Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2013-2014
El passat dijous 15 de maig a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la setena conferència del cicle “SÍ LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitzen l’Associació Sabadell Memorial i la Unió Catalanista de Sabadell. Aquesta setena sessió es va desenvolupar sota el títol:
L’economia productiva i l’empresa
La conferencia va anar a càrrec del Sr. Joan B. Casas. Doctor en Economia, Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) de la Generalitat de Catalunya, també conegut popularment com el “consell de savis”.
El públic que omplia la Sala d’Actes de l’Acadèmia, va escoltar amb molt d’interès les documentades explicacions del Dr. Casas. Tot seguit podeu trobar un breu resum de la seva brillant exposició:
El ponent va advertir d’entrada a tots els presents que la seva dissertació no estaria centrada en demostrar la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, ja que aquest fet, en aquests moments, no el discuteix ningú. Per tant, va reblar, no volia insistir en aquest tema. Més aviat volia ressaltar el fet que si Catalunya vol formar part de la primera divisió en el concert d’Estats europeus, ha de continuar essent una potència industrial como ho ha va ser en temps passat. Per això el nostre sistema econòmic cal que concentri els seus esforços en la manufactura i la indústria, sense deixar de banda, es clar, els altres motors econòmics que ens donen força actualment, com son els serveis i el turisme. Per tant només una societat industrial, amb empreses manufactureres d’alt valor afegit, pot garantir una economia sanejada. Això permetrà també superar i sortir de l’actual crisi amb més facilitat. Aquesta és la importància de l’economia productiva, que crea riquesa i llocs de treball, enfront de l’economia especulativa que causa greus distorsions i crisis. Aquesta constatació és tan vàlida ara, com en una Catalunya independent, amb Estat propi.
El doctor Joan B. Casas va continuar dient que la marca “Catalunya” la potencien les empreses de la industria exportadora catalana, que són referents a tot el mon. Cal afegir que la importància de la indústria, rau en la seva capacitat de crear valor afegit i llocs de treball altament qualificats. Indueix la formació, la recerca i la innovació. Necessita i genera infraestructures i serveis específics, que formen part del teixit industrial. El sector serveis i el turisme són importants per Catalunya, però han de ser complementaris.
Tot seguit el conferenciant va analitzar la situació de la industria en el Vallès Occidental i va tractar de respondre la qüestió de si, aquesta comarca, podria altre cop esdevenir el motor d’aquest desenvolupament, com ho fou els anys 80 en que la industria vallesana representava el 55% de la seva economia, amb sectors molt diversificats (tèxtil, metal·lúrgic, elèctric). En canvi des del 2006 va baixar al 34% i els anys 2010 i següents representa un 28%, Malgrat aquest descens, la industria en el Vallès Occidental encara resulta estar molt per sobre de la mitjana de la UE que és només del 14% i això també s’ha produït amb una diversificació de sectors diferent, doncs la preponderància del tèxtil i metal·lúrgic ha deixat pas al sector químic, al sector alimentari i a l’electrònica. Per tant la conclusió que es pot treure d’aquest fet és que el Vallès Occidental té un potencial enorme per explotar i que, amb unes bones polítiques econòmiques i fiscals, podria rellançar la industria gairebé als nivells dels anys 80.
La part final de la seva conferència, la va dedicar el Dr. Casas a exposar quins son els problemes amb que s’enfronten actualment les empreses catalanes, per assolir aquestes fites i els va concretar en diversos aspectes, com poden ser les restriccions creditícies, per culpa del sanejament bancari i també la burocràcia, la normativa i la mentalitat de l’Administració espanyola, que no és aliada de la manufactura, de les exportacions, ni de la creació de noves empreses. L’Estat espanyol, en comptes d’ajudar la indústria, la penalitza. No faciliten el crèdit i discriminen a les petites i mitjanes empreses. Per altra banda el cost de l’energia a Espanya, és dels més alts del món i les empreses catalanes la paguen un 40% més cara que les de França, Itàlia o Alemanya. La dèria centralista i la burocràcia madrilenya, castiguen l’economia productiva i dificulten la recuperació econòmica. També cal millorar tan les grans infraestructures (corredor del mediterrani, autopistes, port i aeroport, etc.), com les micro-infraestructures, es a dir les comunicacions amb els polígons industrials que són la base de les petites i mitjanes empreses.
Per acabar el conferenciant va fer saber que, segons les darreres notícies econòmiques, el PIB industrial català ha crescut cinc punts des de l’octubre del 2012, mentre que l’espanyol ha disminuït 4,7 punts en el mateix període. D’altra banda, mentre que el març del 2009 l’Índex de Producció Industrial (IPI) desestacionalitzat es movia entre el 100,8 de Catalunya i el 101,4 d’Espanya, el març d’aquest any l’índex català ha esclatat fins al 105,4 mentre que l’espanyol ha caigut al 95,9%. Per tant es pot assegurar que una Catalunya independent és autosuficient en recursos industrials, energètics i financers. Per tant és econòmicament viable.
Aquesta conferència va ser una veritable lliçó magistral de micro-economia aplicada a la nostra comarca, amb paraules i exemples que la va fer entenedora i amena. Les intervencions en el col•loqui i els forts aplaudiments, van constatar l’interès dels assistents en les interessants explicacions del Doctor Casas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada