Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




07 de juliol 2013

La rendició de Granada del PSC

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va dir ahir després de signar una proposta de reforma constitucional amb el PSOE a Granada: “La declaració de Granada d’aquest sis de juliol passarà a la història”. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, ja ha respost ràpidament Navarro dient-li: "Certament. De fet... ja és història". En el mateix sentit Ernest Maragal ha lamentat el "pacte de rendició" que el PSC ha signat a Granada i especialment greu les declaracions de satisfacció del primer secretari socialista, Pere Navarro, a propòsit de la inclusió del concepte d'ordinalitat "tal i com es preveu en la sentència del Tribunal constitucional", es a dir "si Madrid ho autoritza" ha afegit Maragall. Amb aquest acord, el PSC valida la sentència contra l'estatut. La periodista Marta Lasalas ja preveia aquesta claudicació del PSC en el seu article, que va publicar el divendres passat i que podeu llegir tot seguit.


PSC i PxC

Les costures del PSC s’estan tensant per moments. El debat sobre el dret a decidir està provocant una autèntica tempesta dins d’una formació que durant dècades havia fet de la transversalitat un dels seus grans capitals. El trencament del grup socialista en la primera declaració sobiranista del Parlament va ser la imatge més gràfica de la dificultat amb què la formació de Pere Navarro està vivint aquest procés. Però gestos com absentar-se del Pacte nacional pel dret a decidir –fins i tot abans que ho fes Foment del Treball– han acabat de reblar el clau d’una gestió excessivament dubitativa i poruga.

I és en aquest context d’extrema preocupació dels socialistes per evitar una identificació excessiva amb la reivindicació del dret a decidir, que resulta encara més sorprenent la indiferència amb què aquesta formació ha acceptat fotografiar-se al costat de PxC en mocions municipals contràries a les aspiracions sobiranistes.

Fa un mes, l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, encapçalat per la socialista Núria Marín, va aprovar una moció del PP en contra de posar facilitats a una hipotètic referèndum convocat unilateralment pel govern català. Ho va fer amb el vot dels regidors del PSC, PP i PxC. Aquesta setmana, a Santa Coloma de Gramenet els socialistes s’han trobat sols, amb l’única companyia de la formació ultradretana d’Anglada, votant una iniciativa socialista a favor de la unitat d’Espanya. Ni tan sols el PP s’hi ha sumat.

L’Hospitalet és la segona ciutat de Catalunya per nombre d’habitants i, per tant, un dels principals consistoris que governa el PSC. La seva alcaldessa és membre de l’executiva del partit, igual com l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, que va ser número tres de la llista del PSC en les darreres eleccions catalanes. No es pot considerar, doncs, aquests moviments com a anecdòtics atès que les seves protagonistes són persones de pes molt considerable dins del partit.

Tot plegat il·lustra un cridaner contrast: el contrast entre l’alarmada preocupació per no semblar excessivament sobiranista i la sorprenent indiferència davant perilloses aliances amb una formació d’ultradreta i xenòfoba.

Marta Lasalas
Periodista

Article publicat al diari elSingulardigital.cat el divendres 5 de juliol del 2013