El joc psicopàtic del maltractament a Catalunya

Els catalans i els espanyols ens trobem immensos en el segon intent en pocs mesos de formar govern a l’estat espanyol. Vam escoltar el discurs d'investidura del candidat Rajoy, que no va provocar la més mínima atenció dels parlamentaris, inclosos els mateixos del PP, però de cop la Cambra va despertar de la migdiada.  Només va caldre que Rajoy pronunciés dues paraules: Catalunya i l'independentisme. Llavors va esclafir la veritable essència del debat d’investidura: el procés català. Com pot veure qualsevol persona mínimament informada, si no existís el “problema catalan”, faria mesos que Espanya tindria govern. Aquells que critiquen o qüestionen la presència dels diputats catalans a Madrid, haurien de mesurar bé aquests retrets, doncs som els catalans els que impedim que la formació del govern sigui una qüestió fàcil de resoldre. Malgrat estar maltractats, insultats i menystinguts els catalans sempre estem allà on toca, encara que moltes vegades Espanya ens vulgui fer veure que som nosaltres els maltractadors. Llegiu l’article que publiquem en el nostre Blog,  escrit per un ex militant del PSC arran d’aquest maquiavèl·lic  joc.

El joc psicopàtic del maltractament a Catalunya

Sé que adscriure comportaments personals a nacions, amb la seva complexitat social i històrica, s'ha de fer amb prudència, però ens pot servir com a símil per entendre la història de la relació entre les nacions espanyola i la catalana.

La relació entre Catalunya i Espanya s'assembla molt a la del psicòpata i la seva víctima. En tant que des de Catalunya no hi hagi cap queixa es fa el doble joc de valorar molt la nació catalana com a "pueblo hacendoso y trabajador" al mateix temps que se la maltracta: amb espoli fiscal, negant la seva llengua i la seva cultura, impedint el seu autogovern.

Tot funciona bé fins que els catalans es queixen i llavors la víctima és dibuixada com a botxí. No és que els catalans rebin un tracte injust, o que així ho percebin i s'hagi d'afrontar, és que els catalans són gent que no sap estar-se quieta. Des d'Espanya es reacciona i es pressiona més o es menysté la queixa catalana. Si des de l’Estat algú es passa de frenada la culpa és dels mateixos catalans que amb la seva queixa han provocat aquesta reacció. Amb lo "macos" que estan els catalans calladets.

Si tot això no funciona, com ara amb el procés independentista i sembla que una part dels catalans es volen divorciar d'Espanya, llavors com a bon ens psicopàtic hi ha qui posa bona cara. Llavors hi ha aquesta versió d' "amor meu, ara t'escoltaré i et tindré en consideració". Durant un temps això ho vam conèixer "acord d'un nou finançament amb els nacionalistes", una mica més tard "projecte federal", després es va dir "apoyaré" i per últim "projecte fraternal" i en un futur potser li diuen "abalorios y trozos de cristal" directament, ja que en el fons és això. Un placebo per a què no ens queixem.

És feina nostra, dels ciutadans de Catalunya, adonar-nos que encara que entre els espanyols, com tot, n'hi ha de bona mena i no són ni pitjors ni millors que els que ens sentim catalans, sí que les institucions espanyoles i l'estat espanyol es comporten amb nosaltres com un psicòpata maltractador. Que tot nou projecte de reforma de l'estat espanyol per ser un lloc on se'ns toleri (curiós que permetre'ns existir sigui quelcom que s'hagi de valorar positivament) i ens deixin ser i no se'ns espolii només forma part del joc psicopàtic de donar una bona cara per continuar maltractant-nos.

José Rodríguez «Trinitro»

Llicenciat en Física. Exmilitant del PSC.

Article publicat al diari digital NacióDigital el dimecres 31 d’agost del2016