Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




30 de juny 2013

Catalunya és poderosa

Manllevant l’estrofa que va cantar ahir Peret “Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder”, en el Concert per la Llibertat, es pot assegurar que l’espectacle d’ahir al Campo Nou és la primera baula de la cadena humana per la independència, que el proper 11 de setembre unirà la nostra Nació des del Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià). Peret, ahir doncs, va oficialitzar el canvi de majoria política a la societat catalana. En només vint anys aquest país ha abandonat la pau narcòtica d'aquella Barcelona subtilment castellanitzada, aquell Cobi estúpidament mut i innocu, aquella catalanitat autoritzada pel PSOE... I aquell mateix país s'ha tornat autoexigent i ambiciós. Només un govern espanyol cec i sord, pot negar avui la realitat de 90.000 persones cridant a favor de la llibertat, la independència i la democràcia. Un resum del que va viure un periodista digital que hi va ser, el podeu llegir més avall.

90.000 veus aclamen el rei

Una imatge: el mosaic Freedom Catalonia 2014. Espectacular. El clímax del “delirio independentista” del que parlen alguns diaris internacionals. És la imatge que volíem fer que donés la volta a tot el món. I de ben segur que la farà. Actuacions emotives, clam independentista i sobretot festa i convenciment de que això sortirà bé.

Lluís Llach -el rei- , i les seves cançons van omplir un Camp Nou que va resoldre l’etern dilema Llach-Serrat a favor del primer, del més compromès. L’altre ni hi era ni se l’esperava, com al PSC. Trist. Alguns crítics musicals comentaven en les darreres hores que al concert hi faltaven les grans estrelles emergents. Els artistes de moda, vaja, que encapçalen les llistes d’èxits: Manel, Els Amics de les Arts, Mishima... Això no va fer que el concert fos pitjor, perquè per sobre de tota aquesta gent, inclús de Llach, hi havia el clam. Era un concert de compromís, i al final els artistes compromesos amb Catalunya des de sempre son uns, mentre que els altres es dediquen a vendre discs.

Per altra banda va faltar gent que darrera hora es va desdir per pressions. Artistes reconeguts a l’Estat espanyol que havien que tenien por de que els cancel·lessin concerts. Pobres aquells que aleshores s’excusaven atacant-nos: “no es nuestra guerra”, “demasiado independentista” deia el canari Pedro Guerra. Fill meu, que no sabies on t’havies apuntat? va home va! Aquests son els que després veuran als concerts per la llibertat de Palestina, que per cert, aquests sí que van venir i van cantar per Catalunya.

Però el que tothom està esperant a banda de les cròniques del telenotícies, amb el pitet posat, son les portades dels diaris estrangers, començant per els de Madrid. És com sempre, un exercici divertidíssim. “Independentismo demodé en el Camp Nou” diu La Razón, “delirio independentista” El Mundo com hem esmentat abans. L’ABC dedica una portada a l’entrevista amb Aznar. Anant a veure els diaris de matriu espanyolista a Catalunya, observin com tant El Periódico com La Vanguardia, posen el concert en portada, i per compromís, amb una fotografia molt tèbia. En canvi els diaris plenament catalans, El Punt Avui i l’ARA, posen la foto que tocava posar, la del mosaic “Freedom Catalonia 2014”. I jo també hi vaig ser.

Oriol Jordan
Llicenciat en història i periodista digital

Article publicat a l'indirecte.cat el diumenge 30 de junydel 2013