En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res". // Una esperança desfeta // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que la somio completa.

Pere Quart (Corrandes d’exili)

29 de gener 2010

El vapor Pissit i el Museu Tèxtil de Sabadell


L’últim bastió

L’ajuntament actual està planejant ubicar al Vapor Pissit el Teatre del Sol i altres serveis culturals així com un espai més ample per la Joventut de La Faràndula. Estem d’acord en proporcionar espais a les activitats culturals i lúdiques, però ens sentim espoliats al fer-ho en un vapor que estava destinat a acollir la part central i més important del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell, adquirit per l’ajuntament amb càrrec a l’erari públic, en el qual tots hem participat. El seu ús ha de ser públic i no d’entitats privades.

En aquest edifici (carrer del Sol cantonada Alemanya) encara hi existeix la filatura de carda (assortiment Serracant) més emblemàtica de la nostra ciutat. Què se’n farà? Ningú és capaç, avui, de desmuntar-la i tornar-la a muntar. No tenim operaris experts. Si el Vapor Pissit no es repensa pel tèxtil, la filatura s’hauria de destruir i llençar.

Dels quatre locals destinats per l’anterior consistori el mes de febrer del 1998 a ocupar-los amb les diferents fases de la nostra indústria tèxtil (aprovats amb l’estudi pressupostari corresponent i diners disponibles, segons Jordi Calvet fa constar en el Diari de Sabadell del 29 de setembre del 1999) aquest és l’últim bastió que desapareixerà del programa aprovat i que havia de ser el principal centre del complex tèxtil estudiat per historiadors com J.M. Benaul i Jordi Calvet. Els altres tres locals, com el despatx Lluch ara és d’ Atenció Ciutadana, el Molí de sant Oleguer ara és centre de joventut i el Vapor Buxeda Vell és un museu de l’evolució energètica.

La Comissió de Teòrics (jubilats) que estem encara –ja farà sis anys – catalogant altruísticament de bona fe i amb il·lusió els mostraris, les fitxes de fabricació, arxius de mostres d’orientació, passatges i dibuixos, llibres d’entrades al despatx, llibres tècnics, arxius de tintoreria i de filatura, retrats teixits i altres elements del Museu d’Història, hem començat a ordenar i seleccionar la maquinària existent en els dipòsits municipals. Comptàvem en l’assortiment singular de cal Pissit com una joia més de la nostre història ciutadana i que no hauria calgut desmuntar, deixant-lo en el mateix lloc que sempre ha ocupat. El Vapor Pissit és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu i únic, mereixedor d’exposar-hi, amb modernitat, la nostra història tèxtil pròpia de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques. Hi serem a temps?

Hem parlat amb el Sr. Lluís Monge, responsable de la Regidoria de Cultura, amb el qual varem decidir tenir una reunió de reflexió. No obstant, la nostra comissió, després de debatre el tema, ha arribat a la conclusió que hem de recuperar el Vapor Pissit pel tèxtil i es pregunta perquè no es pot retirar la decisió que té “in mente” l’ajuntament d’ubicar entitats privades lucratives en un edifici públic pagat entre tots. Perquè no es poden respectar els primer acords? Què es pensa fer amb la selfactina, a la vista de la impossibilitat de poder-la traslladar. Quina explicació donem als 4.000 ciutadans, signants de la Plataforma a favor del Museu Tèxtil, en referència al Vapor Pissit i el seu ús establert fa ja fa12 anys?

Ens agradaria una resposta escrita i compromesa del Sr. Monge al Diari de Sabadell per tal d’aclarir les incògnites que a tots se’ns desperten.

Josep Cusidó
Membre de la Comissió de Teòric Tèxtils

Carta publicada al Diari de Sabadell el dimarts 22 de desembre de 2009