Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




21 d’agost 2014

Votar i fer-ho bé

Des de fa dies tant els diaris de Madrid com alguns d’aquí, no paren de publicar declaracions de personalitats espanyoles dient que el procés està tocat i enfonsat. La V del dia 11 de setembre, serà un fracàs, el president Mas està desorientat i afeblit pels cas Pujol, el Govern de CiU està a punt de desintegra-se, etc, etc. Afirmacions com aquestes i d’altres de pitjors, surten dia sí i dia també de les boquetes dels espanyolistes. Doncs aquesta colla que s’esperin asseguts. El procés va endavant i no el para ningú. L’historiador Agustí Colomines, ha publicat un article que titula amb la frase “Votar i fer-ho bé”, que el President Mas va dir a Talamanca fa uns dies, i on fa un repàs d’aquesta situació. Podeu llegir-lo tot seguit.


Votar i fer-ho bé

L'unionisme està regirat. Davant la determinació del president Artur Mas de convocar la consulta sí o sí, els unionistes busquen desesperadament contradiccions entre el sector sobiranista català. Des que es va conèixer la funesta notícia del frau dels Pujol, la tàctica unionista consisteix a donar per liquidat el procés i buscar aliats entre els catalanistes moderats per certificar-ne la defunció. Un dia aprofiten les declaracions del conseller Santi Vila, sempre loquaç, i el matí següent les d'un altre conseller, el professor Andreu Mas-Colell, un home d'ordre. I si amb això no n'hi ha prou, treuen punta a les declaracions de la vicepresidenta Joana Ortega, qui milita a les files de Duran i Lleida i només per això ja és sospitosa, quan adverteix que si el 9-N no es pogués votar, un altre 9-N estaria molt a prop.

Déu Meu, que ingenus són aquests unionistes!

"Votar i fer-ho bé", això és el que va dir el president Artur Mas a Talamanca el dia de la commemoració de la batalla homònima que fa 300 anys van guanyar les tropes catalanes. Aquesta victòria no va servir per a res, perquè finalment l'exèrcit franc-espanyol va derrotar els catalans i la fi de la guerra va donar pas a la implantació de la monarquia que encara perdura a Espanya. Ni les victòries són sempre victòries ni les derrotes aconsegueixen liquidar el que els resistents han defensat aferrissadament. La clau no està en si es podrà votar o no el 9-N, cosa molt difícil tenint en compte l'entossudiment del Govern espanyol, si no a fer-ho bé.

La conseqüència del que s'ha dit pel president a Talamanca és òbvia i està en la línia de la tantes vegades expressada voluntat de CiU de portar el procés de la consulta sobiranista per una via legal i pactada. No em sembla que ni Vila ni Mas-Colell ni Ortega hagin declarat res que contradigui el compromís del president Mas amb el poble de Catalunya i la consulta. Mentre ell estigui al comandament de la nau, el full de ruta serà el que es va pactar al seu moment amb els partits favorables a la consulta. El sobiranisme del president Mas no és impostat com pensen els unionistes espanyols i les classes benpensants catalanes.

Una altra cosa és que el president Mas (o, per delegació, la vicepresidenta i els consellers) busqui solucionar les 23 demandes que va presentar a Mariano Rajoy el 30 de juliol, mentre el procés avança. És el que ha de fer perquè l'obligació de qualsevol governant és buscar solucions a les dificultats de gobernança. Es diu que el president Artur Mas està desorientat pel cas Pujol i per tant que està afeblit. Algú que ha compartit amb Pujol ideals i govern se sent malament davant l'engany, però això no significa que estigui atribolat fins al punt de suïcidar-se políticament per un plat de llenties.

Artur Mas no renunciarà a la consulta a canvi del blindatge del català i d'acceptar la sempiterna promesa que hi haurà una millora del finançament autonòmic. Si ho fes, la caiguda seria automàtica i la convocatòria d'eleccions autonòmiques (i prenguin nota de l'adjectiu) no es podria evitar. El que succeiria després està cantat. Si el somni unionista és que ERC guanyi les eleccions i CiU es desintegri com va passar amb UCD i així poder matxucar el procés, el que podria anunciar la victòria d'ERC no seria precisament una marxa enrere, sinó tot el contrari. Els unionistes haurien de reflexionar una mica més abans de cantar victòria. Com a Talamanca, les victòries poden anunciar derrotes molt severes.

¿Algú creu de debò que CiU es col·locarà a la vora del penya-segat acceptant un intercanvi de cromos tan pírric? Qui pensi així s'autoenganya. O el que és pitjor, aquest algú és estúpid. Com diria Barack Obama, encara que Hillary Clinton li ho retregui, els estats no han d'actuar mai fent coses estúpides. I això val tant per a la política internacional com per a la política interior. Les coses han de fer-se bé, que és el que demana el Govern català amb el president al capdavant.

Agustí Colomines
Professor d’història contemporània a l’UB

Article publicat al diari Economia digital el dimecres 20 d’agost del 2014-08-21