Ahir el ministre Montoro es va convertir en la moderna Salomé presentant el cap tallat de Joan el Baptista a Herodes, amb la diferència que ell no va fer la dansa prèvia dels set vels. En la compareixença d’ahir del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, davant la Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats, va portar en una safata el cap tallat de Jordi Pujol per oferir-lo a la tribu madrilenya del PP en un míting destinat a confondre, barrejar i vincular les responsabilitats de l'exmandatari amb el procés democràtic sobiranista de Catalunya. Amb una rialla d’orella a orella es va acarnissar amb la família Pujol i de rebot amb el procés sobiranista. El periodista català establert a Madrid n’Enric Juliana ha fet aquesta mateixa comparació en un magnífic article que publica a La Vaguardia i que podeu llegir tot seguit.
El cap tallat
El ministre Cristóbal Montoro es va presentar al Congrés dels Diputats amb el cap de Jordi Pujol al capdamunt d'una pica. El va exhibir amb eufòria, mostrant la gran importància que el Govern d'Espanya dóna a l'humiliant final de l'home més important del catalanisme des d'Enric Prat de la Riba.
Mogut per ressorts interns que segurament ens conduirien a les seves simpaties juvenils pel trotskisme, Montoro va explotar a fons l'èxit més rotund de la policia fiscal espanyola en dècades. No cada dia es pot sortir al telenotícies exhibint el cap d'un burgès català, nacionalista i defraudador.
El ministre va arribar al Congrés amb un discurs escrit. Escrit al seu despatx, amb el guió acordat prèviament amb l'equip de Moncloa. Redacció final visada pel gabinet de Rajoy? La pregunta és pertinent si tenim en compte el to amb què el va llegir i els comentaris que el van acompanyar.
Cristóbal Montoro Romero va néixer en un poble de la província de Jaén (Cambil, 1950), fill d'una família de classe mitjana que va haver d'emigrar a Madrid per problemes econòmics. Es va fer a si mateix. Va estudiar molt i va obtenir el doctorat en Econòmiques i una càtedra a Santander. Als anys noranta, mentre treballava per a l'Institut d'Empresa, José María Aznar el va cooptar. Fa anys que va deixar de creure en la revolució permanent, però conserva el segell de "lo social", com es deia abans a Espanya. Els seus crítics al PP l'acusen de ser un "socialdemòcrata camuflat". En aquests moments es considera un guanyador estratègic. L'economia s'està recuperant i la UDEF ha aconseguit caçar el degradant frau a Hisenda de la família Pujol. Un escàndol majúscul. Madrid sent una olor. Sent que la victòria pot ser a prop. Montoro va exhibir ahir als telenotícies el cap del burgès que ha fabricat la matriu de la Catalunya sobiranista.
El guió estava acordat i va ser interpretat amb eufòria. Hi ha ganes d'humiliar l'adversari. Alguns dirigents del PP, però, s'haurien estimat més una intervenció més prudent en vigílies de l'Onze de Setembre. Però el discurs del ministre va revelar, pel seu contingut, una dada crucial. El Govern espanyol creu que és possible la implosió del sobiranisme. Implosió, previ col·lapse de l'actual grup dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya. Al diputat Pere Macias li tremolava la veu en el torn de rèpliques.
Amb una satisfacció desbordant, Montoro va donar pistes inequívoques sobre l'estratègia que en aquests moments s'obre pas en el cercle governamental espanyol: explotar a fons la bretxa oberta, esperar la implosió del sobiranisme i, en el moment en què el radicalisme faci xup-xup, parar l'orella i escoltar amb atenció com l'empresariat -gran i petit- i el catalanisme moderat demanen ajuda.
Montoro només va cometre una relliscada. En un moment donat, sostenint el cap tallat de Jordi Pujol, es va referir al tresorer empresonat com a "don Luis Bárcenas". A la mateixa hora, Mariano Rajoy rebia a Moncloa el cap de Govern d'Andorra.
Enric Juliana
Periodista
Article publicat al digital LAVANGUARDIA.com el dimecres 3 de setembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada