Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




07 d’octubre 2012

Les relacions Catalunya Espanya

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 4 de setembre, i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la primera conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, amb el títol:

“Els fets diferencials entre Catalunya i Espanya”

La conferència va anar a càrreg d’en Miquel Crusafont i Sabater, Dr. en Història i Enginyeria i President de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans. i també autor d’una vintena de llibres sobre història i numismàtica.

Tot seguit oferim un breu resum de la seva documentada i brillant exposició, que fou molt aplaudida pels nombrosos assistents a la conferència:

Les diferències entre Catalunya i Espanya no és un fet recent, sinó que es manifesta amb tota claredat des dels temps dels ibers, doncs malgrat ens havien volgut fer creure que els celtibers foren els primers embrions de la personalitat espanyola, la realitat fou que el territori en què habitaven els celtibers comprenia bàsicament la meseta i en canvi els ibers, situats a l’est van ser qui varen absorbir la civilització grega i en la seva cultura es pot veure una gran influència tant de la cultura grega, establerta a Roses i Empúries com de la fenício-cartaginesa que dominava el sud-est de la península. De fet el sistema d'escriptura que van desenvolupar, l'escriptura ibèrica, és descendent directa de la fenícia.

Per tant la idiosincràsia dels catalans no te res a veure amb la dels espanyols o castellans que van restar al centre i a l’oest de la península i que durant segles van basar tota la seva prosperitat en l’agricultura i la ramaderia. Catalunya és un poble que ha forjat la seva prosperitat en el comerç, l’agricultura i el treball artesanal o industrial, en canvi Espanya la basada en la conquesta, l’espoli i els impostos a les colònies que ha dominat. Pels catalans el treball és un honor. A Espanya estava mal considerat i el màxim honor requeia en la noblesa aristocràtica, dominadora del poble.

La formació de la nostra Nació i de l’Estat català són d’arrel carolíngia. Res a veure amb la formació de l’Estat espanyol. Les primeres lleis catalanes varen ser promulgades sota la presidència de l'abat Oliba, l’any 1027 quan té lloc a Toluges (Rosselló) la primera Pau i Treva de Deu. Diferents orígens, diferents realitats i diferents camins. Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes, per tant les lleis les aprovava primer el poble i després les ratificava el rei, es a dir anaven de baix a dalt. En canvi totes les normes i lleis castellanes anaven de dalt a baix doncs eren dictades pel rei sota el seu raonament o capritx i als súbdits no els quedava altra opció que obeir-les. Això vol dir que el sistema polític català es basava en el poder compartit, en el diàleg i en la negociació, com ho constata el fet d’haver creat el primer Parlament d’Europa. El mot “parlamentari”, estès a tot el món, deriva de la paraula catalana “parlar”. Enraonar, una paraula que no té traducció al castellà, ve de la “raó”, es a dir els catalans quan parlem “raonem”.

El conferenciant va concloure la seva exposició, constatant que la història ha demostrat que les arrels catalanes son totalment diferents a les castellanes i que el fet que la part espanyola sempre ha volgut imposar la seva força contra els catalans, com està fent en aquests moments, ja ve de molt lluny. El ventall de raons per demanar la separació d’un estat espanyol dominador i opressiu són nombroses, perquè l'actitud d’Espanya cap a Catalunya no ha fet res més que contribuir i augmentar la desafecció dels catalans cap a l'Espanya monolingüe i centralista. Per contra, l'espanyolisme o unionisme a Catalunya només respon a dia d'avui a pures raons identitàries, però més enllà d'aquestes raons no s'exposa cap argument que justifiqui l'actual dependència de Catalunya amb Espanya. Va acabar dient que, no només la situació cultural mostra l'esperit colonialista d'Espanya amb Catalunya, l'aspecte econòmic diria que és on actualment es visualitza de manera clara i rotunda la política colonial que fomenta l'Espanya constitucional respecte a Catalunya.

Espanya és un mal negoci a nivell social, cultural i econòmic, i ho és perquè tractar Catalunya com una colònia forma part del seu leitmotiv nacional des de tota la història.