Balaguer decideix, Vilafranca decideix... i desenes de plataformes locals mereixen el suport de tothom per damunt de malentesos perquè la taca d´oli d´Arenys s´estengui i projecti al món la voluntat d´exercir l´autodeterminació del poble de Catalunya.

Elisenda Paluzie

Professora de Teoria Econòmica de la UB

Article publicat al diari AVUI el diumenge 18 d'octubre de 2009