Quatre setmanes inútils
El 7 de novembre de 2006, els setanta diputats de l'actual majoria de Govern van fer-se la primera fotografia a l'auditori del Parlament. Allà, quan encara faltaven dues setmanes per a la investidura, Joan Saura, Josep-Lluís Carod-Rovira i José Montilla van fer la declaració fundacional del que van anomenar, formalment, Entesa Nacional de Progrés.
La denominació no va fer sort, però el Govern sí. De fet, s'ha mantingut sense cap alteració, si n'exceptuem la sortida de Joan Puigcercós, per causes externes. Però, llegint aquells discursos, crida l'atenció la profunditat dels canvis que s'han produït a Catalunya en només quatre anys.
José Montilla concretava quatre objectius bàsics per al Govern actual. El primer, genèric, era "la construcció i consolidació d’una societat de benestar". El segon, vist des d'ara, sembla un sarcasme: "Assegurar la continuïtat de la bona situació econòmica que té el país". El tercer és una imprudència en tota regla: "Ens comprometem al ple desplegament del nou Estatut d’Autonomia aprofitant les potencialitats que aquest ens dóna". I el quart, i últim, prefigurava el protagonisme inesperat d'ICV en l'acció de Govern: "Treballarem per l’equilibri territorial i ecològic del nostre país".
A Montilla l'havien precedit Carod-Rovira ("aquest Govern és la millor garantia per a la cohesió nacional i social") i Joan Saura, el més perspicaç: "El Govern prioritzarà l'avenç social per damunt de l'avenç nacional".
Naturalment, el segon tripartit no té cap culpa de la crisi econòmica. O molt poca. I tampoc no ha estat decisiu en la demolició de l'Estatut. Però sí que és cert que es correspon amb un context polític, social i econòmic ja molt llunyà. Allargar-lo, ni que sigui unes setmanes, no servirà de res. A ningú.
Salvador Cot
Periodista.
Director de NacióDigital.cat. Ex-sotsdirector del diari AVUI.
Article publicat a Nació Digital.cat el dimarts 31 d’agost del 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada