Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




22 de gener 2017

L’estupidesa política

El debat pressupostari entre Junts pel Sí i la CUP continua fent camí, aquest cap de setmana serà decisiu, atès que les assemblees dels anticapitalistes començaran dilluns a valorar la proposta del Govern i després ja no tindran marxa enrere. Els nervis propis de l’estira i arronsa són a flor de pell. La cosa és molt senzilla: si el debat sobre els pressupostos de l’autonomia, autèntiques engrunes de poder real, embarranquen la independència serà, senzillament, que els nostres representants no en són dignes de gestionar-lo. Això vol dir que Junts x Sí no pot tenir propostes intocables. Això vol dir que la CUP no pot marcar propostes inacceptables. Tots dos han d’estar disposats a cedir en tot o en part. Que no s’enganyin: si el pressupostos embarranquen molts, com en Lluis Llach, plegaran i si la legislatura de la independència fa fallida, absolutament ningú en sortirà viu i com diu Joan Tardà, tothom cap a casa. Ara bé l’estupidesa humana és impredictible, per tant caldrà veure fins on arriba la dels nostres polítics. L’advocat i activista polític en Francesc Abad ha escrit en el seu Blog un article titulat “Protegim-nos del potencial devastador de l'estupidesa, també en política” on parla, a partir d’un estudi de l’estupidesa fet pel professor d'història del pensament econòmic Carlo Maria Cipolla, de la seva teoria arran de l’estupidesa humana i ho situa en el moment que viu ara el procés. En el nostre Blog, hem fet un extracte d’aquest article, en la part que parla precisament de la posició de la CUP en el debat dels pressupostos amb la seva exigència d’augmentar el tipus de l’IRF.

Protegim-nos del potencial devastador de l'estupidesa, també en política

Una de les màximes precaucions que sempre hem de tenir és davant l'estupidesa i el seu potencial devastador, en tots els àmbits de la vida, quan hi ensopeguem. També en política. El professor Carlo M. Cipolla va teoritzar al voltant de l'estupidesa, en un assaig indispensable, únic.  El professor Cipolla va classificar el comportament de la humanitat en quatre categories, a partir de dos eixos: el del benefici/perjudici personal i el del benefici/perjudici social, col·lectiu.

els intel·ligents serien aquelles persones que amb el que fan generen un benefici personal i col·lectiu. Tothom hi guanya.

els malvats són els que es proporcionen un benefici propi però causant un perjudici als altres. El cas prototípic són els lladres.

els incauts serien aquells que generen un benefici social, col·lectiu, però causant-se un perjudici a ells mateixos.

els estúpids, el col·lectiu més devastador de tots, doncs amb el que fan no generen cap benefici per a ningú, tot el contrari, són capaços de fer coses que perjudiquen a la societat i a ells mateixos.

Segons el professor Cipolla els estúpids estan presents, són una constant, en qualsevol col·lectiu humà. I com que sempre n'hi ha, cal estar molt alerta per identificar aquests comportaments, estar-ne previnguts i evitar així els seus efectes devastadors. Si no ho fem, poden acabar amb tot el que ens envolta.

Ara mateix tenim sobre la taula política del nostre país dos comportaments absolutament prototípics d'aquesta estupidesa:

─ la posició de la CUP d'exigir un increment impositiu en l'IRPF durant la negociació pressupostària.
─ la superilla del Poblenou impulsada per la senyora Colau i la seva tropa

L'estupidesa de pujar l'IRPF

- el tipus impositiu a l'IRPF que patim els catalans ja és el més alt de l'Estat.

─ incrementar-lo només perjudicaria directament a les classes mitjanes, a les persones que treballen i tenen un sou i una nòmina. No als rics, com diuen, perquè la seva tributació va per una altra banda, no per l'IRPF. Una decisió així només faria que empobrir les nostres classes mitjanes

─ l'increment de recaptació només beneficiaria a una persona: al Sr. Montoro. Aquests diners servirien únicament per millorar la tresoreria del Sr. Montoro. A Catalunya aquests diners trigarien 2 anys en arribar. No arribarien, si mai arriben, fins a la liquidació del 2019

─ un debat així amaga el gran debat, i és que a Catalunya ja paguem molt. Paguem tant que l'estat ens espolia anualment 16 mil milions d'euros. Ara imagineu les polítiques que es podrien fer si poguéssim disposar d'aquests 16 mil milions d'euros anuals. Aquest és el tema. Per això volem la independència, i la volem ja. Per això sabem que cap pressupost autonòmic no és el que ens mereixem, al que tenim dret.

Per a mi una proposta com aquesta, que perjudica directament, castiga injustament, les nostres classes mitjanes, que no beneficia a ningú, perquè no podrem disposar d'aquests diners fins d'aquí dos anys i que només fa feliç al Sr. Montoro, a qui li arregla la seva tresoreria és l'estupidesa absoluta. No sóc capaç de trobar un exemple més evident d'estupidesa absoluta, total (...) El poder devastador de l'estupidesa. O ens en protegim o anem cap al precipici.

Francesc Abad
Llicenciat en Dret

Publicat en el Blog Dies de Fúria.Dies de Glòria el dijous 19 de gener del 2017