“Penedeix-te, doncs, d'aquesta teva maldat, i prega a Déu, potser et sigui perdonat el pensament del teu cor (Fets 8:22)”. Aquest verset del Nou Testament és mostra evident avui i cada dia que passa: l’estat espanyol no n’ha tingut prou d’aplicar el 155 al TOTS el catalans (independentistes, unionistes, abstencionistes o escèptics), ara ens vol veure humiliats, agenollats, amb els braços en creu i demanant perdó per haver només “pensat” en la secessió d’una part de la “seva” Espanya. No es podia esperar res mes de un règim que ara no pot emprar l’exèrcit, doncs això seria la seva derrota, i es serveixen de fiscals i jutges afinats, del Tribunal Constitucional nomenat per ells mateixos i fins tot dels poders fàctics i mediàtics afins i a sou d'aquest govern dictatorial. En els interrogatoris als ostatges Junqueras, Forn, Sánchez, Cuixart i als encausats que encara estan sota llibertat provisional, han utilitzat totes les eines, trampes i fal·làcies per demostrar que ells són els que manen. En un cas així els interrogats tenien només dues opcions: o mentir dient el que volia escoltar el jutge perquè els deixés anar o refermar-se públicament en les seves idees, cosa que podrien haver fet d'haver sabut que diguessin el que diguessin els mantindrien empresonats. Ara s’han fet públics uns fragments d’aquests interrogatoris judicials i hem pogut escoltar com tots van acotar el cap davant de l’imperi de la llei del més fort. Això no deixa de ser, com escriu el periodista del diari El Punt, Ferran Espada, una veritable tortura, pels interrogats, per les seves famílies i en definitiva per tots els catalans. Malgrat aquestes humiliacions i veient que ens volen agenollats, hem de dir-los-hi que encara estem fermament dempeus. Recordem el que ens recomana, des de la terra vermella del Mato Grosso el pare Pere Casaldàliga, ara que ha complert 90 anys,: “Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”.
La tortura dels àudios
Els darrers dies han surat, com si de cadàvers en descomposició es tractés, una sèrie d’àudios dels presos polítics catalans –i d’encausats– que reflecteixen les declaracions davant el jutge del Suprem. Com a periodista puc albirar l’interès informatiu que aquestes filtracions ─interessades, com totes les filtracions– poden arribar a tenir.
Ni com a periodista ni com a ciutadà puc comprendre la presentació que molts mitjans fan d’aquests enregistraments, que en el millor dels casos es difonen sense cap contextualització i en el pitjor es comenten o interpreten com una humiliant claudicació. Oblidant que són unes declaracions aconseguides amb coacció, la que representa que un jutge t’obligui a dir el que ell vol sentir des d’un punt de vista ideològic sota amenaça de ser tancat en la penombra d’una tètrica presó espanyola. Una conducta judicial que no sé si no es pot considerar tortura, però que a la gent decent sí que ens tortura sabent de la injustícia que suposa que gent de pau del nostre país siguin utilitzats com a veritables ostatges en una perversió del sistema judicial amb abús de la presó preventiva i invenció de querelles.
La difusió dels àudios sense tenir en compte tot aquest terrorífic context suposa la col·laboració inexcusable en la utilització de la humiliació com una arma més de destrucció de l’adversari polític, en aquest cas l’independentisme català. Però els que coneixem Junqueras, Forn, Sànchez o Cuixart –i la resta que estan a la diana judicial espanyola– sabem, malgrat discrepar-hi en ocasions, que estan a la presó ara fa 100 o més terribles dies per ser bona gent i ostentar la dignitat que no acostuma a abundar en la classe política espanyola. Intenten humiliar i fer por. S’obliden, però, d’una dita revolucionària: només es pot ser valent quan es té por. I la por que ens volen infondre és la palanca per fer emergir la valentia de polítics, mestres, mecànics, pallassos, periodistes i tanta gent que farà caure un règim basat en l’amenaça, la repressió i la humiliació i contra el qual com a catalans tenim una gran oportunitat que es diu República.
Ferran Espada
Periodista
Article publicat al diari EL PUNT/AVUI el dissabte 10 de febrer del 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada