Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




16 de maig 2012

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El propasat dijous 10 de maig, es va celebrar a la Sala d’Actes del Casal Pere Quart de Sabadell la 7ª i darrera sessió del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell. Aquesta darrera sessió va consistir en un debat amb la presència dels ponents que han participat en aquest cicle: Albert Roig i Deulofeu (historiador) , Teresa Mira i Lozano (arquitecte), Miquel Crusafont i Sabater (historiador i enginyer, ex director del Museu d’Història) i Manel Pagès i Panadès (enginyer). Per motius professionals no van poder assistir a l'acte els senyors Josep Milà i el senyor Esteve Deu. Tots el ponents van fer un resum de les seves respectives intervencions sota el tema general:

“Sabadell entre un Estat propi o un Estat opressor”

Tot seguit fem un resum de les seves intervencions.

Albert Roig i Deulofeu - Els orígens.

Va explicar el naixement, a partir de l'Arrahona romana, de la vila medieval a redós de la Via Augusta. La importància del mercat, l’artesanat i l’agricultura, bases necessàries per la seva industrialització posterior. L'existència de la via que travessava la vila d'est a oest i que podríem situar actualment entre els carrers de la Salut i San Cugat, amb unes importants muralles i torres de defensa, imprescindibles per salvaguardar l’activitat econòmica i social. També va palesar el poc interès municipal per les restes arqueològiques que han anat apareixent al llarg dels anys a la comarca i la deixadesa dels responsables de classificar i emmagatzemar les troballes arqueològiques que, en nombre de milers, es lliuren cada any al Museu d'Història de la ciutat. 
  
Teresa Mira i Lozano - L’urbanisme.

Va exposar la importància del Parc Catalunya en la configuració moderna de la Ciutat i la visió de futur que el primer ajuntament democràtic va tenir amb aquest espai. La necessitat de que la trama urbana visualitzés la idiosincràsia de la ciutat. També va fer notar que és importantíssim que es preservin els edificis emblemàtics i, entre ells, les masies que existeixen en el terme municipal i que es troben en un estat de lamentable abandonament i inclús de ruïna, con és el cas de Can Llong. També va fer menció que actualment no existeix cap pla urbanístic adequat a les necessitats actuals.


 Miquel Crusafont i Sabater - Els museus.

Va il·lustrar la seva exposició denunciant el deplorable estat en que es troben els Museus Municipals. El desinterès de l’Ajuntament per la cultura, ha comportat la desaparició de peces arqueològiques i artístiques. Tampoc s’ha sabut adequar l’oferta museística a la importància de Sabadell i s’ha desaprofitat el llegat de rellevants artistes sabadellencs o s’han menystingut figures rellevants de la ciutat, com és el cas del Museu de Paleontologia, on la seva família ha hagut de lluitar, interposant demandes a les autoritats municipals, per aconseguir mantenir el nom original com a Museu de Paleontologia Miquel Crusafont.

Manel Pagès i Panadès - Expectatives i objectius

Va denunciar les facilitats atorgades a l’especulació immobiliària en detriment de la indústria. La política anticatalana dels Governs espanyols, com a principals culpables de la pèrdua de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, institució emblemàtica de la ciutat. També que la intromissió política en els consells d’administració, ha introduït gent incompetent que només han fet que disbarats, cobrant uns sous desproporcionats amb relació al seu treball.

Tot seguit es va entrar en el debat propiament dit, en que hi van participar molts dels assistents, fent interpel·lacions i preguntes als ponents. Es va concloure, que la única possibilitat que tenim de sortir d’aquest desgavell, radica en que Catalunya disposi d’un Estat propi que pugui defensar i legislar d’acord amb les nostres necessitats, i sense interferències alienes i contraries als nostres interessos. Especialment nociu han estat la intromissió política dins de les Entitats, posant-hi gent incompetent i cobdiciosa.