Referèndum o referèndum

El President Puigdemont va fer un discurs clar, transparent i sense oferir dubtes. Va deixar ben clar que el catalans podrem votar el proper setembre amb o sense acord amb Espanya, es a dir: referèndum o referèndum. A dia d’avui, Espanya encara no té govern i va al galop cap a les terceres eleccions. Per contra a Catalunya tindrem moció de confiança superada, debat de política general superada, pressupostos superats, lleis clau aprovades i full de ruta i referèndum  i possiblement encara hi hagi alguna sorpresa més en clau positiva. Si sabem aprofitar les disbauxes i les ineptituds dels líders polítics espanyols, guanyarem sense cap mena de dubte. Espanya és irreformable a llarg termini, i per molt que ho negui Ada Colau, sap que es veritat. Abans de conèixer la proposta del President Puigdemont, l’exregidor de l'Ajuntament de Vallgorguina i exmilitant de CDC, en Jordi Mas i Font, va escriure un article titulat: “Que facin el que vulguin....”, on analitza les conseqüències del referèndum i el que ell anomena “bombes del segle XXI” doncs com diu “en economia, els riscos es minimitzen. Això vol dir que els propietaris del deute espanyol, principalment la UE i el FMI, obligaran a Espanya a pactar la nostra independència.”. Si voleu llegir l’article complert podeu fer-ho en el nostre Blog.

Que facin el que vulguin....

Ja han passat les eleccions basques i gallegues, demostrant l'aspecte més inútil de la política, el fet que, per negociar, primer un s'ha de garantir els vots, que només són diners per als partits polítics.

Sento ser tan directe però és una realitat com un temple, en cas contrari, segurament a Espanya hagués existit un acord de governabilitat i avui tindríem amb qui negociar.

El fet que el PSOE pactés una abstenció cantada a Espanya, implicava afrontar dues dures eleccions amb el cartell "d'entrades venudes" i amb la total garantia de tenir un pobre resultat que pensaven evitar amb una posició immobilista que ha permès als mitjans teledirigits pel PP (TV1, A3, La sexta, etc), anunciar que hi havia moviments de Pedro Sánchez d'aproximació a l'independentisme com única solució per tal d'aconseguir la governabilitat a canvi del pacte del referèndum vinculant.

Moviments cara a la galeria per un referèndum que estan completament obligats a acceptar, vingui per RUI (Referèndum Unilateral d'Independència), o per un pacte.

Cada dia veig amb millors ulls el RUI, ja que és la possibilitat que, qui governi, pugui dir que ells no ho van pactar, i aquí es va tirar pel dret, és a dir que, en definitiva, el que ens pot semblar una postura radical per part nostre, en cas de no pacte, pot ser una sortida per PP i Ciutadans davant d'un fet que estan obligats a assumir.

Tenim una bomba que mai utilitzarem que és la DUI (Declaració Unilateral d'Independència), i aquesta bomba econòmica és el millor element negociador que mai ha tingut el nostre país, per a parlar d'igual a igual amb Espanya, i amb la UE.

Els mercats, veritables impulsors de l'economia, saben que una DUI implicaria la creació d'un nou Estat, Catalunya, amb el deute més baix del món ja que el FLA és de titularitat estatal i ens el trauríem de sobre, així que ens quedaríem amb menys d'un 10 per cent de deute, cosa que ens possibilitaria accedir a qualsevol mercat financer, i prendre mesures econòmiques fora de la UE que la podrien perjudicar i molt, tot i que quedaríem tocats.

Per a començar, Espanya es quedaria el nostre FLA (recordem que són els nostres diners que ens ha "rellogat" Espanya amb cost), i perdria el 20 per cent del PIB, cosa que faria que la prima de risc, s'enfilés de sobte fent que el deute espanyol arribés al 130 per cent del seu nou PIB.... O, explicat d'una altra manera, que Espanya hauria de ser rescatada amb 300.000 milions d'euros...

La UE no tindria capacitat per afrontar aquest rescat, i això generaria la ruïna de l'Estat espanyol per tres generacions, però, a més, quan un país de la UE pateix un cop d'aquest tipus hi ha un efecte dominó cap a altres economies, garantint rescats a Portugal i Irlanda (i si no cau algú més) per 80.000 milions d'euros cadascuna.

Aquest terratrèmol econòmic podria fer replantejar als catalans el canviar de moneda i anar a buscar una més estable com el dolar, fent perdre a l'euro, el 2,4 per cent del seu PIB, provocant un enfonsament de la divisa.

Tota una bomba atòmica del segle XXI... I en economia, els riscos es minimitzen. Això vol dir que els propietaris del deute espanyol, principalment la UE i el FMI, obligaran (potser no de manera directa, cosa que buscarà el govern espanyol de torn per a justificar-se davant la seva enganyada població) a Espanya a pactar la nostra independència.

És a dir, que facin el que vulguin, que tenim a les nostres mans, la garantia del millor pels nostres fills amb la independència, facin el que facin a Madrid, diguin el que diguin, i enganyin el que enganyin.

Jordi Mas i Font

Biòleg i economista

Article publicat al diari NacióDigital.cat el dimecres 28 de setembre del 2016