Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




28 d’octubre 2012

Catalunya necessita lideratge

Majoria absoluta

Dia sí, dia també, apareix alguna enquesta sobre les eleccions catalanes del 25 de novembre. El resultat que preveuen totes les publicades fins ara és prou semblant. De petit a gran: SI desapareix després que llencessin per la borda l’única carta electoral que tenien. Ciutadans pot recollir algun vot més convertint-se en l’essència de l’espanyolisme, però si puja pujarà poc. Iniciativa pujarà una miqueta gràcies a les desgràcies socialistes. Esquerra recollirà les restes de SI que no vagin a la CUP i aprofitarà un trosset petit de l’onada sobiranista. El PP ni pujarà ni baixarà gaire, com el seu president “nacional”. EL PSC-PSOE patirà una notable davallada perquè serà més PSOE que mai i menys PSC que mai. CIU sembla que pujarà una miqueta, però potser no prou per arribar als 68 escons que li donarien la majoria absoluta.

Aquest és el tema. Un cop sembla clar que el conjunt de forces polítiques que estan a favor d’exercir el dret a decidir pujaran i que les que hi estan en contra baixaran, el tema és si CiU arriba a la majoria absoluta o no. La nit electoral quedarà molt bé poder dir que els catalans han referendat la via sobiranista impulsada pel president Mas i per la majoria del Parlament de Catalunya. I sembla clar que serà així. També sembla clar que el president Mas seguirà sent president. Tot això ja és un gran èxit.

Però el panorama serà completament diferent si CiU té 67 escons que si en té 68. En el difícil camí que hem d’emprendre l’endemà de les eleccions, no és el mateix poder governar amb majoria que haver de pactar cada llei, cada pressupost, cada nomenament.

Les gran decisions sobre l’estratègia a seguir en el procés d’autodeterminació caldrà prendre-les pel màxim nombre possible de diputats del Parlament, però el desitjable és que el president Mas i el seu govern puguin pactar des de la fortalesa d’una majoria absoluta no des de la debilitat de necessitar cada vot.

Quan Esquerra o Iniciativa demanen que se’ls voti per poder condicionar les decisions de CiU fan més por que una pedregada seca. De la capacitat d’aquestes dues forces polítiques per condicionar el comportament d’una força política més gran ja en vam tenir prou proves durant els set anys de tripartit.

El president Mas està disposat a liderar el procés català cap a la independència, ha demostrat que té fermesa i prudència per conduir-lo. Ara només necessitem que les eleccions del 25 de novembre li donin la majoria necessària per poder seguir el seu propi guió i no haver de dependre de tercers.

Un procés com el que Catalunya vol emprendre la propera legislatura només té possibilitats d’èxit si és dirigit des d’un lideratge fort nascut d’una victòria electoral rotunda.

Joan Oliver i Fontanet
Economista i periodista

Article publicat en el Butlletí num. 793 de la FCO el divendres 26 d’octubre del 2012