Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




24 d’abril 2018

Sant Jordi groc

La Diada de Sant Jordi d’enguany ha estat, com cada any, una festa excepcional. Ens hem regalat llibres i roses i hem portat el groc arreu amb els llaços i les roses, tot amb la normalitat, la pau i el somriure que caracteritza el poble català, enyorant als que estan segrestats en presons llunyanes  o a fora de Catalunya en exilis forçats. El groc ha estat notícia també des del diumenge quan, en nom del rei i de la unitat d’Espanya i per protegir la final de Copa, no sabem de quins terrorismes inventats es van suspendre drets constitucionals, ni que fos per unes hores, requisant tot el que era de color groc als soferts afeccionats del Barça, que volien mostrar el seu recolzament als nostres presos polítics. Tots els totalitarismes volen ofegar qualsevol símbol que els recordi la causa del seu enemic. Els governants espanyols ho han fet d’una manera tan matussera i estúpida obligats per l’obstinada necessitat de silenciar el contrari del que passa, que ens han regalat el símbol més universal possible, un color. El groc. Detesten el groc i ens volen separats, doncs tenim clar que celebrem el Sant Jordi tots Junts com un gran poble i engalanats de groc. Els Albiol, Arrimades i Cia. ens volien amargar el dia i no ho van aconseguir, com diu el diputat Albano Dante Fachín en la carta oberta que ha escrit a aquests dos personatges i que podeu llegir tot seguit. Aquesta carta i encara que sembli mentida,  ha enfurismat Enric Juliana que, en un moment de còlera força incomprensible, ha insultat per Twitter Albano Dante Fachín dient-li ‘Com pots ser tant ruc’. És evident que el periodista no s'ha llegit l'article i que n'ha jutjat el contingut només per l'enunciat. Nosaltres hem de continuar el nostre camí: república, llibertat per poder viure dignament i molts Sant Jordi com aquest.

Carta oberta a Albiol i Arrimadas: Sant Jordi serà sempre nostre

Hola Xavier, hola Inés:

Sé que avui deu ser un dia dur per a vosaltres. Ahir a Catalunya es van vendre milions de llibres i això, sense dubte, per a vosaltres és una mala notícia. Quan la teva política es basa en la mentida, la manipulació i en la intolerància que neix de la ignorància, el fet que ahir la gent compri llibres és una amenaça. Sé que avui és un dia dur i de molta feina per a vosaltres perquè haureu de fer hores extres al programa d'Ana Rosa o de Susanna Griso. Res millor per combatre la llum que poden aportar els llibres que la brutícia, la mentida i la manipulació de les clavegueres televisives. Vinga, ànims.

Dit això, però, tinc molt males notícies per a vosaltres: Sant Jordi serà sempre nostre. Mai serà vostre. Esteu fora. Arribats a aquest punt de la carta potser ja esteu preparant la denúncia per delicte d'odi contra mi. Però em reafirmo: esteu fora del nostre Sant Jordi. I quan dic "nostre" no em refereixo a "independentistes", ni a "catalans", ni a "gent d'esquerres". El "nostre" Sant Jordi (el que mai serà vostre) és dels que creiem en la cultura com a eina de creixement de les societats. En aquest "nostre" incloc a un munt de gent que es compra llibres que jo mai llegiria. En aquest "nostre" incloc gent que defensa i pensa coses que jo no compartiria mai. En aquest "nostre" incloc gent de dretes, d'esquerra, de centre, que parla en català, en castellà, que xiula Puigdemont, Ada Colau o a vostès mateixos.

Xavier i Inés: el "nostre" Sant Jordi (on vosaltres no hi cabeu) és el Sant Jordi de gent que, pensi el que pensi, vol reflexionar, vol llegir i vol que les idees corrin lliurement en novel·les, assajos, fotografies, poemes i cançons. El "nostre" Sant Jordi és un punt de trobada on autors i lectors (d'esquerres, de dretes, catalans, madrilenys i japonesos) posen sobre milers de taules milers de visions del món. Diverses, contraposades, enfrontades. El "nostre" Sant Jordi és això. Vosaltres, quan demaneu "no polititzar Sant Jordi" el que esteu demanant és just el contrari. Us molesta que la gent escrigui, que la gent llegeixi i que la gent pensi per si mateixa i es faci preguntes. A vosaltres us agradaria un Sant Jordi on els llibres fossin apolítics, on la gent fos apolítica, on els discursos dels autors fossin apolítics. És a dir: un Sant Jordi que no fos Sant Jordi.

Sabem que els llibres no us agraden. Sabem que sou més de lleis mordasses que de llibres. Sabem que calleu quan es prohibeixen llibres. Sabem que perseguiu periodistes i que us molesta la llibertat d'expressió. I sabem que voldríeu que només us miréssim a vosaltres mentint i manipulant en les televisions de l'IBEX. Sabem que, si fos per vosaltres, a Sant Jordi només hi hauria globus taronges i repartiment de roses. Del color que vosaltres considereu oportú, és clar. Sabem que us agradaria, però això no passarà. Mentre el dia de Sant Jordi es vengui un exemplar d'un filòsof grec d'aquells que voleu foragitar dels estudis secundaris, mentre la gent pugui comprar el llibre que vulgui sense preguntar-vos a vosaltres, Sant Jordi serà un acte polític. Un acte profundament polític en contra d'aquells que voleu una societat callada, uniforme i acrítica. Sant Jordi serà sempre nostre i vosaltres esteu fora. I per molts anys.

Albano-Dante Fachin
Diputat al Parlament

Article publicat a la web FOT-LI POU el dimarts 24 d’abril del 2018