Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




19 de novembre 2012

Em dic Garcia i soc català

Quan el meu pare em va anar a inscriure al Registre Civil, van dir-li que Jordi era un nom que no existia i que, si volia, podien registrar-me com a Jorge. Arribada la democràcia vaig córrer a canviar-me el nom, i ara arriba l’Alícia i em diu que podré canviar-me el cognom. Quina barra! Si fos pel PPC, ara tornaríem als “San Cucufate” en lloc de San Cugat, “San Baudilio” en lloc de San Boi, tal com han fet a Maó. No tenen vergonya. Senyora Alícia no vull canviar-me el cognom: Garcia és tan català com el que més i s’estén per tots els Països Catalans. Crec que ni el nom ni el cognom fan la persona, l'important es el cor i el seny per poder estimar la terra que t'ha vist néixer o que t’ha acollit.

Però el motiu d’aquest escrit no és per criticar les bestieses que aquests dies de campanya es diuen des dels partits espanyolistes. La meva reflexió va per una altre camí. L’altre dia vaig llegir un article d’opinió que sota el títol de “Remar amb dos rems” contenia unes consideracions que faig totalment meves i que resumint venen a dir que, segons quina força tingui el nou govern, això condicionarà en la nova legislatura la gestió del dia a dia de la Generalitat, i per tant podrà posar pals a les rodes en el camí cap a l'Estat propi.

Efectivament segons quin sigui el resultat l'agenda sobiranista pot quedar molt tocada. Per exemple, si el nou govern no pot aprovar uns nous pressupostos per falta d'aliats que vulguin assumir el mal estat, en un moment de recessió, de les finances catalanes el procés cap a l’Estat propi quedarà tocat. Si la més que probable majoria sobiranista es limita a activar-se per obrir el procés independentista i per convocar una consulta, però en la resta de matèries els partits van a mata i degolla, el procés sobiranista quedarà en entredit. En conseqüència la via més senzilla i segura per tirar endavant la independència de Catalunya és doble: cal una majoria parlamentària a favor de l'Estat propi, i cal també una majoria parlamentària que permeti al govern gestionar el dia a dia en un moment d'extrema dificultat. Per tant el govern ha de poder remar amb dos rems: un amb la majoria sobiranista i l’altre amb la majoria absoluta suficient per tirar endavant el país, amb les mesures econòmiques i socials que convinguin. Si falla un dels dos rems, penso que el procés començarà un punt tocat, i oferirà un taló d’Aquil•les extraordinari als franctiradors madrilenys. Pensem que el govern espanyol té majoria absoluta i si Catalunya entra en aquesta nova etapa amb els braços lligats el combat serà desigual. I prou difícil és el camí com per començar-lo així.

No ens podem quedar a mitges, necessitem una gran força sobiranista al Parlament, però també un govern fort amb una majoria extraordinària que pugui plantar cara a Madrid i ser respectat a Europa. El dia 25 si el nostre vot és un vot útil, pot començar una etapa que ha de servir per poder disposar de les millors eines d'autogovern per tal que els ciutadans visquin millor, evitant l'esmicolament de l'Estat del benestar. Tenim una gran responsabilitat en aquestes històriques eleccions i no l’hem de malbaratar amb experiments fútils que no serveixin per donar estabilitat i força al President electe del nostre País.

Jordi Garcia i Monturull
Secretari de la Unió Catalanista de Sabadell