Dotze dies de juliol

S’han rodat algunes pel·lícules amb un títol semblant al que encapçala aquest post, per descriure el lapse de temps necessari per desencallar o solucionar algunes crisis. Un exemple: la que dramatitzava la crisi dels míssils a Cuba l’any 1962, titulada “Thirteen Days". Aquest seria doncs el títol ideal de la pel·lícula que descriuria els dies transcorreguts aquest mes de juliol per poder resoldre la crisis entre el Govern, el grup parlamentari de JxS i el PDeCat. Han estat dies intensos amb reunions, contactes, sopars i dinars, que finalment han abocat a una solució, potser només provisional, però que han servit al menys per desactivar l’operació que el periodista de La Vanguardia, Quico Sallés, ha nomenat “Operació Patrimoni” i que consistia a amenaçar als responsables de tirar endavant el referèndum de l’1-O amb l’embargament dels seus béns. Llegiu tot seguit la cronologia dels fets i com el President Puigdemont va pilotar el canvi de Govern per blindar-lo davant el referèndum. Sens dubte Catalunya gaudeix del privilegi de tenir en aquests moments decisius un gran President.

Hem punxat l'operació Patrimoni

El cessament de l'exconseller Jordi Baiget va ser el detonant d'una implosió que va acabar aquest divendres amb la remodelació del Govern de Carles Puigdemont. Relleus i nomenaments amb la intenció de blindar el referèndum compromès per a l'1 d'octubre.

Han estat dotze dies intensos. Reunions, xerrades, un consell Nacional catàrtic i algun dinar de pau han recosit les tres parts del PDeCAT fins ara distanciades: Artur Mas, Carles Puigdemont i el tàndem Marta Pascal-David Bonvehí. Potser el polític revelació de la crisi ha estat Bonvehí, que s'ha guanyat el sobrenom de "cap de manteniment". "Els hem punxat la seva operació patrimoni", conclouen al despatx de presidència. Així han estat els dotze dies de juliol. Així ho expliquen els seus protagonistes.

3 de juliol: Baiget obre la caixa de Pandora

Una entrevista 'fresca', d'estiu, al llavors conseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, va obrir la crisi. Baiget, un conseller eficient i habitual en la vigília de l'11 de setembre al Fossar de les Moreres fins i tot abans que la Diada fos una festa de masses, expressava algun dubte sobre el full de ruta de l'1-O.

Baiget apuntava a l'entrevista que si bé no li importava la inhabilitació, l'inquietava arriscar el patrimoni. Aquestes i altres declaracions sobre el treball del "dia a dia" del president van molestar a Puigdemont.

Al principi Puigdemont s'ho va prendre amb calma. Va arribar a la seu del partit, on va celebrar una reunió a dos quarts de nou del matí amb membres del Govern i Jordi Turull, com a president de JxSí. Puigdemont va preguntar sobre la nova etapa que s'obria al dia següent, 4 de juliol, quan s'havia de presentar la Llei del Referèndum. Ningú va obrir boca i van assegurar "fermesa".

Posteriorment, va començar la reunió del comitè executiu nacional del PDeCAT. Puigdemont i Baiget van tornar a coincidir, però les seves declaracions de l'entrevista no van sortir en el conclave. En sortir, Puigdemont es va adonar del "incendi" que havien provocat els "dubtes de Baiget" i va preparar el seu relleu de Govern.

Vila, el primer canvi en el Govern

A les dotze del matí del mateix 3 de juliol, Puigdemont cita al conseller de Cultura, Santi Vila, al Cafè Provença, una cafeteria just al costat de la seu dels pedequians. En aquesta reunió, Puigdemont tempteja amb Vila la possibilitat de substituir Baiget.

Malgrat que el president era conscient que Vila mai calla els seus dubtes, es fia d'ell. De fet, el considera un 'aliat lleial". Puigdemont havia perdut la confiança en Baiget i va considerar a Vila com la millor opció, tot i que el conseller de Cultura és un veritable "papus" per la CUP.

Tarda al Palau

Ja a la tarda, la fontaneria de Palau va celebrar una trobada en què alguns van apostar per una "reprimenda" a Baiget, amb la teoria que cessar-lo obria la porta al fet que altres marxessin. "Hi havia consellers que mentre la porta estigués tancada no mostrarien dubtes", apuntaven. No van convèncer a Puigdemont.

El president va cridar Baiget. En la conversa li va comunicar la "pèrdua de confiança". "L'1-O es farà un referèndum, almenys, mentre jo sigui president", va sentenciar.

Més tard, el president va cridar Vila per comunicar-li la seva intenció definitiva de nomenar-lo conseller d'Empresa i Ocupació. Vila es va apropar a la presentació del llibre de Ferran Mascarell, a la Casa del Llibre, on va acudir també Puigdemont. Va arribar tard perquè no estava previst i va departir uns minuts al carrer amb el President. El comunicat de premsa amb el relleu arribava a les safates de correu electrònic deu minuts després.

L'enuig al PDeCAT

La decisió de Puigdemont va fer enfadar a destacats dirigents del partit, entre ells la coordinadora general, Marta Pascal, el marit de la qual, Quim Bohils, és el cap de gabinet de Baiget. I raons no li faltaven, mentre Puigdemont ja tenia pràcticament assumit el cessament, Pascal defensava en roda de premsa a Baiget i les seves declaracions. "Arribarem a l'1-O amb Baiget al Govern", sentenciava. Una opinió també basada en els contactes que el 25 de juny va mantenir amb els consellers del PDeCAT demanant "serenitat" davant l'estiu calent que es veia venir.

"Puigdemont va a la seva, sense comptar amb un equip i les diferents sensibilitats del partit", va retreure l'entorn de Pascal, per afegir que el cessament "no suma, sinó que resta". De fet, Francesc Homs i Mercè Conesa també van mostrar públicament el seu malestar amb la situació.

Altres dirigents van acusar el president de fer un "cop d'estat" al partit. En aquest sentit, blasmaven que no havia generat suficient empatia i complicitat amb alguns consellers en no explicar els detalls del seu full de ruta. "Ja ens sembla bé posar la nostra vida a les seves mans però que ens expliqui com pensa fer-ho", comentaven a La Vanguardia.

"Volem saber què pensa fer el famós Estat Major", assenyalaven en referència al suposat sanedrí que esbossa l'estratègia amb Artur Mas, David Madí o Xavier Vendrell, exsecretari d'Organització d'ERC. El partit implosionaba.

4 de juliol: el dia de la Llei del Referèndum

Reunió de Govern. I nomenament de Vila, en substitució de Baiget, i de Lluís Puig, nou conseller de Cultura ocupant el lloc de Vila. L'atenció mediàtica es centra al Parlament, on es presenta la Llei del Referèndum. Puigdemont dina a la Casa dels Canonges i a la tarda participa a la reunió del grup parlamentari de JxSí, on és ovacionat.

A les set es celebra la posada de llarg de la Llei al Teatre Nacional de Catalunya. Hi ha eufòria entre els integrants de JxSí, però la distància entre dirigents del partit i Puigdemont es nota. Bonvehí té un pla per retornar als toros a la cleda: la seva complicitat amb Pascal i la seva condició de "pinyol d'en Carles" al Parlament, en l'etapa que el president era diputat i alcalde de Girona.

A l'agenda, el Consell Nacional del 8 de juliol. Té males notícies que donar i això pot ser una sortida. Una excusa per fumar la pipa de la pau. Bonvehí es va posar la granota i va preparar durant la setmana un Consell Nacional que havia de tancar ferides.

7 de juliol: el dinar a la Casa dels Canonges

En el transcurs del 5 i el 6 de juliol també s'integra Artur Mas per intentar tranquil·litzar l'entorn d'Homs. Insisteix en advertir-los que ell com a president tampoc hagués consultat al partit la seva decisió si cessava a un conseller per falta de confiança.

Al costat de Bonvehí intenta restaurar la connexió entre Puigdemont i Pascal davant del Consell Nacional de dissabte. Dimecres i dijous són intensos entre trucades, reunions i whattsapps. Finalment, el divendres Puigdemont fa cas a Bonvehí i organitza un dinar a la Casa dels Canonges amb Mas i Pascal.

La fideuà resulta ser una mica sosa però l'ambient ho compensa. Puigdemont i Pascal posen sobre la taula les seves diferències. Mas recorda a Puigdemont que tampoc pot menysprear el partit, però també avisa Pascal que Puigdemont no pot ser un associat independent i que necessita l’abrigall de la formació. Així mateix, recorda el procés del Tribunal de Comptes contra els condemnats del 9N. "Van amb mala llet a per nosaltres i el nostre patrimoni familiar", insisteix alertant ja de l'operació Patrimoni de l'Estat.

Bonvehí afegeix al debat els números vermells del PDeCAT, les enquestes, la preocupació dels quadres territorials i el repte de celebrar l'1-O. "Ja n'hi ha prou", avisa. Signen la pau, es conjuren a aclarir la posició dels consellers per després del Consell Nacional i es comprometen a prendre decisions que afecten el partit de manera conjunta o, si més no, coordinada.

8 de juliol: Consell Nacional

El Consell Nacional extraordinari (CN) del partit havia de tancar el Congrés de fundació, en plena crisi per la baixa de Baiget. L’ambient estava tens. Molt tens. Però Homs va demanar la paraula només començar i va expiar les seves paraules públiques lamentant el cessament de Baiget. "És per la meva amistat personal amb ell, em va saber greu", va dir Homs. Paraules que van obligar a Conesa, presidenta del CN, a afirmar que es "va equivocar" també amb el seu retret al cessament. Mas va demanar la paraula i va assegurar que era "lícit tenir por", però que el president ha d'assegurar el seu equip davant el repte de l'1-O.

Bonvehí va exposar el seu informe anunciant que canviarien de seu a finals d'any, perquè CDC, la propietària, l'havia de vendre. A més va demanar una quota extraordinària de 60 euros als associats per salvar els números vermells a finals d'any. La situació dramàtica que va descriure va ser un bany de realitat en el conclave que va ajudar a fer la catarsi final.

Pascal va tancar el Consell Nacional amb un discurs clar i efectiu. "Aquest és el partit dels condemnats pel 9N, de Puigdemont i també de Baiget", va sentenciar arrencant un sonor aplaudiment dels quadres del partit. D'aquesta manera, Pascal tranquil·litzava als consellers que veien en Baiget una sortida però mostraven ressentiment a aixecar el dit.

9, 10 y 11 de juliol, ofensiva contra la operació Patrimoni

Diumenge, Mas, en una entrevista a La Vanguardia, admet que alguna cosa "grinyola" entre partit i Govern, però res greu, dins de la normalitat. Fa una crida a centrar als associats recordant que el PDeCAT  "anirà millor en una Catalunya independent que ara". Unes declaracions que ajuden a Puigdemont i a Pascal per igual i faciliten la ronda de contactes amb els consellers.

Durant el dilluns i el dimarts, Puigdemont comença a trobar-se amb els consellers del PDeCAT a Palau de manera separada per aclarir les coses. Els planteja la situació amb franquesa. "Vénen temps difícils, han posat en marxa l'operació Patrimoni i l'Estat no mirarà prim", els adverteix.

Els demana sinceritat perquè ell entendrà qualsevol decisió. Cada un li exposa la seva visió. Cada cas és diferent i amb motivacions diferents. Al titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, li "ofèn" la pregunta de si vol continuar. "Si perdem, la gent no ens deixarà a l'estacada", creu. El nou conseller de Cultura, Lluís Puig, es mostra ferm. En paral·lel, el president es reuneix amb Mas i Pascal per preparar una llista de substituts.

Els canvis: Ruiz, una situació personal que “s’ha d’entendre”

En la seva trobada amb Puigdemont, la ja exconsellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, li exposa la seva situació personal, que el president entén. Li sap greu perquè "és una consellera que gaudeix professionalment amb el seu treball, és molt polida i eficient". Però comprèn la situació familiar. S'afegeix que Ruiz tenia un perfil molt més tècnic que polític.

Els canvis: Jané, l’1-O i la CUP

Jordi Jané, responsable d'Interior, també li expressa els seus dubtes d'exercir el comandament dels Mossos davant l'1-O i més, davant la pressió de la CUP sobre el seu posicionament polític. Puigdemont el felicita per la gestió del departament: 500 places de Mossos convocades i la Junta de Seguretat celebrada amb les demandes sobre la participació de la policia catalana de participar al nucli de la intel·ligència acceptades. Jané deixa un cos més o menys pacificat després d'uns anys turbulents.

Els canvis: Munté, alguna cosa es va trencar

Neus Munté és un cas diametralment oposat. El president parla amb ella. Sap que la portaveu està molesta amb ell perquè en algun moment es va trencar "alguna cosa". Però és la vicepresidenta del PDeCAT i ha estat en els pitjors moments del partit i del Govern.

La seva funció de portaveu ha estat molt fiscalitzada per ERC i en alguna ocasió ha posat el crit al cel per no tenir informació o donar alguna informació que després el mateix president desautoritzava. Els esforços de les últimes setmanes perquè tornés a ser el pont entre partit i Govern semblaven encarrilats. Pascal va confiar en la consellera Meritxell Borràs, molt amiga de Munté, perquè la convencés de mantenir-se al Govern. No va poder.

Els canvis: Borràs posa condicions

La consellera de Governació, única membre del consell executiu amb una querella de la Fiscalia, es mostra favorable a seguir però amb condicions. Puigdemont també les acceptarà a canvi d'altres condicions. El president li demana a Borràs, filla de l'actual president de CDC, Jordi Borràs, que no faci bandera de les diferències i que no busqui problemes amb ERC. Demana el control dels processos electorals.

Els canvis: Vidal de Ciurana, incòmode

El secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, era un home de confiança de Mas, de qui va ser cap de Gabinet. Inquiet i incòmode amb la situació, li va comunicar que deixaria el càrrec. Puigdemont va cridar a Víctor Cullell, fontaner de la casa i "director executiu" de la transició nacional treballant a l'oficina de Carles Viver Pi i Sunyer, enginyer jurídic del procés.

12 y 13 de juliol: nova ronda en el Parlament

Després de la primera ronda de contactes, dimecres el president té clar quins consellers volen seguir i quins no. Però enceta una nova ronda. Pascal forma tàndem al costat de Rull ─"esperit JNC"─ i Bonvehí és l'encarregat de tranquil·litzar el partit. Té la formació al cap i posa tallafocs per evitar que si es declara un incendi al Parlament les flames traspassin a les incipients direccions territorials.

En el seu discurs d'explicació del cessament de Baiget al Parlament deixa entreveure que hi haurà canvis abans d'agost, però l'esquer de la creació d'un "coordinador del referèndum" entela la visió general. Dijous ultima la roda de contactes al Parlament. Suspèn l'agenda del dia següent.

L'últim conseller en sortir del Parlament és Rull. No té clar encara els canvis, però sí la seva importància. "El president vol un Govern per travessar el Rubicó, fins ara només hem travessat rierols, però el Rubicó de veritat serà aprovar la Llei del Referèndum", apuntava Rull als seus col·laboradors.

El sopar a la Casa dels Canonges

Puigdemont abandona el Parlament i es dirigeix a Palau. Organitza un sopar, frugal, amb Mas i Pascal per tancar la crisi de Govern. Els noms que hi ha sobre la taula estan compromesos amb el Procés i el seu escàs patrimoni no els fa dubtar.

Joaquim Forn, conegut com 'el Sheriff', i amb certa experiència en estar quatre anys al capdavant de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha estat el primer nom que han tingut al cap tota la setmana per substituir Jané a la conselleria d'Interior. Accepta l'encàrrec. Ho confirmen cap a les deu de la nit.

Jordi Turull, víctima col·lateral del Congrés, rep una trucada a dos quarts d'onze de la nit. Està sopant amb un important alcalde molt amic seu. Turull s'ha mantingut fidel a Puigdemont i Pascal en el Parlament. Li ofereixen ser conseller de Presidència. És un premi. Accepta.

El nom que més en secret s'ha portat és el de Clara Ponsatí per Ensenyament. L'entorn directíssim del president reconeix que l'acadèmica "no s'ho va pensar ni un segon". Era la primera opció i va acceptar.

La nit es va allargar fins a les tres de la matinada tot i que a dos quarts d'una tot el peix estava venut. Munté va ser el cas amarg. Puigdemont, Borràs i Pascal van intentar mantenir-la al Govern, però el pes del cansament i un trencament de la relació amb el president mal arranjada van decantar la balança. Munté és vicepresidenta del partit, amb unes municipals a dos anys vista. El seu gest també podria ser per a reservar-se, tot i que és aviat per treure aquesta conclusió.

A les dotze, Borràs va rebre la trucada del president ratificant-la en el càrrec i acceptant les seves condicions. Però Borràs també es va comprometre a les condicions que li va imposar el president d'evitar polèmiques innecessàries amb Junqueras.

14 de juliol: Sopar a l’Empordà

Tancament de la setmana amb reunió executiva del PDeCAT. Un divendres on tot va seguir el guió. Hi va haver roda de premsa i tarda de relleus. Molts, emotius, especialment el de Munté. El de Forn va ser simbòlic per a molts de Palau, en veure per primera vegada a un desacomplexat independentista al comandament dels Mossos.

El Pati dels Tarongers va quedar silenciat cap a les set de la tarda. El nou secretari, Víctor Cullell, departia amb els fontaners de Palau. La família de Turull s'acomiadava. Mentrestant el president sortia per la Galeria Gòtica amb la corbata relaxada. "Hem punxat l'operació Patrimoni", emfatitzava el seu entorn més immediat.

Després de gairebé dues setmanes trepidants, Puigdemont se'n va a sopar a l'Empordà. "M’esperen uns amics i no vull anar vestit així, me’n vaig abans que els barcelonins omplin l'AP7", va comentar relaxat i mostrant cert orgull pels canvis. Junqueras es va quedar a Palau. "Ja ho veieu, estem pel que estem i anem pel que anem", es va acomiadar d'un molt reduït nombre de periodistes. Una prova més superada, però encara toca creuar el Rubicó.

Quico Sallés

Periodista

Article publicat a LA VANGUARDIA el diumenge 16 de juliol del 2017