Immersió lingüística

Malgrat els intents del ministre Wert de relegar el català a quarta llengua en l'ensenyament de primària i secundària, del recurs al Tribunal Suprem que va interposar una família contra la interlocutòria del TSJC, que avalava el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes, i finalment els esforços del PP de Catalunya que ha registrat una proposició de llei al Parlament, per modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per garantir que el castellà i el català siguin vehiculars a les escoles catalanes, apel·lant a les últimes sentències del TC, del Suprem i del TSJC, la realitat és tossuda i només 17 famílies han demanat fins ara l’escolarització en castellà per als seus fills. Ho explica amb molta claredat el següent editorial de la Fundació Catalunya Oberta.

Només 17

El Partit Popular i el govern de Mariano Rajoy han intensificat durant els darrers mesos la campanya contra la immersió lingüística del sistema escolar de Catalunya. En realitat, l’ofensiva va començar a prendre volada arran de la sentència contra l’Estatut i s’ha anat articulant judicialment amb les múltiples resolucions de diferents instàncies, com ara el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Decisions que en algunes ocasions han estat contradictòries i que de vegades semblaven condemnar a mort el sistema català. Debades han estat els múltiples arguments a favor de la immersió com a garantia de la cohesió social.

En realitat, el debat sobre la idoneïtat de la doble línia, de la immersió o de la lliure opció lingüística és fals. Perquè l’únic punt que val la pena defensar políticament és que la decisió sobre l’escola catalana correspon exclusivament al Parlament de Catalunya. Una opinió que el ministre José Ignacio Wert i el govern de Mariano Rajoy pretenen rebatre amb els fets. És a dir, amb l’aprovació d’una nova llei d’educació que consagri la doble opció. Contra aquesta pretensió a Catalunya s’han aixecat sovint veus sensates que addueixen que el PP provoca i atia un debat i un conflicte socials inexistents. O en tot cas, minoritaris fins a l’anècdota.

El Partit Popular i Ciutadans n’han fet bandera contra la realitat. Quan són precisament aquestes dues forces les que més reclamen –sovint a crits– que el govern s’ha de limitar a atendre “les qüestions que preocupen els catalans”. D’acord amb aquesta lògica interessada i tramposa, fins a quin punt la introducció del castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament preocupa els catalans? Ahir va quedar ben clar. A pregunta del mateix PP, el departament d’Ensenyament va fer públic que aquest curs fins ara només 17 pares han demanat escolarització en castellà per als seus fills. Encara no s’han tancat les preinscripcions, però l’any passat la xifra va ser més alta: 106 pares. Aquesta és la gran preocupació i aquest és l’abast del gran problema. Potser ha arribat el moment que el PP i Ciutadans deixin d’apel·lar a presumptes drets individuals i reconeguin que del que es tracta, seguint el mateix ministre Wert, és d’espanyolitzar els nens catalans. Que ho facin... el dia que aconsegueixin la majoria absoluta.

Editorial
Fundació Catalunya Oberta

Publicat al Butlletí num 908 de la FCO del dissabte 08 d’abril del 2013