“Ens és necessari tenir parlamentaris catalanistes i qualificats a Madrid que tornin l’endemà de la independència”. Aquesta afirmació l'ha fet des del Canadà el sabadellenc Agustí Bordas i Cuscó que és Conseller Principal de Polítiques del Govern Federal Canadenc i que ha escrit un article al Diari de Sabadell amb el títol “Ara, Democràcia i Llibertat i Lourdes Ciuró” i que podeu llegir complert en el nostre Blog, on exposa les seves impressions arran de les eleccions del proper diumenge 20-D i la presència de diputats catalans a Madrid. El sabadellenc desplaçat al Canadà arriba a la conclusió que cal tenir parlamentaris catalanistes i qualificats a Madrid i especialment ens calen dones amb preparació acadèmica i professional com la Lourdes Ciuró, la candidata de Democràcia i Llibertat de Sabadell al Congrés dels Diputats.
Ara, Democràcia i Llibertat i Lourdes Ciuró
Trencant tòpics, el 9 de novembre de 2014, Sabadell esdevingué, en termes absoluts, la 2a ciutat de Catalunya amb més vots pel Sí-Sí en el procés de participació ciutadana organitzat per voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana i impulsat, políticament, pel President Artur Mas. El 27 de setembre d’enguany, malgrat l’apocalíptica campanya mediàtica de l’unionisme, 50.000 sabadellencs votaren per la independència –un 4% més que l’any abans– establint un nou llindar històric per a l’independentisme al cor del Vallès Occidental.
Actualment, el President de la Generalitat continua imputat per la querella repressiva presentada per la Fiscalia General de l’Estat contra l’impulsor d’una consulta absolutament democràtica. Hom hauria de mostrar-se incrèdul quan s’afirma que ja han passat quatre dècades d’ençà del traspàs del Dictador.
Durant els darrers dos anys, els mitjans de comunicació espanyols han insistit a cantar les absoltes pel sobiranisme i, malgrat les endèmiques desavinences internes dins el catalanisme i els obstacles polítics, econòmics i judicials plantejats per l’administració central de l’Estat espanyol, l’independentisme s’ha enfortit, esdevenint un element estructural i hegemònic en l’escenari polític a Catalunya.
Molts catalans veiem les eleccions del 20 de desembre (20D) amb desgrat. Hom podria afirmar que ens és una jornada profundament antipàtica; el progressiu allunyament de la ciutadania catalana respecte a les institucions centrals espanyoles ha fet difícil justificar la presència de parlamentaris catalans en ens hostils al catalanisme.
En el passat, he plantejat la necessitat de no atorgar legitimitat mitjançant el vot a unes institucions que, donat el petit pes demogràfic català sobre el conjunt de l’Estat espanyol –un migrat 16%– acaben imposant, com una implacable piconadora, polítiques públiques, sentències, i mesures administratives obertament contràries a la voluntat majoritària dels catalans. Afirmen, sense embuts, voler espanyolitzar-nos les criatures.
La coherència del meu rebuig a la presència catalanista a Madrid quedà en entredit l’abril de 2014, quan 299 membres del Congrés dels Diputats –incloent, lamentablement, una majoria de parlamentaris catalans– rebutjaren la proposició del Parlament de Catalunya per celebrar un referèndum d’independència pactat, seguint el model d’excel•lència democràtica acordat entre els Governs del Regne Unit i Escòcia.
Com fou possible que els parlamentaris catalans del PSC i PP poguessin votar en contra d’un referèndum demanat per un 80% de la població catalana? En nom de qui distorsionaren la voluntat democràtica d’una amplíssima majoria de ciutadans catalans?
La resposta a aquesta pregunta roman vigent: de no votar candidatures catalanistes, PSC-PSOE, PP, Ciudadanos i Podemos s’erigiran en portaveus dels catalans davant els mitjans de comunicació del món sencer. Malgrat la dificultat de mobilitzar els votants sobiranistes i la quasi invisibilitat dels partits catalanistes en els mitjans d’àmbit estatal, les cancelleries també analitzaran els resultats del 20D com un termòmetre de l’independentisme.
Els emprenedors i treballadors sabadellencs, ja siguin assalariats, responsables d’una empresa o comerç familiar, autònoms, o bé ja jubilats, han patit i continuen patint els perjudicis de formar part d’un Estat amb un projecte aliè als seus legítims interessos.
Malgrat la quantitat ingent de recursos fiscals generats al Vallès i la resta de Catalunya, el govern de la Generalitat –premeditadament asfixiat per Cristóbal Montoro– no pot emprar els impostos dels catalans per mantenir el funcionament òptim dels serveis públics. No és just que Catalunya, un dels països més pròspers de l’Europa meridional gràcies a l’economia de mercat, continuï sent objecte d’un drenatge fiscal sense parangó enlloc del continent.
Mentre la Comissió Europea denuncia el malbaratament en línies de tren d’alta velocitat i autopistes “en àrees de poc trànsit”, el Corredor Ferroviari Mediterrani continua essent negligit. A hores d’ara, ja hem perdut el compte de les promeses trencades per Fomento i ADIF. De fet, aquest 2015, Catalunya se situa en la tercera posició per la cua respecte a la inversió de l’Estat en infraestructures. De la queixa justificada en diuen victimisme.
Malgrat aquestes evidències, Duran i Lleida –líder d’un partit ja extraparlamentari a Catalunya– s’ha ofert per establir una coalició amb el Partido Popular. Ho han llegit bé; després dels atacs a l’autogovern català i de tèrbols episodis com l’actuació de les clavegueres de l’Estat contra Xavier Trias, o bé el sabotatge de l’operació antigihadista dels Mossos d’Esquadra, UDC pretén associar-se amb Jorge Fernández Díaz. Lamentable.
El procés d’independència, única alternativa real al disfuncional Estat espanyol, exigeix rigor, ordre i seguretat jurídica. Democràcia i Llibertat, que agrupa des de sensibilitats de centre-esquerra fins als socialcristians catalanistes, és una opció seriosa i europeista. Ens és necessari tenir parlamentaris catalanistes i qualificats a Madrid que tornin l’endemà de la independència.
Ens calen dones amb preparació acadèmica i professional com la Lourdes Ciuró, una advocada sabadellenca capaç de combinar el compromís amb la llibertat de Catalunya i la compassió, per exemple, amb l’Associació de Víctimes de la Talidomida. Entre altres mèrits, la Lourdes ja va deixar una petjada personal com a membre del comitè de redacció del programa electoral que portà Ramon Tremosa al Parlament Europeu.
Per tots aquests motius, faig públic el meu suport a Lourdes Ciuró dins la candidatura de Democràcia i Llibertat i demano la mobilització de l’electorat catalanista del Vallès Occident.
Agustí Bordas i Cuscó
Conseller Principal de Polítiques del Govern Federal Canadenc.
Article publicat al Diari de Sabadell el dimarts 15 de desembre del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada