La xiulada que el públic va dedicar a l'himne espanyol en la inauguració del Mundial de natació de Barcelona ja comença a despertar les reaccions més furibundes del nacionalisme espanyol. Una de les més contundents ha estat la de Juan Carlos Gafo, director adjunt de l'alt comissionat del govern per a la Marca España, que aquest divendres a la nit va piular la frase: "Catalans de merda. No es mereixen res". Al cap d'un temps, el mateix Gafo s'ha disculpat, però això no li ha evitat la destitució fulminant des del Ministeri d'Afers Estrangers. Aquest tal Gafo, llicenciat en Dret i tinent del Cos Jurídic de l'Armada, ha estat ambaixador al Líban, ha integrat diferents representacions diplomàtiques espanyoles en països com Argentina o l'Iran i ha tingut diversos càrrecs al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol. Vol dir això que per tots aquest càrrecs diplomàtics que ha ostentat tingui més educació? Doncs no, ell és el prototipus de la Marca España, la marca que, tal com escriu en l’article, que podeu llegir més avall, el periodista Bernat Ferrer al piular que tots els catalans som una merda, ens ha fet venir a la memòria aquell infaust director de la Vanguardia en Luis de Galisonga que ja l’any 1959 va dir exactament el mateix.
De Luna, Rivera, Gafo
Llanos de Luna i Albert Rivera entraven a la sala rient i conversant alegrement. Tot un presagi. A la presentació de la Marca España a Barcelona, fa menys d'un mes, hi havia caspa. Força caspa. Molta caspa. Aquell tipus d'empresari que veu en Gay de Montellà tot un referent a seguir, vaja. Suposo que el pobrissó d'en Juan Carlos Gafo devia ser-hi. Llavors no pintava gaire cosa. La mateixa cosa que pinta la Marca España en la promoció dels productes catalans, de fet.
L'Alt Comissionat per a la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, ens va intentar convèncer que l'Estat està fent esforços arreu del món per associar Espanya a tradició i modernitat, a solidesa i solidaritat. I, també, a diversitat. Sí, sí, a diversitat. Diversitat... de fauna. Diversitat... de flora. Diversitat... de climes. De la diversitat cultural o lingüística, pràcticament ni mu. De los Monteros no va creure ni necessari mirar de caure simpàtic als empresaris barcelonins fent alguna referència al català. Potser va creure que, amagant la catalanofòbia dels seus col·laboradors, ja feia prou. Espanya és España, que quedés ben clar. I De Luna i Rivera somreien amablement.
En un atac de gosadia, qui els escriu va gosar preguntar-li a De los Monteros en què beneficiava la Marca España a un producte fa uns anys tan espanyol com el cava català. Descol·locat, tan sols va saber dir que feia uns dies havia brindat amb cava amb els seus companys de despatx. Una resposta de nivell còsmic. Aquell dia, Gafo devia haver alçat la copa, suposem. Potser es va ennuegar. Potser va escopir. En tot cas, ara ha tingut els seus cinc minuts de glòria que ens va prometre en Warhol. "No merecen nada", ens diu. Quin nivellàs, l'Estat. Salut, company.
Bernat Ferrer
Periodista
Article publicat a NacioDigital.cat el dissabte 20 de juliol del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada