Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




16 de febrer 2013

Les xiulades a l’himne espanyol

Darrerament la presència del Borbó a les finals de Copa s’està convertint en una manifestació de protesta popular contra la desprestigiada monarquia espanyola i l'himne que la representa. La darrera fou en el Buesa Arena de Gasteiz a la final de copa de bàsquet on les aficions catalana i basca van manifestar el seu ferm rebuig cap a la monarquia i l'himne espanyol en forma de sonora xiulada. Davant d'aquests, la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha demanat mesures i sancions per evitar que es tornin a produir situacions similars en el futur. L’escriptor Víctor Alexandre en un interessant article,que podeu llegir tot seguit, compara aquesta situació amb les prohibicions del franquisme o les actuacions de la policia davant el moviment independentista.

Ara volen prohibir que xiulem

Una frase molt popular durant la dictadura va ser “más de dos, no!”. La deia la policia franquista, presa d’una paranoia conspiradora, en veure més de dues persones parlant al mig del carrer. I és que en aquell règim tota persona era sospitosa. Més tard, quan l’Estat espanyol va ser governat pel PP, partit fundat per un feixista històric, la paraula diàleg va tornar a ser criminalitzada. “Parlar de pau amb ETA és terrorisme”, deien. I també deien que era terrorisme que un nen de catorze anys demanés per Internet l’etiquetatge en català.

Avui dia, aquella gent dóna carta blanca a la policia espanyola per apallissar els qui porten una estelada –com li va passar al jove Jordi Mascort a Madrid, durant la final de la Copa del Rei de futbol, fa nou mesos-, i ara, ebris d’absolutisme, volen prohibir-nos xiular. Així ho ha demanat María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, enrabiada perquè el món està veient el rebuig de catalans i bascos al rei i a l’himne espanyols. El director de La Razón, Paco Marhuenda, fins i tot ha dit, sense enrojolar-se, que xiular un rei o un cap d’estat és “una mostra de totalitarisme”.

L’enyor que senten els hereus ideològics del franquisme pels temps de “más de dos, no!” i de la Copa del Generalísimo els fa dir aquestes coses. Quins temps, aquells, oi? No com ara, que en la final de la Copa del Rei de bàsquet a Vitòria, entre el Barça i el València, el públic ha tornat a xiular l’himne i el rei espanyols. I ho seguirà fent, ja que està en el seu dret, perquè no hi pot haver cap llei democràtica que impedeixi que el públic xiuli en el decurs d’un espectacle pel qual ha pagat entrada. I en el cas del rei o de l’himne espanyols, encara hi té més dret. En el cas del rei, perquè és aquest qui viu a costa del públic i no pas a l’inrevés; i en el cas de l’himne, perquè es tracta d’un símbol d’opressió de pobles. Però ja se sap, l’opressor no reflexiona mai sobre aquestes coses ni tampoc no es pregunta si no deu ser per la seva opressió que la gent el rebutja. L’opressor sempre reacciona amb més opressió.

Víctor Alexandre
Escriptor

Article publicat a NacióDigital.cat el dissabte 16 de febrer del 2013