Els enfrontaments Barça-Madrid

Teclats jacobins

El jacobinisme, el centralisme, el nacionalisme espanyolista es manifesten contínuament en els polítics, intel·lectuals i mitjans de comunicació espanyols, especialment en relació a Catalunya. I això passa també quan es tracta del Barça i tot el que es mou al seu voltant; especialment ara que el Barça guanya el Madrid i sobretot juga molt millor.

Aquests dies de ressaca del darrer Barça-Madrid, un important diari, editat a Madrid però amb edició catalana, publicava un article d’un comentarista televisiu (Javier Martin) titulat “Micrófonos pasionales”. A part del comentari, que podríem (i segurament hauríem) de discutir, sobre fins a quin punt es pot considerar malbaratament de recursos públics que a Catalunya es pogués veure el partit a la vegada per dues cadenes públiques, la seva tesi principal és que mentre que TV3 practica un “forofisme” barcelonista radical, TVE manté la imparcialitat, les formes i l’educació (menys mal que reconeix que no sempre ho aconsegueix). Segons l’articulista, els comentaristes de TV3 son massa partidistes, criden massa i no mantenen ni la correcció ni les formes i, fins i tot, poden arribar a la mala educació. Al contrari que els de TVE.

Fem un petit parèntesi per veure el jacobinisme/centralisme i el nacionalisme espanyolista que traspua l’article esmentat. Així, quan parla de TVE ho fa dels de “el lado nacional” : sona a “Cruzada” o a “Alzamiento” oi?. Sembla que hi ha coses que més de 70 anys després encara es mantenen en el subconscient de massa espanyols i els hi acaba sortint pels descosits.

Tornem però a la qüestió central. El que sembla deduir-se de l’article és que, segons el seu autor, quan es juga un Barça-Madrid, per exemple, tant TVE com TV3 (se suposa que Telemadrid també, oi?), com a cadenes de televisió pública, haurien de mantenir la màxima imparcialitat. Particularment, no hi estic gens d’acord. Òbviament, TVE ha de mantenir la màxima imparcialitat possible sempre que competeixin esportistes o s’enfrontin equips “espanyols” (cosa que massa sovint no fa), perquè per això la paguem amb els nostres impostos tots els que de moment vivim a l’estat espanyol, i especialment els catalans a partir del dèficit fiscal. I estaria bé que quan aquests esportistes o equips juguin amb esportistes o equips no espanyols els comentaristes hi posessin el mateix entusiasme i alegria encara que els esportistes o equips que competeixen siguin catalans.

El cas de TV3 és evidentment diferent. TV3 és la televisió pública de Catalunya, pagada amb els impostos dels catalans. Per tant, la seva obligació és defensar i anar a favor dels esportistes i equips catalans quan competeixen amb els no catalans (incloent-hi els espanyols, i per tant amb el Barça quan juga contra el Madrid) i mantenir la màxima imparcialitat possible quan els esportistes i equips catalans competeixen entres ells (cosa que segurament no sempre es fa suficientment). Tanmateix, la imparcialitat necessària no és el mateix que el temps que s’hi dedica que estarà necessàriament en funció de l'interès informatiu i/o de la influència i importància social dels equips o esportistes.

En definitiva, també amb això es pot veure que amb els espanyols i amb Espanya no sembla possible tenir-hi una relació entre iguals. El seu jacobinisme, el seu centralisme, el seu nacionalisme espanyol els ho impedeix. Això, com amb tantes altres coses probablement més importants, només podrà solucionar-se amb un estat propi per a Catalunya.

Antoni Soy i Casals

Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació( Universitat de Vic)

Article publicat al diari NacióDigital.cat el dijous 25 d’agost del 2011