El Tribunal Suprem obrirà judici oral contra Francesc Homs per un delicte de prevaricació administrativa i de desobediència greu. I en poc més de dues setmanes, el proper 6 de febrer, serà el President Mas qui seurà al banc d'acusats. El judici del 6-F contra Mas, Ortega i Rigau no només és un assaig de la capacitat de mobilització de l'independentisme, sinó que posarà a prova la cohesió del front polític, institucional i associatiu. S'asseuran al banc dels acusats un president de la Generalitat i dues membres del seu Govern, tots ells del mateix color polític, però la seva defensa social recaurà en la globalitat del front independentista i de la societat civil. Caldrà demostrar que tenim un gran consens de país, que denunciem la farsa de l'operació diàleg i que vivim en una democràcia intervinguda per la justícia espanyola i per això hem de fer sentir la nostra veu. Per contextualitzar els propers judicis als polítics catalans, ens pot ajudar molt llegir el reportatge, publicat la setmana passada en el diari ABC de Granada amb el títol “Justícia política”, on el periodista fa una acurada crònica de la conferència que la jutgessa Mercedes Alaya va oferir a la Facultat de Dret i on va parlar, sense cap mena de trava, de l’estat actual de la justícia espanyola. Veient les seves declaracions, s’entendrà exactament la derivada política que tenen aquests pròxims judicis.
Justícia política
La jutgessa Mercedes Alaya, coneguda per la instrucció de causes com la dels falsos ERO de la Junta d'Andalusia o els cursos de formació, ha ofert aquest dijous una conferència crítica sobre la independència judicial. La reaparició de la magistrada ha tingut lloc a la Facultat de Dret de Granada, en un acte organitzat pel Fòrum per la Concòrdia Civil.
Amb el títol «La independència judicial en una societat democràtica», la conferència de Alaya ha resultat ser un erudit monòleg en què ha lamentat una i altra vegada les ingerències del poder polític en l'activitat del poder judicial, fet que suposa un atac contra la divisió de poders dels estats democràtics. Amb bonica parsimònia ha arribat, ha deixat l'abric damunt la cadira, s’ha assegut i ha començat a repartir a tort i dret. Sense distinció de colors. N’ha tingut fins i tot per la premsa on els consells d'administració estan copats per polítics.
«Els jutges estan sols davant el perill», ha assenyalat Mercedes Alaya. La jutgessa ha descarregat la seva manera de veure el món judicial davant una sala plena a vessar que no donava crèdit a les declaracions de la magistrada. Ha advertit de la progressiva i alarmant pèrdua d'independència que pateix el gremi. Les conseqüències han quedat sintetitzades en poques -i malgrat això lapidàries- paraules: «Hi ha una justícia per els poderosos i hi ha una justícia per als que no ho són».
En la seva anàlisi, ha carregat contra la jerarquització a què està sotmesa la justícia, la qual cosa provoca una «perillosa» minva de la independència de jutges i fiscals. Els nomenaments dels membres del Consell General del Poder Judicial o del Fiscal General de l'Estat desemboquen en què hi hagi professionals que «projecten la seva carrera amb fins polítics», ja que «els que millor es relacionen amb els polítics arribaran més lluny que els que tinguin més capacitat ».
Segons la magistrada, «no hi ha cap mena de possibilitat d'actuació al marge del que està per sobre». L'elecció de jutges i fiscals, ha dit, hauria de partir del consens absolut de tots els partits polítics. «Que es posin d'acord», ha reblat mentre donava cops la taula. Alaya també ha lamentat la «manca d'autonomia pressupostària» del CGPJ, que es tradueix en el fet que estiguin «sempre demanant almoina». Per tant, es donen «situacions vergonyoses» en reunions on es balla «al nyigo-nyigo dels polítics» mentre els jutges treballen «amb una escassetat de mitjans intolerable» salvada amb «un gran esforç personal» que fa estralls en la seva vocació.
Mercedes Alaya ha volgut parlar a Granada com a ciutadana. I com a ciutadana, entre dard i dard als poders, ha reservat algunes paraules dirigides expressament als seus companys de professió, als qui ha tractat de conscienciar; no només en els problemes, sinó també en les solucions. «L'única solució és que aquests procediments es mantinguin gràcies a les acusacions populars», una forma de compareixença que compleix amb la premissa que «la justícia emana del poble». Segons la magistrada, no hi ha major representació de la voluntat ciutadana que les acusacions populars, les quals «poden complementar l'exercici de l'acció pública», pel que considera oportú que siguin recolzades econòmicament.
Un llarg i sonor aplaudiment li ha donat la raó al acabament de la seva ponència. «El que ha deixat anar no ho diu ningú a Espanya», comentaven alguns assistents eufòrics en els grupets: «Està emprenyada, es nota; és normal ...».
Leo Rama
Periodista
Crònica publicada en el diari ABC Granada el dijous 19 de gener del 2017
(Traduït del original castellà per la secretaría de l’UCS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada