Antoni Farrés (in memoriam)

Antoni Farrés (1945-2009), fou un històric dirigent del PSUC i ICV i alcalde de Sabadell durant 20 anys després de guanyar les primeres eleccions municipals de la democràcia. Va tenir un paper clau en el municipalisme català i prova del seu perfil polític transversal va ser la seva bona relació amb l'expresident català Jordi Pujol i el seu càrrec com a assessor de la conselleria de Governació quan el democratacristià Josep Antoni Duran i Lleida era conseller. Aquest record ve a tomb si llegim l’editorial d’avui del diari LA VANGUARDIA on analitza l’estil de govern municipal de l’actual alcalde de Sabadell en Manuel Bustos i el compara amb que va mantenir el malaguanyat Toni Farrés durant la seva vida al servei de Sabadell. Toni t’enyorem ! Llegiu tot seguit l’editorial complet.

L'alcalde de Sabadell

Ha passat una setmana i mitja des que va sortir a la llum el cas de corrupció a l'Ajuntament de Sabadell, en el que es troba imputat el mateix alcalde, Manuel Bustos. En aquests dies han anat apareixent diferents informacions relatives a aquest cas. Així s'ha sabut que, a més de suposades concessions irregulars d'obres del consistori ─previ pagament d'un dipòsit de 120.000 euros, més el 3% de l'import de la licitació, si s'obtenia─, el jutge investiga si hi va haver frau de recursos públics relacionats amb el Pla E afavorit pel govern Zapatero. També s'estan analitzant presumptes irregularitats en la concessió de serveis funeraris i en el contracte d'escombraries. Així com també les presumptes pressions que van exercir Manuel Bustos ─"cal col·locar", ordena l'edil en una conversa telefònica─ i Daniel Fernández, secretari d'organització del PSC, sobre l'alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, perquè contractés sigui com sigui a una ex-alt càrrec del tripartit.

Centenars de converses telefòniques intervingudes estan en poder del Jutjat d'Instrucció número 1 de Sabadell. I són aquests materials, entre d'altres, els que han impulsat el jutge a fer fins a dotze detencions i imputar en la causa a 26 persones. En tot moment, Manuel Bustos ha reiterat que mai va participar en cap trama de corrupció urbanística ni de cobrament de comissions. I, òbviament, només la Justícia pot corroborar, o no, les seves afirmacions. Però és també un fet incontestable que, després de la seva declaració de diumenge passat, el jutge el va mantenir imputat per delictes contra l'administració, tràfic d'influències, omissió del deure de perseguir delictes i malversació de cabals públics. En aquestes circumstàncies, Bustos va convocar dimarts una roda de premsa per anunciar que deixava l'alcaldia "per uns dies", nomenant el seu número dos, Joan Carles Sánchez, fins ara tinent d'alcalde de Presidència, com a alcalde accidental de Sabadell. Bustos va recórrer a aquesta fórmula, sense renunciar al càrrec, com si se’n anés de vacances.

La resolució judicial de l'operació Mercuri, que així s'anomena el cas que ens ocupa, pot demorar molt. La ciutadania es pregunta què passarà mentrestant. Està clar que Sabadell, cinquena ciutat de Catalunya, no pot entrar en una situació d'interinitat. S'ha de mirar cap a un futur millor, sense ombres. La situació és prou complexa com per supeditar el bon govern municipal a qüestions personals. I és clar també que de les converses de Bustos s'infereix un estil de govern personalista i un exercici del poder no exempt de rivets grollers o sòrdids, que de vegades sembla més proper a les maneres caciquils que al rigor procedimental democràtic. Tampoc afavoreix el perfil de Bustos que mantingués en càrrecs públics, o amb molta influència en l'administració municipal, a familiars directes com el seu germà Francisco (regidor d'Espai Públic), la seva companya sentimental Montserrat Costa (cap de Presidència de l'Ajuntament) o el seu oncle Melquíades Garrido, imputat pel seu paper en els fets investigats. Es pot adduir que això succeeix en altres corporacions. Però no que sigui desitjable. I menys encara a Sabadell, on Antoni Farrés, antecessor en el càrrec de Bustos, va observar durant vint anys una conducta irreprotxable que li va comportar l'afecte ─i el vot─ de sabadellencs de tota condició social i política.

Editorial

Publicada al diari LA VANGUARDIA el dissabte 8 de desembre del 2012.