Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




12 de desembre 2013

Les mentides de Rajoy

Rajoy dixit: “no augmentaré els impostos”; “mantindré el nivell adquisitius de les pensions”; “no abaratiré els acomiadaments”; “no augmentaré els serveis bàsics”; “no concediré cap tipus d’amnistia fiscal”; “no donaré ni un euro públic als bancs”. Mentides i més mentides. La darrera mentida del President espanyol, l’ha dita en una entrevista publicada conjuntament a cinc rotatius europeus. L’inefable Rajoy declara que si una "regió se separa del seu Estat automàticament se'n va de la Unió Europea". Això és fals o com a mínim enganyós. Una cosa és la Unió Europea i d’altra molt diferent l’Espai Económic Europeu (EEE) que gràcies als acords de Schengen, que foren signats el 1985 i 1990, van suprimir els controls fronterers amb objectiu de garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa en un article a 'El Periódico' posa en dubte les darreres declaracions del president espanyol Mariano Rajoy i les amenaces sobre la sortida de la Unió Europea d'un eventual Estat català. Des del títol 'Catalunya expulsada de la UE?'. que encapçala l'article, Tremosa ja insta-la l'ombra de dubte sobre les amenaces espanyoles recents. Tot seguit podeu llegir l’article.

Catalunya expulsada de la UE?

EL PERIÓDICO va destacar el dimarts passat una resposta de la Comissió Europea (CE) a una pregunta parlamentària meva. La CE finalment contesta com PP i PSOE fa temps que li demanen: «Si una part d'un país es converteix en un nou Estat independent passaria a ser un tercer país i els tractats deixarien de ser d'aplicació» en ell. Anem per parts.

La CE ha donat respostes diferents a preguntes meves arran del mateix tema. El 12 novembre 2012: "No li correspon a la CE manifestar posició sobre qüestions d'organització interna dels seus estats membres". El 23 febrer 2013: "Les condicions dels tractats de la UE són decidides pels estats membres". ¿La recent resposta té relació amb creixents pressions polítiques i amb el fet que alguns comissaris acaben el seu mandat després de les properes eleccions europees?

És el TRIBUNAL de Justícia de Luxemburg, i no la CE, que interpreta els tractats de la UE, i és el Tribunal Internacional de l'Haia qui té l'última paraula en cas de separació unilateral d'una Catalunya que fos expulsada de la UE. La recent sentència seva sobre Kosovo, però, no és precisament favorable a Espanya. Al Parlament Europeu (PE), a més, PP i PSOE s'han quedat sols, perdent diferents votacions de manera molt rotunda quan intentaven frenar l'accés de Kosovo a la UE. S'han quedat sols votant sobre la patent única europea, la travessia central del Pirineu aragonès i la doctrina Parot.

La sortida de la UE seria un procés llarg, com ho és l'entrada: a Brussel·les es diu que si Gran Bretanya vota sortir de la UE el 2015 les negociacions duraran anys i la UE tractarà de preservar en les negociacions l'aplicació del màxim possible de normativa comunitària al país sortint.

Escòcia no és Turquia. L'argument anterior reforça la idea que una Catalunya independent tindria temps suficient per renegociar des de dins la seva ‘reincorporació’ a la UE. Així ho diu l'expert Graham Avery a la web del Parlament britànic: una Escòcia independent negociaria des de dins la seva ràpida reincorporació a la UE. El 'fast track' (camí d'accés ràpid) és el que defensa Avery i el que descarta que Escòcia hagi de posar-se a la cua darrere de Turquia, com diu Espanya. 'The Economist', el setmanari econòmic més influent del món i partidari del 'no' al referèndum escocès, postula en un article sobre Escòcia (3 de novembre de 2012) que "una Espanya cada vegada més endeutada i més dependent dels diners del BCE no podrà vetar a ningú a la UE ".

La UE és encara una petita unió d'estats, molt lluny d'una Europa federal, amb un pressupost anual tan sols quatre vegades més gran que el de la Generalitat (130.000 milions, el 0,8% del PIB UE-28). A la UE, Espanya ostenta el rècord d'incompliments i males transposicions de normatives comunitàries, amb centenars d'expedients per ajudes il•legals de l'Estat. Els que, des de Madrid, apel•len tot el dia a l'imperi de la llei i el seu literal compliment no són precisament els millors alumnes per demanar expulsions.

Molt més important per a Catalunya és continuar participant del mercat únic europeu o espai econòmic europeu (EEE), que garanteix la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals i que és l'autèntica font de progrés i riquesa d'Europa. Aquest és el gran èxit europeu del segle XX, que altres continents imiten. Suïssa, Noruega i Andorra ─que no són membres de la UE─ tenen subscrits acords amb la UE per estar en aquest espai.

Si Catalunya fos expulsada de la UE, aquesta té competències exclusives per negociar els acords relatius a l'EEE, i des de l'últim Tractat de Lisboa no cal la unanimitat per aprovar: l'article 207 fixa que es poden concertar per majoria qualificada de països (dos terços) i també necessita el vot favorable del Parlament Europeu.

ESPANYA NO té dret ni capacitat de veto efectiu per si sola per evitar que Catalunya segueixi en l'EEE, un espai de 500 milions de persones. Espanya no té capacitat per articular una minoria de bloqueig a la UE (un terç) per expulsar Catalunya de l'EEE: a casa hi ha més de 4.000 multinacionals europees que mai deixarien que Espanya exoulsés Catalunya d'aquest espai econòmic europeu.

El lideratge a la UE no el dóna la dimensió d'un país sinó les bones pràctiques que pot oferir als altres membres. Per això alguns països petits són líders i alguns grans no. La 'marca Espanya' cotitza avui sota zero a la UE, com explica el professor madrileny Ignacio Molina en un demolidor article a la revista de la madrilenya Fundació Elcano (13 març 2013). PP i PSOE farien bé en negociar amb Catalunya com Cameron ha fet amb Escòcia. Com deia 'The Economist' (22 de desembre de 2012), amb una "economia espanyola tan dolenta, no és estrany que els polítics catalans parlin seriosament de secessió".

Ramon Tremosa
Eurodiputat de CiU

Article publicat al diari El Periódico el dilluns 9 de desembre del 2013