Es interessant veure com han reaccionat els unionistes a la presentació de la Llei del Referèndum feta pel Govern català. El President Puigdemont va legitimar tan l’opció de votar SÍ com la de votar NO i encara fou més explícit quan va dir quines serien les conseqüències del resultat sorgit del referèndum: guanya el SÍ, proclamació de la independència pel Parlament, guanya el NO, dissolució i convocatòria d’eleccions autonòmiques. Per això sorprèn que els potencials votants del NO només parlin de l’impossibilitat legal de celebrar el referèndum, en lloc de dir que ells votarien negativament. Per això mateix, serà difícil que la campanya pel NO sigui mes o menys reeixida, doncs si els unionistes la fessin, admetrien que el referèndum és legal i que s’accepta la seva celebració i el seu resultat. El president Puigdemont va reconèixer ahir que la “victòria la farà possible la gent”. De la mateixa manera que van ser els ciutadans els que van convertir en expressions cíviques exemplars el 9-N i les successives manifestacions de l’11-S. El lema d’aquesta convocatòria és #ComSempre, doncs el govern assegura que tot es farà d’acord amb la legalitat i com sempre s’ha fet. La credibilitat del referèndum serà la base del seu èxit, però cal saber que no es votarà #ComSempre. Al govern del PP pot ser que se li giri el cap i en faci alguna de grossa. Per tot plegat si alguna cosa no serà la votació és com sempre. La clau serà la reacció dels ciutadans que seran, al capdavall, els que donaran la victòria del SÍ. Malgrat tot cal està amatents, doncs encara que no es faci campanya pel NO, que guanyi el SÍ no està pas assegurat, com escriu el director de la revista Presència en l’article titulat ‘O referèndum o referèndum’ que podeu llegir tot seguit. Esgarrifa pensar amb el 2-O si la independència i la República Catalana no guanya el referèndum. Catalunya sofrirà llavors el retrocés més gran del seu autogovern i no aixecarà el cap en tres segles més.
O referèndum o referèndum
La independència s’ha de guanyar, no arribarà per si sola, i menys amb un estat totalment a la contra com l’espanyol, que no et dona ni la possibilitat de votar en un referèndum acordat. Som, doncs, i això ho sap, o ho hauria de saber, el món independentista –fins i tot els que hi han arribat a última hora– davant un procés que serà de tot menys fàcil. Que no es guanyarà a còpia de manifestacions massives festives cada Diada, ni tan sols a còpia de somriure i brandant una estelada cada cop que reps una garrotada de l’Estat. Serà a còpia de determinació, fermesa, constància, intel·ligència, previsió i, sobretot, amb unitat d’acció i sense partidismes i, encara menys, dubtes. És a dir, referèndum o referèndum, com va dir el president Puigdemont fa uns mesos. I qui no tingui clares totes aquestes premisses, un pas al costat. Voluntàriament o obligatòriament, com ha estat el cas del conseller Baiget.
L’ofensiva espanyola contra el referèndum i el procés s’ha intensificat i encara ho farà més els propers mesos. No s’hi valen, per tant, ara mateix, actituds que poden ser lícites però que són contraproduents dins un govern que ha de perseguir, amb la màxima unitat, un objectiu superior en un camí ple de dificultats. Una ruta complicada que afronta ara mateix el seu tram final. I fa pujada. Molta pujada. I no només això. Mentre pugem, n’hi ha a dalt que ens empenyen cap a baix, i n’hi ha dels nostres que ens fan la traveta. Per por, perquè no ho veuen clar, perquè ho farien diferent, perquè anirien més a poc a poc o perquè no poden deixar de barallar-se amb els de l’altre partit mentre defensen la seva paradeta.
El president Puigdemont va fer dilluns un avís contundent dirigit sobretot al seu govern –no s’hi val a dubtar– però especialment al seu partit, a qui ha dit clarament que ara sí, s’han acabat els temps de la puta i la Ramoneta o de, per exemple, treure amb ràbia l’estelada del balcó el dia que ERC ha tret més vots en unes eleccions.
O referèndum o referèndum. O independència o independència.
Miquel Riera Planas
Periodista
Article publicat al diari ELPUNTAVUI+ el dimecres 5 de juliol del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada