Aquest cap de setmana Europa ha respirat una mica més tranquil·la. La derrota de l’extrema dreta de Le Pen enfront del centrista Macron a les presidencials franceses allunya, de moment, el perill d’una involució de les polítiques europees en favor del populisme i de la xenofòbia. Després dels tres envits electorals que ha sofert Europa els darrers mesos (Holanda, Àustria i França) pot semblar que els ciutadans s’han girat d’esquena als partidaris de la sortida de la UE, l’expulsió d’emigrants, etc. Ha guanyat Emmanuel Macron, un jove progressista moderat, sense un partit al darrera, però amb la força de la gent que li dóna suport, que ha fet una campanya diferent: moderna, europea, sense tenir partit ni estructura, però també sense el llast de les “elits i la casta”. Els partits clàssics han estat fulminats del mapa polític francès, i el biaix dreta-esquerra ja no és central a la política del país veí. Talment com passa avui a Catalunya, on el biaix sobiranisme-unionisme ha substituït el clàssic de esquerres-dretes. Malgrat tot el fantasma de la xenofòbia no ha desaparegut i aquest fet cal tenir-lo en compte. Fa gairebé un any que el polític i ex-alcalde de Vilanova i Geltrú, en Sixte Moral escrivia un article titulat “S’està covant altre cop l’ou de la serp ?” que podria resultar premonitori de la situació que actualment està vivint Europa i per extensió també els Estat Units i altres països. L’articulista acaba dient: “Aixafem l’ou abans no s’obri i doni pas a una serp que es reproduirà arreu i amb rapidesa”. Aquesta frase feia referència a les paraules del gran Eugeni Xammar, gran periodista català, que escrivia sobre “L’ou de la serp” del que va sortir l’Alemanya nazi: depressió econòmica, fanatisme, intolerància i desgovern. Hem extret les parts més interessants de l’article que podeu llegir tot seguit.
S’està covant altre cop l’ou de la serp?
El gran periodista Eugeni Xammar va arribar a Berlín l’hivern de 1922. Era un moment convuls, la pressió damunt Alemanya per les reparacions dels danys de la primera guerra mundial generava un corrent de malestar de fons que va ajudar a gestar el nazisme. Xammar va viure en primera personà l’ascens del populisme nacionalsocialista. En va escriure diversos llibres i aplecs d’articles. Un d’ells és un compendi d’article sobre Alemanya d’entreguerres i que va ser titulat amb el premonitori títol de “L’ou de la serp”,expressió que volia significar que s’estava covant una situació realment catastròfica tal i com després es va poder dissortadament comprovar. (...)
Segurament no hi ha un paral·lelisme mimètic en les situacions. Ni les condicions no són les mateixes, ni els protagonistes tampoc, però el cert és que hi ha un corrent de fons creixent de pujada dels moviments populistes, alguns fins i tot amb tots els tics de l’ultradreta clàssica.
Els moviments populistes de la dreta xenòfoba té ja una representació més que notable a Europa guanyant força entre les classes populars i mitges que sofreixen les conseqüències de la crisi actual.
Des de Finlàndia a Grècia i des de França a Hongria el corrent populista va creixent amb molta força.
Aquesta extrema dreta ha passat de fer manifestacions, moltes vegades amb enfrontaments però qualitativament i quantitativament poc significativa, ha passat del carrer a les institucions i en alguns casos directament als governs o formant part de coalicions que governaran. (...)
Són amenaces reals i que han estat a punt de concretar-se a Àustria on després, del recompte del vot exterior, durant el dilluns posterior a les eleccions, la balança s'ha inclinat del costat del candidat ecologista enfront de l'aspirant ultradretà, Norbert Hofer. (...)
Veurem si aquesta situació que evidencia que l’ultradreta avança farà reaccionar Europa.
Quan hi ha el repte humanitari de donar sortida als refugiats que es produeixi l'augment de les opcions electorals d’aquells partits xenòfobs i que fomenten l'exclusió és una mostra més de crisi que envaeix Europa i posa en perill qualsevol acció humanitària. La por a perdre vots farà que els governs siguin encara més restrictius agreujant el problema.
Però l’ascens de l’ultradreta i el populisme no és només a causa del tema de la immigració. La percepció certa dels darrers anys en que s’han produït un cúmul d'injustícies econòmiques que ha castigat de manera brutal a les classes mitges europees i que alguns demagògicament han atribuït a l‘arribada d’immigrants ha fet que l’ascens del postulats xenòfobs augmentés significativament.
Però la situació no hi ha dubte que també es fruit del fracàs de la socialdemocràcia europea davant la crisi, la política de retallades, generalitzades, retallades de les inversions públiques i deixar en part abandonat el serveis públics ha desmuntat en part l’estat del benestar en que les classes mitjanes hi trobaven seguretat ha fet que creixessin en el seu lloc forces populistes que atacant els punts més sensibles hagin augmentat considerablement la seva influència.
O reneix de nou una socialdemocràcia forta, coherent i que combati amb força la desigualtat i no es limita a gestionar les engrunes d’un capitalisme cada cop més agressiu, difícilment es podrà aturar aquest populisme autoritari i de caràcter clarament xenòfob.
Els resultats d’Àustria són clarament un avís de que s‘està covant de nou l‘ou de la serp. Cal esclafar-lo i seguir batallant per un Europa oberta i recuperant els valors que van fer possible construir-la. Terra d’acollida, terra de solidaritat i terra de distribució molt més justa de la riquesa. No pensar únicament amb els resultats electorals sinó en recuperar la iniciativa en matèria econòmica, social i de tractament del refugiats o els immigrants com una oportunitat i no com un problema i naturalment combatre a on sigui la xenofòbia creixent.
El concepte de l’Europa social per la que van apostar moltes generacions es juga en els camps de refugiats de Grècia però també a cada un dels països en que l’ascens de la extrema dreta és evident i segurament cal menys diners cap a Turquia i més cap a construir de nou un serveis que generin certeses i confiances.
Aixafem l’ou abans no s’obri i doni pas a una serp que es reproduirà arreu i amb rapidesa.
Sixte Moral i Reixach
Polític
Extracte de l’article publicat al digital EixDiari el 29 de maig del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada