Les preguntes que no feia mai el tripartit

L’enquesta del CEO i el president Mas

Comparació 2011 - 2012

Diuen que el president Artur Mas és un sobiranista pragmàtic. Això vol dir, entenc jo, que abans d’emprendre cap procés inequívocament sobiranista farà tots els càlculs possibles i analitzarà totes les derivades i conseqüències. Dit d’una altra manera: no durà mai Catalunya a un veritable conflicte de legitimitats si no té suficients garanties d’èxit i si hi ha algun risc que aquest procés es converteixi en un efecte boomerang que deixi el país estabornit. En contraposició a aquesta actitud, per entendre’ns, hi ha els que es tirarien a la piscina demà mateix, al marge de la quantitat d’aigua que s’hi trobin i de la gent que s’hi tiri també.

Per aquesta raó, em consta que el president Mas para especial atenció als baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). El darrer, com sap tothom, diu que un 51 per cent dels catalans votaria afirmativament en una consulta independentista. Per primera vegada hi ha una majoria absoluta de la població que respon en aquest sentit, i la progressió és ascendent (set punts més en relació al baròmetre anterior). L’estudi també diu que més del 75 per cent dels catalans aposten perquè la Generalitat recapti tots els impostos a Catalunya, i ja sabem que un dels grans arguments del president Mas per impulsar el pacte fiscal és el gran consens que genera aqueta opció. El pacte fiscal és una proposta que uneix els catalans; al pas que anem, la sobirania del país també va encaminada a ser una proposta que uneix els catalans.

És evident que el president Mas, amb aquestes dades, no es tirarà de cap a la independència; però sí que disposarà d’arguments quantitatius i objectivables, que són els que més li agraden, per defensar la legitimitat d’una operació com aquesta. Un 51 per cent, tenint en compte el marge d’error, potser és encara una xifra insegura o arriscada, però és una bona base de sortida que desfà molts tòpics i ensorra moltes mentides interessades. I és, sobretot, una prova de la maduresa democràtica del moviment sobiranista, en contraposició a la falta crònica d’arguments dels sectors unionistes. I, com a sobiranista pragmàtic, al president Mas li agraden molt els arguments i avorreix enormement les consignes patrioteres i el discurs de la por.

Per cert, que crida l’atenció que, essent la qüestió sobiranista un dels afers centrals de la política catalana, no fos objecte de cap pregunta dels estudis del CEO durant els anteriors governs. Quan Gabriel Colomé, actual regidor del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, n’era el director, mai no es va fer cap pregunta en aquest sentit. Suposo que alguns no fan mai les preguntes de les quals en temen les respostes. O potser és que alguns es pensen que, a falta de preguntes sobre una qüestió, aquesta qüestió desapareix del mapa. És allò de l’estratègia de l’estruç. Per això cal felicitar-se pel sentit comú exhibit pel director actual, Jordi Argelaguet, i la seva nul·la voluntat censora.

Jaume Clotet

Historiador i periodista

Article publicat al diari elSingulardigital.cat el divendres 29 de juny del 2012-06-29