Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




08 de gener 2010

Bon any 2010 !

Desitgem a tots els nostres amics col·laboradors,
adherits i simpatitzants
 BON ANY NOU !
 

La dècada de la llibertat

Vistes les coses que han passat aquests darrers mesos, és difícil d'imaginar que l'any 2020 el Principat de Catalunya continue essent una comunitat autònoma d'Espanya, com és avui. Comença doncs una dècada molt especial, definitiva.

Dependrà de nosaltres. Ho he dit una vegada i una altra. Aquesta és la gran diferència que ens van ensenyar els referèndums. Únicament depèn de nosaltres i dels nostres vots. Enguany hi haurà eleccions, unes eleccions de les quals podria emergir per primera vegada en la història un parlament amb majoria de diputats independentistes. No serà, tanmateix, l'única oportunitat. Si no és el 2010, podrà ser el 2014 o el 2018. En tot cas, serà molt difícil que puguen aturar l'acumulació de frustracions que neixen de la relació amb Espanya, mentre es fa més gran la impossibilitat que ens puguen oferir res i la consciència que l'autogovern es defensa avui més fàcilment des de la independència que no des d'una autonomia hipotecada.

Depèn de nosaltres i prou; per tant, de la capacitat de transformar en acció política tot això que ara passa. Si no aconseguim la llibertat ara, serà perquè la nostra classe política no en sabrà. I aleshores haurem de provar-ho el 2014, si cal canviant de polítics. I encara ens restarà el 2018. Em costa de creure que, com a país, pugam cometre tres errors, ara que les coses ja són tan clarificades. És per això que, il·lusionat, entre en l'any 10.

I aquesta serà la dècada també en què haurem d'espavilar-nos al País Valencià, a les Illes i al nord. La independència del Principat portarà un sacseig enorme que haurem de mirar d'aprofitar per continuar avançant i per formular projectes de llibertat germans, encara que els temps siguen distints.

Guanyar la independència, un objectiu possible aquesta dècada, hauria de servir per guanyar en qualitat democràtica, una assignatura pendent des de la transició.

Ho hem vist en el contrast flagrant del procés dels referèndums. Mentre les xifres d'abstenció són cada vegada més notables en les convocatòries electorals, els referèndums han mobilitzat milers de voluntaris i han tornat a portar al carrer la il·lusió per la política.

La nostra vida política es troba massa determinada per les condicions en què vam eixir del franquisme. Bàsicament, per l'existència d'uns partits polítics d'estructures centrals massa fortes. I per la configuració del nucli central de l'estat com un poder que controla o reprimeix, per comptes de ser la culminació del poder democràtic... I el paper determinant i angoixant que assumeixen els jutges en els grans afers polítics d'avui n'és una prova clara.

Per això, partir de zero ha de servir per crear una estructura més adequada a les grans democràcies europees del segle XXI. Si crear un estat català és repetir els errors de l'estat espanyol, ens quedaríem a meitat de camí. I seria una llàstima, ara que ho tenim a tocar.

Vicent Partal
Periodista i director de Vilaweb.cat

Editorial publicat a Vilaweb.cat el dies 4 i 5 de gener de 2010