Bones noticies a Catalunya

Enfront de les notícies negatives que dia si i dia també ens proporcionen els mitjans, volem acabar el mes i abans de marxar de vacances (els que puguin fer-les), donant algunes de les notícies positives que només durant el darrer mes de juliol s’han donat a Catalunya i on podreu comprovar que, malgrat les retallades, la crisis i la prima de risc, la nostra Nació te capacitat suficient per sortir del pou en que Espanya ens vol enfonsar. Bones vacances a tothom. Les cinc notícies que hem escollit d'entre moltes d'altres son:

3 jul 2012

Les exportacions catalanes van augmentar un 13,5% el 2011, un nou rècord històric

Catalunya va augmentar el 2011 les seves exportacions industrials un 13,5% i fins a un 8,8% en el primer trimestre del 2012, i va batre el rècord històric del seu valor, cosa que contrasta amb la permanent destrucció d’ocupació en el sector, que va arribar al -6,1% el 2011 i al -3,3% en els primers mesos de 2012.
El material de transport, amb un increment del 22%, i la producció de pell, amb un augment del 16,5%, van liderar les exportacions, que continuen dirigint-se majoritàriament a Europa i Amèrica Llatina, encara que estan a l’alça les vendes a l’Europa no comunitària i Amèrica del Nord.
La inversió industrial també va registrar una evolució positiva, en augmentar un 2,4% el 2011, la taxa més alta dels últims quatre anys, increment que es deu majoritàriament a l’impuls de les empreses grans i de sectors com el de l’automòbil, els béns intermedis i els béns d’equip.
Per al 2012, el sector de l’automòbil preveu incrementar la seva inversió en un 27,6% i serà, per segon any consecutiu, el sector que liderarà la inversió.

17 jul 2012

L’imperi xinès Hutchinson planeja noves inversions a Barcelona

A Barcelona és conegut com a líder del trànsit de contenidors, amb una aposta total de 500 milions d’euros en el port local. Però la poderosa empresa Hutchinson, amb seu a Hong Kong, comprèn moltes altres àrees, inclosa la de les telecomunicacions, que han portat l’alcalde, Xavier Trias, a reunir-se amb alguns dels seus màxims responsables en el marc de la seva visita promocional a la Xina. Aquests van assegurar que volen invertir a Barcelona, més enllà de la construcció del moll de Tercat. Un dels seus objectius és implicar-se en la plataforma logística vinculada al futur corredor mediterrani.
La intenció de Hutchinson de multiplicar la seva presència a Barcelona, i apostar per la ciutat com a porta d’entrada del sud d’Europa passa per explorar noves vies de negoci, des de l’immobiliari al logístic. No obstant, un dels seus principals interessos, segons van manifestar a la reunió, és implicar-se en el projecte del corredor del Mediterrani, en què tenen fe malgrat les contínues ensopegades que ha patit, gestionant espais logístics o moviment de mercaderies. Per Trias, l’important és constatar que, “amb tot el que està passant a Espanya hi ha interès de grans empreses a apostar per Barcelona”.

18 jul 2012

Neix el primer nadó fruit d’una fecundació ‘in vitro’ d’una mare amb càncer d’ovaris

Una dona de 31 anys a qui li han extirpat els dos ovaris després de patir un càncer ha pogut ser mare gràcies a la congelació de vuit ovòcits abans de perdre el segon ovari, i a la preservació de l’úter.
D’aquesta manera, un any i cinc mesos després de superar el tumor, la dona ha pogut gestar un embrió fecundat ‘in vitro’, i podrà tornar a ser mare si ho desitja, ja que ha mantingut ovòcits i embrions encara congelats. El nadó va néixer el 2 de juny passat i és la primera vegada que es dóna un naixement en una mare que ha superat un càncer d’ovaris.
La tècnica s’ha desenvolupat a l’Institut Dexeus, on el departament de reproducció assistida i d’oncologia han treballat conjuntament per fer-ho possible.

25 jul 2012

Barcelona ha registrat un creixement rècord de la despesa per turista del 20%

Aquest any, la ciutat ha aconseguit augmentar el nombre de visitants un 1,69%, fins als 3,56 milions d'turistes i 7,4 milions de pernoctacions.
El president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, considera que "tenint en compte l'actual situació econòmica, aquest creixement és més important que els increments de doble dígit que es registraven el 2007". No obstant això, el que més valora el sector és el resultat final: El volum d'ingressos que genera el turisme, de manera que el més important és elevar el poder adquisitiu dels visitants.
L'edat dels visitants també influeix en la despesa. A Barcelona, des de l'inici de la crisi han minvat els turistes d'entre 18 i 34 anys i, en canvi, han augmentat els viatgers d'entre 35 anys i 54 anys, amb un poder adquisitiu més gran.
Gaspart preveu que el segon semestre sigui "encara millor que el primer" i l'exercici acabi amb un creixement superior al 1,69% dels sis primers mesos.

31 jul 2012

La firma taiwanesa Toro tria Barcelona com a base d'operacions per a Europa

L'empresa taiwanesa Toro Development Limited, referent mundial en el desenvolupament de solucions i aplicacions per al pagament mitjançant smartphones, ha triat Barcelona per establir des de 2013 la seva base d'operacions europea i el seu centre de R + D atreta per la iniciativa del Mobile World Capital. El port de Palamós rebrà 8.000 creueristes a l’agost, un 18% més que el 2011.
Sobre els motius de l'elecció de la capital catalana, el conseller delegat de Toro, Laurent Renard, ha indicat que tot i haver considerat altres emplaçaments com Amsterdam o Niça, la decisió d'ubicar la base europea a Barcelona va ser senzilla. "La proposta de Mobile World Capital és molt interessant, posa el focus principal al mòbil i inclou en el seu programa industrial un projecte centrat en el mWallet, el nostre principal negoci. Alhora, ens permetrà estar en contacte amb moltes altres empreses punteres del sector ", explica Renard.

Notícies extretes del Blog: Good news Catalunya!

Blog de només notícies optimistes d’ Antoni Gutiérrez-Rubí

A punt pel xoc de trens

El tripartit nacional

El poble català, a través del Parlament de Catalunya, va aprovar dimecres per àmplia majoria una nova proposta de pacte fiscal per presentar a Espanya. No sabem encara quina acollida tindrà la proposta a la metròpoli, però no cal ser gaire llest per capir que aquesta proposta és, probablement, el darrer “Escolta Espanya” que els catalans llancem a les Espanyes. Si els espanyols volen preservar de debò la unitat de l’Estat més els valdria rebre-la amb calma, digerir-la sense excitar-se i pensar-se molt bé quina resposta ens donen. Però aquí tampoc cal ser gaire llest per saber que això serà, exactament, allò que no faran.

Bé, tot això és el pròleg i a fi de comptes és un debat que té un interès relatiu. Allò important és allò que ha passat portes endins del nostre país. La fotografia del debat del pacte fiscal és la següent: tres partits nacionals (CiU, ERC i ICV) van donar suport a la proposta de tenir una Hisenda pròpia davant de tres partits constitucionalistes (PP, PSC i Cs) que no li van donar suport. Cal anotar el vot contrari de Solidaritat, però em consta que la direcció volia abstenir-se i les bases van forçar el vot negatiu.

El cas és que aquest escenari, per primera vegada, clarifica enormement les posicions dels diferents partits i marca molt clarament quins són els partits que situen el país al centre de la seva acció política i quins són els partits que actuen moguts per altres interessos. És legítim, no ho critico, però és bo que es clarifiquin els bàndols i comencem a distingir entre el bloc sobiranista i el bloc constitucionalista (o si ho prefereixen, el bloc del sí i el bloc del no).

El tripartit nacional que es dibuixa ara no és nou: el País Basc en va tenir un sota el lideratge del lehendakari Juan José Ibarretxe, i tots recordem que va comportar la proposta més agosarada i rupturista que han presentat mai els bascos per trobar el seu encaix dins d’Espanya. Els catalans hem tingut també un tripartit nacional incipient a Brussel·les auspiciat per Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva. De fet, són més les coses que uneixien CiU, ERC i ICV que no pas les que les separen, i per això en les grans qüestions cal que facin pinya. Ara ha estat el cas del pacte fiscal; però quan arribi el moment d’anar més lluny, quan arribi el xoc de trens, espero que el tripartit nacional vagi unit en un dels combois, de la mateixa manera que no tinc cap dubte que PP, PSC i Cs viatjaran dins del comboi que ens vindrà de cara.

Jaume Clotet

Periodista i historiador per la UB.

Article publicat al diari elSingulardigital.cat el divendres 27 de juliol del 2012

Eleccions anticipades i referèndum

El moment català

Davant de l’actual tessitura nacional el govern de CiU, amb el seu president en primera línia, es veuen obligats a emprendre accions cada vegada més arriscades. Des de fa un parell d’anys que ja veiem que Espanya es transforma -degenera a còpia de dèficit públic-, i a marxes forçades esdevé una trampa absolutament mortal per als interessos catalans, a més d’un verí cada vegada més letal per a la seva identitat com a nacionalitat diferenciada. Arriba el moment de dir les coses clares: el PP i CiU ja no poden arribar a més acords, la demanda pel pacte fiscal no trobarà cap resposta -ho sabíem-, i la situació econòmica del nostre autogovern no dóna més de si. Així, la intervenció en la quota d’autogovern de què encara gaudim és imminent, una intervenció que significaria el punt i final a qualsevol il·lusió d’encaix.

És aquí on la situació es torna veritablement tràgica. L’Estat espanyol és una joguina rabiosa: el seu poder per a fer mal a Catalunya és molt i molt gran, en qualsevol moment pot tallar el pressupost per a les nòmines dels funcionaris -per exemple-, a més de poder emprendre altres maniobres de pressió més o menys colonial. Espanya ha estat des de fa massa temps un invent insostenible: un dia o l’altre havia de caure la il·lusió de tota aquesta bombolla immobiliària i administrativa, elevada sobre institucions inventades -i sobre diner europeu ben barat o regalat-, sobre la imitació del model d’autogovern català.

És ara quan el nostre Govern ens necessita: ha de saber fins a quin punt el múscul del sobiranisme, del catalanisme, està darrere del President; ara no toca posar-se exquisit ni menjamiques, el Govern ha de saber que compta amb la confiança d’un electoral majoritari, que les enquestes que afirmen que el pacte fiscal és una demanda pràcticament unànime i que ja som majoria -pelada, ai- els partidaris d’un estat propi no són paper mullat, sinó un encàrrec, una exigència dirigida a les nostres elits polítiques.

Les elits econòmiques, ja ho sabem, són sempre porugues, i no pot ser d’una altra manera. Els interessos es mouen amb peus de plom, i tot el que volen és estabilitat i xarop de prudència, les aventures no solen anar bé per a les carteres més inflades del país. No ens ha de sorprendre, doncs, que es demani que Mas rebaixi les demandes de sobirania fiscal, i que calli i es posi -sentit d’estat, en diuen- al costat d’Espanya en aquesta aventura.

L’ombra del Sis d’Octubre del 34 és allargada i tètrica. El milhomenisme català va ser contraproduent en aquella vella jornada: la lliçó està apresa, em sembla, encara que jo he sentit que alguns dels homes més importants d’aquest govern -ho he sentit de la seva boca, tot i que era tard i potser havien tastat massa vi- estan disposats a anar a la presó.

Jo no sóc partidari de muntar escenes patètiques -ni de fer el ridícul-, però si no s’està disposat a arriscar i a jugar fort, tot plegat pot morir-se com un peix a la pols. S’ha de passar de la ganyota indignada al gest polític arriscat: reitero que la nostra classe política té un país a darrera, no com a l’any 1934. Si el pacte fiscal ha d’acabar a les escombraries -com l’últim Estatut que ens vam inventar- Catalunya necessita ja desfer-se d’aquesta vella retòrica babaua que l’empeny sempre a quedar bé, però sense improvisacions ni gestos plens de patetisme.

També n’hi ha que estan a l’aguait aquí, a casa nostra, vells voltors que esperen des d’una ambigüitat estratègica a on han de situar-se, i que ara van passant la maroma amb articles plens de doble joc, i tot perquè així després podran quedar com a lúcids i podran titllar el president de covard i ploramiques. El país carrega també amb tota aquesta genteta, que s’ha abonat a la feina d’anar empastifant les coses fins a reduir-les als marges de la seva mediocritat.

Per sort, però, Catalunya té un President, un home que fet i fet és el principal actiu polític de què disposa Catalunya. Amb independència que hom sigui o no de centre dreta o de centre esquerra, Artur Mas és ara l’home de Catalunya, i els qui especulen amb les seves paraules i juguen a llençar-lo als lleons no fan sinó danyar la imatge i la força del país.

Eleccions anticipades i referèndum.

Melcior Comes

Llicenciat en Dret i escriptor

Article publicat al diari elSingulardigital.cat el divendres 20 de juliol del 2012

No cal ser uns herois, és suficient ser conseqüents

Arrosseguem greus problemes i tenim dificultats de tota mena. Estem desconcertats, acumulem greuges, incerteses i tenim por. Davant d’aquest panorama desolador, l’única cosa que no podem fer, és claudicar. Hem de superar les nostres febleses i eliminar els entrebancs que ens impedeixen avançar.

La primera cosa que hem de fer, és conèixer la realitat que ens condiciona i l’origen de tantes desgràcies que ens martiritzen. Entremig d’una crisi generalitzada, Espanya té o creu tenir un problema que es diu Catalunya i el vol solucionar d’una vegada per totes. Ho vol executar de la única manera que ho sap fer, destruint la nostra identitat, imposant el nacionalisme castellà. Fa més de 300 anys que ho han intentat de totes les formes possibles i han fracassat.

Els catalans si que tenim un problema greu, perillós i real, es diu Espanya. Mentre estiguem sota la seva fèrula i sotmesos a la l’explotació de l’Estat Espanyol, no podrem superar cap crisi, ni sortir del pou que els diferents governs de Madrid, ens tenen reclosos. Denunciem el robatori sistemàtic i l’espoli descarat a que estem sotmesos i que els partits espanyolistes en diuen solidaritat.

La solució la tenim a l’abast de la mà. La majoria de catalans ja l’han descobert i se’n diu Estat Català. Ha arribat el moment de començar a preparar i preparar-nos per la independència de Catalunya. Si volem de veritat alliberar-nos del jou que ens oprimeix, hem de treballar per augmentar el percentatge de catalans que desitgen la independència.

Fa 4 anys, la Unió Catalanista de Sabadell, va néixer per aconseguir aquests objectius. Vam començar pocs i ara ja som majoria. Però encara hem de ser més si volem assegurar l`èxit de l’empresa. Per això us proposem que feu unes coses aparentment senzilles però fonamentals. Són a l’abast de tothom.

• Doneu la cara per la independència [http://www.donalacara.cat/]

• Participeu en l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i en les seves accions

• Doneu suport a l’Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI).

• Exhibiu la bandera de Catalunya o l’Estelada, sempre que pugueu.

• Poseu a la vostra façana, una ceràmica amb l’escut de Catalunya o de l’Estat Català.

Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell

Per més informació, ens podeu escriure a la nostra adreça electrónica

unicatsabadell@gmail.com

Necessitem col·laboradors per fer realitat els nostres desitjos