Com el títol de la mítica pel·lícula que el malaguanyat James Dean va protagonitzar, l’Oriol Junqueras i el Joaquim Forn estan presos a Estremera i els Jordis estan presos a Soto del Real per un delicte de rebel·lió, però ‘sense causa’, doncs el judici encara no s’ha fet. Analitzem ara què diu l’article 472 del Codi Penal: ‘Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: … 5º Declarar la independencia de una parte del territorio nacional’. En tot el desenvolupament de l'anomenat ‘procés’ no hi ha hagut ni un sol acte de violència per part dels protagonistes del mateix, ara en presó preventiva sense fiança, per tant la violència és un element constitutiu del tipus penal. Es per tot això que resulta impresentable que el Tribunal Suprem hagi decidit que és ‘arriscat’ deixar en llibertat el líder d’ERC, Oriol Junqueras vicepresident de la Generalitat, historiador, pacifista declarat i demòcrata confés. Fa pocs dies l'ex-jutge espanyol Elpidio José Silva, a la tertúlia de El Món a Rac1, va demostrar ser un lletrat de fortes conviccions al assegurar que els jutges espanyols no son independents, “funcionen a base del pal i la pastanaga” va dir, ja que a la primera desviació del que els hi manen el seus superiors, són expedientats disciplinàriament i fins i tot expulsats, com van fer en el seu cas. Finalment aquest ex-jutge va afirmar rotundament que a Espanya no hi existeix l'Estat de dret. Es fa evident que el procedir de la justícia contra les llibertats del nostre pobre acabarà com el rosari de l’aurora, com afirma en el seu article titulat “Això no pot acabar mai bé” el prestigiós catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo i que ve a demostrar que, des de la perspectiva del delicte de rebel·lió, tota l’actuació del estament judicial en aquest cas és esperpèntica i sense fonament, es a dir “sense causa”, com a la pel·lícula.
Això no pot acabar mai bé
El pressupost de fet del delicte de rebel·lió és un alçament violent. La violència és un element constitutiu del tipus penal. L'acció política o cívica pacífica o, en tot cas, no violenta, amb l'objectiu de "declarar la independència d'una part del territori nacional", podrà ser, sens dubte, una acció antijurídica, però no és una acció constitutiva del delicte de rebel·lió. Perquè sense violència no hi ha rebel·lió.
Això, que jo sàpiga, no s'ha discutit mai. No hi ha cap Manual de Dret Penal en el qual no s'expliqui el delicte de rebel·lió d'aquesta manera. I per això resulta difícil d'entendre que el fiscal general es querellés contra els membres del Govern i de la Mesa del Parlament davant l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per un delicte de rebel·lió.
En tot el desenvolupament de l'anomenat 'Procés' no hi ha hagut ni un sol acte de violència per part dels protagonistes del mateix. S'han succeït al llarg de set anys manifestacions i concentracions extraordinàriament massives i s'han celebrat dues consultes amb participació d'una mica més de dos milions de persones, sense que s'hagi registrat ni un sol acte de violència sobre les persones i ni tan sols algun acte de vandalisme. Totes les persones que han participat, fossin autoritats o ciutadans normals i corrents, ho han fet de manera completament pacífica. Això no s'ha discutit per ningú.
Com es justifiquen, llavors, les querelles per rebel·lió? De quina manera acrediten el ministeri fiscal, l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem la conducta violenta de les persones contra les que es dirigeixen les querelles? En quin moment s'ha produït un "alçament violent" per part d'Oriol Junqueras, per exemple, que el converteixi en "reu del delicte de rebel·lió"?
No hi ha una resposta que no sigui absurda per a aquests interrogants en els escrits de la Fiscalia o en les actuacions de l'Audiència Nacional o del Suprem. La interlocutòria dictada per la Sala del Tribunal Suprem divendres pel qual es decideix mantenir la mesura de presó provisional per al senyor Junqueras proporciona el millor exemple del que dic.
La Sala reconeix expressament que no és possible imputar ni directament ni indirectament cap acte de violència al vicepresident del Govern. Ni va actuar ni va ordenar actuar amb violència en cap moment. Això està acreditat. I no obstant això, la Sala el fa responsable de la violència contra les persones que pretenien votar en el referèndum convocat per la Generalitat el dia 1 d'octubre, ordenada pel Govern de la nació als membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat . En convocar el referèndum, el Govern va obligar a l'Estat, és a dir, el Govern de la Nació, a reaccionar exercint violència contra els ciutadans. Com ningú pot desconèixer que un Estat reaccionarà amb tots els mitjans a la seva disposició per evitar la fallida de la seva integritat territorial, són els que provoquen aquesta reacció els responsables de la violència.
El "alçament violent" del Govern va consistir en que va provocar que el Govern de la Nació hagués de ordenar les càrregues de la Policia i la Guàrdia Civil contra els ciutadans que volien votar. Aquestes càrregues, convé no oblidar-ho, van conduir al fet que el Grup Socialista prengués la iniciativa de reprovar la vicepresidenta del Govern. Iniciativa que va quedar sense efecte amb la votació del 155 de la Constitució. I no obstant això, en l'acte de la Sala del Suprem es trasllada la responsabilitat de la vicepresidenta Saénz de Santamaría al vicepresident Junqueras i amb aquesta operació es justifica la querella per rebel·lió contra aquest últim.
L'acte, des de la perspectiva del delicte de rebel·lió, és esperpèntic. No ho és en absolut en la descripció que fa del 'Procés' i en el caràcter antijurídic del mateix, però sí en la seva qualificació com a delicte de rebel·lió. No hi va haver 'alçament violent' per part del Govern, però sí 'contra-alçament violent' per part del Govern de la Nació. En la provocació d'aquest contra-alçament està la justificació del delicte de rebel·lió per part dels membres del Govern. La Generalitat és la responsable de la violència exercida per l'Estat contra els seus ciutadans. Aquesta és la violència que converteix Oriol Junqueras en reu del delicte de rebel·lió.
Javier Pérez Royo
Catedràtic de Dret Constitucional
Article publicat al digital eldiario.es el dissabte 6 de gener del 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada