La salut del català
L’altre dia passejant pel centre de la ciutat vaig observar un nombrós grup de nois i noies d’uns quinze o setze anys, segurament alumnes d’institut fent alguna visita cultural i que anaven en la meva mateixa direcció. Vaig minvar expressament la marxa amb la intenció que m’avancessin i parant l’orella esbrinar amb quina llengua parlaven. De tota la gernació, potser una seixantena, que van anar circulant al meu costat, ni una sola persona parlava en català. Vaig pensar potser que eren alumnes d’algun Institut de fora Catalunya i per esbrinar-ho pregunto a un xicot del grup i em respon que estudien a l’IES Jonqueres.
Això em va fer pensar en el sistema educatiu català que, en qüestió lingüística, es troba actualment a l’ull de l’huracà. La Llei d’educació catalana (LEC) aprovada pel Parlament aquest any mateix, ha estat objecte de recurs per part del Partit Popular i el mateix Govern central ha expressat la voluntat de recórrer-la. Ens diuen que els alumnes que “teòricament” son escolaritzats en català, no saben parlar el castellà. Tota aquesta argumentació esdevé falsa quan veiem la realitat. El domini de la llengua castellana per part dels alumnes de les escoles i instituts catalans, segons diuen les estadístiques i els estudis científics, és igual i a voltes superior als de la resta de l’Estat. L’ús del castellà en la relació social esdevé entre infants i adolescents un element de preocupació si més no per la seva potent i invasora presència.
Aquest experiment viari que acabo de fer m’ho confirma. La llengua catalana no està bé de salut. S’estudia català a les aules però es parla castellà en l’àmbit lliure, obert i alegre del pati. Ara em ve al cap la meva època d’estudiant, quan a l’escola tothom havia de parlar obligatòriament en castellà i al carrer tots els infants jugàvem i parlàvem majoritàriament en català. Penso en la frase que sovint repeteix el President Pujol: “La llengua és el nervi de la nació, el nervi del poble” i estic segur que el catalans no tenim prou cura d’aquest nervi.
Jordi G. Monturull
Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell
Carta publicada als diaris AVUI, La Vanguardia, Sabadell i Avui+Sabadell el 15 de març de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada