Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




28 de desembre 2016

El “Fatxin”

"Albano Dante Fachin Pozzi va néixer a Bahía Blanca (Argentina) en 1976. Pocs dies abans de complir els 16 anys, el 4 d'abril de 1992, va arribar a Catalunya amb els seus pares i els seus dos germans. Va estudiar en l'IES Sa Palomera de Blanes i posteriorment Filologia Anglesa en la Universitat de Barcelona però no va arribar a acabar mai cap carrera." (Viquipèdia). Aquest il·lustre activista argentí del 15M, vol donar lliçons de democràcia als catalans, tot dient que “es despenjaran d’un referèndum que no tingui el permís d’Espanya.” Mol bé senyor “Fatxin”, d'això se’n diu coherència. Primer els ‘comuns’ amb la seva diva, la trepa Colau, al capdavant, participen en la cimera del Pacte Nacional pel Dret a Decidir -ara Pacte Nacional pel Referèndum- i al cap de poques hores es despengen dient que ells no volen que es fixi una data pel referèndum. Nedar en l'ambigüitat no és gens fàcil i tal com estan les coses s'hauran de definir. Igual que no esperem res del govern espanyol, de CSQP tampoc, i menys amb Fachin, Colau i Coscubiela donant missatges negatius. La cimera  ha donat una imatge molt transversal, però permetrà també responsabilitzar-ne els comuns si finament no surt bé. És evident que hi haurà un dia en què es visualitzarà si l’Estat està o no per un referèndum acordat. I aquest dia, tant si ho està com si no, s’hauran de prendre decisions. A partir d’aquí, el que facin els comuns serà cosa seva. El periodista Bernat Dedéu ha fet un retrat molt acurat del líder de Podemos on diu: “Fachin és la imatge d’una revolució permanentment posposada, mai no acomplerta”. Podeu llegir-la tot seguit.

Sense data, Fachin

En un temps marcat pels aliments sense calories, el sexe sense interacció de pelleringues i la virtualitat de les coses així en general, és del tot lògic que els Comuns vulguin aportar la seva original contribució al processisme a través de la brillant pensada d’un referèndum sense data. Com passa sempre amb els post-comunistes catalans, d’un conservadorisme inigualat en tot el planeta, la idea és de tot menys innovadora: com saben els marxistes desencantats, la revolució és un ideal de beatitud que sempre es posposa, un projecte que mai pot cloure’s del tot i tant és així que als més platònics els plau viure en aquell punt on la societat és troba tan a prop a la igualtat entre amos i esclaus que fa fins i tot mandra declarar que la transformació de classe sia acomplerta. L’esquerra, ja ho veieu, és tot un homenatge al processisme: res no s’acaba, tot està per fer, demà hi tornem. 

En aquests sentit, els comuns més jovencells comparteixen l’ideari més íntim dels convergents porucs de tota la vida: volen que el referèndum no tingui data, és a dir que no sigui un referèndum, i creieu-me que si poguessin eliminar-ne la pregunta, les urnes o la campanya també ho farien perquè el referèndum, segons el quietisme militant, ha de ser sempre una possibilitat amenaçadora contra l’Estat per tal de demanar més autonomia. Fer realitat el referèndum amb una data? No fotis, camarada! Segons el filòsof Albano Dante Fachin, això de posar límit al mar de la temporalitat perquè els catalanets votin és una immoralitat burgesa. Fachin viu més enllà del temps, i no només això, sinó que el podemita ha demanat la dimissió del president Puigdemont acusant-lo de voler repetir un 9-N, de no voler fer un referèndum amb garanties i d’abocar-nos de nou a la frustració.

Fachin és la imatge d’una revolució permanentment posposada, mai no acomplerta. De què viuria, pobrissó meu, sense la frustració d’un projecte inacabat?

La situació és delirant. Els mateixos cranis privilegiats d’Iniciativa que varen alinear-se amb Duran i Lleida per descafeïnar el 9-N amb allò del Sí-No ara demanen un referèndum garantista. Els mateixos farsants que afirmen defensar la sobirania de la nació catalana (és a dir, i perdó per fer-me pesat, la capacitat dels seus ciutadans per decidir el que vulguin com a éssers adults i racionals) diuen que fixar una data per tal de consultar-la és un suïcidi. Fachin vol deixar les coses sense data i potser la seva vida és així en general, car té la sort de no viure sota termini a l’hora de fer coses tan dispars com pagar el rebut de l’aigua o fer vacances, i qui sap si anhela també un país així: una nació amb una sobirania sense data, amb un dret a decidir sense data, amb una llibertat sense data. La temporalitat, en efecte, és un invent nefast, Fachin, perquè implica haver de mullar-se i decidir.

Fachin és la imatge d’una revolució permanentment posposada, mai no acomplerta. De què viuria, pobrissó meu, sense la frustració i el desengany d’un projecte inacabat? Quines ganes d’arribar a l’alliberament de la tribu, pacients lectors, amb la conseqüent fita d’oblidar per sempre tota aquesta manada de farsants. Posem data al referèndum ben aviat, en honor a l’amic Fachin, i que el pobre nano pugui votar que 'no' ben tranquil, que això de voler ser espanyol cada vegada demana una retòrica més d’estar per casa. Una data, la pregunta que tots sabem i fes el favor de votar i de callar, conservador, immobilista, beat Fachin. Vota, Fachin. Fachin, vota. Plom.

Bernat Dedéu
Periodista

Article publicat al digital EL NACIONAL.CAT el dimecres 28 de desembre de 2016