Estem a les portes del 9N, un dia que pot marcar per sempre la història del futur del nostre país. Hi ha gent que té por d’anar a votar per si es troba amb la policia catalana que, en principi, és l’únic cos autoritzat a utilitzar la força. Deia també en unes declaracions el conseller Espadaler: “Els protagonistes del 9N no són els jutges, ni la policia, sinó la ciutadania, i, en aquest sentit, volem que sigui una jornada cívica i sense incidents”. Per tractar d’esvair qualsevol mena de temor davant la possibilitat que abans esmentàvem, val la pena llegir un informe, escrit pel periodista Pere Cardús i que respon vuit preguntes clau per entendre qui, com i quan es pot donar l'ordre de retirar les urnes del 9-N. Podeu trobar-lo al nostre Blog.
9-N: els mossos i la retirada de les urnes
L'ordre de suspensió del procés participatiu del 9-N pel Tribunal Constitucional espanyol a instància del govern de Mariano Rajoy ha suscitat interrogants sobre com poden impedir que diumenge es voti. Principalment, la pregunta que es fa més gent és si la policia anirà als punts de votació a retirar les urnes. Malgrat les amenaces proferides pel PP, els voluntaris no poden ser perseguits judicialment pel fet de col•laborar en el procés participatiu. Per això, totes les mirades s'adrecen ara a l'actuació policíaca, bé dels mossos d'esquadra, bé de la policia espanyola i la guàrdia civil.
Quin serà el dispositiu dels mossos?
La direcció general de la Policia de Catalunya, a mans d'Albert Batlle, ha preparat un dispositiu de seguretat equiparable al que s'activa en jornades especials de mobilització ciutadana, com ara Sant Jordi o l'Onze de Setembre. L'objectiu és de vetllar per la seguretat dels ciutadans als llocs on hi hagi concentracions de gent. D'entrada, per evitar de ser acusats de desobediència a la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional, les patrulles de mossos es posaran a una distància prudencial dels punts de votació. El dispositiu, que activarà un 40% del cos policíac, serà format fonamentalment per agents de Seguretat Ciutadana i de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) i de la Brigada Mòbil (Brimo). Seran uns 6.900 agents repartits homogèniament pel territori.
El TC ha ordenat de retirar urnes?
La providència del Tribunal Constitucional espanyol dictada dimarts a instància del govern espanyol no concreta cap ordre de retirada d'urnes per a evitar la votació. El text resol la impugnació dels actes de convocatòria de la Generalitat de Catalunya perquè els catalans manifestin la seva opinió sobre el futur polític i 'la resta d'actes i actuacions de preparació, realitzats o procedents, per a la celebració de la consulta, com també qualsevol altra actuació encara no formalitzada jurídicament, vinculada amb la consulta'. És a partir d'aquestes consideracions genèriques d'on s'hauria d'interpretar una prohibició explícita de les votacions, que —cal recordar-ho— seran a les mans de voluntaris i no dels funcionaris de la Generalitat.
Qui ha de donar l'ordre d'intervenció?
La policia no pot actuar d'ofici en la retirada de les urnes sense una ordre judicial concreta. Aquesta ordre l'han de dictar cadascun dels jutjats dels quaranta-nou partits judicials de Catalunya, amb aplicació exclusiva sobre el territori competencial propi. La decisió judicial pot prendre-la el jutge d'instrucció per decisió pròpia o a instàncies de la fiscalia de l'estat i els fiscals de Catalunya. En qualsevol cas, la decisió no la pot prendre el govern espanyol, sinó que és cada jutge qui decideix com interpreta la providència del TC.
Els mossos s'hi poden negar?
Entre les competències assignades al cos dels Mossos d'Esquadra com a policia integral de Catalunya, hi ha la de policia judicial. Això vol dir que és la policia que rep ordres directes d'intervenció per part dels jutges. Les instruccions dels jutjats al cos de policia no passen en cap cas per les instàncies polítiques i els mossos tenen l'obligació de complir-les. Hi ha una relació directa. És a dir, quan el comissari competent rep una ordre judicial, la trasllada als agents. Si algun agent es nega a complir les ordres judicials, pot incórrer en un delicte considerat greu, perquè ha jurat de complir la llei i fer-la complir. Tanmateix, els mossos poden al·legar que actuen amb els criteris de proporcionalitat i d'oportunitat.
Què són els criteris d'oportunitat i proporcionalitat?
La policia en la seva actuació ha d'aplicar alguns criteris per evitar mals majors encara que tinguin una ordre judicial pendent d'executar. Entre aquests criteris hi ha els d'oportunitat i proporcionalitat, que formen part dels principis ètics d'actuació dels mossos d'esquadra.
El principi d’oportunitat regeix en totes les actuacions policíaques en la mesura que constitueix una exigència d'adequació al cas concret i al marge de discrecionalitat, dintre dels límits del principi de legalitat. La valoració de l'oportunitat de l'actuació i dels instruments jurídics que s'empren requereix un judici de valor sobre si la decisió adoptada és idònia per al fi que es pretén, considerant les circumstàncies dels fets i de les persones. Es tracta d’evitar accions policials que puguin resultar innecessàries, ineficaces o lesives per als drets i esdevinguin inoportunes, amb excepció de quan existeixi una obligació clara i taxativa de portar-les a terme.
El compliment del principi de proporcionalitat, que ha d'entendre's exigible no sols respecte de l'ús dels mitjans coercitius, obliga a actuar d'acord amb l'ordenació jurídica en els seus precisos termes, per garantir, en qualsevol actuació policíaca, l'equilibri just entre la coerció legítima i la protecció efectiva dels drets. El principi esmentat, quan s'acorda la restricció temporal d'un dret, resulta indispensable en funció de la naturalesa i gravetat del delicte suposadament comès.
Què pot fer el govern espanyol si els jutjats territorials no donen l'ordre?
La fiscalia de l'estat, instada pel govern espanyol, podria demanar la intervenció de l'Audiència espanyola per dictar una ordre de retirada de les urnes i d'impediment de la votació amb efectes a tot el territori de Catalunya. En aquest cas, probablement no s'ordenaria la intervenció dels mossos d'esquadra, sinó de la policia espanyola o la guàrdia civil, que són els cossos de seguretat de referència de l'Audiència. Tanmateix, segons els juristes consultats, si arribés a aquest extrem, el govern espanyol faria un ús molt forçat de l'Audiència.
Què hi diu el ministre d'Interior espanyol?
Jorge Fernández Díaz va dir ahir que no tenia cap dubte que els mossos complirien i farien complir la llei i que garantirien que s'acatés la suspensió del 9-N dictada pel Tribunal Constitucional. Considera que no hi ha pas dues legalitats, catalana i espanyola, separades: 'La llei és la llei, aquesta convocatòria no la pot promoure ni organitzar la Generalitat de Catalunya i per tant això no ho poden emparar els mossos d'esquadra.' Per ell, si algú pretén fer realitat una consulta emparada i impulsada per la Generalitat, 'els mossos d'esquadra, per fer complir la llei, ho han d'impedir. No en tinc cap dubte'.
Què hi diu el conseller d'Interior?
Ramon Espadaler ha avisat l'estat que els mossos són 'la policia integral' de Catalunya i, per això, demana que no enviïn els altres cossos policíacs ni agents per al 9-N. 'Tenim la plena competència, l'exercim i ho continuarem fent amb tota normalitat', ha assegurat. El conseller garanteix que els mossos 'compliran i faran complir la llei' durant la consulta. 'El govern no els posarà en el dilema d'haver de triar entre fer complir la llei o fer una altra cosa que suposadament faci el govern', ha afegit.
Espadaler ha deixat clar que els mossos d'esquadra atendran les ordres que els puguin arribar de jutges o fiscalia en relació amb la retirada d'urnes o el tancament de col·legis el 9 de novembre. En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller no creu que s'arribi a aquesta situació, que considera 'extrema', però ha precisat que el cos de mossos d'esquadra, com a policia judicial, respondrà les ordres dels jutges, més que no les del ministeri de l'Interior o de la conselleria. 'El departament no farà res perquè no atenguin la seva responsabilitat. La responsabilitat última és de l'agent, que ha d'atendre l'ordre judicial. Però és una hipòtesi llunyana. En el cas extrem que aquesta hipòtesi es donés els mossos actuaran d'acord amb la llei', ha dit.
I ha esmentat un factor que els agents dels mossos també tindran en compte, si és que reben instruccions directes de retirar urnes: que actuarien amb 'congruència, proporcionalitat i oportunitat.'
Què ha dit el comissari en cap dels mossos d'esquadra?
Josep Lluís Trapero va parlar a final d'agost de la possibilitat que arribessin ordres de retirada d'urnes. Fou en una entrevista a Catalunya Ràdio, quan li van preguntar què farien els mossos. Va recordar que la seva responsabilitat era 'garantir que eren la policia del país i estar preparats per a qualsevol fita de futur que vingui: això fem i això farem'. I va afegir: 'Si ens trobem en aquest dilema, el futur dirà. Això no ens fa por.'
Pere Cardús i Cardellach
Periodista
Article publicat a VilaWeb el dijous 6 de novembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada