La llista del President

Els darrers dies tothom dóna per fer que el president ja està fent la llista de les eleccions del 27-S. Li han arribat a dir també la llista post-Convergència. Serà la llista del president, al cap i a la fi. Dels resultats a les municipals a Barcelona n’hem d’extreure una lliçó important: Ada Colau ha guanyat amb una candidatura (Barcelona en Comú) que no deixa de ser un garbuix de persones i de sigles. Ells sí que han fet una llista unitària. I han guanyat. Ara diuen que ho volen intentar a les plebiscitàries del 27S. Per això es vital que CDC faci el tomb i es refundi amb o sense Unió. De manera paral·lela, el president Mas ha de bastir en els propers mesos la llista unitària i transversal que aplegui gent del seu partit, però, de manera molt especial, persones destacades de la societat catalana. Una candidatura possiblement sense sigles partidistes i que sigui una alternativa a la llista unitària que ell defensa. La llista del president ha d’aspirar a guanyar clarament les eleccions del 27S. Qui vulgui plantejar les properes eleccions en clau partidista és lliure de fer-ho i hi té tota la legitimitat. Però el president té l’obligació d’oferir una sortida sòlida i forta als qui el 27S no volen premiar el vol gallinaci. Artur Mas, que ha arriscat tant i que fins ara mai no ens ha fallat, l’hi deu aquest darrer servei als qui no són de cap partit. Arran de la possibilitat de que Artur Mas presenti aquesta llista, el periodista Eduard Voltas ha escrit l’article “Si jo fos rival de Mas”, i que podeu llegir en el nostre Blog.

Si jo fos rival de Mas

No direm que a Artur Mas li és indiferent el resultat de la consulta interna d'Unió del 14 de juny perquè no és veritat, però sí que direm que el resultat d'aquell dia, sigui quin sigui, no li farà canviar els plans. El seu entorn més immediat dóna per fet que després de la consulta d'Unió Mas formalitzarà la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat, al capdavant d'una llista amb dues novetats molt rellevants. La primera és que no serà una llista de partit sinó personal (ell segurament en dirà 'de país'), sense sigles, amb molt pocs (i joves) polítics convergents i un protagonisme molt principal dels independents, que s'espera que siguin de pes. La segona novetat és que el programa serà explícitament independentista, sense ambigüitats.

Mas farà l'anunci de la seva 'llista del President' i convidarà tothom qui vulgui a sumar-s'hi, que és la manera que té de treure's de sobre Duran. Els independentistes d'Unió, guanyin o perdin el dia 14, respondran positivament a la crida i es posaran darrere del President. I Duran, guanyi o perdi el dia 14, no tindrà més remei que dir no a Mas, perquè ell ni pot ni vol avalar un programa independentista.

Amb la 'llista del President', Artur Mas fa un moviment dràstic que busca aconseguir almenys tres efectes. Primer, desvincular la seva marca personal de la marca CiU, molt cremada pel desgast de les retallades i els afers de la família Pujol. Qui el voti l'estarà votant a ell i a una llista de noms compromesos a fer la independència en un període de temps determinat, no estarà votant CiU. Segon, empatar amb Junqueras en credibilitat sobiranista: sense el llast de Duran, acompanyat de personalitats inequívocament independentistes, amb un programa sense ambigüitats i amb un querella de la fiscalia penjant-li de l'americana com una medalla. I tercer, reforçar el caràcter plebiscitari dels comicis.

Espolsant-se la corrupció i empatant amb Junqueras en credibilitat independentista, Mas intentarà portar el debat al terreny on és més fort: la seguretat. Els assessor del President creuen que el seu perfil ofereix més garanties que cap altre de fer una transició ordenada i endreçada i aconseguir el reconeixement internacional del nou estat.

Aquests són, segons sembla, els plans del President de la Generalitat. Les pròximes setmanes comprovarem fins a quin punt es compleix aquesta pauta. Però en qualsevol cas, si jo fos els seus rivals electorals (independentistes o no) treballaria amb la hipòtesi que les coses aniran per aquí. A Mas li ha costat molt arribat viu fins aquí i no crec que tingui la més mínima intenció de desinflar-se precisament ara i morir políticament el dia 27 de setembre.

Eduard Voltas

Periodista i professor a la Blanquerna.

Article publicat al digital elSingular.cat el dissabte 6 de juny de 2015