Es presenten moltes llistes (més de una quinzena a Barcelona), però només set formen part de l’actual parlament inhabilitat: CUP-CC, CsQP, PP, PSC-PSOE, C’s, ERC i PDeCat. Aquestes set forces es poden agrupar en tres blocs: Els defensors del 155 i que volen l’anulació de la independència (PP, PSC-PSOE i C’s), els indefinits (CatComú-Podem) i els contraris al 155 i favorables a restituir el Govern destituït (CUP, JxC i ERC).
Des d’aquest Blog, volem fer arribar la nostra opinió cap a aquesta ingent quantitat d’electors que hores d’ara encara no tenen clar el seu vot, dient-los-hi en primer lloc que el més important és no quedar-nos de braços plegats. Davant de les condemnes pel 9-N i de les presons, de l’1 d’octubre i de les tones de mentides i humiliacions que cal suportar en aquesta campanya, un podria pensar que no hi ha res a fer. La veritat és que sempre hi ha alguna cosa a fer. I la més important és votar massivament el 21-D a favor de la llibertat, de la democràcia i per recuperar les nostres institucions que ens han estat arrabassades il·legalment per un article 155 inconstitucional.
La violència de l’1 d’octubre, el discurs del rei del dia 3, l’empresonament dels Jordis, el 155, l’empresonament i exili del Govern, tot això ha tingut dos objectius. El primer, a la curta, barrar el pas a la dinàmica del Procés. Aquest potser l’han assolit. El segon aconseguir que el procés no torni mai més. L’objectiu és deixar fora de la llei i, sobretot, fora del pensament ‘pensable’ l’independentisme. Fer-lo anormal, acabar amb ell a còpia de criminalitzar-lo. Aquest segon encara no l’han pogut obtenir.
Si tenim en compte que aquestes eleccions les ha convocat el senyor Rajoy per imposar la seva llei o sigui la llei del més fort, la dels que van aprovar l’aplicació del 155, perquè aquesta és l'única via que tenen per derrotar l’independentisme, el moviment social democràtic més fort, més transversal, més plural, més democràtic i més pacífic que s'ha donat durant els darrers anys a la Unió Europea, d’entrada podem excloure de la tria a fer pels electors amb sentit democràtic, el primer dels tres blocs, es a dir tots els partits que defensen aquest nefast article 155, o sigui PP, C’s i PSC-PSOE.
L’altre bloc és el de Cat-Comuns-Podem. Molta atenció amb aquesta llista! Ells es vanten de tenir la clau de la governabilitat i potser tenen raó. Segons com podrien arribar a fer un quatripartit amb C’s, PP i PSC-PSOE. Malgrat guanyar l’Arrimadas, el triumvirat del 155 podria investir Miquel Iceta, si s’aseguren els vots de Podem. És una jugada mestra que donaria rèdits a Espanya però que enfonsaria Catalunya. L’executiva de Podemos es va desempallegar d’Albano Dante Fachin, perquè sabien que no és una persona manipulable i van posar de cap de llista en Domènech, un individu sense carisma que farà el que li ordeni el líder suprem en Pablo Iglesias. C’s cedirien la presidència a Iceta perquè saben que Podemos no investiria mai l’Arrimadas. Als ulls d’Espanya seria vist com una heroïcitat per salvar el país d’un independentisme suïcida.
El tercer bloc és el dels contraris al 155. Son els votants apallissats de l’1-O i per tant els defensors de la democràcia i la llibertat. Si partim de la base que les eleccions del 21D són il·legítimes, des d'aquest punt de vista són absolutament excepcionals, fins al punt que, un cop decidits a participar-hi, calia fer-ho des d'una proposta política excepcional, una candidatura unitària com la que va proposar el President Puigdemont. Al no aconseguir-la, ara els partits netament independentistes s’estan discutint per cercar els vots que anomenem ‘útils’. Tan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la primera secretària, Marta Rovira han manifestat per activa i per passiva que ERC és l’únic vot útil d’aquesta campanya electoral, per poder esdevenir la primera força enfront de C’s. Aquest és el problema, ja que ERC no va acceptar la llista unitària i creiem que ara ERC està jugant amb foc. Igual que a Barcelona, on per anar separats vàrem regalar la ciutat a l’Ada Colau, ara correm el risc de regalar el país sencer als neofranquistes. Que passarà si els espanyolistes voten en massa C’s? Val més no imaginar-ho. Si la negativa d'ERC a la llista unitària és el que ens ha dut a aquest escenari, resulta inacceptable que ara vagin fent crides al vot útil cap a ERC per evitar que guanyi C's.
Aquesta situació que alguns no hauríem desitjat mai ha habilitat, lamentablement, un cert ús o instrumentalització dels presos. Des de la candidatura d'ERC s'han fet discursos llençant missatges per votar ERC com un vot que permeti aconseguir la llibertat d'Oriol Junqueras. S'ha singularitzat en la seva situació, com si no hi haguessin més presos. Es van llençant repetits missatges que venen a dir: “s'han quedat al vicepresident de la República, volen que l'abandonem, però no l'abandonarem! Votem-lo massivament el 21D". ¿No abandonar Junqueras vol dir abandonar Jordi Sánchez, número 2 de Junts per Cat o Joaquim Forn, número 5, o Jordi Cuixart, que no va a cap llista?
Malgrat que en aquestes eleccions Junts per Catalunya està jugant amb una mà lligada a l’esquena, sempre hi ha alguna cosa a fer. La nit del dia 21 tan a Espanya com a Europa preguntaran qui ha guanyat, si ho ha fet el senyor Rajoy amb el seu 155 o ha guanyat el President Puigdemont amb el seu Govern cessat. Aquest és el primer objectiu. Serà difícil que el President Puigdemont pugui tornar a casa nostra, peró cada vot per la llista del President és uns metres més que s’acosta el President a Catalunya. El missatge més rotund pel senyor Rajoy és dir-li que els mateixos que van fer fora Puigdemont i el seu Govern amb el 155 retornen al Palau de la Generalitat pel mandat de les urnes. El vot a Junts per Catalunya val gairebé per tres: val per consolidar i saber quanta gent vol la independència, val per restituir el Govern legítim de Catalunya, que mai hauria d’haver estat cessat i val, en definitiva, per engaltar al senyor Rajoy la bufetada política més gran que se li pot donar doncs, a nivell internacional la tria serà clara, o Rajoy o Puigdemont, totes les altres combinacions de resultats, per més que es maquillin, no seran tan potents com si guanya el President Puigdemont. L’única victòria que Rajoy no podrà manipular ni maquillar serà la del President Puigdemont. La decisió doncs és si s’avala el 155 o s’avala el Govern escollit el 27S.
La llista de Junts per Catalunya és el que més s'assembla a la proposta del President Puigdemont de llista unitària, que hauria guanyat de manera inequívoca les eleccions i que hauria impedit el que ara, amb llistes separades, es visualitza com un escenari d'inquietud per la possibilitat que C's pugui ser la llista més votada i amb més escons. Perquè torni el president, s’ha de votar al President i Junts per Catalunya és la llista que millor garanteix la pluralitat del país, que millor defensarà el Govern legítim i el mandat popular per restituir les institucions per recuperar l'autogovern i implementar la República.
Aquesta és la manera democràticament impecable i demolidora de carregar-se el 155, de visualitzar als ulls de tot el món que el poble de Catalunya no ha acatat el 155. I que restablim la nostra legalitat i les nostres institucions. Fer servir les eleccions del 21D per a qualsevol altra cosa que no sigui restituir el President i el Govern legítims implica entrar en el joc del 155 i de l'estat espanyol, i abordar aquestes eleccions com unes eleccions ‘normals’, quan no ho són. L'única manera d'assegurar-nos que el resultat del 21D sigui llegit internacionalment com un triomf de l'independentisme és que la llista del President legítim, ara a l'exili, guanyi i que l'independentisme obtingui majoria absoluta.
Ara no és el moment dels partits. No és el moment de mesurar les nostres forces entre ERC, JxC i la CUP. No és el moment de dirimir hegemonies. És el moment de configurar una gran resultat al voltant d'una sèrie de punts molt bàsics, però que tots haurem de compartir: restabliment del President i el Govern legítims, recuperació de les estructures institucionals, retorn dels exiliats i llibertat dels presos polítics. A banda, evidentment, de seguir empenyent per fer efectiva la República. No és només restablir el Govern legítim, és la garantia de votar per restituir el Govern legítim de JxCat i d'ERC, amb Puigdemont de President, Junqueras de vicepresident i tota la resta de consellers.
No oblidem d'on venim i com hem arribat fins a la proclamació de la República el 27-O: una fita que des del 1714 mai havia aconseguit el catalanisme democràtic. No oblidem tampoc que el 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut, liderat pel socialista Pasqual Maragall amb la voluntat de trobar un encaix definitiu amb Espanya, per prop del 90% dels vots; només el Partit Popular del Piqué hi va votar en contra. Vam aprovar l'Estatut retallat a Madrid en el referèndum del 2005. El Tribunal Constitucional el va tombar en els articles més importants d'identitat i finançament i ha estat qualificat com un COP D'ESTAT per molts juristes per no respectar la nostra voluntat majoritària. Cert que el 6 i 8 de setembre d'enguany vam contestar per fi a aquella humiliació, aprovant les lleis del referèndum i de transitorietat, expressant el nostre rebuig majoritari a la Constitució espanyola i a l'Estat vigent i si ho voleu dir així també amb un cop d'estat democràtic. El referèndum de l'1-O i la proclamació de la República és la nostra resposta democràtica a 14 anys d'humiliacions, dèficit fiscal permanent, 40 lleis suspeses pel TC i una crisi brutal que ens va obligar a retallar la despesa social, que amb estat independent, no hauríem hagut de suportar.
No oblideu doncs això, amigues i amics que ens llegiu, quan aneu a votar dijous proper. Resumint i malgrat totes les desavinences buscades o trobades, el que hem de fer el dijous vinent és sortir a votar i omplir les urnes a rebentar amb vots pels partits que defensen la independència, siguin de la candidatura que siguin, per aconseguir que Rajoy i els seus comparses treguis les seves urpes de les nostres institucions i es restableixi el Govern legítim i la normalitat democràtica a Catalunya.
Unió Catalanista de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada