Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




15 de desembre 2016

Tots som Mossos


Partint de la premissa que dins del cos de Mossos d’Esquadra, com dins de qualsevol altre col·lectiu, hi conviuen persones d’ideologies molt diverses que poden anar des de l’independentisme més radical fins a l’espanyolisme mes ranci, hem de pressuposar que cap dels seus números s’atreviria a fer cap actuació pel seu compte. Es a dir, si fan unes fotos d’una manifestació, unes identificacions de persones o condueixen uns individus a presència d’un jutge, no ho fan sense una ordre, instrucció o llei en vigor. Per tant les crítiques que aquestes darreres hores hem escoltat en contra del cos de Mossos, no tenen cap mena de fonament i no podem demanar-los que desacatin les lleis, ni els podem obligar a ser expedientats ni ens podem permetre que en Rajoy passi a ser el seu cap superior.

Com ha escrit recentment en Salvador Cot: “N'hi ha prou amb cremar unes quantes fotografies perquè l'Audiència Nacional tingui excusa per enviar els Mossos a detenir persones i, conseqüentment, alguns portaveus cupaires puguin acusar la Generalitat de col·laboració amb la monarquia i la legislació ultrarepressiva que la protegeix".

Fa uns dies el polèmic regidor de la CUP-Capgirem Barcelona, Josep Garganté, es va mostrar partidari de suprimir totes les policies. “En un món ideal no farien falta”, va afirmar durant una entrevista a la Cadena SER. Garganté  va afegir que “tothom hi estaria a favor”. “En un món ideal, on no hi haguessin classes socials, on no hi haguessin rics i pobres, on no hi hagués gent sense casa, on no hi hagués gent que es moris de gana no faria falta”, va respondre després de ser preguntat si estaria d’acord en que “desaparegui tota la policia”. Aquestes son les idees de la CUP o al menys d’alguns dels seus dirigents.

Ara fa mes o menys un any, la CUP va signar un acord amb JxS en que, a canvi del “cap” del President Mas, aquesta formació es comprometia a donar estabilitat al Govern català fins a la celebració del referèndum de autodeterminació i a bescanviar dues persones del seu grup parlamentari (concretament les dues “Gabrieles”). Sorprenentment aquesta darrera condició no es va complir i avui continuem veient assegudes als seus escons a aquestes dues cupaires. Malgrat tot, el gripau que es va haver d’empassar l’Anna Gabriel encara no l’ha paït i sempre que pot malda per fer-se protagonista d’algun esdeveniment. Recentment l’hem vist anant a donar las seves condolences al seus amics cubans i ara fent costat als cinc cupaires conduits per la policia a l’Audiència Nacional.

L'estratègia de la Gabriel dins la CUP està clara: elevar el to i les provocacions amb una gesticulació populista i portar aquesta formació a l’enfrontament amb Junts pel Si. Ella i els seus companys més radicals busquen les càmeres i el protagonisme. No hi ha estratègia ni intel·ligència, només una reacció infantil, visceral i irracional que només pot servir per malmetre el procés. Tot l'espectacle de la CUP no fa altra cosa que seguir el seu propi guió. Cremen fotos a cara descoberta perquè volen posar l'estat en evidència. És obvi que el seu objectiu és fer-ne força publicitat  per desacreditar la manca de llibertat d'expressió. Siguin Mossos, guàrdia civil o policia nacional, la CUP compta amb l'espectacle de les investigacions, denúncies, arrestos, declaracions al jutjat, negativa a comparèixer als jutjats. etc.

Ara la CUP, com fa un any,  demana un altre trofeu, el "cap" de Jordi Jané. De cap manera ell és responsable de res,  doncs els mossos fan de Policia Judicial i han de donar compliment a les ordres judicials. I si això els de la CUP no ho saben, que tornin a l'escola i aprenguin també a actuar dins les normes de convivència. En tot moment els Mossos van actuar d'ofici seguint ordres de l'Audiència Nacional, com ho farien si s’injúria, s'amenaça o s’envaeix de manera violenta qualsevol institució,  com el Parlament, el Tribunal Constitucional, el Suprem o el CGPJ, o s’ataquen els seus propis components. Llavors el fiscal en cap ordena a les diferents forces de seguretat de l'Estat i als Mossos que si coneixen d'algun fet delictiu elaborin un informe o atestat amb les dades de "execució, autoria, participació i circumstàncies concurrents" i la facin arribar als jutjats de instrucció de l'Audiència Nacional. A més a més, els mana practicar "les diligències necessàries per a acreditar els fets delictius i determinar les responsabilitats penals exigibles". Cap polític pot interferir en les seves actuacions i això precisament el que ha manifestat el Conseller d’Interior Jordi Jané.

Arribats a aquest punt del conflicte hem de decidir que fem i cap on anem doncs, si cadascú de nosaltres pel seu compte o pels seus interessos, pot decidir el que fa o deixa de fer, a què se sent vinculat i a què no, això és el caos, és l'anarquia. I això no és el nostre procés. El nostre procés i la independència seran ordenats o no seran. Per tant cal fer costat a la nostra policia i donar suport als que en son responsables polítics. Si no ho fem anem malament.

Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell

Publicat el dijous 15 de desembre del 2016