Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




14 de desembre 2015

Fastigós incident

Ada Colau va obtenir una escarransida victòria a Barcelona el passat mes de maig amb només 11 regidors, però la seva superioritat “moral” l’aparta dels seus possibles i necessaris socis per formar un govern fort a la capital del país. Sis mesos d’alcaldia en mans d’Ada Colau i el desgavell, la paralització, la inacció i la manca de voluntat política per arribar a acords per fer front als problemes de la ciutat. Amb tot, la seva líder decideix anar a fer política a Espanya i avui ha comés una greu errada. Colau ha dit en un acte polític amb Pablo Iglesias a la capital d’Espanya que: “Madrid pot tornar a ser la nostra capital”, el seu populisme l’ha traït. Aquesta és la mentalitat i l’ideari polític dels senyors de Podemos i En comú. També cal que tothom conegui l’actitud de Podemos davant d’un fet solidari tan enorme a Catalunya com ho és la Marató de TV3. Llegiu en el nostre Blog l’article que amb el títol “Fastigós incident” ha escrit avui l’historiador Oriol Jordan i coneixereu com els de Podemos a Catalunya han criticat "l'electoralisme" dels candidats independentistes per cridar a recaptar diners per La Marató i com han carregat contra TV3 per l'organització d'un esdeveniment que any rere any fa una labor immensa per finançar la investigació de les malalties a casa nostra. Aquest és el pensament de la gent de Podemos en voler-nos convèncer que podrem fer un referèndum si ells governen a Madrid amb una majoria de “només” 234 diputats. D’això els catalans en diem “fer-nos combregar amb rodes de molí”.

Fastigós incident

Com bé saben, avui és el dia de la solidaritat a Catalunya contra les malalties. A Catalunya però, avui ens mobilitzem exclusivament per lluitar contra alguna malaltia (enguany l'obesitat i la diabetis), i la resta de dies enviem seixanta milions cap a Madrid que no tornen. Degut a aquesta darrera circumstància, i de l'extorsió dels ministres de La Moncloa, ens veiem immersos en aquest procés polític tant complex que estem testimoniant des del dietari.

Avui les eleccions a l'Estat espanyol programades pel 20 de desembre han propiciat un creuament entre aquestes dues formes de solidaritat. La mateixa Marató de TV3 s'ha hagut d'avançar una setmana per no coincidir amb els comicis, i alguns polítics catalans han aprofitat els actes que han celebrat avui per reclamar als assistents que truquin al telèfon de La Marató (905 11 50 50). Aquest ha estat el cas de Francesc Homs i de Gabriel Rufián.

A qui això no ha agradat ha estat a sectors de Podemos a Catalunya que han criticat "l'electoralisme" dels candidats independentistes per cridar a recaptar diners per La Marató. Quina bajanada, per favor! Ara criticarem que un candidat a les eleccions demana en un acte electoral que la gent truqui a la Marató, o fins i tot que recapti fons per aquesta. Què passa que als polítics només se'ls permet el postureig d'estar a la centraleta agafant telèfons?

Qui ha sobrepassat la ratlla de la queixa de tieta ha estat Albano Dante. El bel·ligerant diputat de CSQEP feia molt que no deia res, concretament des que va ser escollit cap de llista de Podemos Catalunya. Vaja. Avui ha enllaçat un article seu en un tuit que deia el següent: "#LaMaratoTV3: Quan la televisió pública li renta la cara a la sanitat privada (Sanitas)". A l'article carrega durament contra TV3 per permetre que Sanitas en sigui patrocinadora argumentant que el que està fent TV3 és propaganda a una nefasta mútua privada.

Vaja, que conscientment la cadena pública organitza tot això per rentar la cara a una mútua privada. Altre cop la superioritat moral d'aquells que deuen més de 16 milions als bancs. Carregar contra TV3 per l'organització d'un esdeveniment que està transcendint i arrelant tant al país, amb vora 2.000 actes a tot el territori pel patrocini d'una mútua que, al seu parer, és el dimoni, és bastant fastigós. A això podríem sumar les desafortunades declaracions d'Ada Colau des de la capital d'Espanya dient que treballarà perquè Madrid torni a ser la capital dels catalans. Ho diu l'alcaldessa de la segona ciutat de l'Estat, l'alcaldessa de la ciutat que aspira a ser capital d'Estat. I després ve Quim Arrufat i diu que ell, que no pensa votar a les espanyoles, votaria si ho fes Podemos. A veure quan ens traurem la bena dels ulls, tant voler picar l'ullet a l'un i a l'altre esperant que pugin amorosament a la nostra nau sobiranista ens acabaran abordant.

Oriol Jordan
Historiador

Article publicat al digital directe!.cat el diumenge 13 de desembre del 2015