tag:blogger.com,1999:blog-74653122628221888272024-03-18T04:03:38.218+01:00Unió Catalanista de SabadellAssociació per fomentar
el catalanisme del segle XXI i
la República CatalanaU C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.comBlogger791125tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-13883619168350189752024-03-17T18:00:00.008+01:002024-03-17T18:05:01.132+01:0012-M, una jugada arriscada<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: medium;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgV3oLyR3KqaCLnvzUEXhuLG-cbIIBs92E-t9ungJTxIbRi2_kBupgu4n_4ObWCw-VGTxkvzELZHso-WuxYNNgHPBG52cC9M8o4BWF9H7YRiF9lh0WA75s9KR7QHJjZM1XH6Z9TGWHPw5KB7vtn0Ct9J8_vPvm0LbFKmtKXpFb0HuFn3-n4Crp7NTJT-y6R" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="168" data-original-width="298" height="129" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgV3oLyR3KqaCLnvzUEXhuLG-cbIIBs92E-t9ungJTxIbRi2_kBupgu4n_4ObWCw-VGTxkvzELZHso-WuxYNNgHPBG52cC9M8o4BWF9H7YRiF9lh0WA75s9KR7QHJjZM1XH6Z9TGWHPw5KB7vtn0Ct9J8_vPvm0LbFKmtKXpFb0HuFn3-n4Crp7NTJT-y6R=w230-h129" width="230" /></a></div>Les eleccions convocades per Pere Aragonès pel 12 de maig constaten l’extrema debilitat d’un govern que no ha pogut culminar la legislatura del 52% de majoria independentista. Ni tan sols ha pogut aprovar els pressupostos amb més despesa de la història, És la conseqüència de la sortida del govern de Junts i d’abraçar-se al PSC amb l’agenda més convergent dels últims temps, que impedeix triangular una majoria amb els comuns encara que finalment hagi estat per l’entossudiment amb el Hard Rock, que no tenia cap assignació en els comptes.</span><p></p><p><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: medium;">Aragonès –que ja es va empassar els gripaus del quart cinturó i l’ampliació de l’aeroport un any enrere– no ja volgut passar per un 2024 sense comptes i amb el bloqueig parlamentari que pateix, fruit d’una En un càlcul electoralista, ERC pot pensar que agafa amb el pas canviat Junts, que no té candidat –tot i que la reacció i la gestualitat de Carles Puigdemont fa pensar el contrari–, com la CUP. També patiran per articular-se a temps els nous espais independentistes de la llista de l’ANC –si acaba prosperant– i la de Clara Ponsatí/Graupera. Tampoc el PSC –tot i les enquestes– està exempt de riscos, amb el cas Koldo orbitant sobre el Ministeri de Sanitat que ocupava Salvador Illa durant la covid-19. Pels comuns –a banda del deteriorament de relacions amb el PSC i ERC de cara a futurs acords– la qüestió serà justificar que han deixat caure els que podrien ser els últims pressupostos expansius d’aquest cicle amb tot l’increment de despesa social que comportaven, ja que la UE vol recuperar les regles fiscals l’any 2025.</span></p><p><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: medium;">La incògnita és com s’ho faran els partits independentistes per reconnectar amb les seves bases, que en les últimes conteses s’han quedat a casa o ha canviat d’opció, desmoralitzades i desmobilitzades més per les travetes inacabables entre els seus partits de referència que ple replegament –se suposa que temporal– cap a la gestió de l’autonomisme. L’ona expansiva de l’avançament electoral ha arribat a Madrid: Pedro Sánchez renuncia a aprovar els pressupostos, empès pel calendari i pel somni que un hipotètic Illa president l’ajudi en els de 2025.</span></p><p><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: medium;">Els darrers anys s'han posat de manifest diferències substancials sobre el model de país, que cal que la ciutadania resolgui en una direcció o en una altra. Per això cal demanar als partits polítics que posin negre sobre blanc què pensen sobre qüestions cabdals com ara el model aeroportuari, les infraestructures, l'energia, el turisme, la immigració, l'habitatge, els impostos i el model de finançament, entre altres moltes coses. Catalunya té obert un conflicte polític amb l'Estat i aspira a tenir més sobirania, o fins i tot tota, però això no ha de frenar el debat sobre la resta de qüestions.</span></p><p><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: medium;">Ara serà la ciutadania la que haurà de jutjar l'actuació de cadascú en aquest vodevil dels pressupostos, on sens dubte s'han imposat els interessos partidistes als de país. La decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, és encertada perquè dona la veu a la ciutadania perquè torni a repartir les cartes en el nou escenari que s'obre després que aquest dijous es va aprovar l'amnistia al Congrés i el poble pugui escollir els camins que ens han de portar a assolir la independència: negociació o revolució, o potser la rendició i plegar veles per acatar les lleis de l’amo Estat espanyol.</span></p><p><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: medium;">Un dels debats més potents que existeixen en aquests moments és el que envolta la possibilitat d’afegir més llistes independentistes a les tres que tenim ara i que, segons com es miri, potser només serviran per dividir encara més el vot sobiranista. Arribat el cas, cal preguntar-nos si la candidatura Ponsatí/Graupera i la Llista Cívica formés majoria, treballarien junts per l’interès general del País, o es barallarien com han fet els actuals protagonistes? Sembla que la llista amb més possibilitats d’assolir alguna representació al Parlament seria la Llista Cívica si es presenta amb la benedicció de l’ANC. Un dels membres fundadors d’aquesta plataforma, Àngels Folch, ha escrit un article titulat “Els plàtans mai no faran cireres”, on reflexiona a fons amb els pros i contres de la presentació d’aquesta llista. Podeu llegir aquest interessant article tot seguit.</span></p><p><span style="color: #cc0000; font-family: arial; font-size: medium;"><b>Els plàtans mai no faran cireres</b></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Fa gairebé sis anys i mig del Primer d’Octubre. Sis anys i mig perduts o molt mal aprofitats per a fer efectiva la República catalana proclamada el 27 d’aquell malaguanyat octubre.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Havia costat molt arribar on havíem arribat, i sabíem de sobra que és molt més difícil construir que destruir. No materialitzar la independència proclamada era destruir bona part de la feina feta. Algú dirà que això no és cert perquè tot és útil i tota pedra fa paret, però, si el xàfec que cau és tan gros que ho inunda tot, els camins s’esllavissen i normalment esdevenen intransitables, es destrueixen i cal refer-los.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Això és el que va passar l’octubre de 2017. Aquell octubre, tots vam cometre errors, començant pels polítics, els partits i les entitats, i acabant pels independentistes de base. D’acord. Tots vam cometre errors i cadascú ha d’assumir els seus.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Tanmateix, en lloc d’analitzar els errors i treure’n conclusions per a no tornar-los a repetir i reprendre la feina deixada a mitges, l’independentisme, majoritàriament, es va dedicar a llepar-se les ferides, a lamentar-se i a centrar les energies a fer front a la repressió, a fer costat als presos i als exiliats. Calia fer-ho, sí, però calia fer també altres coses que no vam fer. La prioritat era acabar la feina, no pas perdre energies en qüestions que, com hem comprovat, no estaven a les nostres mans. Calia dedicar-les prioritàriament a preparar el nou embat.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Però tampoc no serveix de res lamentar-se’n, ja està fet. Tanmateix, ens podem preguntar quin ha estat el balanç d’aquests sis anys. Tot i que la base independentista ha aguantat i persistir, els partits, en general, excloent honroses excepcions o moments determinats, han fet tot el possible per desmobilitzar, desanimar i dividir (a vegades amb l’excusa d’eixamplar la base!) i, entre això i la repressió de l’estat espanyol, entre tots, ho han acabat aconseguint. En són una prova els set-cents o vuit-cents mil vots independentistes perduts en les darreres conteses electorals.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">I l’ANC, quin paper hi ha tingut en tot això? La desmobilització, lògicament, l’ha afectat. Aquell octubre del 2017 no va estar a l’altura, però el problema venia de lluny, concretament del 2014 quan l’ANC va començar a caure en mans dels partits, quan va renunciar a liderar el procés i va passar el lideratge als partits i a quatre dirigents que, com hem vist posteriorment, el seu objectiu, no confessat, era tan poc ambiciós i tan ingenu com el de creure que farien seure l’Estat espanyol a negociar (no la independència, sinó un procés d’autodeterminació pactat). Santa innocència!</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Han calgut sis anys per a tornar a recuperar el lideratge i fer el que vam fer del 2011 al 2013: portar la iniciativa i no deixar-nos arrossegar pels partits. I ara, que finalment sembla que l’Assemblea ha recuperat la iniciativa i té clar que la seva raó de ser és posar les condicions per a fer possible la independència, sense deixar-se fer xantatge pels partits ni per ningú, ara resulta que surten detractors de sota les pedres, fins i tot d’una part dels que la vam crear. Realment és descoratjador veure com alguns dels que la van fer néixer, ara, se l’estan carregant i utilitzen uns arguments que, al meu entendre, no s’aguanten (alguns em semblen poc respectuosos i altres poc objectius amb el que ha passat aquests sis anys).</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Algunes de les acusacions que se li fan a la llista cívica:</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">1. La proposta va en contra dels estatuts i del full de ruta</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Els primers estatuts ja deixaven clar que l’Assemblea mai no es convertiria en un partit polític. Però el que proposa ara l’Assemblea i el que estan votant aquests dies els socis no és si volem o no que l’Assemblea es converteixi en un nou partit polític, ni tampoc si avalem que l’Assemblea es constitueixi en una agrupació d’electors. El que s’està demanant als socis és si estem d’acord que l’Assemblea impulsi una agrupació d’electors, cosa que no té res a veure amb un partit. Si el resultat de la consulta és afirmatiu, el que farà l’Assemblea serà facilitar la seva estructura per a fer possible la creació d’aquesta agrupació d’electors que, un cop creada, serà autònoma i els diputats que surtin elegits —si en surten— només es deuran al compromís contret amb els seus electors, no tindran cap dependència orgànica ni de cap mena amb l’Assemblea, ni l’Assemblea podrà prendre cap decisió ni dir-los què han de fer o deixar de fer. Els diputats que surtin elegits només es deuran al compromís contret, abans esmentat, i serem els votants els únics que els podrem demanar responsabilitats i explicacions.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">2. Aquest espai electoral és necessari, però qui el creï no pot ser l’Assemblea</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">És un argument que fa gràcia per la seva ingenuïtat, qui l’utilitza sembla no tenir ni idea de què és una agrupació d’electors ni què cal fer per a poder-la presentar. Cal, per exemple, recollir un mínim de signatures equivalent a l’1% del cens electoral, cosa que, en el cas de Catalunya, significa unes 60.000 signatures, que s’han de recollir en un període de temps relativament breu. Qui és capaç de recollir en poques setmanes 60.000 signatures si no és una entitat amb una estructura territorial consolidada i molts voluntaris organitzats i disposats a recollir-les?</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">3. L’ANC no pot posicionar-se ni pronunciar-se per cap opció electoral</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El president Puigdemont, el desembre del 2017, va demanar a l’Assemblea si l’ajudaria a recollir les signatures necessàries per poder presentar una agrupació d’electors. La pressió d’alguns partits per a evitar-ho era molt forta i l’opinió del secretariat estava dividida; finalment es va consultar els socis amb una interrogació prou ambigua perquè tot i que majoritàriament els socis van votar-hi afirmativament, s’interpretés el resultat de manera restrictiva impedint que les assemblees territorials fessin la feina de recollir les signatures necessàries, i això va impossibilitar recollir les 50.000 que es necessiten, i va obligar el president Puigdemont a acceptar el paraigua del seu partit per presentar-se a aquelles eleccions, cosa que se suposa volia evitar.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">També semblen ignorar que ja l’AGO de l’abril del 2015 va aprovar un full de ruta on es deia textualment això: «Tanmateix, si les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línia expressada, durant el mes de juny del 2015, l’ANC es plantejarà d’organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta als simpatitzants que vulguin, a fi de conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC.»</span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">4. Impulsar aquesta agrupació d’electors serà la fi de l’Assemblea</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Un altre argument fal·laç: la creació de Junts pel SÍ el 2015 va significar la seva fi? És evident que no, tot i que la presidenta de l’entitat, proposada per ERC, va deixar el càrrec de presidenta de l’ANC per a presentar-se a les eleccions dins la coalició de Junts pel Sí, formada per sis formacions polítiques. Però, tanmateix, va significar una embranzida i un enfortiment de l’independentisme de cara a aquelles eleccions. Va desaparèixer l’Assemblea? Tampoc! L’Assemblea es va enfortir, va resistir la repressió, les crítiques, les multes, els atacs i després de tots aquests anys de decepcions i desenganys continua sent una entitat forta, amb molts més socis dels que té cap partit. El que de debò ha fet mal a l’Assemblea han estat les decisions que han suposat fer seguidisme dels partits o no parlar clar per por a trencar la unitat. La divisió, la manca d’unitat ja hi era i l’havien provocada justament els partits. I el fet de no parlar-ne obertament no només no va evitar-la, sinó que va contribuir a cronificar-la. Alguns partits la van atiar descarnadament d’ençà de 2014. És fals que aquests darrers anys s’hagi ampliat la base. La base es va ampliar mentre l’Assemblea era qui liderava i qui marcava la ruta (2012-2014). Va ser a partir del moment que es va deixar en mans dels partits i es va començar a fer córrer la idea que l’única feina de l’Assemblea era mobilitzar, quan va començar a perdre pistonada i l’independentisme ha anat perdent votants (i no pocs!). Els votants estem fastiguejats d’aquestes picabaralles i d’aquesta lluita fratricida entre partits.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">5. L’ANC no pot fer política</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">On ho diu això? L’ANC ha fet política a partir del mateix moment que va néixer! O com se’n diu sinó del que va fer el 2012 aconseguint que CiU convoqués eleccions per a ‘Un Nou Estat d’Europa’? O que el 2013 mobilitzés els catalans fent la Via Catalana per a la Independència? L’ANC no és una associació cultural, ni esportiva, és una organització política que va néixer per fer política, per aconseguir un objectiu polític, la independència de Catalunya. El que, d’acord amb els seus estatuts, no pot fer l’ANC és convertir-se en un partit polític, però això no és el que es proposa que faci ara. Ara es proposa que impulsi i presti la seva estructura perquè algú pugui fer una agrupació d’electors i això no és convertir l’ANC en un partit polític, ni convertir-se en una agrupació d’electors, és simplement ajudar que algú ho pugui fer.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">6. Cal una única llista independentista, però la que impulsi l’ANC serà una llista més i, per tant, en competència amb les llistes dels partits i en contra de la unitat.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Sembla que l’experiència i els fets constatats durant 12 anys no hagin servit per a res. Qui s’ha negat una vegada i una altra a fer aquesta única llista? Podem afirmar amb rotunditat que han estat els partits. Aleshores, qui és el responsable de la desunió? Per què accepten que hi hagi tres partits que es diuen independentistes que s’hi presentin i no els exigeixen que es presentin en una única llista? Simplement perquè és impossible i a més seria antidemocràtic. Doncs, exactament igual d’antidemocràtic és negar la possibilitat que s’hi presentin altres partits o agrupacions d’electors. O és que aquests tres partits tenen la patent de poder-se presentar en unes eleccions a Catalunya? És que tots els ciutadans no tenim el mateix dret? Per què posen en qüestió l’agrupació d’electors i no les candidatures dels partits? Per què l’agrupació dividirà i els partits no divideixen? I la pregunta és rellevant tenint en compte que alguns partits han fet el possible per evitar la unitat o fins i tot l’han dinamitada. Deixem de somiar desperts i toquem de peus a terra: la unitat, si és possible, només es donarà per la base, no a partir dels partits polítics que, com la paraula indica, són i representen una part, i cadascun treballa perquè la seva part sigui la que guanyi les eleccions i això no ho pot canviar l’ANC perquè forma part de l’ADN dels partits.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">7. Amb aquesta proposta l’ANC divideix</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Cal tenir barra per a fer aquesta afirmació! Repeteixo, qui ha dividit i divideix han estat els partits, també és just dir que uns més que altres.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">8. Amb aquesta llista cívica l’ANC perd la transversalitat</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La tan gastada transversalitat que ha estat l’excusa i l’arma que sempre han fet servir els partits per fer xantatge a l’ANC! La transversalitat que ens ha fet forts, ha estat i és la que hi ha la base de l’independentisme: diverses ideologies, opinions, edats… La transversalitat és això. És en els votants on hi ha la transversalitat!</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Mai s’ha aconseguit la unitat.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Per acabar, si del 2013 al 2017, quan l’ANC havia acumulat un crèdit i una força brutal, no va poder aconseguir la unitat dels partits a l’hora de les conteses electorals, i hem anat veient com destruïen el que ens havia costat tant d’aconseguir, com es pot confiar que ara, en hores baixes, amb el desencís, desengany i desconfiança envers els partits, algú ara serà capaç d’aconseguir aquesta unitat? Si us plau, prou de fer-nos combregar amb rodes de molí o de voler fer entrar el clau per la cabota. Els plàtans mai no faran cireres.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">PS: Aquest dimecres, el president Aragonès va convocar eleccions per al 12 de maig. Sembla que de cop i volta els ha agafat pressa. És que potser tenen molt interès a impossibilitar que altres opcions es puguin presentar. Deu ser que les veuen com a rivals reals. Ajudem a fer-les possibles. La independència necessita tothom, aquesta serà la veritable transversalitat. Els acords s’hauran de fer a posteriori i només per a un objectiu: fer efectiva la independència.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><i>Àngels Folch</i></b></span></p><p><span style="font-family: arial;">Membre fundadora de l’ANC</span></p><p>Article publicat al digital elMón el divendres 15 de març del 2024.</p><div><br /></div>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-4644000934878818262024-01-26T10:29:00.000+01:002024-01-26T10:29:13.231+01:00No tot és terrorisme<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 17.3333px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; color: #2b00fe; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAvLufQOXxApv-Eap_nD9i4-XScrSdiTrox-GB9Z9Ld4u_UQJs0uOtKiZHE_wM1NZWL_A9yp_0k5blMwBN3IhaZ3l_6pfpt6n3w9nTPG8lrsoIVNbG8EjJx_dq8h7YjrP84_2rYKr0cWb9ZWcjWrwr12kn4iVhrGooy6-CQDSvq0jA6TMUo4RkCJr-Mui2/s454/Terrorisme.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="454" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAvLufQOXxApv-Eap_nD9i4-XScrSdiTrox-GB9Z9Ld4u_UQJs0uOtKiZHE_wM1NZWL_A9yp_0k5blMwBN3IhaZ3l_6pfpt6n3w9nTPG8lrsoIVNbG8EjJx_dq8h7YjrP84_2rYKr0cWb9ZWcjWrwr12kn4iVhrGooy6-CQDSvq0jA6TMUo4RkCJr-Mui2/w142-h139/Terrorisme.jpg" width="142" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 17.3333px;"><span style="color: #2b00fe;">El terrorisme és una amenaça global que afecta la pau i la seguretat a tot el món i que sovint es defineix com l'ús de la violència indiscriminada per aconseguir objectius polítics, religiosos o socials. Aquesta pràctica ha generat una profunda preocupació a escala internacional, ja que els seus efectes es poden sentir en tots els aspectes de la vida quotidiana. Les arrels del terrorisme són variades, des de factors socioeconòmics fins a tensions ètniques o religioses. Les organitzacions terroristes sovint es valen de la por per provocar canvis en la política o en la societat. Les seves accions, siguin atacs armats, segrestos o atemptats suïcides, tenen un impacte devastador tant en l'àmbit humà com econòmic.</span></span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 17.3333px;">Si analitzem la definició d’aquest fenomen veurem que les paraules clau són: “ús de la violència indiscriminada”, i per tant quan veiem sovint que moltes actuacions, discursos i esdeveniments són qualificats de ‘terrorisme’, i a les persones que hi intervenen de “terroristes”, potser podríem plantejar-nos aquestes acusacions. L'informe anual del Fiscal General de l'Estat d'Espanya corresponent a l'any 2021 qualifica al moviment independentista català com a </span><b style="font-size: 17.3333px;"><i>«terrorisme nacional»</i></b><span style="font-size: 17.3333px;">. Sota l'epígraf </span><i style="font-size: 17.3333px;">«Moviment Violent Independentista Català»</i><span style="font-size: 17.3333px;">, enumera les detencions per danys i les efectuades en relació amb una manifestació «il·legal» i detalla les «accions violentes i de sabotatge», entre les quals s'inclouen la provocació de desordres públics, el bloqueig de carreteres, la col·locació de pancartes, la crema de banderes i fins i tot els danys a símbols franquistes.</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">Podríem discutir
si la classificació dels actes esmentats anteriorment com a activitats
terroristes, per part de les autoritats dels Estats de la UE, és conforme amb
la definició de «delictes de terrorisme» establerta pels Estats membres, per
tant, totes les acusacions vessades contra els que defensen l’autodeterminació,
no poden ser-ho per terrorisme. Tots els catalans desgraciadament coneixem el
terrorisme perquè l’hem sofert a casa nostra. Sabem també què és i què no és
terrorisme i, per molt que insisteixi el jutge Manuel García Castelló, no va
haver-hi terrorisme en el procés català, ni en el Tsunami Democràtic, ni en els
CDR. Això no obstant, forçant les lleis, els jutges si volen poden acusar de
terrorisme a qualsevol persona que hagi tocat alguna tecla del sobiranisme. Excloure
el terrorisme de la llei d’amnistia pot resultar una desviació descomunal,
perquè a l’altre bàndol hi ha els jutges encarregats d’inventar el relat i
decidir què vol dir terrorisme, des del seu punt de vista. Sembla que
darrerament s’han incorporat a la darrera redacció de la Llei d’amnistia unes
esmenes que protegeixen</span> </span><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">de
l’aplicació d’aquests delictes, a les persones acusades barroerament de
terroristes. Llegiu tot seguit l’article titulat <b><i>“El Govern ajusta la
llei d'amnistia”</i></b> publicat al digital ‘eldiario.es’ que analitza a fons
aquest tema.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">El Govern
ajusta la llei d'amnistia</span><span style="font-size: 13pt;"><o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">El Govern
revisa amb lupa l'articulat de la llei d'amnistia i malda per polir durant la
tramitació parlamentària fins al més mínim detall que pugui dificultar la seva
aplicació per part dels tribunals. Aquest dimarts el PSOE va aconseguir pactar
amb Junts i ERC una esmena en la redacció dels supòsits que queden exclosos de
la mesura de gràcia. En concret, l'esmena registrada es refereix al delicte de
terrorisme, per al qual ara el text passa a diferenciar aquells casos que
“hagin causat violacions greus de drets humans”, que quedarien al marge de
l'empara de la llei, dels que no.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">El moviment
de l'Executiu amb els seus aliats parlamentaris es produeix en paral·lel a les
últimes maniobres del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló.
Després de reprendre després de quatre anys la causa de Tsunami Democràtic per
les mobilitzacions entorn de l'aeroport del Prat el 2019, el magistrat ha
suggerit al Suprem la imputació de Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres deu
persones per un delicte de terrorisme relacionat amb la defunció per infart
d'un ciutadà francès en el transcurs d'aquestes mobilitzacions. Tant el Govern
com en el PSOE, que havien insistit en els últims dies en què l'exclusió dels
delictes de terrorisme suposaven “línies vermelles” infranquejables, intenten
desvincular públicament la revisió de l'article 2 de la llei de cap decisió
judicial. El que sostenen oficialment és que els canvis introduïts suposen
simples “ajustos tècnics” per a reforçar la seguretat jurídica de la norma.
“Hem pactat amb els grups parlamentaris dues esmenes tècniques que milloren una
llei que ja era sòlida i completament conforme a la Constitució. Vam dir que el
terrorisme es quedava fora de la llei de l'amnistia i fora es queda quan suposa
violacions greus de drets humans”, va defensar en ministre de Justícia, Félix
Bolaños, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">L'anterior
redacció de la norma excloïa de la seva aplicació els actes de terrorisme
sempre que hi hagués sentència ferma. Aquesta estructura permetia, en principi,
abastar les dues causes que més han tibat les negociacions: la citada de
Tsunami Democràtic i la dels membres dels Comitès de la Defensa de la República
(CDR), que estan acusats d'organització terrorista per planejar protestes el
2019. Tots dos procediments estan encara en fase d'instrucció. És a dir, ni tan
sols han estat jutjats. Però fonts de l'Executiu reconeixen que és una qüestió
que havia generat un gran debat jurídic i que en les últimes setmanes havien
sorgit dubtes sobre que aquesta redacció pogués passar el filtre del Tribunal
Constitucional, on la norma serà recorreguda després de la seva aprovació amb
tota seguretat. La clau era una possible vulneració del dret d'igualtat, atès
que el terrorisme era l'únic dels delictes, la inclusió dels quals o no en la
norma, estava vinculada a l'existència d'una sentència ferma. No ocorria així,
per exemple, amb els actes dolosos contra les persones o les tortures.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">És un
assumpte sobre el qual també va cridar l'atenció l'informe dels lletrats de la
Comissió de Justícia del Congrés que va sortir a la llum la setmana passada i
que criticava la “indefinició” en els delictes que quedarien amnistiats. Segons
aquest dictamen, que no és vinculant, el fet que l'aplicació de l'amnistia
afectés els delictes de terrorisme “només quan hagi recaigut sentència ferma”
podia ser “contrària al Dret europeu”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">En realitat,
ningú en el Govern ni a Ferraz creu que cap dels actes derivats del procés
català puguin encasellar-se en casos de terrorisme homologables a l'experiència
acumulada a Espanya respecte a la violència d'ETA, els GRAPO o l'islamisme
radical. I per això observen amb suspicàcia alguns dels passos donats
recentment per magistrats com García Castelló, alguna cosa que va verbalitzar
expressament la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, posant veu a un
pensament generalitzat que, no obstant això, cap dels seus companys ha volgut
recolzar públicament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">Els de Junts
reconeixien aquest dimarts que aquests últims moviments del jutge García
Castelló i la guia que una plataforma de juristes va distribuir entre els
jutges per a frenar l'aplicació de l'amnistia, va motivar el seu pacte amb el
Govern. I, encara que admetien la seva satisfacció per l'acord aconseguit,
insistien que el seu objectiu és ampliar l'àmbit d'aplicació de l'amnistia per
a blindar-la totalment davant hipotètiques decisions judicials. En les files
independentistes es manté viu el temor al fet que, fins i tot amb aquest canvi,
hi hagi persones vinculades al procés que puguin quedar-se fora. A la Moncloa
posen en valor que l'acord amb l'independentisme català fa que Junts i ERC
s'allunyin dels propis postulats que van defensar fa només una setmana, quan en
les seves pròpies esmenes al·legaven per l'eliminació total del delicte de
terrorisme com a causa d'exclusió de l'amnistia. I creuen que la correcció de
l'article ve a pal·liar un problema de seguretat jurídica que havia estat
detectat per les judicatures espanyoles i europees.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">Fonts de
l'Executiu admeten, de fet, que la redacció anterior que fixava el límit de
l'amnistia en les sentències fermes per terrorisme suposava en la pràctica un
acolliment generalitzat a la mesura de gràcia perquè no existirien cap
d'aquestes sentències abans de l'entrada en vigor de la llei, previsiblement a
l'abril. Alguna cosa que, segons reconeixen aquestes mateixes fonts, havia
suscitat un intens debat jurídic respecte a la consistència legal que pogués tenir
aquesta diferència de tracte entre els amnistiats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">Enfront
d'aquesta redacció, el nou text delimita l'aplicació de la llei tenint en
compte elements com la “intencionalitat” i “gravetat” de la conducta realitzada
i no la fase processal en la qual estigui un procediment. És un canvi
substancial que fonts socialistes atribueixen a un intent d’homologar el règim
d'exclusió d'aquest tipus penal a la resta de conductes que també queden fora
de l'aplicació de l'amnistia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">A més,
l'esmena transaccional pactada recorre als paràmetres fixats pel Conveni
Europeu de Drets Humans. D'aquesta manera, sosté en el PSOE, es garanteix
l'existència de “una referència clara i de caràcter internacional per a aquesta
qüestió”. Fonts socialistes reiteren que no és cert que la nova redacció ampliï
el perímetre de l'amnistia, mentre que en els partits independentistes van
deixar veure aquest dimarts la seva satisfacció amb el canvi acordat encara que
van mantenir vives les seves esmenes que inclouen una pretensió de màxims: treure
el terrorisme del capítol d'exclusions.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">L'altra
esmena pactada pel Govern de coalició i els independentistes catalans —que
també porta la rúbrica d'EH Bildu, PNB, Podemos i el BNG— tracta de blindar els
“efectes” de la llei una vegada aprovada. Així, modifica l'article 4 per a
establir que la suspensió “per qualsevol causa” d'un procediment relacionat amb
el *procés “no impedirà l'alçament” de les mesures cautelars acordades abans de
l'entrada en vigor de l'amnistia. Per exemple, una petició d'extradició o les
ordres de detenció a Espanya que segueixen en vigor contra Carles Puigdemont i
els exconsellers que romanen a Bèlgica des de 2017.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;">L'anterior
redacció recollia que, en tot cas, “s'alçaran les mesures cautelars fins i tot
quan tingui lloc el plantejament d'un recurs o una qüestió
d'inconstitucionalitat contra la present llei o alguna de les seves
disposicions”. El nou text, al no delimitar les causes de suspensió que
possibiliten aixecar mesures cautelars, deixa oberta la porta al fet que
aquestes mesures també s'aixequin si algun dels jutges que ha d'aplicar la llei
planteja una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) per a veure si és compatible amb el dret de la UE, com tot
apunta al fet que succeirà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span style="font-size: 13.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #cc0000;">Elena
Herrera /José Enrique Monrosi</span><o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article
publicat al digital</span> <b><span style="color: #0070c0;">“elDiario.es”</span></b> <span style="font-size: x-small;">el dimarts 23 de gener de 2024</span></span><span style="font-size: 13pt;"><o:p></o:p></span></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-79887351869343660152023-12-19T18:37:00.069+01:002023-12-19T18:51:09.871+01:00La immersió no és el problema<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="clear: left; color: #2b00fe; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRJrKZHfx7n7jAa6IIt1ulQfpIE7jcgRUkHO2CqJoZaK0G7URk4VbYdOg35yvNllQ9Z_jHm4FN6Wx-vlKqesrAf6BAR8GMmc50bVxDQe3WJVQBBRgosboOP2XrZkB1RVV34XbA3BeChS8IT7JG-uxYaBlpZPz25tI1zb4J_culf5sNfSooN-yl0CpZOryi/s519/Dolores.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="519" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRJrKZHfx7n7jAa6IIt1ulQfpIE7jcgRUkHO2CqJoZaK0G7URk4VbYdOg35yvNllQ9Z_jHm4FN6Wx-vlKqesrAf6BAR8GMmc50bVxDQe3WJVQBBRgosboOP2XrZkB1RVV34XbA3BeChS8IT7JG-uxYaBlpZPz25tI1zb4J_culf5sNfSooN-yl0CpZOryi/w209-h161/Dolores.jpg" width="209" /></a></div>La immersió lingüística ha estat un
pilar fonamental de l'escola catalana durant els darrers quaranta anys. Aquest
model ha contribuït indiscutiblement a l'expansió del coneixement del català,
però avui dia mostra senyals </span><span style="font-size: 18.6667px; text-align: center;">d'esgotament. </span><span style="font-size: 18.6667px; text-align: center;">El</span><span style="font-size: 14pt; text-align: justify;"> model d'immersió lingüística va ser adoptat després
de la recuperació de l'autogovern a Catalunya. Aquesta tècnica, inspirada en
l'èxit de la immersió lingüística quebequesa, va ser acordada després d'una
llarga negociació política. Tot i això, ara es planteja si el model bilingüe
amb línia única és el millor. Altres comunitats amb llengües oficials diferents
del castellà, com el País Valencià i les Illes Balears, han optat per línies
separades. La qüestió és si aquest model és més eficaç o si cal buscar
alternatives.</span></span></div>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Malgrat la guerra judicial i les crides a reforçar el
castellà, el consens al voltant del model escolar català és ampli. Tot i això,
alguns critiquen la immersió lingüística com una imposició. La diversitat de
les aules i la judicialització són reptes que exigeixen una reformulació de les
tècniques aplicades des dels anys vuitanta. El desgast de la immersió
lingüística és un tema complex. Algunes generacions no han après a escriure en
la seva llengua materna, i això és una preocupació.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">El sistema que tenim a Catalunya, de forma general, és
el de conjunció lingüística. I què és això? Doncs és el mateix sistema que
s’aplica a l’Espanya castellanoparlant, el mateix que s’aplica a Portugal o el
mateix que s’aplica a Islàndia, per citar tres llocs a l’atzar, o no. El
sistema de conjunció consisteix a no separar els alumnes per raó de llengua,
sinó el fet de posar-los tots junts independentment de la llengua materna que
tinguin. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Ara bé, la particularitat de Catalunya, és que dins
del sistema general de conjunció s’hi aplica la immersió lingüística com a
submodel. Es considera que es fa immersió lingüística, quan el 70% dels alumnes
o més d’una aula tenen com la primera llengua apresa una llengua diferent de la
llengua vehicular de l’escola. És en aquests llocs on podem dir que sí que s’hi
fa immersió lingüística. Gràcies a aquesta immersió aquests alumnes tenen
l’oportunitat de conèixer, ni que sigui una mica, el català. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Arran de la polèmica constant amb la mal anomenada
immersió he vist com gent dels sectors de la política i de l’ensenyament s’han
esforçat a dir i a mostrar el fet que els alumnes catalans parlaven el castellà
igual de bé o millor que els castellanoparlants, però en tot cas, no és segur
que això sigui positiu. Per començar, és lògic que una persona que parla una
llengua que no és la seva s’equivoqui i tingui un accent. En conseqüència, és
ben normal que un català que normalment no parli el castellà perquè no el
necessita i que, per tant, no hi estigui avesat, cometi errors i se li noti
l’accent, és que és així com ha de ser. Com tampoc passa res amb el fet que els
alumnes catalanoparlants no parlin tan bé el castellà com els alumnes
castellanoparlants de la resta d’Espanya, els quals, i com que no tenim un
model de correspondència lingüística, la majoria no saben ni un borrall de
català. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">És clar que pel català les coses van mal dades. A
Catalunya no tenim un estat propi ni propici i bé, de fet l’únic estat que
tenim no només no fa res pel català, sinó que hi va descaradament en contra.
Penso que el que més molesta a l’estat espanyol sobre el model de conjunció a
les escoles és que és un model que funciona, però que a més, és un model
reservat als estats i a les llengües d’estat. Però no és un model reservat a
les regions amb llengües que sempre van acompanyades d’adjectius com ara
regionals, locals, minoritàries, autonòmiques, etc. El sistema educatiu català,
malgrat les mancances, els fa por i per això se’l volen carregar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">I tornant a la immersió cal dir que a Catalunya sí que
hi ha immersió, pel capbaix la major part d’aquests últims tres-cents anys els
estudiants catalanoparlants han estat escolaritzats únicament en castellà. No
cal anar gaire lluny per sentir-ne testimonis i no pas agradables. Els
resultats els pateixen encara ara, una sèrie de generacions que no saben
escriure en la seva llengua, que se’ls ha furtat i estafat la llengua amb què
haurien hagut de sentir, estimar i escriure les seves primeres lletres.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Ara ens arriba una ’visita’ que l’Antoni Bassas
defineix com “de la vergonya”, amb l’objectiu d’analitzar aquest model
d’immersió lingüística, i que està capitanejada per la insigne Dolors
Montserrat. Si aquesta senyora fos de Valladolid, ho trobaria més o menys explicable,
però essent de Sant Sadurní d'Anoia, ho trobo una traïdoria i no hi ha res
pitjor que ser traïdor a la teva terra. Que vagi amb compte la Dolores de no mossegar-se
la llengua, ja que amb tant verí que hi porta podria ser perillós. No entenc
que ella, i onze més dels seus, es muntin una excursió, pagant nosaltres i amb
l'única intenció d’entorpir el normal funcionament dels centres. Segurament han
triat centres (dubtem molt que ho hagin fet de manera aleatòria) on sospiten
que poden trobar-hi la situació que els convé Llegiu l’article de l’Antoni
Bassas tot seguit.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="line-height: 107%;"><span style="color: red; font-size: large;">La visita
de la vergonya de Dolors Montserrat</span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquesta
setmana acabarà bé, perquè vindrà Nadal. I ara, posin a la paraula Nadal tots
els asteriscos personals, familiars i geopolítics que vulguin, que certament
poden ser molts, però vindran uns dies de treva. No gaires.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Les
associacions de jutges treuen foc pels queixals perquè el Congrés investigui si
han practicat el “lawfare”. És un moment molt delicat però de gran interès,
perquè per primera vegada un poder de l’Estat, el legislatiu, discutirà la
feina d’un altre poder de l’Estat, el judicial, en la seva resposta a
l’independentisme català. Em puc imaginar perfectament que aquesta comissió
d’investigació està provocant contactes i reunions al més alt nivell judicial
espanyol per veure quina resposta ha de tenir, com si tinguessin la impressió
que després d’haver abraçat fervorosament la bandera de l'“¡A por ellos!” ara
la truita hagi girat i algú els vulgui situar a la pàgina incorrecta de la
història.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Mentrestant,
el PP continua passejant pels carrers la seva frustració per haver-se quedat a
l’oposició.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Ahir Feijóo
se’n va anar a Pamplona a protestar per la moció de censura a l’Ajuntament, que
dona l’alcaldia a Bildu amb els vots socialistes. Al PP, ja ho saben, creuen
que li convé continuar fent política com si ETA encara existís. És una
estratègia destinada a guanyar a Espanya a còpia de ser residuals al País Basc,
on no s’adonen del canvi sociològic i polític que hi ha als carrers i que fa
que Bildu ja li trepitgi els talons al PNB mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">És el mateix
càlcul que a Catalunya. El PP es presenta a Catalunya com el gran partit
nacionalista espanyol per agradar a Castella, a Múrcia o a Extremadura. Si a
Catalunya són residuals tant els fa, perquè la donen per perduda. Al PP,
Catalunya només l’interessa per tensionar els espanyols.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I la prova
d’aquesta estratègia la tindrem avui, demà i demà passat. Una delegació de 12
eurodiputats que pertanyen a la comissió de Peticions del Parlament Europeu
comença avui una visita a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar el model
d’immersió lingüística.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Que la UE
s'interessi per l’escola catalana seria perfectament raonable si no fos que
aquesta visita té un biaix polític que la converteix en una vergonya. Qui és la
presidenta de la comissió de Peticions? Dolors Montserrat, que ha usat i abusat
del seu paper per pintar la immersió lingüística com si fos l’apartheid a
Sud-àfrica. Com serà aquesta visita que a la delegació no hi haurà cap
europarlamentari socialista, perquè troben que el viatge és una
"farsa" de la qual no volen formar part. Concretament, ha dit:
"L'agenda està tan polititzada, i tan feta a mida per a l'estratègia de
desprestigi de les tres dretes, que cap eurodiputat socialista de cap país no
ha estat disposat a participar en aquest sainet".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquesta
visita d'informació la va demanar l’any 2017 l’ <i>”Asamblea por una Escuela
Bilingüe”</i>. La Comissió Europea li va dir que no tenia competència per
ocupar-se del cas, i no ha estat fins ara que, amb l'inestimable impuls polític
de Montserrat, han aconseguit venir a veure què passa amb la immersió. Com es
poden imaginar, les conclusions ja estan redactades: això és un infern, una
dictadura lingüística on als nens que parlen en castellà se’ls castiga sense
anar al lavabo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Dolors
Montserrat està fent un ús indigne de la presidència de la comissió de
Peticions de la UE. Això del català s'ha debatut quatre vegades, tot i que la
comissió insisteix que la política lingüística és un afer intern de cada estat.
Té els diputats fins al capdamunt.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">De l’autoodi
que practica Montserrat amb la seva pròpia llengua és ella, que n’ha de donar
explicacions. Però aquesta visita que patrocina és una vergonya, perquè intenta
convertir en un escàndol europeu que un país hagi intentat ensenyar a l’escola
en la seva llengua pròpia, i fer-ho tenint en compte l’altra llengua oficial.
El PP continua en mode <i>“¡A por ellos!”</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i no coneix una altra manera de concebre
Catalunya. Que serveixi, almenys, perquè entenguem que el català continua
tenint adversaris i enemics, i actuem en conseqüència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><i><span style="color: #cc0000;"><b>Antoni Bassas</b><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><i><span style="color: #cc0000;">Periodista</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 8.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Article
publicat al diari </span><span style="color: #2b00fe; font-family: georgia; font-size: large;"><b>ara</b></span><span style="font-family: arial;"> el diumenge 18 de desembre de 2023</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-79314877830074217332023-11-11T18:27:00.000+01:002023-11-11T18:27:20.145+01:00La gran estafa d’ERC<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 14pt; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjUTXHnTP7_IuIYfScAr1zXsh2VHsUmjLJYMdpKXiQZjKFdV27ezr11zSSXf3AzSc_2M8kEOWo5LDRXJDLBfvi2bQwIrFQVlLfn0gMQ9QlwoeyU7DlB5KBSIkFh0UHFEZiBJ1b9Cm7PMEqXi_6RhtydwVnrQ_O0Nrq5jIkMpT1beKLxfTGQbQjLI2VsRgJn" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="512" data-original-width="603" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjUTXHnTP7_IuIYfScAr1zXsh2VHsUmjLJYMdpKXiQZjKFdV27ezr11zSSXf3AzSc_2M8kEOWo5LDRXJDLBfvi2bQwIrFQVlLfn0gMQ9QlwoeyU7DlB5KBSIkFh0UHFEZiBJ1b9Cm7PMEqXi_6RhtydwVnrQ_O0Nrq5jIkMpT1beKLxfTGQbQjLI2VsRgJn=w281-h238" width="281" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: arial;">Fa poc més
d’una setmana, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC) van anunciar un acord que va generar molta
expectació i debat a l'escenari polític espanyol, però que analitzat a fons es
revela com una gran estafa.</span><span style="font-family: arial;"> Esquerra
Republicana va vendre que havia aconseguit, entre altres molles de pa, el
traspàs de Rodalies, la condonació de part del deute autonòmic, la continuïtat
de la taula de diàleg i fins i tot la llei d’amnistia. </span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe; font-family: arial;">Anem a pams.
Analitzem la realitat que segurament no us explicaran tan clarament els mitjans
tradicionals: Sobre el traspàs de Rodalies s’ha decidit crear una empresa que
porti el nom ‘Rodalies Catalunya’, però que tindrà un Consell d’administració
controlat en un 50% pel <i>‘Gobierno’</i>. Els acords “estratègics” que s’hagin
de prendre no es podran fer sense la benedicció del <i>‘Gobierno’</i>. Tampoc
es parla del traspàs de totes les línies, si no d’uns trams concrets. Pel que
fa a la condonació del deute, ER ha treballat per a la resta de comunitats que
vomiten contra Catalunya, ja que ha aconseguit el <i>‘café para todos’</i>. És
a dir, que es “facilitarà” el finançament de Catalunya a través d’un mecanisme
pel qual l’Estat assumirà part del deute econòmic i que es farà extensible a <u>totes</u>
les comunitats autònomes que ho vulguin. De la taula de “diàleg” que tant
“èxit” va assolir la passada legislatura espanyola, Esquerra Republicana ha
arrencat un gran compromís: no fixar cap data per a la pròxima reunió. Recordem
que l’última va ser al juliol de l’any passat i ja en coneixem els resultats. I
sobre l’amnistia… ni a Junts li sembla bé el resultat, motiu pel qual encara
estan intentant negociar com “millorar-ho”. De moment Junqueras ja ha dit
feliçment que “serà per tothom sense exclusions”. Bé, sapigueu que “sense exclusions”
inclou els policies que cantaven l’ <i>“a por ellos”</i> i que van atonyinar de
manera indiscriminada i desproporcionada tothom que volia votar. ER ha decidit
perdonar-los.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe; font-family: arial;">Tot plegat
respon a les directrius d’un personatge nefast per Catalunya, Oriol Junqueras.
Aquest home, Junqueras, és un psicòpata, el que vol dir que té un ego tan
immens que no pot tolerar que ningú li faci ombra. De sempre, primer Mas i
després Puigdemont, l’han deixat en un segon lloc que ell no ha pogut pair.
Tota la seva actuació es mou en el sentit de perjudicar a qui no el deixa
brillar i que, des de fa vuit anys, és Puigdemont. Si analitzem la seva
actuació en aquests darrers vuit anys, s’explica per la recerca del màxim
perjudici per a Puigdemont. No és cert, com diu alguna gent, que Junqueras s’ha
“engelosit” del president Puigdemont, que ha esdevingut el centre de la
política espanyola, perquè li ha començat a arrabassar l’estratègia de
negociació amb l’estat. La seva manera de funcionar no té res a veure amb el
moment actual, ho porta fent durant tota la seva trajectòria i ara és
simplement un moviment tàctic d’algú que està fora de joc i busca
desesperadament la manera de no perdre més protagonisme. Només cal veure la
imatge de la signatura de l’esmentat acord ERC-PSOE. ER pacta sempre a favor de
l'estat i contra Catalunya. Quan es 'despista' i pacta algun aspecte
interessant, el <i>‘Gobierno’</i> no compleix.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe; font-family: arial;">Per
desgràcia de Junqueras, ara Junts ha arribat a un altre acord amb el PSOE i Puigdemont
ha gaudit ara de l’oportunitat de diferenciar-se d’ER i de demostrar que
realment ell no s’ha exiliat 6 anys per acabar demanant que el perdonin i
tornar amb la cua entre les cames, sinó que ha pogut bastir un acord molt
millor que el de Junqueras. Puigdemont sabia que, si deia no a Sánchez, hi hauria
una més que probable escissió dins de Junts. El president a l’exili sap que
l’acord d’ER no ha agradat gens a l’entorn independentista que no té un carnet
de militant a la boca. I això és important en el cas d’una repetició electoral.
Sap, com ho sap ER també, que per moltes promeses que faci el <i>‘Gobierno’</i>
difícilment es compliran mai, bàsicament perquè mai les han complert. I
aleshores amb quin posat es presentarien a les següents eleccions? Acceptar la
derrota o mantenir el pols. Aquesta és la qüestió que, Agustí Colomines, en el
seu article titulat <b><i>“Fumata blanca”</i></b>, analitza arran de l’acord
entre Junts i el PSOE, on Junts no reconeix el marc constitucional espanyol ni
s’hi compromet, dient: ja em perdonaran els d’Esquerra, és molt diferent del que
van pactar amb Pedro Sánchez durant el que ells anomenen “primera fase de la
negociació”. Podeu llegir l’article d’en Colomines, tot seguit.</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">Fumata
blanca</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En el món de
la política, els gestos poden ser tan poderosos com les paraules. Reflecteixen
els valors, les creences i les prioritats dels protagonistes d’una acció. Quan
dos partits arriben a un acord, sempre hi ha un moment estel·lar, que acostuma
a ser al final, quan els representants de les dues parts s’asseuen de cara i
estampen la signatura en un paper. De l’acord entre Junts i el PSOE no hi ha
una fotografia per a la història d’aquesta mena, sinó només el traç de les
firmes de Jordi Turull (Junts) i de Santos Cerdán (PSOE). Tampoc no va haver-hi
una compareixença conjunta per explicar el contingut de l’acord. Cada partit va
convocar la premsa per separat, encara que estiguessin a tres-cents metres els
uns dels altres en dos locals adjacents. No hi va haver ni fotografies ni
somriures de complicitat ni moixaines. En el cas d’ERC, en canvi, el ministre
Félix Bolaños va viatjar a Barcelona i es va fotografiar amb Oriol Junqueras a
l’hotel The Hoxton del Poblenou amb un bolígraf agafat de la mà i uns papers
damunt la taula. No soc expert en comunicació política, però estic segur que ni
a Toni Aira ni a Patrícia Centeno no els ha passat per alt aquest detall. És
una metàfora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En què
consisteix la metàfora? Doncs és la representació simbòlica del que es pot
llegir en les quatre pàgines de l’acord polític al qual han arribat Junts i el
PSOE. Cap dels dos partits no considera l’altre un aliat: “El PSOE i Junts
reconeixen les profundes discrepàncies i són conscients de la complexitat i
dels obstacles del procés que es disposen a emprendre”. Un procés no és cap
aliança, és una altra cosa. Un acord de governabilitat, posem per cas. “Fer de
la necessitat virtut”, tal com va predir el president Puigdemont que potser
faria el PSOE a la conferència del 5 de setembre. Pedro Sánchez va confirmar
aquella predicció a la reunió del 28 d’octubre del comitè federal socialista
que va donar llum verda a negociar l’amnistia amb l’independentisme. Tots els
acords de pau arrenquen de la mateixa manera, amb l’assumpció per part d’una de
les parts que li cal convertir una situació imposada en favorable. Venen a dir:
“he de posar bona cara al que estic obligat a fer per necessitat”. El PSOE s’ha
avingut a pactar amb Junts perquè Pedro Sánchez necessita els set vots dels
independentistes. Junts no se’n considera un aliat més i ho remarca. Els set
vots tenen un preu polític i no pas una promesa de més competències. És per
això que em sembla absurda la competició que alimenta Esquerra sobre qui ha
aconseguit més coses en les respectives negociacions. No es tracta d’això,
perquè la principal discrepància entre els dos partits és sobre la naturalesa i
l’enfocament del pacte que han signat cada un amb el PSOE.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Esquerra
defensa des de fa molt de temps que per resoldre el conflicte cal reforçar
l’esquerra espanyola, PSOE i Sumar, i, un cop consolidada, iniciar un procés
endogen de reforma de l’Estat. Junts no comparteix aquest diagnòstic ni de bon
tros. Ja no el compartia el 2018, quan Puigdemont es va oposar a la moció de
censura que va tombar Mariano Rajoy, que finalment Junts va votar per la
pressió de Xuclà i Campuzano. Les raons de llavors són les mateixes que ara té
per fer el contrari i investir Pedro Sánchez. Aleshores, donar suport a la
moció de censura comportava donar suport a l’estabilitat i liquidar un govern
molt feble per reforçar el PSOE i donar estabilitat a l’Estat. Avui, en canvi,
donar suport a la investidura de Sánchez és un factor de desestabilització i
obre una fractura espanyola molt profunda, com es pot veure en les violentes
manifestacions de Madrid i en la reacció dels poders fàctics espanyols. La
premsa, també la més progressista, blasma l’acord a cor què vols. Llançar una
moneda a l’aire i apostar per noves eleccions que poguessin comportar una
majoria PP-VOX tenia massa riscos. A més, això hauria ajudat a l’estabilització
i el retorn a l’ordre de la política espanyola que hauria tingut com a
conseqüència afeblir encara més l’independentisme. La forta divisió dels
partits espanyols debilita l’Estat i l’independentisme ha d’aprofitar aquesta
circumstància per arrencar drets que no hauria d’haver perdut mai. Quin partit espanyol
i quan havia reconegut mai que les reivindicacions i demandes dels catalans
tenen “un profund recorregut històric i que han adoptat diferents maneres des
que els Decrets de Nova Planta van abolir les constitucions i institucions
seculars de Catalunya”? Qui no sàpiga llegir la transcendència d’aquest
reconeixement és que no sap en quin món viu. Algú dirà que tot això és pura
retòrica i que en l’acord amb Esquerra ja s’insinuava. Però insinuar no és
afirmar. A partir d’ara el PSOE no podrà anar pel món dient que aquí no passa
res. Que tot plegat és conseqüència del “deliri” independentista. El conflicte
arrenca de la Nova Planta. No és poca cosa. Això mateix servirà per reforçar
l’oficialització del català a la UE.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Com que a
Catalunya estem instal·lats en una mena de competició entre ‘hooligans’, el
reduccionisme s’ha apoderat dels tertulians. Limitar-se a dir que Junts ha fet
ara el que Esquerra va començar a fer el 2018 és no tenir perspectiva
històrica. El pacte de Junts amb el PSOE significa un canvi en el relat sobre
la naturalesa del conflicte, la legitimitat de l’1-O i de la reivindicació de
l’autodeterminació. No és la independència, no. Però és un gir copernicà que
només desvirtuen els que volen crear un partit nou per ocupar el poder que no tenen.
Critiquen, però mai et diuen què farien. La discrepància entre Junts i Esquerra
no era sobre si calia negociar o no amb els partits espanyols, sinó com fer-ho
i com enfocar-ho aprofitant la “confrontació intel·ligent”. El PSOE va exigir a
Esquerra que renunciés a la unilateralitat i Junqueras va fer-ho públicament
abans de ser indultat. En les quatre pàgines de l’acord amb Junts aquesta
condició no s’esmenta enlloc. Al contrari, el PSOE reconeix a Junts el dret a
reivindicar l’autodeterminació. No es tracta d'acusar ningú de res, però sí que
cal remarcar que són dos plantejaments antitètics i tenen un valor molt
diferent. ¿S’imaginen el règim iranià reconeixent en un acord polític que els
gais tenen drets, encara que ells els detestin, i que està disposat a buscar
una fórmula per admetre-ho? Portem-ho al conflicte de l’Orient Mitjà i
diguin-me vostès si no seria una novetat que Hamàs reconegués a Israel el seu
dret a existir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Els
escèptics observen que amb una declaració de principis no n’hi ha prou i es
pregunten de quina manera Junts obligarà el PSOE a complir tot el que vagi
acordant o bé com es resoldran les disfuncions que sorgeixin en el
desenvolupament dels acords. Com que no s’ha explicat d’una manera clara la
metodologia de la negociació i encara no s’han fet públics els noms dels
mediadors internacionals que amb el suport d’un estat estranger avaluaran mes a
mes l’evolució dels acords, és normal que hi hagi persones reticents a admetre
l’eficàcia del pacte. La debilitat més gran del pacte és que és un acord marc,
com gairebé totes les primeres declaracions de pau, com va escriure Vicent
Partal. Només quan se sàpiga tot (noms dels mediadors, estat on se celebraran
les reunions i abast de l’amnistia) es podrà avaluar l’altura política del que
ha pactat Carles Puigdemont. També caldria posar en la columna de l’haver que
el català ja és avui oficial a les Corts espanyoles i que, n’estic segur,
perquè ja no hi ha cap estat que s’hi oposi, aviat ho serà a la UE. Potser el
que encega un sector de l’independentisme és que en el moment més feble,
electoralment parlant, de l’independentisme, més avenços ha aconseguit. És una
paradoxa, sí. Com ho és que el PSOE hagi propiciat un ambient “guerracivilista”
que podria costar-li car, sobretot perquè el rei té la posició que té,
completament alineada amb la dreta i l’extrema dreta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Que les
crisis són oportunitats no hauria de ser un simple recurs dialèctic. La
negociació per a la investidura ha propiciat la fractura de l’espanyolisme i de
la coalició del 155. Les raons per les quals Pedro Sánchez ha rectificat poden
semblar oportunistes, però l’efecte de la seva decisió és el que és.
L’independentisme ha d’aprofitar aquesta “oportunitat” per demostrar a
l’electorat que per defensar Catalunya cal continuar confiant-hi i no convertir
el PSC en l’interlocutor del seu propi partit. Al País Valencià ja es va poder
constatar que un president del PSOE no podia pretendre resoldre els problemes
polítics i de finançament de la comunitat autònoma si ho havia de fer amb el
secretari general del seu partit a Madrid. Només hi havia un relat i no dos i
el fort (l’Estat) s’imposa sempre sobre el dèbil (l’autonomia), condicionant el
feble al marc constitucional imperant. I aquesta és una altra de les
“sorpreses” de l’acord entre Junts i el PSOE: Junts no reconeix el marc
constitucional espanyol ni s’hi compromet, cosa que, i ja em perdonaran els
d’Esquerra, és molt diferent del que van pactar amb Pedro Sánchez durant el que
ells anomenen “primera fase de la negociació”. O sigui els acords del 2019, en
què admetien que els límits a les mesures acordades els imposava la
Constitució. Qui s’equivoca i no veu els avantatges d’un moment històric,
sovint cau perjudicat. Vejam què passa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #990000;"><b>Agustí Colomines</b><o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #990000;">Historiador</span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Article
publicat al digital</span><span style="font-size: 14pt;"> </span><b style="font-size: 14pt;"><span style="color: #0b5394;">EL NACIONAL</span></b>
<span style="font-family: arial;">el dissabte 11 de novembre de 2023</span></span><i> </i><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-89819661134041047372023-10-20T10:38:00.000+02:002023-10-20T10:38:39.711+02:00El conflicte israelià-palestí <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #2b00fe;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhHHBca7j0gA-BcQJnmfUpfFha7Vfmj7AueaW62FT-GtIC5xm1-QkDy_skUoGq3TLVMsuz9UmfNiRHlmrJHZmz1_GPJoV9dtcJya_w1ppqeW03FsIJXNdP3TJcN2H2pMjxj5zJ7qNnNfBgdpkRuDlIf2Le20ITNN938Sr4CUg_s10xIHl7fVTu9t-eI8wF_" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="185" data-original-width="300" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhHHBca7j0gA-BcQJnmfUpfFha7Vfmj7AueaW62FT-GtIC5xm1-QkDy_skUoGq3TLVMsuz9UmfNiRHlmrJHZmz1_GPJoV9dtcJya_w1ppqeW03FsIJXNdP3TJcN2H2pMjxj5zJ7qNnNfBgdpkRuDlIf2Le20ITNN938Sr4CUg_s10xIHl7fVTu9t-eI8wF_=w200-h123" width="200" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">Aquest conflicte
té els seus orígens en l’època del colonialisme europeu a Orient Mitjà, quan el
Regne Unit va obtenir el mandat sobre Palestina després de la Primera Guerra
Mundial. Aquest territori estava habitat majoritàriament per àrabs musulmans,
però també per una minoria jueva que reclamava el seu dret a retornar a la seva
terra ancestral. Després de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust, les Nacions
Unides van aprovar el Pla de Partició de Palestina de 1947, que dividia el
territori en dos estats, un jueu i un àrab, amb Jerusalem com a ciutat
internacional. Els jueus van acceptar el pla, però els àrabs el van rebutjar i
van iniciar una guerra que va acabar amb la victòria israeliana i la
proclamació de l’Estat d’Israel el 1948. Aquest fet va provocar l’exili de
centenars de milers de palestins als països veïns i als camps de refugiats, on
encara viuen molts d’ells.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">El
conflicte ha tingut nombrosos esdeveniments clau, que han marcat el seu
desenvolupament, com la guerra del 1948 entre Israel i </span><a name="_Hlk148615756" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">els
països àrabs</a><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">, i la creació de l’Estat d’Israel. El 1967, la segona guerra
entre Israel i els països àrabs, i l’ocupació de Cisjordània, Gaza, Jerusalem
Est, el Sinaí i els Alts del Golan. El 1973,</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">la tercera guerra entre Israel i els països àrabs, amb la recuperació
del Sinaí per part d’Egipte i el reconeixement d’Israel per part d’alguns
països àrabs.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #2b00fe;">Tot
plegat ha tingut greus conseqüències humanes, socials, econòmiques i ambientals
per a les poblacions afectades, que ha vist milers de persones mortes o ferides,
tant civils com combatents, per causa de la violència armada, els atemptats o
les represàlies. La vulneració dels drets humans, tant per part d’Israel com
dels palestins, que han comès abusos com detencions arbitràries, tortures,
execucions extrajudicials o demolició d’habitatges.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquests
dies el poble palestí rugeix de dolor. Després de deu dies sotmesos als
bombardejos continus en ple setge total de Gaza, el Ministeri de Sanitat de
l’enclavament, sota control de Hamàs, va informar d’un últim atac que ha
sacsejat el món sencer. Segons les autoritats de la Franja, l’Exèrcit israelià
va bombardejar un hospital de la ciutat de Gaza causant centenars de morts i
ferits. Les xifres de víctimes ultrapassen l’horror, amb almenys 500 persones
mortes. Israel en va responsabilitzar la Gihad Islàmica Palestina afirmant que
les seves fonts d’intel·ligència indicaven que la Gihad era la responsable del
llançament fallit del coet que va impactar a l’hospital. Tot això fa que les
informacions siguin confuses i contradictòries i que, com escriu la periodista
Pilar Rahola, aquests siguin uns</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i>“Temps
obscurs”</i></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">, on les notícies han de ser contrastades en diverses fonts per
poder treure’n l’entrellat. Podeu llegir l’article de la Rahola tot seguit.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b><span style="color: red; font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">Temps obscurs</span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Començo
aquest article amb una desesperança que em paralitza. Per bé que sempre m’he
sentit còmoda en el territori de la paraula i mai no he defugit una esgrima
dialèctica en la defensa de les meves conviccions, aquests dies tan terribles
m’han deixat sense esma. Tinc la impressió que la follia guanya terreny a la
raó, i que no hi ha fars que posin llum a tanta foscor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Tot el
que ha passat i les reaccions que molta de la gent que conec ha tingut ens
aboquen a un buit moral i a una podridura intel·lectual que ens retraten com
una societat molt malalta. S’ha perdut el sentit dels límits de la humanitat i,
en la confusió, el mal pur ha fet camí, banalitzat per uns, justificat per
altres; fins i tot, en alguns casos, aplaudit. No reconec el meu país, ni la
civilització a la qual pertanyo, ni reconec el rostre de molts amics. Què més
hauria hagut de fer una ideologia perversa, cruenta i terrorífica, perquè
alguns deixessin les consignes i les pancartes i, senzillament, expressessin el
seu dolor? No havien violat prou dones, no havien matat prou nadons, no havien
massacrat prou famílies senceres, no havien caçat prou joves com si fossin
conills? Què més hauria hagut de fer la ideologia del mal, camuflada sota una
causa que usa i violenta, perquè alguns dels meus amics, dels meus col·legues,
de la meva societat s’haguessin horroritzat? A quanta més gent hauria hagut de
massacrar Hamàs, perquè una vida jueva valgués la pena?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">De fet,
és una pregunta molt ingènua. Al capdavall, la majoria de tots aquests que
aixequen la bandera palestina a tort i a dret, i clamen contra l’Estat
d’Israel, convertit en el monstre de totes les monstruositats, mai no s’han
amoïnat pel patiment dels ciutadans del Iemen, o de les dones d’Afganistan, o
dels torturats pobles del Sahel, o d’entendre l’enorme patiment que també
acumula el poble d’Israel. Com diu el filòsof Alejo Schapire, el col·lapse de
l'URSS i el fracàs brutal del model econòmic comunista va fer mutar el subjecte
històric de l’esquerra més dogmàtica, i l’obrer com a oprimit per antonomàsia
va ser substituït pel musulmà a Occident, i pel palestí a tot el món.
“L’aliança islam-esquerra ja és un lloc comú”, afegeix, i els exemples recorren
la pell de l’esquerra, des del chavisme pro Hezbollah, o els lligams de la
ultraesquerra argentina amb l'Iran, o les proclames incendiàries del Petro
colombià, el Morales bolivarià o el Podemos espanyol. El problema és que
aquestes posicions extremes han anat contaminant l’esquerra més raonable, que
acaba quedant catatònica i incapaç de vertebrar un relat propi. Sigui com
sigui, la causa palestina s’ha convertit en el substitut de velles consignes i
en el bàlsam de totes les frustracions acumulades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">El
pòster del Che Guevara ha mutat en la kufia palestina i aquesta mutació és
capaç de digerir-ho tot, matances, massacres, violacions, caceres, la fi de la
civilització, en un procés de banalització del terrorisme que destrueix tota
commiseració. I sempre al damunt d’una muntanya ingent de mentides,
manipulacions i falsejament de la realitat. A banda d’aplicar el triplet
fatídic: deslegitimació de la mateixa existència d’Israel, justificació de la
violència dels seus enemics i demonització permanent de tot el que fan per
defensar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Vol dir
això que els palestins no són les víctimes? De cap manera. Són víctimes i
aquests dies seran terribles per a ells. I mereixeran el nostre horror i el
nostre dolor. Però de qui són víctimes? De tots els que els fan servir. Dels
països àrabs, que mai no varen voler un estat palestí quan podien haver-lo
creat. O hem de recordar que del 48 al 67 Jordània i Egipte ocupaven part
d’Israel i mai es varen amoïnar dels palestins? De fet, totes les guerres
contra Israel no varen ser per als palestins, sinó per destruir un estat jueu i
quedar-se el territori. Víctimes, els palestins, dels seus líders, que mai no
varen voler signar cap pau. Víctimes de les ideologies islamistes, que mai no
han volgut un estat palestí, sinó que usen la causa per imposar la seva follia
islàmica. Víctimes dels interessos geopolítics, amb un Iran que oprimeix i mata
la seva pròpia gent, i que utilitza la causa palestina per consolidar la seva
posició a Orient Mitjà i a tot el món musulmà. I víctimes, víctimes doloroses
de les seves organitzacions gihadistes, que els aboquen a un cicle de violència
demoníac que no té cap sortida. Víctimes d’un Hamàs que situa les seves
llançadores de míssils en hospitals i escoles, que adoctrina els seus fills en
l’odi més pur i que fa servir la seva població com a escut humà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Com
passarà ara. O algú s’imaginava que Israel no entraria a Gaza per intentar
acabar definitivament amb Hamàs, després que hagin penetrat a Israel, hagin
massacrat la seva població de la manera més brutal i hagin causat el que
l’escriptora francesa Sabine Huynh en diu “un Bataclan elevat a 1.000”, i
Bernard-Henri Lévy titlla de “pogrom àrab”? I així, amb el parany de Hamàs
muntat, el cicle de violència, terror i mort continua i continua.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">I
continuarà encara més si aquells que haurien de diferenciar una causa noble, com
és la creació d’un estat, amb les organitzacions terroristes més abjectes,
banalitzen completament el mal que fan. No és cert que tots aquests que
aixequen la bandera palestina defensin els palestins. Al contrari, no
condemnant la maldat extrema de Hamàs o la gihad o la resta de gihadistes,
abandonen completament els palestins a les seves mans. És tal la buidor moral
d’aquesta esquerra que ha perdut tot sentit de la humanitat, que s’han
convertit en la seva pitjor caricatura: simples peons d’una ideologia
totalitària.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Hamàs és
Stalin, és Hitler, és el Daesh, és el mal. I és un mal que ens amenaça a tots.
La ceguera dels que banalitzen, justifiquen o els aplaudeixen ens deixarà cecs
a tots. No hi ha una causa palestina i una israeliana, per bé que hi ha un conflicte
endèmic i complex. Però mentre el domini de la situació el tingui l’islamisme
més totalitari, amb l'Iran movent els fils del conflicte, només hi ha una
causa: la de la civilització contra la barbàrie.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Yuval
Noah Harari ha dit que amb la matança han tornat al cor de la tenebra, al
ground zero, i David Grossman s’ha preguntat “qui serem quan ressorgim de les
cendres”. En aquests temps obscurs, aquesta pregunta és aterridora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><i><span style="color: #990000;"><b>Pilar
Rahola</b><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-rule: exactly;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><i><span style="color: #990000;">Escriptora</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; mso-line-height-rule: exactly;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article
publicat al digital </span><b><span style="color: #cc0000;">EL NACIONAL</span></b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el diumenge, 15 d'octubre de 2023</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; mso-line-height-rule: exactly;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-7742099766669219612023-10-16T18:49:00.000+02:002023-10-16T18:49:16.205+02:00Amnistia: Entre la Reconciliació i la Justícia<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #2b00fe;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnMa7VxSuehLZYDoCesh6J7BMbbkfpVLxYuCRenHqHtgxP5WNhFUXVtD5L_xjSuQA3Z_GqelJ9vT6yxMqTUzEtKi7pZ_54mELs1moCt9hRMcPUAwvTTtORwM_HbukS4Qstgx2yWMNV6UU1lFP3grShyphenhyphen2A8qVG0CaczV7Op12PlNSt1lANHIbRsCUKeFWJQ/s1871/Amnistia_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1871" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnMa7VxSuehLZYDoCesh6J7BMbbkfpVLxYuCRenHqHtgxP5WNhFUXVtD5L_xjSuQA3Z_GqelJ9vT6yxMqTUzEtKi7pZ_54mELs1moCt9hRMcPUAwvTTtORwM_HbukS4Qstgx2yWMNV6UU1lFP3grShyphenhyphen2A8qVG0CaczV7Op12PlNSt1lANHIbRsCUKeFWJQ/w128-h200/Amnistia_2.jpg" width="128" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">L’amnistia és l’exigència principal dels partits
independentistes catalans en les negociacions amb el PSOE per a la investidura
del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i, de fet, ERC i Junts donen
per fet que els socialistes l’acceptaran.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #2b00fe;">L’amnistia no soluciona ni evita la repressió. És una rentada
de cara a Espanya i una rendició en tota regla. Una condemna del TEDH dona
visibilitat internacional a la causa catalana. Una amnistia és una qüestió
interna espanyola. Una condemna del TEDH legitima una DUI i facilita el
reconeixement internacional de la república ... de Catalunya. Puigdemont i
Junts, per tant, no haurien de pactar mai una amnistia. L’únic que podrien
negociar és sobre el reconeixement del referèndum de l’1-O i com repartir els
actius i passius per la sortida de Catalunya, inclòs el deute històric
d’Espanya de 450.000 milions d’euros.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">Espanya, com molts altres països, ha estat marcada per
episodis dolorosos de la seva història recent, com la Guerra Civil Espanyola i
la dictadura franquista. Durant aquests períodes, es van cometre nombrosos
abusos de drets humans i crims polítics, que encara generen controvèrsia i discussió
avui en dia. La possibilitat d'una llei d'amnistia a Espanya ha estat debatuda
àmpliament com una possible via per abordar els esdeveniments passats. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">Per comprendre la possible utilitat d'una llei d'amnistia a
Espanya, és crucial considerar el context històric. La Guerra Civil Espanyola
(1936-1939) i la dictadura de Franco (1939-1975) van ser èpoques
caracteritzades per una intensa repressió política, violència i persecució de
dissidents. Molts ciutadans van ser víctimes de violacions dels drets humans,
detencions arbitràries i execucions. Aquests esdeveniments han deixat cicatrius
profundes en la societat espanyola i han generat un dilema en què es barregen
la necessitat de justícia i la cerca de la reconciliació. Una llei d'amnistia
podria ser vista com una oportunitat per promoure la reconciliació i la unitat
en la societat espanyola. Després d'anys de tensió i enfrontaments polítics,
l'amnistia podria ajudar a cicatritzar ferides i fomentar la convivència
pacífica, evitant un cicle de
represàlies i confrontacions.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">El principal argument en contra d'una amnistia és que
podria portar a la impunitat. Moltes persones que van cometre crims greus
podrien evitar ser responsables dels seus actes, la qual cosa podria ser vista
com una greu injustícia per les víctimes i els seus familiars. Una amnistia
podria ser interpretada com un rebuig de la justícia i la rendició de comptes.
Les víctimes i els seus familiars podrien sentir-se traïts si no veuen que els
autors dels crims són portats a judici. L'adopció d'una amnistia podria
establir un precedent negatiu que permetria als governs utilitzar aquesta via
per evitar la rendició de comptes en altres situacions. Això podria ser
perillós per a la protecció dels drets humans i la justícia universal. Per
altra banda, no tothom podria beneficiar-se de l'amnistia, el que podria portar
a una percepció de desigualtat i discriminació en la manera com s'aborden els
crims del passat. Això podria generar tensions i ressentiments en la societat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">Per tant, la possibilitat d'una llei d'amnistia a Espanya
és un tema complex i carregat d'emocions. Les ferides obertes pels
esdeveniments del passat romanen presents en la memòria col·lectiva de la
societat espanyola. L'adopció d'una amnistia podria ser vista com una via cap a
la reconciliació i la pau interna, però també podria generar preocupacions
sobre la impunitat i la falta de justícia. És crucial que aquesta decisió sigui
presa amb una profunda reflexió i amb la participació de totes les parts
interessades, incloent-hi les víctimes i les seves famílies. La història ens ha
ensenyat que les decisions en matèria de justícia transaccional poden tenir un
impacte durador en la societat, i cal prendre-les amb responsabilitat i
respecte per la veritat i la justícia. És molt interessant llegir l’article que,
sobre aquest tema, ha escrit l’exvicepresident primer del Parlament de
Catalunya, Josep Costa, amb el títol<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b><i>“NO
a l’amnistia”</i></b>, on rebutja la possible llei, amb raonaments personals,
però molt lúcids. Podeu llegir-lo tot seguit.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a name="_Hlk148354934"><b><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">NO a l’amnistia</span><span style="color: #c00000; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></b></a></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk148354934;"></span>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Desconec si el meu nom figura entre els 1.432 represaliats
que suposadament s’han de beneficiar de l’amnistia que s’està negociant amb el
PSOE. En tot cas, deixeu-me dir per començar que no em consider represaliat i
no vull cap amnistia. Encara més, les causes judicials que tenc són part de la
meua lluita i vull portar-les fins al final per guanyar-les. Si l’amnistia
anul·la aquestes causes, ho consideraré un menysteniment a la feina política i
jurídica que he fet tots aquests anys. I no cal dir, em sabrà molt de greu.<b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">He estat espiat amb Pegasus i no vull que s’amnistiï els
espies ni els seus caps del govern socialista. Vull que els condemnin els
tribunals internacionals. He estat detingut il·legalment i no vull que
s’amnistiï la magistrada que va cometre el delicte, sinó que sigui jutjada i
condemnada. He estat acusat en un judici que és un greu atac a la
inviolabilitat del Parlament, que ja ha donat lloc a 4 causes al Tribunal
d’Estrasburg. Esper poder veure les respectives condemnes contra Espanya i
eventualment querellar-me contra els magistrats del TSJ. He estat agredit per
un mosso, que ha falsificat un atestat per defensar-se i encausar-me a mi, i
vull asseure’l a la banqueta per tal que pagui pel que ha fet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">No vull cap amnistia per mi, perquè no he comès cap
delicte, ni pels que m’han perseguit o agredit, perquè no tenc cap intenció de
perdonar-los. No vull resoldre cap conflicte polític sinó guanyar-lo. No vull
reconciliar-me amb Espanya sinó que me’n vull independitzar. Les penes que em
puguin caure a mi no tenen cap rellevància si serveixen per a l’objectiu
polític de contribuir a desarmar la repressió de l’Estat. Si no pogués
assumir-les, m’hauria quedat a casa escrivint articles acadèmics o divulgatius,
com feia abans del 2017.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Algú em dirà, legítimament que la meua situació és especial
perquè no hi ha risc que pugui anar a la presó (cosa certa, en principi, encara
que l’atestat fals dels Mossos m’acusa de delictes que sí que podrien comportar
penes de presó). Però aquesta no és la qüestió: la situació personal de moltes
persones amb causes que comporten presó es pot resoldre al marge de les
negociacions polítiques. Sigui com sigui, les solucions personals no tenen res
a veure ni han de barrejar-se amb les estratègies del moviment independentista.
I si parlam de persones amb càrrecs polítics, la solució personal ha de passar
per abandonar totes les responsabilitats i fer un pas al costat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per entendre’ns: cal evitar el mercadeig polític que es fa
amb el patiment d’alguns represaliats, convenientment victimitzats. Tota
aquesta campanya a favor de l’amnistia contribueix a fer que la gent se senti
vençuda. Fa que activistes i lluitadors percebin que el que han fet no ha
servit per a res. Més encara, transmet la idea que en el futur no servirà per a
res. L’amnistia abarateix la lluita de molta gent que no va sortir a fer l’1O i
defensar-lo per, un dia, aconseguir el perdó per haver-ho fet i que tot quedi
oblidat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Potser nosaltres tenim un problema amb els activistes, que
la política oficial etiqueta com a “represaliats”, molts d’ells abandonats als
peus dels cavalls i a les portes de la presó. Una etiqueta, la de represaliats,
que ningú no va posar mai als insubmisos que desfilaven pels jutjats, per cert.
Però el PSOE en té tres de problemes, i més urgents, que probablement són
l’altra cara de la mateixa moneda: l’exili que guanya totes les batalles
judicials, els càrrecs del sottogoverno de l’1O pendents de judici i desenes de
joves que podrien entrar a la presó en algun moment inconvenient.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per mi la situació és clara. Si el segrestador té un
problema de gestió de tants ostatges potencials, que els deixi anar sense
cobrar el rescat. Això és el que fan tots els segrestadors quan els diners no
arriben a temps. És evident que el PSOE no podrà governar mai amb gent a la
presó, llevat que els mateixos presos li regalin els vots a canvi de la seua
llibertat (glups!). Però l’amnistia seria inútil, perquè periòdicament caldria
segrestar més gent per mantenir-se al poder.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Siguem clars, ja hem arribat a un punt en què (políticament
parlant) la repressió fa més nosa a qui pretén governar l’Estat i l’autonomia
que no al moviment independentista. Perquè el poli dolent (PP) guanya a Espanya,
però no té prou vots per a governar l’Estat i el poli bo (PSOE) perd les eleccions
i necessita els vots dels reprimits si vol governar l’Estat. I, òbviament,
perquè tant ells com l’autonomisme necessiten passar pàgina de l’1-O i
consolidar la pacificació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Durant anys l’únic front de lluita independentista en què
hem mantingut moral de victòria i hem inflingit derrotes significatives a
l’Estat és el front jurídic. Si nosaltres mateixos desactivam aquest front amb
una amnistia, quina és exactament l’alternativa que tenim per continuar
avançant cap a la independència? Supòs que ningú dirà que el diàleg amb
l’Estat! Si l’1-O és l’únic camí per arribar-hi, realment volem esborrar tot el
camí fet i tornar a començar?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Jo no vull amnistiar Marchena, ni els espies que em varen
punxar el telèfon, ni la jutgessa que em va detenir, ni els magistrats que em
varen jutjar, ni el mosso que em va agredir i va fer un atestat fals. No vull
cap amnistia perquè vull continuar lluitant contra ells. Cadascú que faci el
que cregui convenient amb la seua situació personal. Però l’amnistia, NO en el
meu nom.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><i><span style="color: #c00000;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: medium;">Josep
Costa</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span style="color: #c00000; font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;">Politòleg
i advocat</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article publicat al digital</span></span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> </span><b><span style="color: #c00000; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La República</span></b><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> </span><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">el diumenge, 24 de setembre de 2023</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-3928184705465293142023-09-20T10:12:00.004+02:002023-09-20T10:12:55.294+02:00A voltes amb l'amnistia<p><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKtRs-MQ126-GIFE--4Hztbjvdrvq5bytuU-D8Gxzwuv7Pj9L85pQvXOksP1udg5W71TEjkkkZyoa9wwujgOIaP6rQOiIlDKEm9lzFfNSkNjFP7UwbpJTZaFnHsFqDIUFcL6EDkm0SK-igs5RKwez1ZjsUMAb479Fdpnf5rYSTAoGRbN-j9RbqThePTqC/s669/Amnistia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="669" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKtRs-MQ126-GIFE--4Hztbjvdrvq5bytuU-D8Gxzwuv7Pj9L85pQvXOksP1udg5W71TEjkkkZyoa9wwujgOIaP6rQOiIlDKEm9lzFfNSkNjFP7UwbpJTZaFnHsFqDIUFcL6EDkm0SK-igs5RKwez1ZjsUMAb479Fdpnf5rYSTAoGRbN-j9RbqThePTqC/w200-h139/Amnistia.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">A causa dels resultats de les eleccions municipals en què el
Partit Popular va ser la força més votada a tot Espanya, amb més de 760.000
vots més que el PSOE, Pedro Sánchez, es va veure obligat a convocar eleccions
generals anticipades pel 23 de juliol. Sánchez, en definitiva, va decidir
avançar eleccions per mirar de limitar els danys de gairebé mig any de
precampanya marcats per la formació de governs autonòmics del PP amb Vox. També
per la pèrdua de municipis importants, per part del PSOE i per part del soci
minoritari, Unides Podem. En aquestes eleccions del 23-J la coalició d’esquerres
es va quedar a les portes de la majoria absoluta i necessitarà molts suports de
les formacions minoritàries per poder formar govern.</span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="color: #2b00fe;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Amb aquesta situació determinades formacions polítiques es
pensen que disposen de més força, pel fet de tenir alguna de les claus que
poden facilitar la governabilitat. En aquest cas, quan es produeix una
fragmentació del vot, això permet anar fent sumes per construir una majoria
alternativa a la força que va guanyar les eleccions del passat 23 de juliol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Una de les principals exigències dels partits que han de
donar suport al PSOE, especialment els sobiranistes catalans i bascos, és la
redacció i promulgació d’una llei d’amnistia. Des de l’amnistia total del 1977,
en plena transició política, no s’havia donat cap altra situació en què es
veiés una possibilitat real de tornar a fer servir aquest instrument, per fer
el que es diu ‘tabula rasa’. En essència i en sentit literal, l’expressió
amnistiar és “oblidar el passat”, la qual cosa no sempre és fàcil que encaixi
en segons quines mentalitats que no veuen més enllà dels seus rèdits
electorals. Però la realitat a vegades és tossuda i els més vells hem vist i
comprovat que de més verdes en maduren.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">En la celebració de la darrera Diada de l’onze de setembre,
en què la manca d’unitat de l’independentisme novament ha estat protagonista,
els crits que s’han sentit amb més força han estat les peticions d’amnistia.
Així i tot, no ha estat un clam unànime, precisament pel fet de ser un
instrument d’una negociació que pot derivar cap a refermar l’autogovern i no
pas per a la creació d’un estat propi. Malgrat tot l’altre clam, encara més
difícil de respondre, ha estat la demanda d’un referèndum d’autodeterminació. A
hores d’ara, no sembla fàcil, tot i que seria un bon complement a l’amnistia
per tal de poder fer també tabula rasa i saber exactament què és el que pensen
els catalans sobre la qüestió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Encara falten molts dies perquè puguem saber fins on
abastarà aquest xiclet en què s’ha convertit la qüestió de l’amnistia per als
implicats en la preparació del referèndum de l’1-O i en les accions
reivindicatives posteriors per la independència de Catalunya i contra la
repressió. Per tot plegat és interessant llegir l’opinió d’una persona entre
tantes del miler i escaig que, segons els comptes d’Òmnium, ara mateix pateixen
la persecució judicial espanyola. Es tracta de l’expresident d’Òmnium Cultural,
Vicent Sanchis, que en el seu article titulat “Amnistia és traïció?”, on afirma
que l’amnistia només seria una reparació, parcial i insuficient, per a pal·liar
els efectes d’una ira, injusta i desbocada. Llegiu l’article tot seguit.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: x-large;"><b>Amnistia és traïció?</b></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El debat —més aviat, la discussió— en segons quines
instàncies de l’independentisme —entre els que se’n senten se’n proclamen i els
que exclouen d’aquesta condició tots els que no actuen com ells pensen que s’ha
d’actuar per guanyar-se’n la categoria— s’ha embrutat tant, que sovint entra en
nivells de deliri.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Abans de continuar avant proclamaré sense orgull ni vergonya
la meua condició de “represaliat”. Un entre tants del miler i escaig de
persones que, segons els comptes d’Òmnium, ara mateix pateix la persecució
judicial espanyola. Per al fiscal adjudicat al cas, el meu pecat va ser
pertànyer a una “organització criminal” —càrrec que comporta anys de presó—,
mentre que la jutgessa d’instrucció es va acontentar de considerar que uns
quants investigats i jo mateix “només” vam “desobeir” les instruccions del
Tribunal Constitucional. La “desobediència” en aquests casos es paga amb
inhabilitació per a exercir càrrec públic i una sanció econòmica.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ni me n’orgullesc, ni me’n penedesc, ni pretenc convertir
l’acusació en una bandera legitimadora de res. Va com va i ja veurem com anirà.
En tot cas, la proclama no té més intenció ara i ací que declarar-me part
implicada directament en un debat en què els més intransigents -els que més
bramen com tonyines indignades contra “els processistes” i contra la intenció
d’aconseguir una “amnistia”- en la majoria dels casos ni s’han jugat res ni hi
eren quan va caldre ser conseqüents amb les intencions i aguantar de veres les
veles.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amagar aquesta implicació, ni que fora per omissió, seria
fer trampa. Aquest és un article personal del tot. Hi ha una gent increïble que
ara dispara foc des de trinxeres suposadament amigues amb una altivesa més
desafiant que el campanar d’Alcalà de Xivert. Observar com insulten tots els
que van intervenir en aquell “procés” al principi em despertava estupefacció.
Ara només em cansa.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ni m’ha de perdonar cap instància de la justícia espanyola
ni m’he de fer perdonar res per aquests patriotes d’una pàtria tan intransigent
i superba que no m’interessa gens. Que s’ensalmorren la seua pàtria intolerant
i aspra. Dic tot això, senzillament, per aclarir que escric açò des de la
implicació -que considere honesta-, no des de posicions distants i imparcials
que, ben vist, sovint són falses.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aclarida la condició personal “represaliada”, també he
d’afegir que em mire la petició d’una amnistia per a tots els afectats pel
procés des d’una certa indiferència i des de la incredulitat. Em resulta
difícil de creure que l’Estat espanyol —totes les instàncies de l’Estat des de
la superfície fins a la profunditat— accepte que el Congrés aprove un a llei
d’amnistia per als represaliats de l’independentisme català.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No és només la dreta —que fa el seu paper de vidre
habitual—, és també una part indeterminada de la presumpta esquerra, que no pot
pair el desafiament que els va llançar aquest independentisme. I igualment una
part de l’opinió pública espanyola —escorada cap a la ràbia per voluntat pròpia
o per influència d’un discurs secular i agressiu fins al moll de l’os—, que
necessita ben poc per rascar-se les coïssors amb fúria i que sembla
majoritària.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pedro Sánchez i el seu PSOE necessiten ara el suport
parlamentari de Junts i Esquerra per “frenar” la dreta i l’extrema dreta
espanyoles. Per frenar els seus rivals o per mantenir-se al govern, tant se
val. Sumar hi aporta l’entusiasme que els és habitual. Però es fa difícil casar
aquesta pretensió amb la ira de tots els energúmens que s’han sentit agredits
des les posicions reaccionàries que defineixen el nacionalisme espanyol. Els que
trompetegen i els que es contenen i callen. Considerar que la majoria
“progressista” al Congrés i al Tribunal Constitucional pot engolir-se un
reconeixement que situa el conflicte exactament en termes polítics —que és, si
no, una amnistia?— i no d’ordre públic —de delinqüència “anticonstitucional”—
denota una candidesa excessiva. Ho veurem en les pròximes setmanes. D’entrada,
els mateixos que van filtrar que treballaven en diferents esborranys
legislatius per concretar la proposta i permetre que Pedro Sánchez siga
investit ara diuen que no tenen temps, que la pretensió demana calma i bona
lletra, i que no és raonable condicionar la investidura del president en
funcions a una exigència tan “complexa”.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les habilitats de Pedro Sánchez són prou conegudes. El seu
joc del calamar es repeteix una vegada i una altra. El candidat del PSOE pot
demanar ara paciència i després situar l’exigència de Carles Puigdemont a les
calendes gregues.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La irritació de gònades espanyolíssimes que ha despertat la
demanda d’una amnistia per a tots els represaliats independentistes té un
reflex igualment alterat en l’altre front. Una part indeterminada de
l’independentisme no el considera una qüestió prioritària. Hi tenen dret. I una
altra part, més determinada, ha saltat a la jugular “processista” perquè
considera que la petició “blanqueja l’Estat” o denota submissió i més vergonya
encara. Aquests creuen que tenen tots els drets. En exclusiva.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cap amnistia s’ha aconseguit des de la submissió, ni des de
la resignació, ni ha blanquejat les posicions dels que podien concedir-la.
Sovint, és més aviat al contrari. L’amnistia és un punt i seguit. No un retorn
al principi del text.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta setmana l’Audiència de Barcelona ha condemnat a
quatre anys i mig de presó i 20 anys d’inhabilitació l’exconseller d’Interior
Miquel Buch per haver fitxat d’assessor el sergent dels Mossos Lluís Escolà,
escorta del president Carles Puigdemont, que ha estat condemnat igualment a
quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació pels mateixos delictes. La sentència és
una baula més en una cadena de despropòsits policials i judicials que només
busca l’escarni i l’escarment.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per a Buch i per a Escolà —per als altres represaliats—
l’amnistia no suposa cap “traïció”, cap “vergonya”·, cap “renúncia”. L’amnistia
només seria una reparació, parcial i insuficient, per a pal·liar els efectes
d’una ira, injusta i desbocada, molt més efectiva que les condemnes que els
arriben des de l’independentisme més corrosiu.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="color: #990000;"><b>Vicent Sanchis</b></span></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="color: #990000;">Periodista</span></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article publicat al digital </span><span style="color: #0b5394; font-family: helvetica;"><b>elMón</b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el dissabte 16 de setembre
de 2023</span><o:p></o:p></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-7046946792496508832023-08-28T20:26:00.000+02:002023-08-28T20:26:13.392+02:00El mascle ibèric<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEibFBms_1W60YzYInDLTbCzLcNNZ0gIjjizQemtVjZmqfTShJTfQhA3PGcKGHT1sSKidVxKz2Hxil8pQ-H3GHzcuQ8nTO40fhpXqiZIOtbtRNlTLm0ZWdjZsg7QTRKMaZP8GkM0wnmgc4liWGl3I3ShoS9qtDtWZ5tUVzHXE2XaeupunVpL-bbSq_uP1Qu7" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="230" data-original-width="367" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEibFBms_1W60YzYInDLTbCzLcNNZ0gIjjizQemtVjZmqfTShJTfQhA3PGcKGHT1sSKidVxKz2Hxil8pQ-H3GHzcuQ8nTO40fhpXqiZIOtbtRNlTLm0ZWdjZsg7QTRKMaZP8GkM0wnmgc4liWGl3I3ShoS9qtDtWZ5tUVzHXE2XaeupunVpL-bbSq_uP1Qu7" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></span></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 110.5pt; margin-left: 0px; margin-top: 3.4pt; position: absolute; text-align: justify; visibility: visible; width: 176.05pt; z-index: 251659264;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata cropleft="4894f" cropright="1728f" o:title="" src="file:///C:/Users/xavim/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">
<w:wrap anchorx="margin" type="square">
</w:wrap></span></v:imagedata></v:shape><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">El triomf de la Secció de Futbol femenina,
sense cap dubte, un fet històric, que serveix de reconeixement a la lluita, més
enllà de l'esportiu, d'aquestes i d'altres tantes dones que, a més d'entrenar i
ser excel·lents en la seva disciplina futbolística, han hagut de superar
obstacles consolidats en un sistema masclista, ha quedat gairebé en anècdota en
veure la revolta que s’ha originat al voltant del petó als morros que li va
plantar l’exemplar suprem del mascle ibèric, Luis Rubiales, a la jugadora
Jennifer Hermoso en el context de la celebració pel triomf. Una ventada que
s’ha emportat les barreres psicològiques que encara impedien a molts homes (i
moltes dones) ser conscients del canvi cultural que s’ha produït en pocs anys.
El patriarcat s’ha acabat. O almenys s’ha acabat la possibilitat de defensar-lo
públicament en el món occidental, que és el principi de la fi. Luis Rubiales i
molts altres no ho havien detectat. Els <i>‘pillaba lejos’</i>. Encastellat en
el seu cercle, cada dia més reduït o ja escanyat, encara no deu entendre què ha
passat. Per aquest home el fet és que <i>‘solo
fué un piquito’</i>.</span></div><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;">El petó a Hermoso no ha sigut l'únic escàndol que ha esquitxat el
president de la RFEF. Rubiales ha protagonitzat diverses polèmiques durant els
seus cinc anys de mandat. Després de guanyar el Mundial, Rubiales va celebrar
el títol a la llotja amb diversos gestos vehements que va culminar agafant-se,
a peu dret, els testicles amb la dreta. Hi ha també el viatge que Rubiales va
fer la tardor del 2018 a Nova York al costat d'una pintora mexicana,
presumptament costejat amb fons de la RFEF. També va aixecar molta polseguera
quan, després de la disputa a finals de març de la final de la Supercopa
d'Espanya entre el Barça i la Reial Societat, en la cerimònia d'entrega de les
medalles a les blaugranes (guanyadores per 0-3), cap autoritat els va fer
entrega dels guardons: elles mateixes es van haver de penjar les medalles, fent
cua i agafant-les d'una taula situada a la gespa de l'estadi. L'escena
contrastava notablement amb el mateix moment protagonitzat pel Barça masculí
una setmana abans, quan també es va proclamar campió de la Supercopa, en aquest
cas, a l'Aràbia Saudita. Un altre terratrèmol protagonitzat per aquest
individu, fou quan el setembre de l'any passat, l’excap de gabinet de Rubiales,
va denunciar davant la Fiscalia Anticorrupció que el president de la RFEF i el
seu equip van muntar a l'agost una "festa amb 8 o 10 noies joves" en
un luxós xalet de Salobreña (Granada) i que s'havia pagat amb diners de la
Federació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #2b00fe;">Aquest és el perfil del personatge Rubiales, l’autèntic <i>"macho
ibérico"</i> de la profunda meseta, un <span style="font-family: "Open Sans", sans-serif;">fatxenda </span></span><span style="color: #2b00fe;">recolzat per altres ‘xulos’, com es va veure a la
recent assemblea de la RFEF, on les seves paraules de ‘disculpa’ pel petó
(perdó ‘piquito’), van ser aplaudides fervorosament per la tropa de mascles asseguts
a la sala de l’assemblea. Tots els que manen en el món del futbol, ha quedat
palès que la gran majoria pensen com aquest personatge. És indignant el silenci
dels clubs i de la federació catalana de futbol. Com escriu l’exconseller,
Miquel Samper, en el seu article titulat ‘<b>Pels meus collons!!!’ </b>hauria
estat molt més exemplar que els clubs de futbol haguessin sigut capaços de
condemnar els fets de forma immediata i contundent, perquè els comunicats
posteriors a l’assemblea de la RFEF són desfasats i forçats. Llegiu aquest
article tot seguit.</span></span><b style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></b></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a name="_Hlk144144953"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: x-large;">Pels meus collons!!!</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></b></a></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk144144953;"></span>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan tots pensàvem que la dimissió del president de la RFEF era un fet,
el senyor Rubiales ens ha sorprès, segurament per la candidesa de la gran
majoria de la població (inclús la periodística), amb una actuació quasi
idèntica a la que protagonitzava Donald Trump, poques hores abans a una
comissaria de Fulton a Georgia. Aprofitant l’innegable populisme que abraça el
descontentament sociopolític actual (arreu), ambdós personatges s’han aferrat a
les adverses circumstàncies que els envolten, per atacar als qui els acusen,
descrivint-los com a tergiversadors o mentiders i erigint-se ells en autèntiques
víctimes de la controvèrsia <i>(¡Ésto se arreglará en los tribunales!…)</i><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com si es tractés d’una reconvenció jurídica (tu em demandes i jo no
només et contesto, sinó que et demando a tu), el que havia de ser una dimissió
i un sincer perdó, s’ha convertit en un autèntic atac, despietat i revestit de
tones de testosterona manipuladora, una mena de barreja d’aquell “siiiiiiii” de
Cristiano Ronaldo quan rebia una pilota d’or, de les conductes més baixes
moralment vistes a la saga de Torrente (que confesso haver vist en la seva
integritat), i de la posada en escena més espartana de Santiago Abascal;
masclisme en estat pur.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ben segur que un dels actes més difícils d’executar per les persones,
ha de ser assumir els errors que inexorablement un va cometent en el decurs de
la seva vida, i encara més, demanar perdó a l’ofès o als ofesos; calen moltes
virtuts per fer-ho. En primer lloc, cal ser humil, perquè l’arrogant és incapaç
d’admetre que s’ha equivocat o que es pot equivocar; ell no és que tingui raó,
és que la raó és propietat seva. Cal ser empàtic, perquè per fer-ho, primer
s’ha d’escoltar a qui ha patit el greuge, i no estaria de més mirar
d’entendre’l. Calen moltes coses més, però sobretot cal ser intel·ligent per
damunt de tot, perquè fins i tot un ambiciós (com és el cas de Rubiales), si
vol aconseguir allò que ambiciona (en aquest poder i molts diners), només hi
podrà aspirar si entoma els errors per aprendre a no repetir-los, tot
desplegant les conductes honorables que d’ell s’esperen.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ser president de la RFEF no és gens menor; perquè es facin una idea del
que suposa, aquest senyor cobra set vegades més que el president del Govern
d’Espanya (quasi 700.000 euros de Rubiales, per 90.000 de Sánchez). Ja costa
d’entendre aquest diferencial retributiu, quan la comparació és amb el màxim
dirigent públic d’un estat de la UE, però segur que l’explicació la trobaríem
(justificadament o no), en tot allò que mou el futbol, des de les emocions fins
als mateixos diners… Per això és mesquina la conducta, i per això a Rubiales li
manca talla per presidir la RFEF, perquè representa desenes de milers de
futbolistes que somien ser la nova Putellas o el nou Messi, perquè lidera
l’esport més practicat a Espanya, i se li ha d’exigir sense fissures una
representació institucional exquisida, pulcra i exemplar; no s’hi valen mitges
tintes, i ho sento Luís Enrique, no n’hi ha prou de demanar perdó, el càrrec
porta implícita la impossibilitat de cometre obscenitats com tocar-se els seus
genitals, o traspassar les fronteres del que és inacceptable en l’àmbit de la
llibertat sexual de tota persona.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És molt groller que aquest home hagi construït un relat d’un
consentiment, fabulant amb una conversa amb la jugadora agredida que mai no va
existir, perquè així ho ha dit Jennifer Hermoso des del primer moment en què va
explicitar la seva incomoditat; és de mafiós que el seu entorn li demanés a la
jugadora que col·laborés per ajudar-lo, pressionant-la desmesuradament i és
vomitiu que utilitzés les seves filles com a escut emocional d’una opinió pública,
que li retreu sense embuts les seves conductes impulsives i sexualitzades.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En la seva compareixença davant l’Assemblea de la RFEF, va qüestionar
el feminisme social i polític, va reivindicar la vigència global del gènere
masculí, i va desqualificar la vicepresidenta Díaz, les ministres Montero i
Belarra i polítics com Echenique; si algú escoltés aquestes seqüències de forma
individualitzada, i fora de context, segur que arribaria a la conclusió d’estar
escoltant un discurs d’un polític de Vox, o qui sap si el discurs d’algú que
aspira a ser-ho…<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest desagradable episodi viscut al futbol espanyol, ens ha de servir
a tots per veure el feminisme com la imprescindible reivindicació històrica de
ser capaços de dotar-nos, a dones i a homes, d’idèntics instruments de vida,
perquè la igualtat ha de ser el fi perseguit després d’una desigualtat
sistèmica i que es perpetua des de les primeres civilitzacions. Els qui tenim
una edat també hem de ser capaços de veure que certes conductes, que abans hom
veia com a normals, perquè eren socialment acceptades, ara no tenen cap mena de
cabuda en la societat moderna.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per últim, hauria estat molt més exemplar que els clubs de futbol
haguessin sigut capaços de condemnar els fets de forma immediata i contundent,
perquè els comunicats posteriors a l’assemblea de la RFEF són desfasats i
forçats. Aquí l’interès a protegir era claríssimament Jenni Hermoso i, per
extensió, totes les futbolistes que, amb una decisió valenta i admirable, han
deixat la selecció mentre sigui dirigida per qui no respecta de forma
escrupolosa la seva llibertat com a dones.<span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><i><span style="color: #990000;"><b>Miquel Sàmper</b><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><i><span style="color: #990000;">Advocat i ex Conseller d’Interior de la Generalidad</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article
publicat al digital </span><span style="color: #0b5394; font-family: arial; font-size: medium;">El<b>Món</b> </span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el dissabte 26 d’agost del 2023<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-46840194408581572942023-08-15T19:46:00.000+02:002023-08-15T19:46:12.331+02:00Junts té la clau<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 14pt;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJ-5QRCOc4Ll3x6blaL8-Be7YNguPLkR1dxXDBv5ZHsZlXNwc-NcI8FYY5Pee1t0qkTTfO-bxXdCh20WuBCFDERKRBGZOM5D8vQUhTs5W9CTFTyTMkNILuw4mvp0Z6tGPXG7xKV7_KQNd9OzjIxR4ZfsBvr8M_3ZnDMwrWBGRi7agtkdYjH6kgQRD5_nBI" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="214" data-original-width="380" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJ-5QRCOc4Ll3x6blaL8-Be7YNguPLkR1dxXDBv5ZHsZlXNwc-NcI8FYY5Pee1t0qkTTfO-bxXdCh20WuBCFDERKRBGZOM5D8vQUhTs5W9CTFTyTMkNILuw4mvp0Z6tGPXG7xKV7_KQNd9OzjIxR4ZfsBvr8M_3ZnDMwrWBGRi7agtkdYjH6kgQRD5_nBI" width="320" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 102.6pt; margin-left: 0; margin-top: 4.8pt; mso-height-percent: 0; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: page; mso-position-horizontal-relative: margin; mso-position-horizontal: left; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: page; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 182.5pt; z-index: 251658240;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:/Users/xavim/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg">
<w:wrap anchorx="margin" type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Puigdemont és aquests
dies el gran protagonista en tots els mitjans i ha esdevingut el que a Europa
s’anomena <i>‘Kingmak</i>er’ (el <i>‘fabricant
de reis’</i>, una expressió que en anglès s’adjudica a qui pot fer president
algú), ja que el seu partit, Junts per Catalunya, té el poder de decidir qui
serà president d’Espanya. Com el mateix Carles Puigdemont ha manifestat
recentment: <i>“Junts, a diferència d’altres partits, no deu res al PSOE, cosa
que l’allibera de subordinacions i pactes inconfessos i li deixa les mans
lliures per decidir amb sentit d’Estat, d’Estat català”</i>. Per tant, cal
dir-li a Pedro Sánchez que, o fa com David Cameron amb Escòcia i afirma que, tot
i no volent com no vol, la independència de Catalunya, abans que nacionalista espanyol
és demòcrata i que, per tant, ha d’acceptar que els catalans decideixin el seu
destí o, en cas contrari, la investidura ja se la pot pintar a l’oli.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><a name="_Hlk142999227"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El president Sánchez està atrapat en a</span></a><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">quest atzucac, ja que és obvi que l’alternativa és la repetició
d’eleccions amb l’esperança espanyola que Junts no faci escac de nou a l’Estat.
Però, i si el resultat és si fa no fa el mateix?, o potser molt pitjor per a
Espanya, i si l’independentisme que es va quedar a casa el 23-J, decideix ara,
veient la situació, votar Junts per Catalunya per donar-li encara més força? I
si guanya PP-Vox? La resposta a totes aquestes qüestions la va donar la
portaveu de Junts, Míriam Nogueras: <i>“Junts no va néixer per donar
estabilitat a Espanya, va néixer per alliberar Catalunya”</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Està clar
que la independència de Catalunya mai no serà possible sense el bloqueig
d’Espanya. Mentre l’independentisme no abandoni el procés involutiu que suposa
el retorn a la política <i>pujolista</i> del ‘peix al cove’, que ara propugna ERC,
Catalunya està condemnada a ser una vulgar comunitat autònoma espanyola més.
L’única via és la desestabilització i el bloqueig amb totes les conseqüències.
No vam fer 1-O pel traspàs de Rodalies o la repetició del referèndum. Junts amb
només 7 escons té la clau de la governabilitat d’Espanya; Junts té Pedro
Sánchez agafat per les orelles. Pedro Sánchez, que fa quatre dies insultava el
president Puigdemont, li deia que era aigua passada i el titllava d’anècdota,
es troba ara a les seves mans i és Puigdemont qui, si vol, pot convertir Pedro
Sánchez en aigua passada i en pura anècdota. Quines ironies que té la vida: ara
com ara, tota Espanya és presonera del demòcrata Puigdemont que volien
empresonar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El PSOE
també ha d’entendre que ERC no el salvarà aquesta vegada i que Puigdemont no és
Junqueras, i no negocia amb un partit, sinó amb un Estat, cosa que també obre
la porta al PP. Qui estigui disposat a negociar de veritat, tindrà la clau de
la investidura. Haurien de començar a fer els deures, perquè van tard. Tal com
escriu el director d’ EL NACIONAL.CAT, José Antich, en el seu editorial titulat
<b><i>‘Quan falten 48 hores’</i></b> que ‘el PSOE ha de tenir en compte que a
la seu de Ferraz havien arribat a donar per bo l'anàlisi de la Moncloa que amb
Puigdemont i Junts un no s'havia de preocupar gaire, ja que no tenia cap altre
moviment possible que donar suport al PSOE’, anàlisi que ha resultat totalment
equivocat. Podeu llegir l’article complet d’en Josep Antich, tot seguit.<o:p></o:p></span></p></div></span>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"></span></p><p class="MsoNormal"><b><span style="line-height: 107%;"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Quan
falten 48 hores</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">La decisió
de Junts per Catalunya d'esgotar fins al mateix dijous per decidir el vot a la
Mesa del Congrés dels Diputats i a la presidència de la cambra, té tres claus:
el calendari de les converses el marca el president Carles Puigdemont i no els
socialistes; en segon lloc, fer evident que la negociació no és ni
exclusivament ni prioritàriament amb el PSOE, ja que en les converses també han
de sortir les seves condicions; i, finalment, deixar clar que poden aguantar un
envit fins al final i que si no hi ha un acord amb Pedro Sánchez, serà
responsabilitat seva. Al frontispici de la negociació, un record recent: en
l'últim minut Xavier Trias va perdre l'alcaldia de Barcelona.<b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">En aquesta
estratègia de Puigdemont, el president a l'exili es reserva una carta per si hi
ha repetició electoral, ja que la seva confiança en Pedro Sánchez no és
precisament alta: els acords que obtingui, sigui ara per a la presidència del
Congrés o en una negociació futura per a la investidura d'un candidat a
president del govern espanyol, han de partir de la base que no se'n refia, que
serà car i que l'elector independentista ho ha d'entendre fàcilment i d'una
manera molt àmplia. Això no és una posició maximalista, ja que tant al PSOE com
al PP els ha traslladat que està disposat que siguin graduals i que en
l'amnistia hi ha determinades urgències: els del jutjat 13 de Barcelona i les
del judici del mes de novembre vinent del Tribunal de Comptes a 27 ex alts
càrrecs de la Generalitat, inclosos els presidents Puigdemont i Artur Mas i el
vicepresident Oriol Junqueras.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">En aquesta
teranyina de contactes, converses, personatges interposats i mediadors, la
insistència des de Waterloo que no es deu res a Pedro Sánchez, sinó, en tot
cas, és al contrari, està provocant un gran desconcert a la seu de Ferraz, on
havien arribat a donar per bo l'anàlisi de la Moncloa que amb Puigdemont i
Junts un no s'havia de preocupar gaire, ja que no tenia cap altre moviment
possible que donar suport al PSOE. Molt han tardat els socialistes a
despertar-se d'aquest miratge i ara comença a arrelar la idea a Madrid que,
realment, el país de les meravelles que els havia dibuixat el president en
funcions abans d'anar-se'n de vacances a les Canàries i el Marroc no era així.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">A aquest
diari li consta que Alberto Núñez Feijóo ha enviat emissaris a conèixer el
terreny i a explicar als seus interlocutors que l'expresident gallec no és com
Mariano Rajoy i que està disposat a parlar de tot. En aquests moments, és més
del que ha fet Sánchez. I el temps s'està acabant. Els socialistes, en un
intent de presentar un pols a Puigdemont, estan mirant d'apartar una possible
candidatura del PNB a la presidència del Congrés —a Bildu també li va bé que el
seu rival directe no tingui un càrrec així— pensant que en la recta final el
president a l'exili no s'alinearà en una votació amb Vox. Em temo que no
coneixen bé Puigdemont, ja que la seva prioritat serà el que hipotèticament
obté a canvi d'un resultat així, no a qui tenen al costat els del PP.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">I, a més, si
Coalició Canària es manté al costat del PP, amb l'abstenció de Junts n'hi ha
prou perquè el somni de la presidència del Congrés per al PSOE desaparegui. Qui
juga amb foc té moltes possibilitats de cremar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><b><i><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;">José Antich<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><i><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;">Periodista<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;">Article publicat al digital</span><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"> <b><span style="color: #0070c0;">EL
NACIONAL.CAT</span></b> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;">el dilluns14 d'agost de 2023.<o:p></o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-87887872387963817572023-07-31T18:42:00.000+02:002023-07-31T18:42:12.441+02:00I ara què? Reflexions després del 23-J<p><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 12pt;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifw1hU3yb5OHN2amC6G_OCHv_20VV6LfafgfMHa7roGQLHfsmq7LyYCxoaiXB2Iq2pkappUhX3G79wLPLGkfnAoYK5OmvUFXNfnJcOW9cwAvh8FcusGfylhLs9YaKofgXm6g5HVBqG_RWhqOI3nY-E7OrTcE8MrBZ86XNR0GfKEr9-Tr448GCAHgDVcIfq/s1024/Puigdemont_9.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="868" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifw1hU3yb5OHN2amC6G_OCHv_20VV6LfafgfMHa7roGQLHfsmq7LyYCxoaiXB2Iq2pkappUhX3G79wLPLGkfnAoYK5OmvUFXNfnJcOW9cwAvh8FcusGfylhLs9YaKofgXm6g5HVBqG_RWhqOI3nY-E7OrTcE8MrBZ86XNR0GfKEr9-Tr448GCAHgDVcIfq/w169-h200/Puigdemont_9.jpg" width="169" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 12pt;">El resultat
de les eleccions generals </span><span style="font-size: 12pt;">del diumenge
23 de juliol ha deixat un panorama polític realment enrevessat i ha estat un cataclisme </span><span style="font-size: 12pt;">per a tots els partits espanyols, atès que no només no han aconseguit el
que volien, sinó que han esdevingut presoners d’un partit independentista que, per
a acabar-ho d'adobar, és el partit que més odien: Junts per Catalunya. La
veritat que més els hi cou és que Junts ha estat el gran guanyador d’aquestes
eleccions. Guanyador indiscutible. La prova és que tota la resta de partits,
absolutament tots, són presoners de la decisió que prengui.</span></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">Junts per
Catalunya, i per descomptat el seu líder, Puigdemont, a diferència d’altres, no
deu res al PSOE, i li deixa les mans lliures per decidir amb sentit d’Estat,
d’Estat català, naturalment. Per tant, cal dir-li a Pedro Sánchez que, o fa com
David Cameron amb Escòcia i afirma que no volent, com no vol, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la independència de Catalunya, abans que
espanyol és demòcrata i que, en conseqüència, ha d’acceptar que els catalans
decideixin el seu destí, o la investidura ja se la pot pintar a l’oli. El
partit de Puigdemont, amb només 7 escons, té la clau de la governabilitat
d’Espanya i té Pedro Sánchez agafat per les gònades. Pedro Sánchez, que fa
quatre dies insultava el president Puigdemont, li deia que era aigua passada i
el titllava d’una simple “anècdota”, es troba ara a les seves mans i és
Puigdemont qui, si vol, pot convertir Pedro Sánchez en aigua passada i en pura
anècdota. És una humiliació en tota regla, tant per a Pedro Sánchez, en
particular, com per a l’Estat, en general, ja que el president Puigdemont és la
seva bèstia negra, és l’home que des de Brussel·les posa en evidència els
principis totalitaris de l’Estat espanyol. Quines ironies que té la vida: ara
com ara, tota Espanya és presonera del demòcrata que volien empresonar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #2b00fe;">Espanya
encara no han copsat l’abast de la tragèdia. Europa sí que han entès això del
"rei Puigdemont". La gran premsa europea destaca dues conseqüències
de les eleccions: <i>"Prepareu-vos per a la reaparició de Catalunya com un
afer polític"</i> i també <i>"Espanya esdevé com més va més
ingovernable"</i>. Quan llegeixes la premsa estrangera, novament
Puigdemont és el gran protagonista. Primer el qualifica de <i>‘Kingmaker’</i>
(‘el fabricant de reis’, una expressió que en anglès s’adjudica a qui pot fer
president algú), i recorda que ERC i Junts tenen el poder de decidir qui serà
president d’Espanya. La por d’una nova aliança dins el Consell Europeu de
països governats per l’extrema dreta s’allunya, però ressalta que Espanya s’ha
de preparar per a la reaparició de Catalunya com un afer polític, o per a unes
noves eleccions.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="color: #2b00fe;">La
periodista Pilar Rahola ha escrit un article titulat ”<b>Puigdemont, l'irrellevant”</b> on
ressalta que, malgrat els ingents esforços per enviar-lo a la paperera de la
irrellevància, Puigdemont continua sent el principal interlocutor per encarar
el conflicte català i el líder indiscutible de la resistència. Podeu llegir
aquest article tot seguit.</span><b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><a name="_Hlk141637294"><b><span style="color: red; font-size: large;">Puigdemont, l'irrellevant</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></b></a></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk141637294;"></span>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Un
dels errors més recurrents dels dirigents i periodistes espanyols és que sempre
donen per morta la causa catalana abans d’hora. I el moment actual ratifica
aquesta evidència de manera rotunda. Tots els líders polítics i tots els
analistes que s’arrosseguen pels micròfons de <i>l’España grande</i>, han
afirmat reiteradament que ja estàvem calmats, tranquils i controlats, és a dir,
feliçment domesticats, i que, dominada la fera —via repressiva, cal dir—, el
mal estava fumigat. Al capdavall, és el que demanava el flamant comissari
europeu, Borrell per a més senyes, quan deia que calia desinfectar Catalunya.
Dotats de la supèrbia innata dels colonitzadors —i respecte a Catalunya, aquest
n’és el tracte— confonen un moment de ferida i desconcert, amb una derrota
definitiva, sense entendre que la causa catalana ve de lluny, ha superat
situacions de repressió terrible, i sempre ha ressorgit. No és la primera
vegada que ens alcem i ens envien tot el seu poder per esclafar-nos, com tampoc
no és la primera vegada que creuen que la nostra retirada és una derrota.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Felip
V va donar per acabada la nació catalana, i a fe de Déu que va emprar tota la
seva capacitat per aconseguir-ho. Ferran VII va enviar-nos el cruel Carlos de
España (que els catalans anomenaven ‘l’assassí de Catalunya’) per acabar amb
els <i>“liberales catalanes”</i>, als quals matava a cabassos, però després de
patir la decadència catalana (fruit d’una sistemàtica política de neteja
identitària) va arribar la renaixença. Al segle XX ho varen intentar dos
dictadors, Primo de Rivera i l’assassí de masses Francisco Franco, que només
arribar a Barcelona va assegurar que s’havia acabat <i>“el problema catalán”</i>.
I durant el segle XXI, especialment després del 2017, hem patit piles
d’esforçats exterminadors de plagues que ens han cantat les absoltes cada dia.
Pletòrics per l’efectivitat de l’aparell repressiu que han desplegat per terra,
mar i aire, que ens ha deixat ferits, desconcertats i fragmentats, s’han
afanyat a menysprear-nos, a considerar-nos irrellevants i a donar-nos per
liquidats. I d’aquesta fatxenderia clàssica n’han sorgit tota mena d’epítets,
insults i menysteniments adreçats tant a la causa catalana, com als seus dirigents,
als quals han intentat humiliar de la manera més barroera i pública. Pletòrics
per l’efectivitat de l’aparell repressiu que han desplegat per terra, mar i
aire, que ens ha deixat ferits, desconcertats i fragmentats, s’han afanyat a
menysprear-nos, a considerar-nos irrellevants i a donar-nos per liquidats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">El
cas més brutal ha estat el del president Puigdemont, la ridiculització del qual
ha anat paral·lela a l’acarnissament amb què s’ha tractat la seva persona,
reduïda a una mena d’esperpent grotesc abandonat a la seva dissort en terres
belgues. Des del 2017 periodistes i polítics espanyols no han estalviat
esforços a denigrar i deshumanitzar Puigdemont, sempre amb l’ajuda d’esforçats
i servils catalanets que fan la feina bruta, disposats a vinclar l’esquena
perquè l’amo els doni la ‘palmadeta’. L’exemple més notori d’aquest gènere
cortesà va ser l’article infame que va publicar Antoni Puigvert contra
Puigdemont, al qual, amb una condescendència humiliant, enviava a la
irrellevància. Què deu pensar ara, el pobre, de la “irrellevància” del
president?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Capellanets
cortesans a banda, la realitat torna a ser tossuda i envia un doble i poderós
missatge a la supèrbia espanyola: la causa catalana no està dominada, ans al
contrari, comença a reaccionar; i l’home més perseguit d’Espanya, el seu enemic
públic número u, aquell a qui menyspreen i insulten, no només no és
irrellevant, sinó que ara és el salvavides de l’Espanya “roja” que tant l’ha
menystingut, amenaçat i perseguit. No era Sánchez qui assegurava que portaria
Puigdemont a Espanya? I ara resulta que és la seva “salvació”. Fins i tot
assegura, tota aquesta progressia, que el president serà el responsable si Vox
arriba al govern, com si fos Puigdemont el culpable de les misèries que acumula
Espanya. En aquest sentit, les orgàsmiques portades espanyoles d’aquests dies
són un homenatge al karma.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Novament,
doncs, malgrat els ingents esforços per enviar-lo a la paperera de la
irrellevància, Puigdemont continua sent el principal interlocutor per encarar
el conflicte català i el líder indiscutible de la resistència. Al capdavall, ja
ho va dir en Zapatero, un dels poquíssims líders espanyols que veu Catalunya
amb una mica més de complexitat: <i>“Puigdemont forma parte de la solución”</i>.
O dit altrament, sense Puigdemont no hi ha solució. Però a diferència d’altres
líders independentistes, el president no és un interlocutor que es posarà en
mode catifa a la primera que li gratin l’esquena. És això el que els té
desconcertats i espantats: que ara ja no podran vendre fum, ni negociar la
morralla, perquè ara no tenen un mesell a l’altra banda de la taula. Ara,
senyor Sánchez, ara va de veres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="color: #990000;"><b>Pilar Rahola</b><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="color: #990000;">Escriptora i periodista</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article
publicat al digital</span><span style="font-family: arial; font-size: small;"> </span><span style="color: #0b5394; font-family: arial;"><b>EL NACIONAL.CAT</b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el
diumenge, 30 de juliol de 2023</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-13389183846355300302023-07-21T19:55:00.000+02:002023-07-21T19:55:31.234+02:00La veu de Catalunya<p><span style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_shG-n-owvTcLTsT5UGpycpf5mZlOJgeict_bOm5XCmNpSXj_6v6-HOnpXCwJ1AUDjtNH5MMXog9vo3Wd5TI7ZzwdlEr6vu-ZXH9RamzZhyJUMk_Wgh5SEHdZpNgeGFtQM5hyo3u5xu9Ie0hjiF5-2FkaOGil__YRwCObGzXDSe1NHBEUcxlQpz2iSpC/s363/23-J.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="363" height="153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_shG-n-owvTcLTsT5UGpycpf5mZlOJgeict_bOm5XCmNpSXj_6v6-HOnpXCwJ1AUDjtNH5MMXog9vo3Wd5TI7ZzwdlEr6vu-ZXH9RamzZhyJUMk_Wgh5SEHdZpNgeGFtQM5hyo3u5xu9Ie0hjiF5-2FkaOGil__YRwCObGzXDSe1NHBEUcxlQpz2iSpC/w165-h153/23-J.jpg" width="165" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">La Veu de
Catalunya fou un diari en català que es va publicar a Barcelona el 1899. La
seva existència va tenir durada fins al 8 de gener de 1937 i va néixer com un diari
literari i polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista. A causa
d'un article editorial, signat pel director, el diari va ser suspès entre 1900
i 1901. Aquest títol ha vingut a la nostra memòria arran del darrer paràgraf de
l’article que escriu avui el President Mas titulat <b><i>“Escolta, Espanya”</i></b>,
i on esperona als catalans a votar el pròxim diumenge dia 23. La seva invocació
a anar a votar les opcions que cadascun vulgui triar ̶ ni paperetes nul·les ni en blanc ̶ és l'única manera de contenir un desastre per
la Generalitat i per extensió a la ciutadania de Catalunya. En resum el
President Mas ens ve a dir que diumenge Catalunya ha de fer sentir la serva veu
pròpia.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><span style="color: #2b00fe;">Malgrat el que
diu el President Mas en el seu article, Espanya no vol escoltar Catalunya, ja
que no li agrada el que podria dir. Però, tampoc no hem d'oblidar que, quan
Catalunya intenta parlar, tampoc sap quants ciutadans volen parlar i el que
aquests ciutadans volen dir. El pitjor per a tots dos és que l'estat espanyol
no permet saber l'opinió dels catalans, ni tampoc els dels bascos ni dels
gallecs, ni de ningú; simplement és indiferent qualsevol pregunta que no sigui
la que marca la Sagrada Constitució i la Unitat d'Espanya. Però això ja se sap
des de fa molt de temps i fins ara no s'ha presentat un veritable Full de Ruta
de com poder aconseguir que l'Estat espanyol ens escolti, no oblidant que a
Catalunya tampoc hi ha unitat, ni unanimitat, ni majoria perquè ens puguem fer
escoltar. Si no sabem com, tampoc no podem demanar el què.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><span style="color: #2b00fe;">I és que, tal
com està la situació, el <i>"café para todos"</i> ja no serveix a
Catalunya. Si tinguéssim els diners per a infraestructures que té Madrid, poder
disposar de tots els impostos aplegats aquí com passa a Euskadi, o rebre molt
més del que en proporció aportem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>̶ com
Extremadura o Andalusia ̶ <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>potser
estaríem en una altra situació. I és que a Catalunya no hi arriba ni tan sols
el <i>"café para todos</i>", en tot cas la resta de cafè enganxosa
del fons de la tassa buida. Tot per culpa, en primer lloc, dels partits
espanyolistes catalans que, per les seves relacions i sovint poca identificació
amb Catalunya i el català, els va millor dependre de Madrid i fer el que els
manen que tenir el poder aquí i que els calgui debatre les coses. Per aquest
motiu fan veure que les coses estan millor del que estan, per ells no hi ha
greuge comparatiu. Per una altra banda, el primer escull per fer-nos escoltar a
Espanya el trobem a l'hora d'aconseguir que els "nostres" partits ens
escoltin. Es demana unitat per fer força (definint prèviament objectius comuns)
i que tenim? Tenim un grapat de líders que fa la sensació que són incapaços
d’acordar res entre ells, que no es poden ni veure i que són un obstacle per
avançar en cap direcció.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><span style="color: #2b00fe;">L’article del
Sr. Mas és una bona reflexió política d'algú que no va ser president perquè sí.
Una visió concisa i global del mínim comú múltiple que haurien de defensar tots
els partits catalans, si més no els "falsos i no tan falsos
independentistes" i, tanmateix, els comuns i els socialistes, i potser
també el PP (o així ho hauria fet en Josep Piqué als seus bons temps). Podeu
llegir aquest article tot seguit.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: red; font-family: times; font-size: large;">Escolta,
Espanya</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Manllevo el
títol del conegut poema Oda a Espanya que Joan Maragall va escriure fa 125
anys. Ho faig en un moment pròxim a unes noves eleccions, però no amb la
intenció de posicionar-me electoralment, sinó amb el propòsit de fer una
reflexió sobre la salut de la relació entre Catalunya i Espanya. La conclusió
resulta del tot evident, i encara més després de la darrera dècada
d’allunyament i de confrontació: fa massa temps que Espanya no escolta
Catalunya. Potser en sent la cridòria, però no n’escolta els arguments ni les
raons.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">La fossa de la
desconnexió entre les dues realitats nacionals és cada cop més profunda, malgrat
els cants de sirena que alguns benintencionats o interessats ens volen fer
creure. Se’m dirà, amb raó, que quan parlo de Catalunya cal tenir en compte que
el nostre país té sensibilitats i visions molt diverses, fruit de la seva
pluralitat. En soc conscient, i me’n declaro un defensor. Per aquest motiu em
referiré a aquells temes en els quals els consensos interns són més forts i més
permanents en el temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">En les primeres
clarors de la transició política, aviat farà 50 anys, semblava que després de
dècades de foscor i de persecució Espanya es disposava a escoltar veus que li
parlessin en llengua no castellana, com ens recordava el poeta. Tanmateix, a
mesura que ens endinsem en el segle XXI, cada cop és menys així. Tornem a viure
amb l’angoixa d’haver de defensar la nostra llengua dels atacs que rep. La mala
llavor plantada per Ciutadans la recull avui Vox, que vol escampar les males
herbes per tot el domini lingüístic comú, amb la complicitat de populars i la
indiferència d’altres. A Espanya cada vegada li costa més escoltar en una
llengua que no sigui la castellana, l’única que de debò es considera important
i pròpia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Espanya tampoc
no escolta Catalunya en la més que justa reclamació de les infraestructures que
el nostre país requereix per progressar. L’any 2005, en plena negociació del
nou Estatut, es va incloure una clàusula que obligava l’Estat a invertir a
Catalunya l’equivalent del que la nostra economia aporta cada any a la riquesa
espanyola, un dinou per cent. Ho conec bé perquè ho vaig negociar personalment
amb el president Zapatero. Doncs bé, havent transcorregut gairebé dues dècades,
es pot dir que no s’ha complert gairebé mai. S’han succeït governs de colors
diferents, amb majories absolutes i minories necessitades de suports, i Espanya
ha seguit sense escoltar la veu d’un poble que demana que s’atenguin les seves
necessitats més bàsiques i les seves aspiracions de benestar més legítimes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Catalunya és
l’únic territori de l’Estat que es regeix per un Estatut que la seva població
no ha votat. Es tracta d’una “excepció” catalana. És conseqüència directa de la
sentència que es va carregar part substancial de la norma estatutària que
s’havia pactat a Madrid i referendat a Catalunya. Espanya no només no va
escoltar la reclamació de més i millor autogovern, sinó que va trobar els
mecanismes per avortar les aspiracions i els consensos catalans. Han passat
tretze anys des de la resolució del Tribunal Constitucional, i cap govern
espanyol ni cap majoria parlamentària a les Corts no han proposat res per superar
aquell atzucac.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Posats a no
escoltar, Espanya fa el desentès a qualsevol plantejament català per reduir el
dèficit fiscal crònic que frena el nostre progrés i ofega el nostre benestar
col·lectiu. En matèria de finançament, mai no s’han complert les clàusules
previstes als dos Estatuts d’Autonomia que hem tingut després de la dictadura,
els dels anys 1979 i 2006. Quan fa una dècada llarga es va proposar l’anomenat
pacte fiscal, amb amplis suports en la societat catalana, l’Estat no només va
ignorar la proposta, sinó que la va rebutjar amb rotunditat. Espanya ens
condemna a no sortir del sac comú del finançament autonòmic, del “café para
todos”. No és només un tema de diners, sinó de possibilitat de tenir un model
fiscal propi, com tenen bascos i navarresos. No ens enganyem, sense control
dels ingressos l’autogovern és un gegant amb peus de fang.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Finalment, quan
en els darrers temps Catalunya ha elevat el nivell de reivindicació de les
seves aspiracions nacionals i ha defensat el dret a decidir el seu futur, Espanya
no solament no ha escoltat, sinó que ha posat en marxa tota la maquinària de la
repressió. Ha violat drets, ha esclafat persones i ha menystingut la democràcia
i l’estat de dret, quan li ha calgut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Els temes que
he esmentat superen la divisió entre independentistes i unionistes. Identitat,
llengua, infraestructures, autogovern, fiscalitat i dret a decidir representen,
entre d’altres, àmbits nuclears de la nació catalana, del conjunt del país. La
política catalana, els seus partits i els seus líders han de trobar la manera
de defensar conjuntament allò que és essencial per al nostre present i el
nostre futur. Diumenge hi ha eleccions. Si Espanya no vol escoltar, Catalunya
ha de parlar. Ho ha de fer alt i clar, sense complexos i amb consensos. No haver
aconseguit els nostres objectius no ens eximeix de complir amb els nostres
deures. Diumenge en tenim un de principal: fer sentir la nostra veu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><i><span style="color: #990000;"><b>Artur Mas</b><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><i><span style="color: #990000;">129è president
de la Generalitat</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article
publicat al diari </span><span style="color: #2b00fe; font-family: times; font-size: large;"><b>ara</b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">, el dijous 20 de juliol del 2023</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-39184380020781652782023-06-29T10:51:00.006+02:002023-06-29T11:23:27.938+02:00Perquè hem d’anar a votar el 23-J<p><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: 14pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVETnQ-hyxoBPyyLwY8nYvgAyHrkLSTUhruoAUzbNfts8_NAV2b3ntFFkVB_4oJ0als_gHmhbAdDRz_6450h2gmCvSs8SX7THTevenhIiRcIScM7R0sZw2Wix55yUlsrQYn9vntgVpREiHynH8Z0-QK7y1UyZ6L4VjFMNyPRqCocrQU7fNRBT1oWgLcQQ2/s720/23-J.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVETnQ-hyxoBPyyLwY8nYvgAyHrkLSTUhruoAUzbNfts8_NAV2b3ntFFkVB_4oJ0als_gHmhbAdDRz_6450h2gmCvSs8SX7THTevenhIiRcIScM7R0sZw2Wix55yUlsrQYn9vntgVpREiHynH8Z0-QK7y1UyZ6L4VjFMNyPRqCocrQU7fNRBT1oWgLcQQ2/w200-h133/23-J.jpg" width="200" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;">S’apropen les eleccions generals i ja comencen a sonar
veus que criden a l’abstenció. Hi ha opinions diverses sobre si l'abstenció pot
ser bona o no, i això depèn del punt de vista i del context. Els partidaris de
l'abstenció argumenten que pot ser una forma de protesta o d'expressar el
rebuig cap al sistema polític o cap als candidats presentats. També sostenen
que l'abstenció pot enviar un missatge als polítics i als partits, obligant-los
a prendre en consideració les preocupacions i les demandes dels
abstencionistes.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;">Ara bé, que ens venguin la moto que l’abstenció és
igual que un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vot nul massiu no és
acceptable de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap manera. Un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vot nul massiu pot fer trontollar el sistema;
un sistema que no ens encanta i que no ens agrada participar-hi, per això reclamem
la independència, per trencar aquest sistema. Però les normes de joc que tenim
són aquestes i les hem d’aprofitar per revertir-les en el nostre profit. Per
això no entenem com es pot reclamar l’abstenció, ja que és un error que no
demostra res, només demostra comoditat i, per contra, de cara a Europa, demostra
que els catalans renunciem a la independència i ens movem dins els paràmetres
de l’unionisme que, si ens abstenim, tindrà representants a Catalunya.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;">Per això s’ha de posar en evidència el sistema votant
partits sobiranistes i, si no n’hi ha cap que ens faci el pes, votar amb la
papereta de l’1-O per assenyalar clarament que no hem votat els candidats
unionistes. El vot de l’1-O és un vot legal, és un vot autoritzat perquè Europa
ens faci cas i demostri que els catalans volem la independència. Si no anem a
votar, Europa imaginarà que el que hi ha ara ja ens va bé, i per això ens hem
quedat a casa. L’abstenció és un greu error, una gran equivocació.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 14pt;">Com escriu en un comunicat polític el Govern del
Consell de la República: </span><i><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">‹‹</span></i><i><span style="font-size: 14pt;">És necessari que les forces independentistes que es
presenten a les eleccions del 23 de juliol del 2023 assumeixin el compromís
explícit de no garantir l'estabilitat política de cap govern espanyol que no es
comprometi inequívocament amb una solució política del conflicte, basada en
l'amnistia i el respecte del dret a l'autodeterminació, que el poble català va
exercir l'1-O del 2017. L'estabilitat d'Espanya s'ha utilitzat com una eina per
sotmetre i reprimir els anhels de llibertat i d'autodeterminació del poble català.
El compromís explícit per no contribuir a l'estabilitat ha de comportar,
alhora, l'assumpció d'una agenda independentista clara i compromesa amb el camí
cap a la República Catalana</span></i><i><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">››</span></i><i><span style="font-size: 14pt;">.</span></i><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 14pt;">Per aquestes i moltes altres raons que, per manca
d’espai, no podem escriure ara, cal que el 23-J els catalans no fem cas dels
que promouen l’abstenció i anem massivament a votar. En el fons es tracta de
fer aflorar el conflicte i, alhora, empoderar els catalans. Si Espanya està en
guerra amb nosaltres, nosaltres hi hem d’anar a expressar aquest conflicte. No
fer-ho, significa que capitulem i ells guanyen la partida. Per fer tot això,
cal crear complicitats socials a Catalunya, mobilitzar la gent, generar
autoestima i saber que un partit és una eina, no una finalitat en si mateixa.
Per acabar de reblar aquests plantejaments, llegeix si tens temps l’article del
periodista, Jordi Barbeta, titulat <b><i>“Votar o no votar”</i></b>, on afirma
que </span><span style="background: white; font-size: 14pt;"><b>“</b><span face="Calibri, sans-serif"><b>els vots són
l’únic certificat de l’existència política”. </b></span></span></span><span style="color: #2b00fe; font-size: 18.6667px;">Llegeix, si vols, aquest article tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b><span style="color: red; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 18pt;">Votar o
no votar<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">S’han
convocat les eleccions espanyoles i a Catalunya només els partits espanyols i
espanyolistes ofereixen raons comprensibles perquè la gent els voti. Sap greu
de dir-ho tenint en compte el perfil del lector d’El Nacional, però és
comprensible que la gent que prioritàriament tem un govern del PP, vegi en els
socialistes (ingènuament) la possibilitat d’impedir-ho. I igualment
comprensible que la gent conservadora, la gent que vol menys impostos, com a
Madrid (que mai s’aplicaran a Catalunya), i la gent que sol jugar a cavall
guanyador aposti ara pel Partit Popular. El problema el tenen els que,
conscients que Catalunya necessita establir un dic de contenció pel que vindrà,
sigui un govern PP-Vox com els del País Valencià o les Balears o, encara pitjor,
la gran coalició PP-PSOE, s’han quedat sense referents alternatius i amb dos
dilemes acumulats. Votar o no votar? I si la resposta és votar, com es pot
votar els que han decebut tant en els moments que més requerien estar a
l'altura?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Alguns
autòctons estan tan indignats que reivindiquen l’abstenció o el vot nul, que
només serveix per entregar la legitimitat democràtica als adversaris. I això
perquè la representativitat democràtica només es pot mesurar en vots. Anava a
dir aquí i en la Xina Popular, però no, a la Xina Popular, no. És a Europa on
sense vots no es representa ningú. Ara l’Assemblea Nacional Catalana, que no se
sap què i a qui representa, fa campanya per l’abstenció i el vot nul al mateix
temps que anuncia una candidatura pròpia a les eleccions catalanes. Tot plegat
convida a sospitar que el que pretén és forçar el fracàs d’ERC, Junts i CUP, de
l’independentisme oficial, per erigir-se a continuació en els independentistes
autèntics, això sí, amb l’aspiració de col·locar-se al parlament autonòmic.
Seria la quarta opció política que disputarà poder autonòmic a base de
discursos independentistes buits de contingut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’abstenció
és una opció tan democràtica com la que més, i fins i tot pot semblar la més
raonable quan només es pot triar entre mala gent o candidats incompetents. A
més, el vot contribueix a mantenir un sistema que des d’alguns punts de vista
és el que els sotmet a haver de viure eternament governats per adversaris
polítics, culturals i lingüístics.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>D’aquests plantejaments surten els discursos abstencionistes basats en
l’antic eslògan revolucionari del "com pitjor, millor". Aquesta
teoria la va propagar el segle XIX un revolucionari rus, Nikolái Gavrílovich
Chernyshevski, qui va inspirar Lenin. La intenció era agreujar el deteriorament
de les condicions de vida dels obrers i camperols per precipitar la revolució.
Aquesta és la típica teoria que perjudica objectivament els desgraciats
utilitzats com a carn de canó i que, al cap i a la fi, mai no es compleix o
s’acompleix a la inversa, és a dir, com pitjor, pitjor. L’aplicació a Catalunya
consistiria a esperar que els espanyols arrasin amb qualsevol residu
d’identitat catalana perquè llavors la gent es rebel·larà. I resulta que els
catalans tenen un historial més rondinaire que revolucionari. Sense anar més
lluny, l’Estat durant el Procés recent ha aplicat una repressió i una
persecució política brutal i el que han fet els catalans, dirigents i
ciutadans, no ha estat rebel·lar-se precisament. Com a màxim, manifestar-se
sense embrutar els carrers i procurant no prendre mal i, sobretot, no perdre
patrimoni.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Quan
Mariano Rajoy va suspendre l’autogovern dels catalans aplicant de manera
tergiversada i abusiva l’article 155 de la Constitució espanyola, va aprofitar
per convocar unes eleccions al Parlament en desigualtat de condicions entre els
contrincants, amb els líders independentistes derrotats i empresonats o a
l’exili. L’objectiu era expulsar els independentistes de les institucions. Els
partits represaliats van decidir entomar el repte i van acceptar la
convocatòria com a legítima i van presentar candidatures. I ho van fer perquè
si no ho feien, el bloc del 155 s’hauria apoderat absolutament de les
institucions catalanes amb un programa inequívoc com el que ara PP i Vox han
començat a aplicar al País Valencià i a les Balears. La iniciativa de Rajoy va
tenir èxit, però menys de l’esperat. Ciutadans va guanyar aquells comicis, però
els partits sobiranistes van sumar una majoria que els va permetre exercir
—això sí, mínimament— de dic de contenció de l’ofensiva espanyolitzadora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un
altre apunt a tenir en compte. Quan va sorgir el moviment del 15-M, els
indignats cridaven als polítics: <i>“No ens representen”</i>. Però un bon dia
els van desallotjar de totes les places. El moviment només va adquirir força
política real quan Podemos va articular una alternativa politicoelectoral de
caràcter republicà, que, com passa sovint, no ha cobert les expectatives, però
des del minut zero va espantar tant al règim, que des del començament els va
combatre amb totes les guerres brutes imaginables fins a foragitar-los de les
instàncies de poder. Al carrer ja no fan por, només seran una qüestió d’ordre
públic. (A Yolanda Díaz, contractada per a la demolició des de dins, potser li
agrairan els serveis prestats, tot i que Roma no paga traïdors. En qualsevol
cas, la seva punyalada la perseguirà per sempre.)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La
democràcia és un sistema imperfecte i la democràcia espanyola és, a més
d’imperfecta, defectuosa, com han certificat organismes internacionals, però al
final el que compta, el que ho justifica tot, són els vots. Els vots són l’únic
certificat de l’existència política. Quan els tribunals europeus es refereixen
subtilment a Catalunya com a “grup concret objectivable” es basen en els vots
que han rebut els partits sobiranistes i la persecució que han patit. Si no
tinguessin vots, no serien ni grup, ni concret, ni hi hauria manera
d’objectivar-lo. Els instruments de l’autogovern són escassos, els partits
catalans i els seus líders han perdut la credibilitat. Tanmateix, la referència
catalana o té alguna legitimitat democràtica o no serà. No cal enganyar-se, els
vots no serviran per fer la independència, però potser sí per la pervivència de
l’escola catalana, dels mitjans públics, de la cultura, dels organismes
autòctons (el primer que ja està amenaçat és l’Institut Ramon Llull). I el que
és més important, dels vots depèn la voluntat de ser dels catalans,
democràticament expressada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b><i><span style="color: #990000;">Jordi Barbeta<o:p></o:p></span></i></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt;"><i><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #990000;">Periodista</span><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial;">Article
publicat al digital</span><span style="font-family: arial;"> </span></span> <span style="font-size: 14pt;"><b><span style="color: #3d85c6;">EL NACIONAL,CAT</span></b> </span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">el diumenge,25
de juny de 2023</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-22031433328937728902023-06-16T11:33:00.004+02:002023-06-16T11:33:58.624+02:00Democràcia a la carta<p><span style="font-size: 14pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaffyXexlNLGh8oyIPglk1MtGzt_ojVQGlRxdPHcKkozapFFZoXTFOaWqKj6vDAbbtYe2bwFIweShTRONjCM-u6C-ytsPlQLBklbvfoZAp2MBefhmHeXDbCNVOgZgP8wDPIfeqAvm2A6ZzSZFZu-dUG-jrBlbTCY7mkqdsWIkOCXKKhGseQfWI-hd2lA/s443/Democr%C3%A0cia_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="443" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaffyXexlNLGh8oyIPglk1MtGzt_ojVQGlRxdPHcKkozapFFZoXTFOaWqKj6vDAbbtYe2bwFIweShTRONjCM-u6C-ytsPlQLBklbvfoZAp2MBefhmHeXDbCNVOgZgP8wDPIfeqAvm2A6ZzSZFZu-dUG-jrBlbTCY7mkqdsWIkOCXKKhGseQfWI-hd2lA/w200-h189/Democr%C3%A0cia_3.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;">Per definició la democràcia es basa en principis i
valors fonamentals que van més enllà dels interessos vàlids dels partits
polítics i també dels individus. La democràcia busca la participació ciutadana,
el respecte als drets humans, la igualtat d'oportunitats i la rendició de
comptes dels governants. És important destacar que la democràcia també implica
el respecte a les minories i la cerca de consensos en benefici de tota la
societat.</span></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Calia fer aquesta introducció arran els esdeveniments
que han sacsejat aquests darrers dies el panorama polític català. Un primer fet
seria la proposta ‘imaginativa’ de l’alcaldessa en funcions de Barcelona, Ada
Colau, que ha suggerit que l’alcaldia podria repartir-se un any per Maragall,
un any i mig per a ella i un any i mig per a Collboni. Original sí, democràtic
potser no tant, ja que el clar guanyador de l’alcaldia ha estat Xavier Trias, i
l’acudit de tenir a Barcelona tres batlles en quatre anys només podia sortir
d’un cervell ‘privilegiat’ com el de la senyora Colau, per intentar repartir-se
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l'ajuntament com si fos un pastís.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 14.0pt;">Un altre exemple de democràcia a la carta és el tema
de l’alcaldia de Ripoll, on el partit Aliança Catalana, la formació encapçalada
per la líder d’ultradreta independentista Sílvia Orriols, ha estat la incontestable
guanyadora obtenint fins a sis regidors. Tot i aquesta forta entrada al
consistori, Aliança Catalana no ha aconseguit la majoria absoluta, i haurà de
pactar per governar. Arribats a aquest punt ara sembla que els partits
perdedors proposen fer un acord a quatre bandes per evitar un govern d'Orriols</span>
<span style="font-size: 14.0pt;">i desactivar així Aliança Catalana. Tot molt
democràtic, si tenim en compte que a les municipals hauria de governar sempre
la llista més votada. Aquest <i>‘cinturó sanitari</i>’ potser encara donarà més
vots a la Sílvia Orriols, com s’ha vist a Badalona.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Podem dir que Orriols és una representant política de
l’extrema dreta. Pels fets. Per allò que diu. Per com ho diu. Per allò que
proposa. Però això no impedeix que sigui veritat alguna de les seves
afirmacions. Repeteix una vegada i una altra que Catalunya és el lloc d’Europa
amb un percentatge més alt d’immigració. No és ben bé veritat, però és molt
alt. Però cal tenir en compte que avui l’extrema dreta és més moderna en les
formes que en el fons, ja no és homòfoba, té dones en primera línia i defensa
els animals i el veganisme. En allò que es manté inalterable, perquè aquest és
el cor de la seva ideologia antiigualitària, és en el racisme, molt
específicament contra les comunitats musulmanes.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: #2b00fe;">Ara s’està produint, com dèiem abans, aquest
apassionant debat per l’alcaldia de Barcelona, amb la delirant proposta de
l’Ada Colau de repartir-se els quatre anys de govern de la batllia de Barcelona
entre els tres caps de llista d’ERC, Comuns i PSC i com escriu, Josep Antich,
en el seu editorial titulat <b>“L'última pirueta de Colau”</b>, el més
preocupant de tot aquest debat sobre l'alcaldia de Barcelona és que hagi acabat
essent una peça més entre els interessos de Pedro Sánchez i de Feijóo. Podeu
llegir l’article d’en Antich tot seguit.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">L'última
pirueta de Colau</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;">Fa una certa vergonya la subhasta pública que s'està
fent de l'alcaldia de Barcelona, en la qual els principis i compromisos públics
adquirits abans dels comicis del passat 28 de maig serveixen de bastant poc i
sembla que qualsevol acord serveix per arrabassar la vara de comandament de la
ciutat al guanyador de les eleccions, Xavier Trias. En aquests moments, les
incògnites són moltes, començant per a quan es constituirà el consistori de la
capital catalana, ja que entra dins del que és possible que no sigui, com la
resta de plens municipals, dissabte vinent a conseqüència del recurs que té en
marxa Vox per aconseguir un tercer regidor, que desemboqui en el tribunal
contenciós administratiu i s'acabi ajornant fins als primers dies del mes de
juliol. Això se sabrà les pròximes hores, però acaba condicionant els moviments
dels partits, que no saben si prémer l'accelerador amb les seves estratègies o
no precipitar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;">L'última ocurrència l'ha protagonitzat Ada Colau, amb
la proposta de repartir-se els quatre anys d'alcaldia a raó d'un any Ernest
Maragall (ERC), un any i mig ella mateixa i l'últim any i mig el candidat
socialista Jaume Collboni. S'han de tenir moltes ganes de retenir el poder tant
sí com no per fer una última pirueta en què costaria molt saber qui és en cada
moment l'alcalde i traslladaria una sensació de caos, interinitat i desgovern
difícilment superable. Encara que Colau ja va demostrar el 2019 que estava
disposada a arribar l'alcaldia pactant amb Manuel Valls per arrabassar-la a
Ernest Maragall, en aquesta ocasió juga la partida a diverses bandes: li
serveix sumar ERC per al que denomina govern d'esquerres, però també li valen
els vots del Partit Popular, en aquest cas, per impedir un govern entre Xavier
Trias i Ernest Maragall.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;">A Colau encara li falta algun últim moviment en el
qual, per exemple, ella es faci enrere i deixi tots els seus col·locats en el
consistori. Aquesta proposta arribarà, si no, ja ho veurem. Qui sí que ha
aclarit la seva posició són els regidors de Vox, que han anunciat que ells es
votaran a si mateixos i s'han apartat de qualsevol intent que des de les files
socialistes o dels comuns s'estava fent d'atreure'ls cap a una majoria
antiindependentista. En canvi, els que han entrat novament en lliça són els
quatre regidors del PP català, amb Daniel Sirera al capdavant, que també
sumarien majoria absoluta amb els 19 de Collboni i Colau. Si durant les
passades jornades que va organitzar el Cercle d'Economia a Barcelona, en els
dies immediatament posteriors a les municipals del passat 28 de maig, Alberto
Núñez Feijóo semblava que tancava qualsevol operació amb els socialistes i els
comuns per desbancar Xavier Trias, en les últimes hores aquesta posició seria
menys contundent fruit d'algunes pressions que diu que està rebent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;">Si Feijóo facilita els seus vots a Collboni, li serà
molt difícil explicar-ho al seu electorat més antisocialista, a part que haurà
lliurat a Pedro Sánchez el centre de poder socialista potser més important
després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Feijóo podrà explicar-ho
als cenacles de Madrid, però no entre l'empresariat català, que vol al preu que
sigui que l'exèrcit de Colau abandoni l'Ajuntament. Només cal veure què van fer
els districtes barcelonins més favorables als conservadors espanyols en les
passades municipals i com van impulsar Xavier Trias per desbancar l'actual
alcaldessa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt;">El més preocupant de tot aquest debat sobre l'alcaldia
de Barcelona és que hagi acabat sent una peça més entre els interessos de Pedro
Sánchez i de Feijóo. I que el menys important sigui el que necessita Barcelona
per sortir de la paràlisi i de la falta d'autoestima en la qual es troba sense
un horitzó, si continua així, per tornar a ser aquella ciutat que va ser.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-size: 14.0pt;"><i><span style="color: #cc0000;"><b>José Antich</b><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-size: 14.0pt;"><i><span style="color: #cc0000;">Periodista</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial;">Article publicat al digital</span><span style="font-family: arial;"> </span></span> <span style="color: #3d85c6;"><b>EL NACIONAL.CAT,</b></span><span style="font-size: 14pt;"><b> </b> </span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">el dimarts 13 de juny de 2023</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-85405890105158773792023-06-10T19:31:00.001+02:002023-06-10T19:31:42.494+02:00No a l’abstenció<p class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-size: 12pt;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIeUdwIqJ76HKEh0OlsH-N6R_BRlv5HWHJaeAnG1xKKAKJz0roxzoraesPJzEDhvSUf1jxxDp80KiDf81auZdzP3W7RJFhm5VlDpl00IUcYhJxuDF5XalHGQKbjq29z4iOHscOMjAU6lR1XgYZ0WQGECl9esdeUu3Drn8vVpMnEM6J9biMvLjgFx9XVg/s571/Abstenci%C3%B3_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="475" data-original-width="571" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIeUdwIqJ76HKEh0OlsH-N6R_BRlv5HWHJaeAnG1xKKAKJz0roxzoraesPJzEDhvSUf1jxxDp80KiDf81auZdzP3W7RJFhm5VlDpl00IUcYhJxuDF5XalHGQKbjq29z4iOHscOMjAU6lR1XgYZ0WQGECl9esdeUu3Drn8vVpMnEM6J9biMvLjgFx9XVg/w200-h166/Abstenci%C3%B3_2.jpg" width="200" /></a><span style="color: #2b00fe;"></span></div><p style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: left;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #2b00fe;">Aquestes últimes </span><span style="color: #2b00fe;">setmanes podem sentir moltes veus que</span><span style="color: #2b00fe;"> promouen que els ciutadans no vagin a votar en les pròximes eleccions espanyoles del 23-J. Uns diuen que a Madrid els catalans no hem d’anar a fer-hi res, altres opinen que no es pot votar cap partit que ens representi adequadament i uns darrers que l’abstenció és una mena de càstig a tots els polítics. Diuen que no votar és una forma de votar. És un crit silenciós, un gest rebel minúscul, una forma gairebé microscòpica de dir prou. Potser la millor definició d'abstenció podria ser aquesta: És allò que lamenten tots els polítics l'endemà de les eleccions, fins a l’endemà de les següents eleccions. Cal dir d'entrada que a Catalunya l'abstenció és un fet estructural. Del 1977 ençà, a cap elecció no ha votat més del 80% de l'electorat. Ara bé, depenent del tipus d’eleccions, l’abstenció sol ser diferent i pujar o baixar segons si es tracten d’unes eleccions municipals, autonòmiques, generals o europees.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: inherit;">Segons sembla el factor que determina amb més força
l’abstencionisme és l’eix nacional (catalanisme-espanyolisme), de manera que
presenten un major índex d’abstenció els que se situen en les posicions
d’identificació nacional subjectiva ‘espanyol’ o ‘més o menys espanyol’. A
partir d’enquestes sobre abstencionistes, i segons el tipus d’eleccions, es
poden fer una interpretació de les causes: aquestes eleccions no els interessen
perquè són en clau catalana o bé els ciutadans no perceben oposició, ni un
altre model alternatiu, i per tant no es mobilitzen.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #2b00fe;"><div style="text-align: justify;">Si analitzem el comportament abstencionista dels
ciutadans que se situen en el marc ideològic de l’esquerra, advertirem com es
va produint un increment progressiu de l’abstenció dels posicionats en la dreta
i l’esquerra de l’eix polític i un manteniment de l’abstenció en els que es
posicionen en el centre. L’augment de l’abstenció en els votants d’esquerra i
dreta s’explica, en part, perquè en aquests col·lectius hi ha abstencionistes
polítics (no voten perquè són antisistema) i, sobretot, per raons de conjuntura
de l’oferta política i el panorama polític.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="color: #2b00fe;"><div style="text-align: justify;">Arribats a aquest punt caldria analitzar quin efecte
pràctic comporta l’abstenció de cara als resultats electorals. Pot semblar que,
com dèiem abans, no votar és una forma de votar però sembla que no és així. Com
escriu l’advocat, Gozalo Boye, en el seu article titulat <b><i>“Abstenció: un
càstig autoinfligit”,</i></b> l’abstenció en un sistema com l'estatal, on el
vot és optatiu, l'abstenció no és més que un ‘regal al contrari’ i un càstig que
ens infligim els mateixos ciutadans de difícil o impossible justificació. Podeu
llegir l’article d’en Boye tot seguit. </div></span></span><p></p><p style="text-align: left;"></p><p>
</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">Abstenció: un càstig autoinfligit</span></b><span style="font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Un dels grans avantatges de l'aproximació democràtica
als problemes consisteix en el fet que tot, absolutament tot, es pot —fins i
tot s'hauria de— debatre. En el fons, es tracta d'un aspecte essencial de
qualsevol plantejament democràtic i així ha de ser assumit, encara que no ens
agradi o no ens convingui el que altres puguin plantejar o pretendre... Mentre
la discussió es trobi dins d'aquest marc, tindrà legitimitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Això, que ha de ser una màxima a l'hora
d'aproximar-nos als diferents plantejaments amb què ens anem topant, és també
aplicable a aquella iniciativa que a Catalunya va promoure l'abstenció en les
passades eleccions municipals i, amb més alegria, la proposa per a les
eleccions estatals convocades per al pròxim 23 de juliol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">En democràcia no es pot desqualificar ni aquesta
opinió ni la contrària; ambdues opcions, votar o no votar, són legítimes i, per
tant, dignes de respecte. Una altra cosa molt diferent és que l’una i l'altra
condueixin al mateix resultat i m'explicaré.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Entenc, fins i tot en bona part comparteixo, la
decepció que molts tenen amb els diferents partits polítics i, des d'aquesta
perspectiva, puc entendre que un nombre determinat de ciutadans considerin que
és necessari castigar-los d'alguna manera, però el tema és fer-ho d'una manera
que no impliqui un autocàstig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Es tracta tant d'una sensació com d'una reacció
perfectament legìtima, perquè els polítics no poden assumir que tinguin el
nostre suport captiu o incondicionat. Els ciutadans podem, fins i tot és imperatiu,
exigir al màxim als qui es postulen per representar-nos i si traeixen les
promeses donades o les incompleixen, no haurien d'esperar que, a més, els
premiem. Dit més clarament, la nostra força com a ciutadans és la nostra
capacitat de decidir i de donar o treure la confiança en cada cita electoral,
en funció de l'acompliment dels nostres representants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">A partir d'aquesta decisió, les opcions són múltiples
i variades i cadascú ha de valorar com vol exigir responsabilitats a aquells
que hagi votat anteriorment o com vol manifestar el seu desinterès amb la via
seguida per la seva opció política precedent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Es pot votar un altre partit polític, es pot votar el
mateix, encara que sigui amb una pinça al nas, es pot votar nul, es pot votar
en blanc o, finalment, un es pot abstenir. Cada opció té els seus pros i les
seves contres i, per tant, cal analitzar aquests avantatges i desavantatges
abans de decantar-se per una de les opcions que he exposat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">L'abstenció, en un sistema en el qual el vot és
obligatori, no només seria una opció política molt vàlida, sinó que també seria
un acte de desobediència civil; en un sistema com l'estatal, on el vot és
optatiu, l'abstenció no és més que un regal al contrari i un càstig
autoinfligit<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Votar un altre partit diferent del votat en les
eleccions prèvies és una manifestació directa, clara i inqüestionable de la
decepció que s'hagi patit, però, en determinats casos, també es pot entendre
com decantar-se per l'opció menys dolenta (vot útil), que és una cosa que, en
principi, només coneix íntimament qui ha optat per l'esmentada alternativa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Votar el mateix partit té dues interpretacions
possibles: que es continua confiant en aquesta opció política o —i això és una
cosa que només sabrà cada votant íntimament— ho ha fet per ser l'opció menys
dolenta (vot útil).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Votar nul o en blanc es pot deure a múltiples factors
que van des de l'error tècnic del votant fins a la clara expressió que vol que
el seu vot compti, però no lliurar-lo a cap opció política determinada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Finalment, sempre queda l'opció de l'abstenció, que
alguns reclamen com la millor alternativa des de la perspectiva de
l'independentisme. El problema és que l'abstenció té un recorregut escàs i amb
molts pares o mares.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">En un sistema electoral en el qual votar no és
obligatori sinó potestatiu, com l'imperant a l'Estat, l'abstenció sempre és una
variable electoral que, en termes numèrics, resulta molt complex atribuir a
ningú. En totes les eleccions hi ha un percentatge elevat de ciutadans que no
van a votar i això reflecteix el grau de participació en les eleccions, però no
permet atribuir-li cap causa més enllà de les merament especulatives.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Les raons per les quals els ciutadans no van a votar
(abstenció) són múltiples i molt variades i, no en tinc cap dubte, en les
pròximes eleccions estatals, les del 23 de juliol, un factor no menor serà que
es faran en període estival. Saber, amb certesa, si l'augment de l'abstenció es
deu a una voluntat política o al simple fet d'estar de vacances resultarà
impossible, més enllà de voler donar l'explicació que cadascú desitgi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Si baixa la participació, encara que només sigui a
Catalunya, com podrem saber que aquesta baixada és producte d'un acte de rebuig
d'uns determinats partits polítics o que era un bon dia per anar a la platja?
Com sabrem si aquesta potencial baixada de la participació es deu a la data en
què s'han convocat les eleccions, al rebuig dels partits independentistes o a
la manifesta voluntat d'un grup concret de persones de generar un nou espai
polític?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Tots coneixem la resposta: mai no ho sabrem i, per
tant, pares o mares de l'abstenció seran els qui se l'atribueixin, però, en
realitat, no serà més que una xifra òrfena a la qual no es podrà atribuir cap
paternitat o maternitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">D'altra banda, i tenint en compte que l'abstenció no
passa a formar part del còmput electoral, serem davant d'una opció que, més
enllà de l'anècdota, de la mateixa nit electoral, no tindrà cap recorregut en
termes de pressió política a partir d'aquell dia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Si baixa la participació, encara que només sigui a Catalunya,
com podrem saber que aquesta baixada és producte d'un acte de rebuig d'uns
determinats partits polítics o que era un bon dia per anar a la platja?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">L'abstenció no compta, simplement no existeix a
efectes de repartir els escons en joc, però, en situacions de conflicte, com el
que es viu a Catalunya, acabarà beneficiant els partits espanyolistes i això és
fàcil d'explicar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">La crida a l'abstenció no s'està gestant des de
l'entorn dels partits nacionals o estatals, que, a més, estan demanant als seus
votants que vagin massivament a votar o que facin vot útil en aquesta direcció;
l'abstenció està sent convocada des de sectors de l'independentisme i, per
tant, només restaran vots en aquest àmbit, amb el consegüent benefici per als
partits nacionals que, passades les eleccions, ja tindran el titular:
l'independentisme s'enfonsa i baixa x punts.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Si creix el suport a l'abstenció, a les urnes hi haurà
menys vots independentistes i això no només constituirà un relat guanyador per
al nacionalisme espanyol, sinó que, a més, tindrà un efecte psicològic de
derrota per a l'independentisme... Serà com disparar-se al peu, una cosa que el
nacionalisme espanyol celebrarà tant com asseure's a una taula en la qual no es
negociï res.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Dit més clarament: així com en principi ningú no pot
atribuir-se la maternitat o paternitat de l'abstenció, el resultat que es
generi a partir d'aquesta sí que serà aprofitat pels qui fa anys que procuren
la divisió i/o desaparició de l'independentisme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">L'abstenció, en un sistema en el qual el vot és
obligatori, no només seria una opció política molt vàlida, sinó que també seria
un acte de desobediència civil al qual segurament m'afegiria; en un sistema com
l'estatal, on el vot és optatiu, l'abstenció no és més que un regal al contrari
i un càstig autoinfligit de difícil o impossible justificació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt;">Una altra cosa molt diferent és que si el que es
pretén és castigar la traïció, l'engany o la decepció causada alhora que
reforçar, des de la més gran de les exigències, la postura independentista es
faci a través de l'opció que més els dol i que, sens dubte, no és l'abstenció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-size: 12.0pt;"><i><span style="color: #990000;"><b>Gonzalo Boye</b></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><i style="font-size: 12pt;"><span style="color: #990000;">Advocat</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al digital </span><b><span style="color: #0b5394;">EL NACIONAL</span></b><span style="font-size: x-small;">
el divendres, 9 de juny de 2023.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;"><span style="font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-86317486444032842842023-06-01T10:35:00.000+02:002023-06-01T10:35:08.971+02:00Oriol Junqueras, dimissió?<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiev-3sMwJAuqhP_q_TuqDeXu8oyaUqIq1QgVv6K-sU6Y1E4hxf4wvLEeeqDn1j9aBIZeW6EEwJYpy6R4l7I85N2YuOJ8NCRB_vf92p-pA65oi1KLb6_k1qGnD-jE7wvpGCiRW9BtuuzCdpOf08tQ-9auPjzVgzz906J8SrTzb9mQH9urbknTx5qcr3TA/s357/Oriol%20Junqueras.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="347" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiev-3sMwJAuqhP_q_TuqDeXu8oyaUqIq1QgVv6K-sU6Y1E4hxf4wvLEeeqDn1j9aBIZeW6EEwJYpy6R4l7I85N2YuOJ8NCRB_vf92p-pA65oi1KLb6_k1qGnD-jE7wvpGCiRW9BtuuzCdpOf08tQ-9auPjzVgzz906J8SrTzb9mQH9urbknTx5qcr3TA/w194-h200/Oriol%20Junqueras.jpg" width="194" /></a></div><span style="color: #2b00fe;">Diumenge el poble va tornar a parlar i, malgrat l’elevada
abstenció, podem dir que la seva veu va dir clarament que ja n’està tip
d’aquesta comèdia. Aquestes eleccions municipals han esdevingut molt més
importants del que s’albirava gràcies a la decisió d’una gran part de
l’Independentisme de dir PROU a la rendició, a la mentida i a la traïdoria dels
maleïts partits <i>‘pseudo-indepes’</i>,
molt especialment d’ERC. L’abstenció i la pèrdua impressionant de vots d’ERC i de la CUP tenen una lectura tan evident que
aquests partits seran incapaços d’acceptar-la. Junts x Catalunya ha tingut la
sort de la conjunció dels astres, l’habilitat de diluir-se en tots els corrents
interns i la capacitat de tenir alguna neurona encara activa, però tampoc no
pot celebrar gran cosa, excepte la pírrica victòria de Trias a Barcelona.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Una possible explicació de la davallada d’ERC pot ser el
lideratge i les accions d’Oriol Junqueras. Fins ara no hi ha ningú que doni un relat
clar i coherent sobre la forma d’actuar de Junqueras. La majoria pensen que la
seva transformació de comportament es deu a un bescanvi per la concessió del seu
indult, uns altres pensen simplement que és un traïdor, i les raons poden ser
diverses: ha prioritzat el partit per sobre la independència, està sotmès a un
xantatge o és el seu ego ple de rancúnia i passió incontrolable pel poder. Cap
d’elles encaixa, amb l’excepció potser d’un ego patològic. L’escenari ha
canviat després de les darreres eleccions i hem de persistir per portar a ERC a
la irrellevància o per pressionar de totes les maneres possibles a Junqueras i
a la cúpula del partit més compromesa amb ell a dimitir. Ara mateix, JxC ha
ofert anar plegats a la convocatòria d’eleccions legislatives espanyoles.
Sabent tot el que ara ja sabem d’ERC i de Junqueras aquesta proposta és un
suïcidi. Sabem que Junqueras no és de fiar en absolut i que quan més mal ens
pugui fer ens el farà.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Ara s’entén molt bé que un personatge narcisista i superb
com Junqueras no pot llegir la realitat com ho fem la majoria dels mortals i no
se n’anirà si no és que el fan fora els seus propis militants desintoxicats.
Molts pensem que hi ha d’haver un relleu dràstic en els polítics catalans, no
només a ERC. El cop que ha rebut l’independentisme és com l’avís que rep el
fumador abans de deixar l’addicció. Què li passa a Oriol Jonqueres? Què li
passa a Pere Aragonès? No entenen res o no ho volen entendre? Òbviament també
suspenen en lectura i interpretació de la davallada de vots que han tingut en
les passades eleccions municipals. Són incapaços de preguntar-se què estan fent
malament? El mal que han fet és irreparable i imperdonable. Per ERC la paraula
independència ha desaparegut del seu discurs. Ara, diu Aragonès, hem d’anar units
per defensar la democràcia!, és obvi Sr. Aragonès que tots som demòcrates, però
el que volem és la unitat que ens donarà la força per ser independents. S’ha de
veure si la militància d’ERC serà capaç de fer un toc d’atenció seriós als seus
dirigents. Si no rectifiquen, possiblement la davallada de vots que han tingut
en les municipals, serà un joc de nens comparat amb la davallada que tindran a
les properes generals.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">És cert que Esquerra ha aconseguit eixamplar la base, però
ha estat la base... del PSC. És a dir, la seva estratègia de renúncia
independentista li ha fet perdre identitat i ha donat un considerable poder a
Catalunya al mateix partit que ha avalat i avala la repressió contra
l’independentisme. El servei prestat als socialistes és tant ingent, com
rotunda la derrota de Junqueras, amb Rufián com a ridícula metàfora de
l’ensulsiada. Com molt bé escriu la periodista, Pilar Rahola, aquestes
eleccions han donat uns <b><i>“Senyals poderosos”</i></b> a
l’independentisme per poder concloure que, sense un full de ruta clar i
transparent, i un líder seriós i pragmàtic que ens meni cap a la separació
d’aquesta Espanya vella i podrida, no s’assolirà mai el somni d’una Catalunya
lliure i sobirana. Llegiu l’article d’aquesta periodista tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: x-large;">Senyals poderosos</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquestes eleccions han enviat tants missatges que caldran
anàlisis més reposades que les pròpies del dia després. Però alguns símptomes
són tan clars, que permeten conclusions immediates, tant a Catalunya, com a
Espanya, per bé que els respectius terratrèmols són de signe contrari. A Catalunya,
el nom clau és Oriol Junqueras i la seva contundent derrota; a Espanya és Díaz
Ayuso i la seva contundent victòria. I en ambdós casos, les rèpliques del
terratrèmol han sacsejat tot el mapa polític.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A pams, tot començant per Catalunya, on la victòria del PSC
va de la mà de la derrota d’ERC. En aquest sentit, sembla clar que l’estratègia
d’Esquerra d’allunyar-se de l’eix nacional en favor de l’eix ideològic –amb la
consegüent fractura en l’independentisme–, i fer-ho amb la lletania de
"eixamplar la base", només ha servit perquè el PSC dominés tres de
les quatre capitals catalanes i la majoria dels ‘ressorts’ de poder. Tres
capitals, amb la capital del país a la corda fluixa, a tenor de la voluntat de
Collboni de desmentir-se a si mateix, no acceptar el resultat victoriós de
Trias i intentar un tripartit.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per tant, és cert que Esquerra ha aconseguit eixamplar la
base, però ha estat la base... del PSC. És a dir, la seva estratègia de
renúncia independentista li ha fet perdre identitat i ha donat un considerable
poder a Catalunya al mateix partit que ha avalat i avala la repressió contra
l’independentisme. El servei prestat als socialistes és tan ingent, com rotunda
la derrota de Junqueras, amb Rufian com a ridícula metàfora de l’ensulsiada.
Amb un afegit: ERC també ha perdut per la nefasta imatge en el Govern, on els
escàndols, errors i fracassos marquen la gestió quotidiana. D’aquí se’n deriva
la seva considerable baixada a tot Catalunya, el fracàs a Barcelona i la
notable pujada de Junts arreu, amb la victòria a la capital com a colofó. Sens
dubte, ERC és la gran derrotada de les municipals catalanes, i el resum l’ha
fet, via Twitter, l’exconseller Puigneró: "Sacrificar tota una estratègia
unitària de país per guanyar un regidor a Santa Coloma de Gramenet a costa dels
Comuns".</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A les Espanyes, en canvi, el gran derrotat és Pedro Sánchez,
que perd la majoria de places fortes i rep un càstig d’enormes proporcions. Que
la reacció immediata hagi estat l’avançament electoral sembla lògica, tan
motivada per la pressió dels barons –que perden poder arreu– com pel fantasma
d’Ayuso, la brutal victòria de la qual a la capital espanyola dispara totes les
alarmes. No hi ha dubte que aquest resultat la situa, inexorablement, per
damunt de l’actual president del partit, i l’avançament electoral intenta
evitar que el PP faci el relleu i sigui Ayuso la candidata a les generals.
Emperò, el rodet dels populars, Feijóo inclòs, sembla imparable.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hi hauria un tercer motiu que explica la dràstica decisió de
Sánchez: la sagnia del món Podem-Díaz, la divisió del qual posa en perill la
presidència futura del PSOE. Sánchez necessita tranquil·litzar els barons, fer
reaccionar els aliats –Podem i Yolanda Díaz– davant l’espantall d’un govern
PP-Vox, i evitar que una Ayuso demolidora li presenti batalla. Amb aquests
darrers resultats, esperar mesos a convocar eleccions només hauria significat
un triple desgast: desgast del seu govern, amb un PP enfortit que plantaria una
batalla descarnada; desgast dels aliats, que s’haurien afeblit encara més; i
desgast del partit i del seu lideratge, amb els barons territorials en peu de
guerra.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Finalment, un apunt sobre la victòria de Xavier Trias, que situa
Junts davant la necessitat d’enfortir l’eix ideològic, vendre la bona gestió
com un element central –és a dir, vocació de poder–, i fer-ho sense abandonar
l’independentisme. Una versió a l’estil Scottish National Party, que sap
congriar perfectament les dues voluntats. Trias ha marcat un camí de victòria
que ara caldrà seguir a les generals de juliol. De moment, la qüestió és saber
si Trias governarà, i aquí ERC haurà de prendre una decisió cabdal: o facilitar
l’alcaldia a Trias, i cedir el lideratge dins l’independentisme, fent el camí
invers que va fer al Govern; o facilitar-la a Collboni, ser el culpable de
rapinyar la victòria de Trias i cedir la capital de Catalunya als socialistes.
Dilema de foc per a ERC, que es crema en tots els casos.</p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;"><b>Pilar Rahola</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Periodista i escriptora</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article publicat al diari </span><span style="color: #0b5394; font-family: arial; font-size: medium;"><b>El Periódico </b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el 29 de maig de 2023.</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-34747325433553188942023-05-25T18:46:00.000+02:002023-05-25T18:46:33.745+02:00El Gran Desengany<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizNMnRT7p7Vgjlu-cbcW6pLNhk5tmISu25RsdcZ3WgW10iKuCewh-3tp8X9JZ_T0ts-aeNRSUn8jB1yPb2kjdK1JFtYLJoegPIQbQcfhotrCEUtPeYWeDCh4KsuoOirAmlaFDOAXV0eWdINb0msVF7knoto76WPNvj8u7f8zPaLZCdtCzhdkoWe94onw/s554/Ponsat%C3%AD%20&%20Aragon%C3%A8s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="554" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizNMnRT7p7Vgjlu-cbcW6pLNhk5tmISu25RsdcZ3WgW10iKuCewh-3tp8X9JZ_T0ts-aeNRSUn8jB1yPb2kjdK1JFtYLJoegPIQbQcfhotrCEUtPeYWeDCh4KsuoOirAmlaFDOAXV0eWdINb0msVF7knoto76WPNvj8u7f8zPaLZCdtCzhdkoWe94onw/s320/Ponsat%C3%AD%20&%20Aragon%C3%A8s.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">El govern català ha tingut un escàs protagonisme durant la
campanya per a les eleccions municipals, que contrasta amb el paper del
president espanyol, Pedro Sánchez, que s’hi ha abocat completament, com si s’hi
jugués el coll. Aragonès ha estat en actes del partit, dóna suport als seus
candidats i reivindica la seva obra, però, en canvi, té poca presència
mediàtica. Potser és encara bo que el president
català s’hagi estalviat de fer grans promeses, com sí ha fet el president
espanyol, que ha dit que posaria entrades de cinema a dos euros per als
jubilats, l’Interrail a meitat de preu, avals per a comprar el primer habitatge
per als joves, la construcció de 180.000 pisos socials, l’extensió de la llei
de paritat a tots els òrgans constitucionals, una llei per a l’oblit oncològic,
un pla de 40 milions per a la salut mental, 580 milions per als centres
d’atenció primària, etc., etc. Resumint, una orgia de promeses que no se les
pot creure ningú amb dos dits de seny.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Potser és millor que l’Aragonès no faci cap promesa perquè
de les que va fer en la seva investidura no n’ha complert ni una. Què en queda
d'aquelles promeses, de les que va explicitar en els debats d'investidura al
Parlament, dos anys després? Ni la presentació d’una qüestió de confiança, ni
la taula de negociació, ni l’acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació, ni moltes
de les altres qüestions que es van debatre en aquells dies.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Tampoc es pot dir que el president de la Generalitat hagi
defensat amb fermesa la nefasta actuació del gobierno espanyol en l’afer Pegasus,
fet que va provocar que la presidenta suspesa del Parlament i presidenta de
JuntsxCat, Laura Borràs, denunciés al president de la Generalitat, Pere
Aragonès, pel seu "indigne comportament" davant dels membres de la
Comissió de Recerca del Parlament Europeu sobre l'espionatge amb el programa
Pegasus. En concret, Borràs, en una carta enviada al president, li recriminava
que es desentengués dels "falsos arguments" amb què l'exministre de
l'Interior Juan lgnacio Zoido va justificar, davant seu, l'espionatge a Puigdemont
i les investigacions sobre els Comitès de Defensa de la República (CDR). Desentendre's
dels fal·laços arguments amb què Zoido va justificar l'espionatge a Puigdemont
és per a Borràs "una actitud indigna" de la responsabilitat que
ostenta, ja que, segons la dirigent de Junts, dóna a entendre que "potser
un determinat context justifica l’espionatge a la màxima autoritat de
Catalunya", i que, segons recorda Borràs, el president "estava donant
compliment al mandat de la ciutadania expressat democràticament a les
urnes".</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">No és estrany, doncs, que la diputada al Parlament Europeu,
Clara Ponsatí, hagi escrit fa uns dies una carta oberta al MHP Sr. Pere
Aragonès, en la que palesa el que podria ser el seu “Gran Desengany”, per totes
i cadascuna de les actuacions del govern de la Generalitat, i que en essència
podem resumir en la darrera frase de la carta, on escriu que <i>«la conclusió només pot ser que, a
hores d’ara, el govern de Catalunya no és un aliat a les aspiracions de
llibertat, sinó un entrebanc</i><i>»</i>.
Podeu llegir aquesta interessant carta de Clara Ponsatí, tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">Carta de Clara
Ponsatí al MHP Sr. Pere Aragonès</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Brussel·les, 19 de maig de 2023</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Benvolgut President:</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Atès que m’heu demanat una reunió formal, és el meu deure
comunicar-vos amb franquesa la meva visió sobre el moment greu que viu la
societat catalana sota el vostre lideratge. Per tal que quedi constància de les
meves consideracions, us les exposo aquí per escrit.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El govern de Catalunya que presidiu no ens acosta a la
independència, ni la té com a objectiu. En comptes d’esmenar els errors i les
simulacions que van impedir materialitzar-la el 2017, n’ha aprofundit la
gravetat. Mentre opereu com si el conflicte de fons no s’hagués agreujat, el
país s’erosiona políticament, socialment, culturalment i econòmicament.
Promoveu la ficció que és possible un retorn a l’autonomisme que ens permet
conviure i negociar de tu a tu amb el govern espanyol i créixer com a país.
Però no és cert. Oferir la desescalada del conflicte ha estat un error que
paguem tots.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El govern espanyol i els aparells de l’Estat, lluny de
desescalar, han aprofitat la feblesa del vostre govern per accelerar el procés
d’assimilació i dissolució de la nació catalana i de les nostres llibertats.
Tal vegada voldríeu que la consciència col·lectiva del país interioritzés que
el 2017 els catalans vam anar massa enllà, i que perquè hi hagi solució ara cal
recular. Però tots sabem que això és fals: les apel·lacions al diàleg són només
una manera de comunicar que no sereu un problema pel nacionalisme espanyol. La
suposada via lenta és el missatge pels poders fàctics de Barcelona, que no
fareu res que perjudiqui els seus interessos i les seves relacions promíscues
amb els poders de l’Estat a costa del benestar i llibertat dels catalans. A
Madrid ho han entès i actuen en conseqüència.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Això afebleix les nostres institucions de manera immediata,
però tota la societat catalana en pagarà els plats trencats. Les conseqüències
concretes ja no es poden dissimular. Us dono quatre exemples recents: Primer.
L’estabilitat ens afebleix a Europa. Haver estabilitzat l’Estat (a través del
Congreso, de la desmobilització de Catalunya, i de l’acord amb les elits de
Barcelona) és un error històric difícil d’exagerar. L’Estat ha aconseguit
tancar la carpeta catalana i torna a ser acceptat a l’arena internacional,
justament perquè Catalunya i el govern que presidiu li ha calmat les aigües.
Tota la feina que fem al Parlament Europeu per denunciar els abusos de l’Estat
i la complicitat de les autoritats europees, queda en no res davant d’una
fotografia amable i cordial entre el president de la Generalitat, el president
del Gobierno i la presidenta de la Comissió Europea. És als catalans que ens
interessa fer evident el conflicte existent, i a l’Estat, amagar-lo. Però vos
us afanyeu de fer veure que no passa res. Això ens deixa més febles que no som
i menys hàbils per revertir la situació.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Segon: la llengua. L’actitud passiva davant el govern
espanyol i la necessitat de fer veure que els partits catalans el moderen, ha
deixat les nostres institucions sense força per organitzar cap resposta als
atacs contra la llengua catalana, tant a l’escola com a fora. Sense capacitat
ni estratègia actuant a remolc de les estocades que les institucions espanyoles
claven al català, el govern mostra com a única prioritat esquivar les possibles
inhabilitacions. Renunciant a defensar la llengua i estendre’n l’ús, l’heu
deixada a mercè dels que volen anihilar-la.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tercer: JJOO d’Hivern. El projecte dels Jocs d’Hivern del
Pirineu és un exemple paradigmàtic. Més enllà del desert econòmic, social i
ecològic que suposen, uns JJOO són un esdeveniment que serveix només per
estabilitzar encara més la situació de l’Estat a ulls del món. Aquesta
candidatura, espanyola a ulls del públic internacional, anuncia que els
catalans tornen a ser integrats en l’estructura espanyola i que Espanya
concedeix a Catalunya les oportunitats que mereix. Aquest intent de reciclar
els Jocs del 1992 espanyolitza la societat, promou el nacionalisme espanyol, i
erosiona les eines que tenim per ser més lliures políticament.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quart: Pegasus. El cas d’espionatge als polítics, advocats i
activistes independentistes (i els seus familiars) és una vulneració flagrant
dels drets individuals i polítics de la societat catalana. Demostra que Espanya
tracta els catalans com a mancats de
drets de ciutadania i que opera amb les eines pròpies dels conflictes entre
nacions, i no pas amb les eines pròpies dels ciutadans iguals.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Davant d’un afer que evidencia tan cruament la naturalesa
del conflicte, la vostra resposta (i la del vostre partit) consisteix només a
fer esforços per rebaixar la tensió, girar full i evitar que l’afer no
esdevingui un escàndol massa gran i desestabilitzador pel govern espanyol. La
pitjor conseqüència de l’estratègia que lidereu és la desmoralització, fruit
del descrèdit a les idees que han estat al centre de les nostres possibilitats
d’alliberament.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan, des de la suposada moderació, caricaturitzeu
l’independentisme rupturista com un actor abrandat i irracional que pretén la
independència sense la mínima serietat, ensorreu les idees fortes que ens van
alçar contra l’ocupació i manlleveu als catalans la possibilitat de construir
un futur lliure i independent. Perquè només podem combatre els intents de
l’Estat de fer-nos claudicar i desaparèixer des de les conviccions i el gust
per la llibertat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per això, la idea més tòxica que heu posat en circulació, i
que ara impregna la nostra política, és que l’Estat és massa fort, que cal
amagar el cap sota l’ala i apel·lar a un diàleg o a un referèndum pactat des
d’una actitud de superioritat moral passiva-agressiva. Però la realitat és una
altra. Espanya és un Estat feble, la seva democràcia fa aigües, el seu poder
judicial ha perdut tota contenció, la seva capacitat d’influència internacional
és negligible i ha demostrat que davant d’una revolta generalitzada, no té
eines per aturar l’autodeterminació sense autodestruir-se. Mai no hi havia
hagut tant de marge per explicar el conflicte i treballar per guanyar-lo. Mai
els catalans havien estat tan oberts a sentir aquestes veritats. Però
normalitzant que l’Estat és imbatible, convideu els catalans a comportar-se com
ovelles obedients i cada cop els feu més inefectius perquè treballeu a partir
de l’exageració de les seves febleses, en comptes d’avançar a partir de les
evidents fortaleses.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El nostre debat polític està aviciat des de fa almenys cinc
anys, i l’actitud dominant és no discutir mai obertament aquestes qüestions.
Però la realitat és la que és i amagar-la o dissimular-la només apuja el preu
de la nostra llibertat. Com a president no teniu dret a esquivar els debats de
fons que sacsegen el país i que tothom veu. Teniu l’obligació de mirar al
futur, de no desarmar la població davant dels reptes que se li plantegen i
d’estar disposat a enfrontar-vos als poders fàctics que viuen d’impedir les
nostres aspiracions legítimes de prosperitat, justícia i llibertat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En cas contrari, la conclusió només pot ser que, a hores
d’ara, el govern de Catalunya no és un aliat a les aspiracions de llibertat,
sinó un entrebanc.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ben cordialment,</p>
<p class="MsoNormal"><i>Clara Ponsatí.</i></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-17340550217098890052023-05-17T18:40:00.002+02:002023-05-17T18:40:46.714+02:00La independència no vota<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKT1i3nVLpqZqY460vPFFgSHg3W3bzLLw9LW0pVoJsanX1lp-JISFUfxeuHyBgUvlPkWJrm4sj-7iPUx1hDIJmgOI3gx6HNVUMWdsnjq3XVWZ7W7Ww1jSscodaAHKrj21JmneHbhx-izktM0pPZcvtjW1OykMavvqCiOVCEfEL4LtIFCeKpWaqsKoD6g/s477/Independ%C3%A8ncia_13.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="477" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKT1i3nVLpqZqY460vPFFgSHg3W3bzLLw9LW0pVoJsanX1lp-JISFUfxeuHyBgUvlPkWJrm4sj-7iPUx1hDIJmgOI3gx6HNVUMWdsnjq3XVWZ7W7Ww1jSscodaAHKrj21JmneHbhx-izktM0pPZcvtjW1OykMavvqCiOVCEfEL4LtIFCeKpWaqsKoD6g/w200-h121/Independ%C3%A8ncia_13.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">En pocs dies se celebraran eleccions municipals a Catalunya.
Pel tarannà de la campanya i precampanya, no sembla que estiguem vivint un
moment polític especialment vibrant i il·lusionant, com els que vam viure
durant l’embranzida revolucionària/independentista de Catalunya des del 2006 al
2017 quan l’objectiu era fonamentalment el de fer fora el PP de les principals
institucions. Des d’aquell llunyà 1 d’octubre de 2017, sembla que l’anhel del ciutadà
s’hagi allunyat cada cop més del desig d’assolir
la independència.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Observem que la menció a la independència no surt en cap
dels mítings dels candidats del 28-M. Amb aquest ‘Governet’ autonòmic que tenim
a la Generalitat, més el permanent i acrític suport al PSOE a Madrid per part
d’ERc, la independència ha sortit del mapa tota soleta. Potser no molesta
especialment que no la prometin cada dia si després, en la pràctica de govern,
s’actua per avançar, per consolidar estructures, per guanyar el relat i per
anar aconseguint cotes de poder que ens hi acostin, precisament el que no sap
fer Esquerra.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">En les pròximes eleccions municipals, cap votant de l’1-O es
pot permetre malbaratar el seu vot. Sí no se sap a qui votar, caldria triar la
menys dolenta de les opcions sobiranistes. L’abstenció és una falca més en la
repressió de l’Estat. En totes les eleccions, a l’hora de triar una papereta
influeix en la nostra decisió a qui volem votar, però també contra qui volem
votar. Però aquests dos impulsos, el d’adhesió i el de rebuig, es combinen de
maneres diferents segons les circumstàncies. Mentre en temps d’eufòria i
d’optimisme pesa més el fet d'anar a favor, en temps de decepció i escepticisme
acaba pesant molt el fet d'anar en contra. Fer servir la nostra papereta com
una forma d’expressar el rebuig. I com que al llarg de la vida canviem més
vegades d’amics que no pas d’enemics, el vot a la contra esdevé molt poderós.
Els ciutadans ho intueixen. I els qui dissenyen les campanyes dels partits també
ho saben i ho apliquen.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Per tot plegat, cal que els votants del 28-M es plantegin si
l’opció abstencionista és una bona elecció, ja que això pot esdevenir una
palanca per afavorir als partits unionistes que, amb poca participació, poden assolir
uns resultats més favorables. Resulta interessant llegir l’article que escriu
la periodista, Odei A.-Etxearte, que sota el títol on analitza aquesta poca o nul·la presència
del biaix independentista en els seus actes de campanya, <b>”Així s’ha esfumat la independència de la campanya</b>”, afirma que “les
propostes i el discurs sobre la independència han quedat relegats, malgrat el
paper tan destacat que van tenir els ajuntaments i els batlles independentistes
durant el procés”. Llegiu l’article esmentat tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">Així s’ha esfumat la
independència de la campanya</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“Em veig obligada a parlar-vos des de l’exili perquè Espanya
considera que organitzar una manifestació per a protestar contra una sentència
injusta és un acte de terrorisme.” Marta Rovira va fer dilluns referència a la
causa oberta pel Tsunami Democràtic, en què és investigada, per explicar per
què no torna a Catalunya malgrat els nous processaments que va fer el jutge
Pablo Llarena després de la reforma del Codi Penal espanyol. Era la primera
vegada que la secretària general d’ERC intervenia en un acte de campanya i ho
va fer a Mollet del Vallès, per mitjà d’una pantalla. Carles Puigdemont també
va fer servir el mateix sistema en l’acte d’obertura de campanya de JxCat.
Durant uns quants caps de setmana, els candidats de Junts a les municipals que
ho van voler van anar a Bèlgica per fotografiar-se amb el president a l’exili
abans que comencés el compte enrere electoral. No és res de nou. La
participació de l’exili en eleccions és habitual d’ençà del desembre del 2017,
però no havien contrastat mai tant amb la realitat quotidiana: les propostes i
el discurs sobre la independència han quedat relegats. No és que hagin passat a
ser una qüestió secundària, és que gairebé han desaparegut de la campanya,
malgrat el paper tan destacat que van tenir els ajuntaments i els batlles
independentistes durant el procés. El missatge implícit és que aquestes
eleccions no tracten d’això, sinó més aviat del poder polític de cada
organització i dels projectes locals.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’opció independentista s’endevina en els sobreentesos i es
pressuposa com a característica de la marca. És així en les candidatures d’ERC,
JxCat i la CUP i derivades, però les problemàtiques i les propostes locals, a
banda d’altres qüestions d’actualitat, com el caos de Rodalies, han desplaçat
absolutament la independència dels discursos. Només s’esmenta de tant en tant
com a objectiu a llarg termini. Alguns exemples, entre els escassos titulars
que hi ha hagut aquests dies: el president d’ERC, Oriol Junqueras, va demanar
de Solsona estant que el 28-M fos una victòria més del seu partit “en el camí
cap a la victòria de Catalunya, la independència i la república catalana”.
Jordi Turull, secretari general de Junts, feia una crida similar quan va ser a Tàrrega:
demanava el vot al seu partit per a enviar un missatge a “tots aquells il·lusos
enterradors del procés de Catalunya cap a la seva independència”. L’exdiputada
de la CUP Anna Gabriel va reivindicar igualment les sigles anticapitalistes
perquè la CUP “és l’única opció política nítidament independentista” a
Barcelona, després de la defensa d’ERC de la taula de diàleg i l’agenda del
retrobament i del “retorn de Convergència” que representa la candidatura de
l’exbatlle Xavier Trias.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La independència no té un paper estratègic destacat en els
programes electorals de cap dels tres partits a Barcelona. El programa de Trias
es limita a dir que l’Ajuntament de Barcelona estarà sempre al servei del
Parlament de Catalunya i “en defensa activa de les llibertats nacionals,
col·lectives i individuals”. La independència no apareix en el d’Ernest
Maragall i, quant a la CUP, el programa de la capital catalana subratlla que
els municipis tenen un paper fonamental com a espais d’autoorganització i
politització populars, i per això són el punt de partida “del procés cap a la
independència i la transformació social”, el marc territorial de referència
d’on impulsar la construcció nacional dels Països Catalans.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Junts hi dedica un apartat en el programa electoral marc per
a les municipals: “Municipis compromesos amb la independència”. Assegura que
els municipis seran imprescindibles per a culminar la independència, tal com ho
van ser el Primer d’Octubre, i apunta que els càrrecs de Junts tenen
l’obligació d’aplicar polítiques que impliquin reduir la influència i la
dependència de l’estat espanyol a Catalunya i augmentar el suport social de
l’independentisme. Com a prioritats, estableix que tots els ajuntaments i ens
supramunicipals paguin els imposts a l’Agència Tributària de Catalunya, que es
continuï promovent l’adhesió dels ajuntaments a l’Associació de Municipis per
la Independència, i la reivindicació de la vigència del mandat de l’1-O, que
hauran de treballar per a fer efectiu. Quan va ser preguntat sobre això, en una
conferència de premsa a l’ACN, Trias va dir que compartia que s’havia de fer
efectiu el mandat de l’1-O, i va constatar que milita a Junts, però va
assenyalar que la seva candidatura pretenia de ser “el pal de paller” de molta
gent. I, per tant, aglutinar tant votants independentistes com gent que no ho
sigui. Quant a la sobirania fiscal, va afegir que l’exerciria només si fos
possible. I és que l’opció del candidat de Trias per Barcelona ha estat aparcar
el discurs independentista per arribar a electors tan diversos com sigui
possible. Fins i tot, prova d’atreure els antics votants de Manuel Valls,
erigint-se en el vot útil d’ordre contra la batllessa Ada Colau.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El programa electoral marc d’ERC acota el projecte
independentista a la seva essència. Es defineix com un partit de base
municipalista que es vol implantar a tot arreu dels Països Catalans per
construir una república catalana al servei de la ciutadania. “Som els del
referèndum i els de l’amnistia. Els que treballem per la independència de
Catalunya i dels Països Catalans, perquè sabem que la independència és l’eina
més útil per a construir un país lliure, just i democràtic”, afirma.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Després del trencament definitiu dels blocs al parlament,
amb l’aprovació del pressupost del govern amb el suport del PSC, tampoc es
preveu que les aliances independentistes es prioritzin en els pactes
postelectorals. Això ja va ser difícil durant els anys àlgids del procés, per
les particularitats locals, encara que la consigna nacional fos prioritzar els
pactes independentistes. Un exemple recurrent d’això és el pacte entre el PSC i
Junts a la Diputació de Barcelona, en paral·lel als acords que ERC arribava al
congrés espanyol amb el PSOE. Aquesta vegada, Trias ha situat ERC i el PSC com
els seus socis prioritaris per a arribar a un acord en cas que guanyi les
eleccions. La possible aliança amb els socialistes, de fet, va causar malestar
dins de Junts i, finalment, la Federació de Barcelona de Junts va aprovar que
sotmetrien qualsevol acord postelectoral a una consulta.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Maragall, per la seva banda, va dir ahir que no pactaria mai
amb el PSC, encara que el conflicte polític no sigui la raó principal del vet.
Per a ERC, els socialistes són els principals rivals a batre en aquestes
eleccions. Tampoc sembla que aquesta hagi de ser la clau en els pactes que es
puguin tancar a Girona, Lleida o Tarragona. Dilluns a la nit, en el debat dels
candidats a Girona de TV3, Gemma Geis, de JxCat, va ser l’única a defensar un
acord perquè hi hagi un govern municipal independentista. ERC i Guanyem Girona
van prioritzar els pactes sobre les propostes.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els partits independentistes es poden trobar amb dificultats
per a mobilitzar els seus antics votants, aquesta vegada. En les darreres
municipals, la participació va augmentar gràcies a la coincidència amb les
europees, en què Puigdemont i Junqueras es mesuraven les forces i rivalitzaven
per portar el conflicte polític al Parlament Europeu. Els partits donen per fet
que, aquesta vegada, no s’arribarà al 64,8% de fa quatre anys. Però és una
incògnita si l’abstenció es farà visible, o no, com una opció de càstig per a
aquests partits.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="color: #990000;"><b>Odei A.-Etxearte</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Periodista</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial; font-size: small;">Article publicat al digital</span><span style="font-family: arial; font-size: small;">
</span><span style="color: #cc0000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>VilaWeb</b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el dimarts 16 de maig de 2023</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-60372542170641051282023-05-08T19:03:00.000+02:002023-05-08T19:03:16.724+02:00Salvar al soldat Felip<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhve1CBcgF1T4Whnmee7hrCAw7G_NtPsfczio9OSuIMZNphZ_rtHh1ZNsrq0FeKtfBQFiRzS77R1ZfnKx4OF8vAhOmnwjWboTsO0rWuv0k3LnRSW5j1LpjLEjGFzwPAyVcsgnqsAptRM0SmF1GSa7jPJoYsgT0XvipjGSBzF7FgyWpVOANFb0J1L6DeUw/s453/Salvar%20Felipe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="453" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhve1CBcgF1T4Whnmee7hrCAw7G_NtPsfczio9OSuIMZNphZ_rtHh1ZNsrq0FeKtfBQFiRzS77R1ZfnKx4OF8vAhOmnwjWboTsO0rWuv0k3LnRSW5j1LpjLEjGFzwPAyVcsgnqsAptRM0SmF1GSa7jPJoYsgT0XvipjGSBzF7FgyWpVOANFb0J1L6DeUw/w200-h140/Salvar%20Felipe.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">Els monàrquics més abrandats han tingut aquests dies la seva
setmana de glòria amb els fastos anglesos per la coronació del rei que té nom
de conyac. Efectivament, Carles III del Regne Unit i Camil·la ja han estat
coronats en una pomposa cerimònia a l'abadia de Westminster. Ni la Gran
Bretanya és l'imperi que era, ni Carles III té el suport que tenia Elisabet II,
però la casa reial britànica ha materialitzat aquest dissabte una coronació que
continua una llarga tradició amb més de mil anys d’existència. Carles III
tindrà ara el repte de trobar l'equilibri entre la tradició i la modernitat.
Avui, la casa reial britànica és l'única d'Europa que encara fa coronacions.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Cal fer ara una comparança entre el nostre rei emèrit i el
que acaba d’agafar les regnes de la Gran Bretanya. Dos personatges als quals,
tot i els deu anys que separen les seves edats, podem incloure en una mateixa
generació, sortida a l’escenari després de la Segona Guerra Mundial. El primer,
el nostre, ensinistrat a l’ombra d’un dictador, a qui el seu pare el va
entregar a canvi de mantenir opcions a tornar a governar quan Franco morís i
que, finalment, es feren realitat com a bescanvi de sotmetre’s a voluntats més
o menys ocultes. Res a veure amb el britànic, format a l’ombra d’una mare
estricta però d’intencions clares, que no dubtava a recolzar Churchill o
defensar al seu marit de les crítiques per no renunciar a la seva casa reial,
convertint-lo en rei consort.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Una de les claus de la Transició espanyola va ser
l'acceptació de la monarquia per part d’una majoria d'esquerres. El mateix es
podria dir pel que fa al gruix del catalanisme, que va rebre amb profund
escepticisme la figura de Joan Carles de Borbó, hereu designat pel general
Franco. Però el règim del 78 es va poder afermar gràcies a la integració, amb
més o menys entusiasme, de moltes forces provinents de l'antifranquisme tant a
Catalunya com a Espanya. Els escàndols del rei emèrit i la conducta conservadora
de Felip VI posen en risc un dels pilars sobre el qual es va assentar el règim
actual. Ara, si ja s’ha vist que per cuirassar la unitat d’Espanya s’hi val
tot, si ja s’ha vist també que el personal polític del franquisme està ben
assegut en l’escenari polític actual sense cap inhabilitació ni jurídica ni
moral, la monarquia és en aquests moments el ventre tou del pacte de la
transició. Tal vegada la monarquia espanyola no trontolla, però podria
trontollar. Els excessos escandalosos de l’avui rei emèrit, la defensiva
barroera i inhàbil del seu successor, la llagoteria embafadora dels seus
partidaris, l’anacronisme intrínsec de la institució, el progressiu
desacomplexament dels qui la critiquen, fan que avui la monarquia espanyola no
sigui una institució sòlida, ni tan sols en l’Espanya castellana.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Es diuen coses sobre la monarquia que fa trenta anys era inimaginable
que ningú digués, tot i que ja passaven. I això va a més, en un context en què
la monarquia cada vegada té menys adeptes. Al Regne Unit el 58% dels britànics
encara es consideren monàrquics, però aquest suport ha començat a minvar entre
els joves. A l’Estat espanyol la bretxa entre els partidaris de la república i els
que donen suport a la monarquia s'engrandeix any darrere any a favor dels
primers. Per això és interessant l’article que amb el títol <b>“El podrimener reial” </b>ha publicat la
periodista, Pilar Rahola, on analitza les relacions entre l’actual monarca
espanyol, Felip VI, i el seu pare el rei emèrit. Darrerament, sembla haver-se
aixecat la veda a les prohibicions de publicar informacions sobre les
activitats financeres, amatòries i de tota mena de Juan Carlos I, potser amb la
finalitat de salvar Felip VI, encara que sigui ensorrant més l’emèrit. Salvar
el soldat Felip, aquesta podria ser la intenció d’aquesta maniobra. Llegiu, si
voleu, l’article de la Pilar Rahola tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">El podrimener reial</span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Podria semblar una notícia del cor, si no fos perquè la
monarquia no és una qüestió de tafaneria rosa, sinó de fosca informació,
desgraciadament imbricada amb les necessitats, els interessos i la vida de tots
nosaltres. Especialment per als catalans, no endebades la monarquia existeix
per tres motius, i un d’ells és el de garantir la unitat d’Espanya. Els altres
dos complementen i expliquen per què un dictador nodrit en les deus del
falangisme (és a dir, del feixisme espanyol), poc afecte als Borbons, va
decidir ungir Joan Carles com a futur rei. Perquè, a banda d’imposar una unitat
militarment tutelada, amb el rei de garant, també assegurava els interessos i
privilegis de la casta familiar que, des de Felip V, ha teixit un espès
entramat de negocis. I, pel camí, garantia, com diu en Vicenç Villatoro, que el
franquisme sociològic “no quedés desallotjat de l’escenari polític, mediàtic i
social” en la nova etapa democràtica. Unitat d’Espanya, negocis espuris i
impunitat franquista, aquests van ser els tres pilars sobre els quals es va
assentar una monarquia que naixia moralment corrupta i es va consolidar en una
corrupció global. No cal dir que el pacte de la Transició va segellar tota
aquesta muntanya de fems, i d’aquí venen els mals de la foradada democràcia
espanyola.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Des d’aquesta perspectiva, és evident que la notícia que
donava l’altre dia la Pilar Eyre —el cap més ben moblat de la informació del
cor—, no era material de safareig picant, simple banalitat, sinó pura dinamita
política: la reina Letícia va rebre el president de Colòmbia (que, per cert, ha
tret els colors a l’Espanya “imperial”) amb una tiara gens innocent. Actualment,
s’anomena “corona floral”, però en realitat és coneguda com la corona de
Franco. En síntesi, es tracta d’una tiara creada en temps d’Alfons XIII, venuda
a l’exili i comprada per Franco, i regalada a Sofia, el 1969, pel seu casament.
És a dir, i en boca de la mateixa Pilar Eyre, s’han suprimit monuments
franquistes i títols concedits per Franco, però la reina actual no té cap
neguit de fer servir la corona del dictador. Dictador que, com cal recordar,
fou un assassí de masses que va matar fins al darrer dia. Ergo, es tracta d’una
corona de sang, però si la cofa una testa borbònica, no importen els dictadors,
els assassinats i les víctimes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cosa la qual no és cap sorpresa, perquè la història dels
Borbons espanyols és el relat d’un podrimener de corrupcions, interessos,
repressió i carcúndia que ha caracteritzat els darrers tres segles espanyols,
amb Joan Carles com a darrer exponent del culte a la immoralitat. No només per
l’espectacle d’amants, luxe desaforat, obsessió pel diner, amistats del
petrodòlar i la resta dels pecats de la luxúria i l’avarícia, sinó perquè, a
sobre, s’ha permès ser defraudador d’Hisenda en el mateix país on n’era el cap
d’estat. Com si no fos el cap d’estat d’una democràcia a la Unió Europea i en
ple segle XXI. O, més pròpiament dit, com si fos el que sembla haver estat, el
cap d’estat d’una monarquia bananera.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara, després dels diversos capítols del sainet reial
—comissions, sumaris judicials, estris de comptar diners, Corinnes i elefants,
milions volant en jets del petrodòlar i la mateixa burla a Hisenda—, arriba el
moment de la prole reial, que, segons els entesos en la matèria, promet treure
fills de sota les catifes. En realitat, tots els cronistes de la cosa —amb
l’Eyre al capdavant— han parlat sovint dels fills de l’emèrit, però un llibre
recent posa noms i cognoms a una pretesa filla, i això sempre és molt sucós per
a les tertúlies del safareig. Sembla que el llibre en qüestió, <i>King Corp. El imperio nunca contado de Juan
Carlos I</i>, també parla de “l’immens conglomerat econòmic”, de les rutes del
diner, de les propietats immobiliàries, dels homes de palla i, també, de les
famílies cortesanes que s’han enriquit a l’ombra del monarca. Un llibre, doncs,
que promet aixecar les catifes. Emperò, l’han escrit dos homes d'El Confidencial,
el poderós digital que beu directament de les fonts d’Interior i
intel·ligència, dada la qual és força curiosa. Bones dades..., rei Joan
Carles..., fonts privilegiades..., El Confidencial..., hum...</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sens dubte, el rei emèrit quedarà tan empastifat com ja
està. Però per molt que descobreixi el llibre, res ja no té cap valor, perquè
Joan Carles s’ha convertit en el banc dolent de la Borbonada, és la Sareb de la
monarquia, i per molta merda que li caigui ara al damunt, es digereix tota
sense problema. L’emèrit està amortitzat, com està amortitzat l’escàndol que
representa, i ja no ve d’un pam. Tal vegada aquest és el punt, dirigir tota la
brutícia al jubilat, per poder salvar el fill que ostenta ara la corona. No
serà tot plegat, això, una operació de salvament del rei actual, fent creure
que tot aquest mecanisme d’enriquiment impúdic no era el negoci familiar (que
ho diguin a Urdangarin), sinó la simple obsessió d’un pobre avariciós? No serà
un intent de desviar completament l’atenció per fer creure que hi ha
transparència i que Felip VI està net de pols i palla?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Malpensar és, en la pell dels catalans, un exercici de
supervivència. I és obligat malpensar perquè, primer, no existeix la
transparència sobre la monarquia. És una mentida superlativa, una fake new de
parvulari, una gran estafa. Justament perquè la monarquia representa el que
deia a l’inici —unitat d’Espanya, normalització i blanqueig del franquisme i
garantia de negocis cortesans—, és totalment opaca, més enllà de les quatre
engrunes que ens donen per menjar. El rei està al marge de les urnes i al marge
de les notícies, i el blindatge és absolut. Però com que hi ha hagut fuites en
el pantà de l’emèrit, cal donar una mica de carnassa a la plebs, perquè cregui
que, pel que fa a la monarquia, Espanya és europea i viu al segle XXI. Salvar
Felip VI, encara que sigui ensorrant més Juan Carlos I, que ja està totalment
ofegat. Sí, salvar el soldat Felip, aquesta és la intenció i aquesta és la
maniobra.</p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;"><b>Pilar Rahola</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Periodista</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al digital
</span><b><span style="color: #3d85c6;">EL NACIONAL</span></b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el diumenge, 7 de maig de 2023</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-64886886003777705372023-05-03T11:06:00.001+02:002023-05-03T11:06:25.611+02:00Les mentides del President<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjom-tkx2hQHrX2PuNzAifCFDrzfHM_J13KY0DnWepqrh2clDzlrYhJmZ-AKtmTKGPDlrFHRZe46Ygk7E7590korNkn5zuJUhXy_SHEpNPZ9TvychKOOrwSSLBNpc3quLBAbC6u1XMqYv2z1JzCzJbAedRNgP73Imom55YO4AP5kxtUEkn7xhBGzf9i2w/s1200/Pere%20Aragon%C3%A8s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjom-tkx2hQHrX2PuNzAifCFDrzfHM_J13KY0DnWepqrh2clDzlrYhJmZ-AKtmTKGPDlrFHRZe46Ygk7E7590korNkn5zuJUhXy_SHEpNPZ9TvychKOOrwSSLBNpc3quLBAbC6u1XMqYv2z1JzCzJbAedRNgP73Imom55YO4AP5kxtUEkn7xhBGzf9i2w/w263-h175/Pere%20Aragon%C3%A8s.jpg" width="263" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">Quan Pere Aragonès va presentar el seu programa de govern va
fer dues promeses molt concretes: primer, que al cap de dos anys de la seva
investidura se sotmetria a una moció de confiança i, segon que faria els passos
necessaris per dur Catalunya cap a la independència. Doncs ni una cosa ni
l’altra. No es recorda una època com la present, amb la presidència d’en Pere
Aragonès, tan grisa, tan trista on realment hem esdevingut una autonomia sense
cap influència, amb un govern que és de el més pobre que hi pot haver en un
país tan potent com Catalunya.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Pere Aragonès (ER), que encara presideix la Generalitat, és
un personatge que menteix al Parlament i enganya als catalans. El que va dir Aragonès
en el discurs que va pronunciar al Parlament com candidat a la presidència de
la Generalitat, xoca frontalment amb el que ara predica i practica. Avui no
sosté el que digué llavors… <i>«Cal
un Govern de transformació que torni l’exigència a la política, que toqui de
peus a terra, assumint compromisos ambiciosos i de mirada llarga que puguin ser
AVALUATS periòdicament. Avaluar-nos i actuar amb la màxima transparència. En
conseqüència, em comprometo a sotmetre’m a una QÜESTIÓ DE CONFIANÇA a la meitat
de legislatura</i><i>»</i>. La mentida i l’engany
d’Aragonès l’haurien de portar, per ètica i patriotisme, a presentar la seva
dimissió immediata en favor de la democràcia, el sobiranisme o la independència, i Catalunya. En tot cas és
justificable i exigible una moció de censura, no sols una qüestió de confiança.
I és que Aragonès, net d’un alcalde franquista enriquit durant la dictadura,
s’ha traït a si mateix.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">En comptes de complir les seves promeses, Pere Aragonès treu
un altre conill del seu barret de mag: <b>“L’acord
de claredat”,</b> copiat del que va intentar el govern canadenc i que va servir
només per frenar el procés d’independència. Malgrat que Parlament de Catalunya
va refusar aquesta proposta el mes de setembre, quan va rebre solament el
suport dels comuns, l’executiu va presentar un full de ruta sobre com hauria
d’avançar aquest acord i qui hauria d’intervenir-hi. Culminaria a principi del
2024 i hi intervindria un consell acadèmic, partits polítics, la societat civil
i la ciutadania. Pel que fa al consell acadèmic, comencem malament, ja que
Aragonès nomena, per formar-ne part, ni més ni menys que a la politòloga
espanyolista, Astrid Barrio, que en unes declaracions va manifestar que el
referèndum "no és pacífic" perquè "és imposat", que
"és un fet violent" i "un risc per la democràcia i l'estat de dret".
Fantàstic.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">La claredat independentista és ben clara, són les mateixes
condicions de l’1-O del 2017, la mateixa pregunta, el 50+1% de respostes
afirmatives, la participació homologable a aquest tipus de processos dins
l’àmbit europeu, delimitat sols al territori que es vol autodeterminar, i el
caràcter vinculant, sols hi manca una cosa, el compromís del Regne d’Espanya de
reconèixer el resultat que n’esdevingui i entrar immediatament en la negociació
de repartiment d’actius i passius i d’immediata aplicació. Per això resulta
molt interessant l’article titulat <b><i>”De
la claredat a la foscor”</i> </b>que va
escriure el periodista, Jordi Barbeta, on analitza la proposta de l’Acord de
Claredat que ha anunciat el president Aragonès i afirma que aquesta oferta
sembla ben bé un “parlar per parlar”, i que respon a la necessitat d’Esquerra
Republicana de tenir algun peix per vendre a l’hora de demanar el vot, atès que
amb l’obra de govern no en tindrà pas prou. Llegiu, si voleu, l’article d’en
Barbeta a continuació.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">De la claredat a la
foscor</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Vejam si ens aclarim d’una vegada. Ara per ara, la
independència de Catalunya només es pot aconseguir mitjançant una insurrecció
organitzada, que a més tingui èxit en el camp de batalla i sigui reconeguda
internacionalment. L’Estat espanyol mai estarà ben disposat a cedir a les bones
el seu domini i no cal discutir que la seva superioritat militar sempre serà
determinant. Aquesta opció la podem descartar perquè els catalans sempre han
estat un poble més comercial que conqueridor i pocs estan disposats a jugar-se
la vida ni el patrimoni. Ja he escrit altres vegades que l’Estat està disposat
a matar i els catalans, que no són tan rucs, s’estimen la vida. Això és més
clar que l’aigua.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Probablement per això, el president Aragonès i el president
del seu partit, Oriol Junqueras, ja han deixat clar que renuncien a la
declaració unilateral d’independència i aposten per acordar amb l’Estat un
referèndum d’independència. Això recorda molt el mite de Sísif. Aquell que es
va passar de llest i els déus el van condemnar a empènyer perpètuament un
penyal gegant muntanya amunt fins al cim, només perquè tornés a caure rodant
fins a la vall, des d'on havia de recollir-lo i empènyer-lo novament fins al
cim i així indefinidament.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La idea del referèndum pactat ja es va plantejar fa uns anys
des de Catalunya i amb alguns suports a Espanya. A Catalunya, el grup d’experts
liderats per Carles Viver i Pi-Sunyer va elaborar un informe sobre les
possibilitats constitucionals d’una consulta. Però a Espanya també es van
prodigar articles i dictàmens de juristes de reconegut prestigi, inequívocament
contraris a la independència de Catalunya, que avalaven la legalitat d’un
referèndum a Catalunya. Un pare de la Constitució com Miguel Herrero y
Rodríguez de Miñón havia escrit: <i>“La
autodeterminación como consecuencia del principio democrático es una
indeclinable reivindicación de la conciencia nacional. Tanto por ser esta
integradora como democratitzadora (...) la autoidentificación en la que la
autodeterminación consiste ha de responder a los títulos históricos y a las
señas de identidad que configuran cada pueblo que se autodetermina. La
autodeterminación no es invención arbitraria, sino necesidad histórica” (
Derechos históricos y Constitución, Taurus 1998)</i>. Un altre jurista, que va
ser membre del Tribunal Constitucional i president del Consell d’Estat,
Francisco Rubio Llorente, va escriure el següent: <i>“Lo urgente, lo inaplazable, es verificar la solidez y el contenido de
esas aspiraciones y para esto no hay otro camino que el del referéndum… Pero si
[el Gobierno catalán] lo ha pedido es inexcusable hacerlo, por dolorosa que sea
para muchos españoles (entre los que desde luego me cuento) la idea de una
España sin Catalunya.(El País 8/10/2012).</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un tercer jurista, catedràtic de Dret Constitucional,
fundador de Ciutadans, el profesor Francesc de Carreras va escriure això a La
Vanguardia el 20 de setembre de 2012 <i>“A
pesar de las dificultades, debemos encontrar una salida que pasa, en primer
lugar, por despejar una duda, una gran duda: ¿cuál es el porcentaje de
ciudadanos catalanes partidarios de separarse de España?(...) Y la única manera
de averiguarla es votando. Todo lo aquí planteado no es nuevo, ya que encaja
dentro de la filosofía del dictamen del Tribunal Supremo del Canadá de 1998 en
relación con la hipotética secesión de Quebec (...). Si una comunidad plantea seriamente que desea
separarse de España, la única salida democrática, agotadas las posibilidades de
acuerdo, es utilizar los procedimientos previstos en nuestro Estado de derecho”</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tal com planteja Aragonès el seu acord de claredat, un nou
estatut és l'única fórmula que podrien acceptar els interlocutors unionistes
per sotmetre’l a referèndum. Més val no pensar quin Estatut sortiria ara</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Existien vies constitucionals per fer el referèndum. Fins i
tot els socialistes catalans van defensar durant un temps el dret a decidir. El
referèndum es podia fer i el Parlament va demanar l’any 2014 al Congrés el
traspàs de la competència per convocar-lo. La proposició de llei catalana,
defensada pels diputats Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, va ser
rebutjada per 299 vots contra 47. Tenia majoria absoluta el PP, però no era una
qüestió de majories o minories, ni de legalitat constitucional, era i és una
qüestió d'estat i l’Estat —tornem-hi— no està disposat a cedir el seu domini.
Encara més, de llavors ençà l’Estat no ha fet més que rearmar-se per infligir
una derrota als catalans, no només política, també judicial, econòmica, fiscal,
cultural i lingüística, perquè no puguin aixecar el cap per una generació. Ja
ho va dir Espartero, “Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una
vez cada cincuenta años”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Així que la proposta d’Acord de Claredat que ha tornat a
anunciar el president Aragonès sembla ben bé un “parlar per parlar” que respon
a la necessitat d’Esquerra Republicana de tenir algun peix per vendre a l’hora
de demanar el vot, atès que amb l’obra de govern no en tindrà prou. No és una
mala tàctica la que practica el partit d’Oriol Junqueras, que consisteix a
ocupar l’escenari politicomediàtic aplicant la teoria daliniana, “que parlin
d’ERC encara que sigui bé”. És també si fa no fa la mateixa tesi aplicada al
futbol de Johan Cruyff sobre la possessió de la pilota: “Mentre la tenim
nosaltres, no la tenen ells”. Fins ara el parlar per parlar ha donat bons
resultats a ERC i probablement li'n continuarà donant. Les enquestes preveuen
que a curt termini ERC no tornarà a guanyar gaires eleccions, però també
assenyalen que sempre tindrà prou representació per col·locar la seva gent en
els diferents governs municipals, comarcals, provincials i nacional i aquest és
el poder polític que perdura fins que arribin temps millors. Ara bé, tal com
planteja Aragonès el seu acord de claredat, al màxim que podria arribar és a una
reforma de l’Estatut. Un nou estatut és l'única fórmula que podrien acceptar
els interlocutors unionistes per sotmetre a referèndum. El fitxatge de la
professora Astrid Barrio per dissenyar la proposta ja marca el camí. Més val no
pensar quin Estatut sortiria ara.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Arribats a aquest punt, com els catalans no se’n surten amb
la política, no tindran més remei que canviar el xip, ser resilients i
buscar-se la vida en altres terrenys més propicis. Potser la tecnologia oferirà
en el futur nous instruments perquè els ciutadans s’independitzin
progressivament de l’Estat pel seu compte. La intel·ligència artificial, la
tecnologia blockchain, les criptomonedes... ja estan propiciant noves formes de
subversió i tot està per fer i tot és possible.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="color: #990000;"><b>Jordi Barbeta</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Periodista</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial; font-size: small;">Article publicat al digital</span><span style="font-family: arial; font-size: small;">
</span><span style="color: #0b5394; font-family: georgia;"><b>EL NACIONAL</b></span><span style="font-family: arial; font-size: small;"> </span><span style="font-family: arial; font-size: small;">el diumenge, 16
d'abril de 2023</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-72063692910090411552023-03-28T12:23:00.000+02:002023-03-28T12:23:45.460+02:00Dos anys perduts<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;"><span style="color: #2b00fe;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQN3mxGITg1bVbrWH38jOEDgqOpUCkqUgrKbdV1HqjnrGizG1m5ZC0YlksGxtBzQxmHn6Xvgrbi6nbw_JdTsaUq5MqbflWXVV8lBY4vnBJ9tEAGxl-0ICjV5HWu0gd4kWUUHOPT9sbSLijmAf2fnCUXm1UDE54TUSp2k6V2bB5gcDeboGc3_YbBRMqpA/s720/Puigdemont_8.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="720" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQN3mxGITg1bVbrWH38jOEDgqOpUCkqUgrKbdV1HqjnrGizG1m5ZC0YlksGxtBzQxmHn6Xvgrbi6nbw_JdTsaUq5MqbflWXVV8lBY4vnBJ9tEAGxl-0ICjV5HWu0gd4kWUUHOPT9sbSLijmAf2fnCUXm1UDE54TUSp2k6V2bB5gcDeboGc3_YbBRMqpA/s320/Puigdemont_8.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">Ara fa dos anys
es feu públic l'acord d'investidura de Pere Aragonès entre ERC i la CUP, la idea
del qual era la d’establir una relació de consens creixent entre ambdós partits
i, com a mostra de bona voluntat, Aragonès es comprometia a sotmetre’s a una
qüestió de confiança a la meitat de la legislatura: la primavera del 2023. Durant
els primers dos anys del govern d’ERC, la CUP es comprometia, a partir de la
crítica i l’escepticisme, a donar un marge de temps a la taula de diàleg i no
basar el seu suport o la seva oposició al govern en l’existència d’aquesta
taula. Arribada la primavera de 2023, si es constatava el fracàs de la taula de
diàleg per a pactar l’amnistia i l’exercici del dret d’autodeterminació, la
legislatura havia de fer un tomb cap a una nova confrontació democràtica amb
l’estat espanyol que reactivés el procés d’independència.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">Com dèiem,
Aragonès es va comprometre a sotmetre’s a una qüestió de confiança el 2023.
Ara, si la naturalesa de l’acord preveia d’acostar posicions, amb el temps les
males relacions van fer que la CUP s’avancés i ja demanés la qüestió de
confiança tan sols un any després de la investidura. Però Aragonès ho va
considerar un escenari superat. “La qüestió de confiança ja es va decidir en
els pressupostos del 2022. Si en aquell moment es va retirar la confiança del
govern, no té sentit afrontar dosis d’inestabilitat que no convenen a la
societat catalana”, va dir llavors. El govern d’Aragonès, des de la primavera
del 2021 fins al gener del 2022 es van reunir periòdicament amb membres d’ERC,
Junts, CUP, Òmnium, ANC i del Consell</span><span style="letter-spacing: -0.2pt;">
</span><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">per a acordar una estratègia conjunta, però les reunions es van
interrompre per la manca d’acord sobre com i quan activar la nova estratègia
independentista. En veure que la taula de diàleg no havia aconseguit la
negociació d’una solució política basada en l’autodeterminació i l’amnistia, la
CUP i ERC es comprometien</span><span style="letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">a</span><span style="letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">generar les condicions i els acords
necessaris per a plantejar el nou embat democràtic, durant aquesta legislatura,
per la via que el conjunt de l’independentisme valorés com la més
adequada.</span><span style="letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">Aquest nou embat democràtic
amb l’estat s’havia de coordinar amb el Consell de la República i l’Assemblea
de Càrrecs Electes, que eren els organismes que havien de traçar les línies
estratègiques i preparar les condicions per al nou embat democràtic amb l’estat.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">Ara com ara no
existeix cap prova d’haver-se produït aquest embat i, per tant, es pot constatar
la pèrdua de dos anys per part del govern d’ERC per aconseguir qualsevol avenç
en el procés d’independència. En declaracions de la diputada de la CUP, Eulàlia
Reguant, aquesta és una legislatura fracassada pel que fa a les quatre
revolucions </span><span style="letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">―la social, la feminista, la
verda, i la democràtica― </span><span style="letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-color: white; letter-spacing: -0.2pt;">que proposava
el president al començament. El govern va considerar trencat l’acord
d’investidura quan la CUP es va negar a aprovar el primer pressupost d’Aragonès
i va provocar la inestabilitat del govern, agreujada més tard amb la
constatació que realment Aragonès no té una majoria parlamentària que li faci
costat quan, arran de les tensions amb Junts que van acabar amb el trencant del
govern, la CUP va tornar a demanar una qüestió de confiança, i Aragonès s’hi va
negar.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="background: white; letter-spacing: -0.2pt;">Un altre front
obert dins l’estratègia de Junqueras/Rovira, que ha convertit els
independentistes en irrellevants i, pel camí, ha esbudellat l’independentisme,
són les divergències entre els camins
seguits per Puigdemont i el president de la Generalitat. Mentre el president a
l’exili lluita per portar la confrontació amb l’Estat fins a les darreres
conseqüències ―Puigdemont té determinació i coratge en les detencions a
Alemanya o Sardenya― Aragonès té una actitud de <i>‘jo no hi tinc res a veure’</i> davant les mentides de Zoido. Puigdemont
és una ferida al cor del nacionalisme espanyol, incapaç d’esmenar les
seves misèries. Per això resulta interessant tombar la vista enrere i recordar,
passats cinc anys, els esdeveniments ocorreguts l’any 2018, amb la detenció del
President Puigdemont i les conseqüències que aquells fets van provocar en les
estratègies dels dos partits catalans majoritaris. Ho recorda la periodista,
Pilar Rahola, en el seu article titulat </span><b>”La cacera continua”</b>,<b> </b>que podeu llegir tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: red; font-size: medium;">La cacera
continua</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir va fer cinc anys d’un viatge que va entrar, per mèrits
indiscutibles, a la història de la lluita nacional catalana. Un 25 de març de
2018 el president Puigdemont era detingut per la policia alemanya en una
benzinera a prop de la frontera danesa, al land de Schleswig-Holstein.
Començava així un periple de dotze dies a la presó de Neumünster, una llibertat
sota fiança, que va passar a Berlín, mentre s'estudiava el seu procés
d’extradició, i l’èxit judicial final quan el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein
rebutjava definitivament l’extradició per rebel·lió. Era el 19 de juliol de
2018, i aquell dia els titulars eufòrics de la premsa espanyola varen quedar
congelats, abruptament derrotats per la realitat del seu fracàs: el president
Puigdemont s’escapava de les seves urpes, i ho feia per la porta gran,
derrotant Espanya en la justícia alemanya, el pilar de la justícia europea.
Ahir, el mateix president va voler recordar aquella eufòria espanyola que va
arribar al paroxisme, fins que va quedar estroncada. Ho feia en un tuït, amb el
punt de sornegueria que li és característic. Deia així:</p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 1cm; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">“No
diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat. Una abraçada als periodistes
patriòtics que avui fa cinc anys van arribar a l’èxtasi, confonent desitjos amb
realitat i empassant-se, com és costum, les fantasies dels seus col·legues de
la policia patriòtica. Soc conscient que la cacera continua; que espien,
denigren i difamen. No pararan mai, n’han fet una obsessió nacional; fins i tot
el president del govern en va fer promesa electoral. Tant se val.”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Certament, la cacera va continuar per tot Europa, tant com es
varen succeir les derrotes espanyoles en tots els països on varen intentar
caçar el president, deixant al seu pas un ròssec de justícia ideològica que ha
tacat considerablement la imatge de la democràcia espanyola. I és sobrer afegir
que la cacera continua i continuarà, perquè Puigdemont és una ferida al cor del
nacionalisme espanyol, incapaç d’esmenar les seves misèries, fins i tot quan
se’l regiren en contra.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tanmateix, i més enllà de l’obtusa fixació espanyola, la detenció
del president a Alemanya va ser l’inici d’un seguit de fets conseqüents
d’enorme importància. D’una banda, l’estratègia judicial de l’exili va superar
la seva primera prova d’estrès i es va demostrar intel·ligent i eficaç. Com
sempre havia dit Gonzalo Boye, calia guanyar a Alemanya, perquè fer-ho a
Alemanya, era fer-ho a Europa, i el reguitzell posterior d’èxits judicials
enfront d'Espanya així ho ha confirmat. A més, aquell moment difícil i alhora
èpic feia valdre la constància i la resiliència de l’estratègia de Puigdemont,
enfront d'altres estratègies polítiques, a l’interior català, que creien
necessari renunciar al llegat del Primer d’Octubre, no se sap si per avançar o
per fer-se perdonar els pecats davant Espanya. A partir de la repressió i del
155 es varen dibuixar dues estratègies dins de l’independentisme que han acabat
bifurcant clarament els camins: el de l’exili, liderat per Puigdemont,
compromès amb el llegat del Primer d’Octubre i decidit a mantenir alçada la
bandera; i l’estratègia contrària d’Esquerra Republicana, liderada per Oriol
Junqueras, que optava per fer una marxa enrere, renunciar al llegat i establir
aliances de pacte amb partits espanyols d’esquerres, transmutant l’eix nacional
per l’eix ideològic. De fet, les explícites —i per a molts de nosaltres,
escandaloses— declaracions d’ahir mateix de Marta Rovira a Neus Bonet, que
assegurava que el Primer d’Octubre no va tenir legitimitat interna ni va
connectar amb gran part del país, no deixen cap dubte de l’estratègia de
renúncia dels republicans. O de rendició, per fer servir un sinònim més exacte.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cinc anys després de la detenció del president, ja es pot fer un
balanç força precís de quina ha estat l’estratègia més eficaç per a defensar
l’independentisme, i no hi ha gaire marge per al debat: l’estratègia de
renúncia d’ERC no ha portat cap benefici, no ha aconseguit ni una sola
reivindicació, no ha permès avançar en cap dret nacional, no ha
desjudicialitzat el procés, no ha aconseguit que no es criminalitzi
l’independentisme, no ha evitat l’espionatge, la infiltració, el menyspreu i
els judicis continuats contra l’independentisme i, a més, ha aconseguit que
Catalunya deixés d’existir com a conflicte, com a problema i com a notícia. És
a dir, l’estratègia de Junqueras/Rovira ens ha convertit en irrellevants i, pel
camí, ha esbudellat l’independentisme. Per contra, la resiliència de
l’estratègia de l’exili català i del mateix Puigdemont ha aconseguit èxits
judicials d’enorme rellevància, ha mantingut viva la causa catalana i,
sobretot, ha mantingut ferm el compromís amb el llegat del Primer d’Octubre. No
hi ha color. Cinc anys després de la detenció a Schleswig-Holstein, ha quedat
demostrat que l’únic camí era ser fidel a aquest llegat i mantenir la lluita.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La detenció també va obrir un altre episodi gens sorprenent, però
dolorós: la repressió que va caure damunt de tot l’entorn del president. No
només va ser l’inici de la persecució judicial a persones com Josep Lluís Alay
o Jami Matamala, sinó que també van perseguir amb ferotgia els mossos que
acompanyaven el president. En aquest sentit, cal subratllar la indefensió amb
què s'han trobat aquests mossos i un fet molt greu: la nul·la voluntat de la
Conselleria d’Interior de posar escorta a Puigdemont tot i saber els riscos que
corre. També aquí, el conseller Elena és un exemple ben trist de submissió.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Han passat cinc anys i, com diu el president, la cacera continua.
De fet, gràcies al pacte amb ERC per modificar el Codi Penal, intenten
aconseguir una via pel darrere per poder-lo caçar, tot i que Boye assegura que
no se’n sortiran. En tot cas, continua la cacera d’uns i la resiliència i la
lluita dels altres, i és aquesta lluita la que manté viu el llegat del Primer
d’Octubre. A hores d'ara ningú no pot dubtar que Puigdemont és el líder
indiscutible de l’independentisme. No només perquè manté el pols amb l’Estat,
sinó també perquè l’altre líder, el senyor Junqueras, hi ha renunciat.</p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #cc0000;"><b>Pilar Rahola</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><i><span style="color: #cc0000;">Periodista</span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al digita
</span><b><span style="color: #3d85c6;">EL NACIONAL</span></b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el diumenge 26 de març de 2023</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-450510412664270942023-03-20T18:05:00.001+01:002023-03-21T09:06:45.746+01:00Quo vadis, Pere?<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJEfv7nhdVJlcHawMRlnCv_VSq-V_PayrQauBh2H0Lwn1mXBqQD-oAXyBvOiBodtu1qO0P7lrfUJKwh91UJofhqN-Qw859W6YE7zFWrZ9-ZlQ4gMPMURpWoUr0OozVtqziqej7EjvpEO2LfwN91dIEO2mMHPCAeD_H_WXDUIRAPoGrajYmzE_q1IHUsA/s1200/Aragon%C3%A8s_2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJEfv7nhdVJlcHawMRlnCv_VSq-V_PayrQauBh2H0Lwn1mXBqQD-oAXyBvOiBodtu1qO0P7lrfUJKwh91UJofhqN-Qw859W6YE7zFWrZ9-ZlQ4gMPMURpWoUr0OozVtqziqej7EjvpEO2LfwN91dIEO2mMHPCAeD_H_WXDUIRAPoGrajYmzE_q1IHUsA/s320/Aragon%C3%A8s_2.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;"><div style="text-align: justify;">Quan Pere Aragonès va asseure’s a la cadira de President de
la Generalitat, no va tardar ni un mes a fer el primer viatge institucional com
a president, i després de pujar a l'avió per primer cop, anar a l'estranger
s'ha convertit en una dèria recurrent de Pere Aragonès. En dos anys ha fet
setze viatges a catorze països diferents i quasi 65.000 quilòmetres, amb
l'objectiu, diu ell, de tornar a posar la presidència de la Generalitat al
mapa. Aquests dies està fent el viatge més ambiciós, que l'ha portat a
Colòmbia, l'Uruguai, l'Argentina i Xile. Una expedició amb molts actes i
contactes a l'agenda, però també amb alguns contratemps i decepcions. Hi va
acompanyat per la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret. Segons la
consellera, l’objectiu és “reforçar encara més les bones relacions” que
existeixen amb aquests països, en un context que es considera “propici”, per la
presència de governs d’esquerres amb els quals creu que poden trobar molts
elements en comú“. Malgrat això el Procés no ha sigut l'eix principal dels
viatges del president. Ha parlat del clima a Nova York, de memòria democràtica
i cooperació a Bogotà, d'hidrogen verd a Stuttgart, de refugiats a Berlín, de
cultura i energies renovables a París, de llengua i salut mental a Ginebra ―a
l'ONU i a l'OMS― i de cooperació interregional a Tolosa de Llenguadoc i
Buenos Aires, entre altres exemples.</div></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Es pot estar més o menys a favor del fet que els presidents
de la Generalitat viatgin, ajudin a empreses catalanes a obrir camins,
expliquin la realitat catalana i busquin complicitats internacionals. Ara bé,
cal que tinguin una agenda que justifiqui el viatge i que l’expliquin. Aquest
tour d’Aragonès sembla que no compleix cap d’aquestes condicions. Si el que busca
és una foto amb algun President d’algun Estat, per fer-se gran, no cal que es
gasti els nostres diners. Aragonès, que després de Colòmbia va visitar Uruguai,
tenia prevista una trobada amb la vicepresidenta de l'Uruguai, Beatriz Argimón,
que també és la presidenta de l'Assemblea General i del Senat, però finalment
no es va produir després dels constants canvis d'agenda de la vicepresidenta.
Sembla doncs que el viatge no està assolint l’èxit que s'esperava, ja que el
president Aragonès ha vist com se li cancel·lava una segona trobada
institucional, després que el president de Colòmbia, Gustavo Petro, li anul·lés
l’entrevista quan ja es trobava al palau presidencial.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">A parer del secretari general de Junts, Jordi Turull, el
viatge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Amèrica Llatina, amb
la seva agenda d’aquests dies "empetiteix les institucions"
catalanes. "Estàvem acostumats ―diu Turull―que les institucions de la
Generalitat, quan feien viatges internacionals, com a mínim es veiessin amb
caps d'Estat, amb expresidents dels Estats Units, i ara ens hem de conformar
amb el president de la província de Canelones,a Uruguai". Ha continuat
Turull afirmant que "quan un està xopat de resignació i de renúncia , al
final acabes traslladant aquesta imatge dins i fora", i ha reblat que per
a Junts no existeix la resignació, la renúncia ni la rendició. També ha
provocat polèmica la fotografia de Pere Aragonès amb el president de la Cambra
de Representants colombiana, David Ricardo Racero. Aquest segut a una cadira
més elevada que la del president Aragonès, una distribució que no respecte de
cap manera al protocol. A més, a la taula de la reunió hi havia tres banderes,
les de Colòmbia i Espanya, i una senyera, però molt més petita que les dues
anteriors, foto que ha estat degudament manipulada pels mitjans afins a ERC,
retallant-la degudament.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Tot plegat ha donat peu que la periodista, Pilar Rahola,
analitzés amb la seva esmolada ploma aquest viatge del president de la
Generalitat a l’Amèrica del Sud, des del punt de vista del que ha de
representar la dignitat de la Presidència de Catalunya, amb un article titulat
precisament <b><i>“La presidència”</i></b>, on afirma que aquest símbol ja fa massa temps que
s’està degradant a força de reduir-lo a la irrellevància, tot destacant que al
nostre petit País només tenim la presidència. O se la revesteix de dignitat, o
no ens queda res. Podeu llegir aquest interessant article a continuació.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: x-large;">La presidència</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per bé que Catalunya és una nació mil·lenària, és un fet que
des de la destrossa del 1714 ha quedat reduïda, gràcies a les onades
repressives espanyoles, a una mena de diputació grossa, una regió tutelada,
minoritzada i sota sospita permanent. Ergo, allò que se’n diu una colònia. I
pel que fa al present, la nostra sobirania actual és la pròpia d’una autonomia
de segona, que pateix una sagnia econòmica insofrible, no pot prendre cap
decisió que sigui fonamental per als seus ciutadans i està sota el control
repressiu dels òrgans judicials.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Després de més de cent cinquanta anys de represa de la
lluita nacional, amb la Renaixença, la Mancomunitat i la recuperació de la
Generalitat, tot l’esforç ingent de generacions ha estat malbaratat una vegada
i una altra. És evident que l’objectiu d’Espanya és la desaparició completa del
fet nacional català, i contra aquest objectiu ens hem alçat múltiples vegades,
però també ho és que, a hores d’ara, estem encapsulats en una arquitectura
política que no va gaire més enllà d’una concepció regional. I, per molta
retòrica a quatre duros que ens vengui el tactisme partidista, no hi ha cap
indici, en cap sentit, que permeti creure que els poders polítics i fàctics de
l’Estat acceptin que Catalunya vagi més enllà. Ans al contrari, tots els
indicis —siguin rojos, blaus, violetes o multicolor— van en la direcció
contrària. Ho sabíem el 2017, quan vàrem intentar el procés d’independència, i
ho sabem perfectament ara, per molts girs estratègics que hagin fet alguns,
sigui per por, per fatiga o per interès.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tanmateix, dins d’aquesta devaluació dràstica de la nostra
sobirania, sempre hi ha hagut una institució que, fins i tot buidada de poder,
no ha deixat de simbolitzar l’anhel nacional: la presidència. Si alguna cosa és
important per als catalans, és la presidència de la Generalitat, potser perquè
és l’única institució que ens recorda una nació completa. Precisament per
aquesta càrrega simbòlica, la seva devaluació, fruit de la potineria política,
o la manca de coratge, o senzillament la poca altura de qui l’ostenti, és un
desastre que no ens podem permetre. Ho tenia molt clar Tarradellas, que sabia
que només tenia la presidència, però que allò ho podia ser tot. Ho va tenir
sempre clar Pujol, que n’ostentava el càrrec amb ínfules de cap d’estat,
malgrat la precarietat de la sobirania que realment gestionava. I després
d’ell, tant Maragall com Mas varen ser exemples de presidents que omplien el
càrrec amb coratge, més enllà de la seva força real. Montilla també ho va fer,
si més no mentre va ser president —i no després, quan la va devaluar—, Torra va
intentar gestionar la covid com si fos un primer ministre, i Puigdemont va
elevar la presidència a categoria de dignitat internacional, amb la seva gestió
de l’exili com a lluita persistent. És a dir, la majoria varen tenir clar que,
si no hi havia poder, com a mínim hi havia presidència. Aquest sentit de
dignitat de la institució es va trencar, de manera estrepitosa, quan Montilla
va decidir fer de senador i després va arrossegar el càrrec de Molt Honorable
President pel fangar del consell d’administració d’una energètica, amb el
dirigent de la qual tenia vincles personals. És, sens dubte, el moment més
baix, més trist, més barroer de la Generalitat recuperada, perquè lluny de
preservar la institució, i el seu caràcter de màxima autoritat del nostre país,
va convertir la presidència en un mer càrrec polític, útil per prosperar
personalment i gaudir de portes giratòries.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No cal dir que això no implica que els respectius presidents
hagin estat sempre a l’altura, i el cas de Jordi Pujol, arran de la seva
confessió i l’escàndol conseqüent, és el més evident; però la qüestió no és el
que han fet com a polítics, bons, dolents, mitjans, sinó com han tractat la
presidència que ostentaven, i Pujol, pel que fa a la institució, va tenir
sempre sentit d’estat. Aquest és el mal del qual plora la presidència actual,
ostentada per Pere Aragonès: el permanent baix sostre. És a dir, des del primer
moment no ha entès que la presidència era un símbol nacional, i ha actuat com
si només fos un mer president autonòmic. Ha estat així en totes les relacions
amb Madrid, o quan ha tingut alguna trobada o cimera, sempre acceptant
humiliacions i amb un capteniment de servitud que fa feredat en un republicà i
que ni Montilla, essent dirigent del PSC, va tenir mentre governava. El darrer
viatge “presidencial” és paradigmàtic d’aquesta minorització de la presidència,
totalment allunyat dels viatges d’altura que varen fer els seus predecessors,
sotmès a les directrius dels estaments espanyols, que n’han tutelat els
detalls, les visites i les fotos. Si em permeten la poc humil autoreferència,
quan he viatjat a títol individual a l’Argentina i a Uruguai, he tingut
entrevistes amb càrrecs de primer nivell i amb els mateixos presidents del
país, i sense tutela de l’ambaixada de torn... i jo no soc ningú...</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Calia fer un tour tan penós del president de la Generalitat?
Puc entendre les dificultats en organitzar un viatge de nivell, però el que no
puc entendre és que, per poder fer el viatget, s’accepti que la presidència de
la nació catalana quedi reduïda a un tour de <i>“coros y danzas regionales”</i>. Perquè aleshores qui s’empetiteix no
és qui ostenta el càrrec, sinó la institució que representa, i ja fa massa que
s’està degradant a força de reduir-la a la irrellevància.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ho repeteixo: només tenim la presidència. O se la revesteix
de dignitat, o no ens queda res.</p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;"><b>Pilar Rahola</b></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Periodista</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al digital
</span><span style="color: #0b5394;"><b>EL NACIONAL</b></span></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el diumenge, 19 de març de 2023</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-86186062897920395312023-03-11T19:55:00.004+01:002023-03-12T20:06:16.450+01:00Ayuso, la ignorant<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3ePHB9-52sJGatpT6VWEhg1TQLmTHCmPlnjej1Wm9gnDsVK9BCeMRqjdjyesgsIu07FVtX099zGnnUK5Fd9gZoipcP9u1hrnZS9-ssN3q4EUIIgyW_n3yACJxhaX87NNHJk-5bfGskJ8wp4lvssKX1slO5XOohrQNWUWB9YW5JQRo0nuzH_P7J3UxA/s674/Ayuso.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="649" data-original-width="674" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3ePHB9-52sJGatpT6VWEhg1TQLmTHCmPlnjej1Wm9gnDsVK9BCeMRqjdjyesgsIu07FVtX099zGnnUK5Fd9gZoipcP9u1hrnZS9-ssN3q4EUIIgyW_n3yACJxhaX87NNHJk-5bfGskJ8wp4lvssKX1slO5XOohrQNWUWB9YW5JQRo0nuzH_P7J3UxA/w200-h193/Ayuso.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">La presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, Isabel
Díaz Ayuso, ha visitat la capital catalana i ha estat rebuda en un Círculo Ecuestre on no
cabia ni una agulla. El presentador de l’acte, el senyor Enrique Lacalle, va
arribar a manifestar una certa admiració per la presidenta madrilenya a qui va
definir com una persona molt propera, molt valenta, i que no es rendeix mai. Va
dir que Madrid li provocava una certa enveja, ja que la capital anava a tota
velocitat i, en canvi, Barcelona anava al ralentí. Díaz Ayuso és un fenomen
molt interessant, perquè representa l’alliberament del superego madrileny.
Madrid és una ciutat construïda a partir de l’espoliació i el control dels
territoris conquerits, que domina a través de l’omnipotent BOE, de les
clavegueres de l’estat i d’uns mitjans dòcils; una metròpoli incapaç de crear
res d’original, i que només ha crescut robant empreses, idees i ―a
Castella ho saben prou bé― també jovent.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Algú ha insinuat que potser a Catalunya necessitaríem una Ayuso,
sense tenir en compte les bajanades que diu que són moltes i gruixudes, a
Catalunya no podem tenir cap Ayuso, per la senzilla raó que no tenim cap poder.
Ayuso és una ignorant, ultra, descarada que té el <i>‘deep state’</i> espanyol al darrere. Es pot permetre tot el que fa i
més. I anar al caspós Círculo a consumar l’espectacle provinciano-borreguil
habitual quan ve qualsevol personatge de Madrid amb poder. Catalunya necessita
líders que parlin clar, que no s’arronsin i que entenguin què cal fer per
aconseguir poder real fins que arribem a una situació irreversible de
sobirania. N’havíem tingut amb Pujol, Maragall i algun altre, i ara no en
tenim. L’Ayuso fa bona la dita aquella de <i>“la
ignorància és atrevida”</i>. És una completa ignorant que ha arribat a un lloc
de poder. Punt. Això volem imitar? Si aquesta senyora no tingués al seu darrere
el poder que té, es quedaria en no res. Escuma i lluentons, tot molt castís
tot, això sí.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Tot el món econòmic reconeix que Catalunya pateix, any rere
any, un dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros. Si aquest enorme dèficit
fiscal no serveix per a la convergència, és a dir, perquè les autonomies de
l’estat espanyol millorin la capacitat per a crear riquesa, cal veure a qui
beneficia allò que s’aporta i no retorna. Principalment, beneficia unes
estructures de l’estat jurídiques, polítiques
i econòmiques, que pràcticament a tothom li va bé. Madrid n’és la gran
beneficiada, és una raó d’estat i ho demostra el fet que ho han abocat tot
allà. Navarra i el País Basc, amb el seu règim foral, estan encantats de la
vida. Tota la resta de comunitats no convergeixen en PIB, és a dir, en riquesa,
però, en canvi, tenen els mateixos serveis socials o millors que els d’aquí.
Beneficia pràcticament a tothom, menys a Catalunya, que som els que hem de fer
un esforç i no en rebem la compensació. La prova és que el model de finançament
fa anys que s’havia d’haver renovat i no s’ha fet. No és mai el moment. Reben
uns diners que els permeten de tenir uns serveis socials públics millors que
els nostres.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Catalunya recula econòmicament. Als anys vuitanta Catalunya
tenia 7 o 8 punts més de renda que Madrid. Ara és al revés, per tant, és
veritat que tant de temps d’aportació de recursos acaba beneficiant els uns i
perjudicant els altres. Sempre se’ns diu que Catalunya és la segona comunitat
autònoma que aporta més diners de tot l’estat, cosa que fa pensar que Madrid
n’aporta més perquè és la primera, però mai he sentit que es negui la major: A
Madrid fan trampa, perquè l’aportació dels impostos (IVA, IRPF, etc.) de les
empreses d’àmbit estatal amb seu a la capital són pagats per tots els ciutadans
de l’estat. Està clar que aquest IVA el paguem tots i que l’esforç en els
impostos és de tots, encara que consti oficialment que és una aportació de
Madrid, El que està clar que Catalunya és la que fa més esforç a contribuir en
la recaptació d’impostos de l’estat… i no parlem de l’execució dels
pressupostos que cada any a Catalunya no arriba al 50% i a Madrid
miraculosament sempre passen del 100% pressupostat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Amb aquests raonaments, ens ha semblat interessant recuperar
un article escrit ara fa dos anys pel senador del PNV por Vizcaya, Iñaki
Anasagasti, titulat <b><i>”<u>I si el problema fos Madrid?</u>"</i> </b>que, malgrat el
temps transcorregut, no ha perdut actualitat, i on analitzava la relació que
existia llavors entre l’estat espanyol i les anomenades <b>‘nacionalitats històriques’</b>, tracte que hem vist com s’ha anat
deteriorant de forma irreversible. Podeu llegir l’article del senador tot
seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><u><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">I si el problema
fos Madrid?</span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I si el problema no fos ni Catalunya ni Espanya? I si el
problema fos Madrid? No Madrid com a ciutat, ni com a conjunt. Madrid com a
lloc on una petita elit improductiva veu perillar els seus privilegis. La casa
reial, el corpus polític, la ingent quantitat de funcionaris d'alt rang, la
cúpula militar, els membres dels consells assessors de les grans companyies del
país, la plana major de la judicatura superior, conferències episcopals,
cortesans mediadors i intermediaris amb el poder, etc., etc., etc.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És una massa de població que no produeix absolutament res,
però, en canvi, requereix uns recursos enormes. Aquest grup, que és reduït
comparativament, acumula una gran quantitat de poder i de capital. A l’antiguitat,
per a sufragar les despeses d'aquesta aristocràcia indolent existien els
delmes, avui hi ha els impostos.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Perquè la primera necessitat d'aquest grup és la seva pròpia
subsistència. Aquesta elit és la que ha viscut i viu en una realitat
paral·lela, on les crisis són poc menys que fenòmens meteorològics i on Madrid
és principi i fi d'allò que ells entenen com Espanya. Infraestructures radials,
‘mega’ estructures al voltant de la capital que han de ser rescatades, eixos de
l'Atlàntic o del Mediterrani que han de passar per Atocha, són mostres del que
dic. No conceben un model territorial que no envolti la Porta del Sol, però a
més han estat incapaços de generar un projecte d'Estat que aglutini al que ells
diuen la perifèria que cada vegada més, és allò més enllà de la M30.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L'únic objectiu comú que han estat capaços d'agençar és
l'odi cap al que ells anomenen els <i>“nacionalismos
periféricos”</i>. Això sí que ho han exercit amb mestratge. L'excusa ha estat
que aquests nacionalismes volen trencar Espanya, però en realitat és la por a
la seva pròpia subsistència. Per a un habitant de bona part del país és més
nociu el manteniment d'aquestes estructures improductives que la possibilitat
que l'estat es fragmenti.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però això s'ha ocultat de manera brillant. En realitat hi ha
capes socials d'aquestes perifèries que han col·laborat profusament amb aquesta
elit, per a aconseguir la seva part del pastís. Bona part de l'actual paràlisi
del procés es deu al fet que està en mans d'aquestes elits locals
col·laboracionistes amb el nucli improductiu de l'aristocràcia (per anomenar-lo
d'alguna manera).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa temps que estic pensant que si aconseguim desarticular
aquesta llotja del Bernabeu, amb els seus succedanis locals, serem capaços
d'articular un espai habitable. Si no és així, l’única opció és fugir. Quan es
parla de federalisme, que ha estat la meva opció durant molts anys, s'ignora
aquesta realitat. Sense el desmantellament de l'elit improductiva al voltant de
la “<i>villa y corte”</i>, no és possible un
canvi de model territorial. I crec que fins i tot per als independentistes
hauria de ser una lluita prioritària. L'esquerra estatal hauria d'adonar-se que
amb la xacra de tots aquests vividors, és impossible, qualsevol avanç.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara com ara, em sembla que una bona eina de produir aquest
canvi i d'expulsar a aquesta elit extractiva que viu de la resta, és el procés
d'independència, no per cap qüestió identitària sinó simplement perquè Espanya,
amb el seu actual model d'epicentre únic, no sobreviu sense Catalunya, d'aquí
la seva resistència. Si el 20% del PIB estatal desapareix, Espanya haurà de
canviar de model de gestió, tant sí com no. Això sense oblidar que no podem
deixar el procés en mans dels col·laboracionistes que sempre han estat lacais
nouvinguts d'aquest nucli.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Crec que Espanya estarà més prop del federalisme amb un
cisma independentista que sense ell. Però si algú em convenç que hi ha un
projecte per a acabar amb aquesta elit extractiva, improductiva i
hipercentralista, m'hi apunto ara mateix. Estic convençut que és així.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000; font-family: arial;"><i><b>Iñaki Anasagasti</b></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #990000; font-family: arial;"><i>Polític</i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article publicat el 22 de març del 2021</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-34599615769032410082023-03-06T18:23:00.002+01:002023-03-06T18:23:50.043+01:00La infermera poca-solta<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkEs6Lf38MQ-3ktW6R26aEFy_6udlmpyTu4Va1cdqHWMxoq-COiC5sLE52Z62G-JIpQoib_jMYyx8iY5qFafVLaG5i5b1Ay-3yrUZ9W5m2q9tMxVVYluh3p-x8TBKktGE1rNsBT9DRNlnP1tsePjmyRdrseKc93u_Zxqs8qfuOx9HKelNotAPOGIP4gA/s497/Infermera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="497" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkEs6Lf38MQ-3ktW6R26aEFy_6udlmpyTu4Va1cdqHWMxoq-COiC5sLE52Z62G-JIpQoib_jMYyx8iY5qFafVLaG5i5b1Ay-3yrUZ9W5m2q9tMxVVYluh3p-x8TBKktGE1rNsBT9DRNlnP1tsePjmyRdrseKc93u_Zxqs8qfuOx9HKelNotAPOGIP4gA/w200-h174/Infermera.jpg" width="200" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">En un vídeo de TikTok que s’ha viralitzat ràpidament, una
infermera de l'Hospital de la Vall d'Hebron ha criticat que es demani el nivell
C1 de català per fer les oposicions. El vídeo ha encès les xarxes pel menyspreu
que la noia, de Cadis, mostra pel <i>"puto
C1 de catalán"</i> tot i que la infermera està en actiu atenent pacients
catalans. A més, fa aquest vídeo dins l'espai laboral i acompanyada de dues
col·legues dient: "<i>Se va a sacar el
C1 de catalán mi madre".</i> La seva companya de Sant Sebastià, en canvi, el
parla mínimament al vídeo i diu que es presentarà a les oposicions.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Ara entitats espanyolistes es freguen les mans amb aquest
cas i proven d’instrumentalitzar-lo pels seus interessos polítics. Més enllà de
convertir la sanitària en la víctima d’un suposat linxament, aquests
grupuscles, que ja han format part del procés d’imposició del castellà a les
escoles, han engegat els engranatges per combatre el requisit lingüístic en el
sistema sanitari català. En aquest sentit, les organitzacions ultres <i>“Convivencia Cívica Catalana”</i> i <i>“Hablamos
Español”</i> han interposat un recurs contenciós-administratiu contra
l’Institut Català de la Salut perquè consideren que el requisit ―el
títol C1―
en les oposicions és abusiu i atempta contra la igualtat per a accedir a la
funció pública. El recurs és en nom de quaranta-dos professionals en actiu que,
segons afirmen, ara es troben amb una injusta i arbitrària barrera idiomàtica
per a poder estabilitzar la seva plaça.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Aquesta noieta poca-solta i curta de gambals que fa
d’infermera a la Vall d’Hebron no és ella sola. Com en molts altres, en l’àmbit
sanitari els nostres drets lingüístics sovint estan menystinguts; el nostre
sistema sanitari és fantàstic, amb uns professionals dignes de tots els
reconeixements, però també hi ha molta gent vinguda de molts llocs,
especialment de l’estat espanyol, a la que no li dona la gana d’expressar-se ni
tan sols entendre el català, i això en l’àmbit sanitari és molt greu. A aquesta
curta de gambals, la veurem en poc temps a les llistes de VOX o del PP que són
els que l’han animat a fer aquesta bretolada per tenir motius per ficar-hi
cullerada.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Una infermera catalana a Dinamarca, s’ha escandalitzat amb
el que ha passat a la Vall d’Hebron, en primer lloc, per raons higièniques: les infermeres que hi
apareixen no porten el cabell recollit, porten braçalets, les ungles pintades…
A l’hospital de Copenhaguen on ella treballa, aquestes coses no estan permeses,
són qüestions d’higiene bàsiques. Tampoc no es poden enregistrar vídeos
personals quan portes l’uniforme ni filmar les instal·lacions públiques. El
conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que s'ha obert un expedient a
la infermera: "Declaracions com aquestes són intolerables en una servidora
pública. Des del centre fins al departament arribarem fins al fons de la
qüestió". I afegeix: "El sistema sanitari ha de garantir l’atenció en
la llengua pròpia de Catalunya, en això treballem cada dia". Veurem com
acaba el tema.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">El mínim que es pot demanar es respecte per la llengua del país
on treballes. A aquesta noia no li passarà res de res, per això s'atreveix a
fer el que fa. Un mínim d'esforç per aprendre el català, però ella no el vol
fer perquè sap que quan s’adreci en espanyol a un pacient català, aquest
automàticament canviarà d’idioma. Malgrat tot, els pacients agraeixen que els
parlin amb el seu idioma i, si ella no és capaç o no vol fer-ho en un temps
prudencial, de parlar l'idioma dels pacients, que se’n torni d’allà on ha
vingut. La treballadora de la Vall d'Hebron explica que no plegarà, però que
està tramitant la baixa per estrès i que ha demanat ajuda psicològica, pobreta!.
La llengua és un element d’autonomia i dignitat del pacient. La incapacitat per
comunicar-te és un motiu pel qual es pot ser un sanitari incompetent, malgrat
la seva preparació mèdica. La qüestió és que fora de Catalunya no volen
entendre que el català és la nostra llegua i que si vius i treballes a Catalunya
has de saber parlar i escriure en català, els estrangers s’esforcen per
aprendre el català perquè ells entenen que és la llegua pròpia de Catalunya, en
canvi els espanyols ni s’esforcen ni volen fer-ho.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Aquests darrers anys s’han produït en el nostre País molts esdeveniments
com aquest, que poden portar a un esclat de la tensió subjacent entre Catalunya
i el seu estat opressor, com ha succeït moltes vegades a la història recent.
D’aquestes espurnes que provoquen l’incendi, en relata algunes el director de
VilaWeb, Vicent Partal, en el seu editorial
<b><i>”A Mallorca en diuen "foc colgat", d'això que vivim”</i> </b>i
que podeu llegir tot seguit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">A Mallorca en diuen
"foc colgat", d'això que vivim</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’altre dia vaig compartir a Solsona un acte públic amb
Josep Costa. I en un moment, referint-me a la situació que palpe arreu del
país, vaig fer servir la metàfora d’un volcà cada volta més inquiet. Però ell,
i superant la seua identitat eivissenca, va aportar una deliciosa expressió
mallorquina per a explicar la mateixa cosa. <b><i>“Foc colgat”</i></b>, en diuen,
d’això que vivim.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Parlàvem tots dos del volum de la protesta desfermada per
aquella infermera catalanòfoba, però no solament. Perquè és veritat que la
setmana passada vaig quedar sorprès, agradablement sorprès, pel grau
d’indignació manifestat arran d’aquesta nova mostra d’ignorància supremacista.
La reacció a les xarxes va ser simplement espectacular i va arrossegar fins i
tot alguns mitjans dels que no solen fer cas sinó de les coses de palau i
d’allò que diuen a les seus dels partits. I, si serveix d’indicador, em sembla
molt interessant que la iniciativa del grup de metges que divendres va anunciar
que uns nou-cents s’havien començat a organitzar per defensar el català a la
sanitat, segons que m’expliquen ha augmentat fins a més del doble ―en un sol
cap de setmana― el nombre de voluntaris, que ja passen de llarg de dos mil.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Veurem com continua la cosa. El govern de Catalunya ―que
pel que m’ha semblat veure s’ha canviat la definició de Twitter i ara ja només
és “Govern de la Generalitat”, de manera que ha arraconat “Catalunya” i no fa
cap més precisió sobre quina de les dues és― més aviat ha mirat de
rebaixar el to. Però l’Hospital de la Vall d’Hebron ha de prendre una decisió,
com explicava perfectament una infermera catalana que treballa a Dinamarca, ni
que siga només per les incorreccions d’higiene i tractament de dades privades.
I Espanya és a punt de saltar si la decisió és fer-la plegar de la faena, que
és l’única decisió raonable.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però, passe què passe, l’episodi m’ha refermat en la
constatació que el nombre de persones que estan tipes d’aguantar la situació
política que vivim va pujant d’una manera considerable, cosa que em sembla un
símptoma excel·lent. Hem passat massa anys enganxats als polítics i, ara que això
seu és un desastre sense pal·liatius, veig que hi ha molta gent que ha
desconnectat de la política amb minúscules però que s’ha reconnectat amb força
a la política amb majúscules. Cosa que és especialment interessant si
constatem, perquè això ha passat moltes vegades, que per més que els polítics
vulguen abocar aigua al vi, ben sovint són els casos com aquest, simples,
senzills, rutinaris, i per això mateix fàcils d’entendre, els que acaben fent
saltar espurnes decisives en els processos històrics.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En pose uns quants exemples. A Lituània un partit de bàsquet
del Zalgiris de Kaunas va acabar desencadenant allò que podríem anomenar la
primera gran mobilització de l’independentisme lituà, l’any 1976, perquè s’hi
recordà un jove de divuit anys, Romas Kalanta, que anys abans s’havia suïcidat
denunciant l’ocupació soviètica. Escalfats per l’actuació de l’àrbitre, milers
de joves van començar a cridar “laisve!” ―una paraula que tant vol dir
‘llibertat’ com ‘independència’― i el nom del xicot, fins a aturar el partit,
en un acte que va acabar amb una insòlita manifestació pel centre de la ciutat.
El desallotjament d’un grup petit d’estudiants de la Universitat de Nanterre
que protestaven contra la guerra del Vietnam es va convertir, sense que les
autoritats ho poguessen impedir, en les jornades revolucionàries de Maig del 68
a París, i anaren molt més enllà que no havien previst els organitzadors de
l’acte. I hi ha el famós pícnic del 19 d’agost de 1989, que va aconseguir
d’obrir durant tres hores la frontera entre Sankt Margarethen, a Àustria, i
Sopronkőhida, a Hongria, i que donà pas a la caiguda del teló d’acer. Unes
quantes dotzenes de ciutadans alemanys de l’est i hongaresos que s’hi havien
aplegat per berenar, de sobte van obrir les fronteres i es van posar a córrer
camps a través, anant i venint d’una Europa a una altra, davant l’atònita
mirada de tothom. Menys de tres mesos després queia el mur de Berlín.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De fet, pense que no cal anar tan lluny. Ací tenim el
precedent d’aquell director de La Vanguardia que es deia Galinsoga i la
revifalla política que van originar els seus insults al català. O les
provocacions de Bauzá que van catapultar la marea verda a les Illes, en defensa
de la llengua i de l’escola. I què me’n dieu d’aquella iniciativa que van tenir
una gent d’Arenys de Munt de fer un referèndum sobre la independència?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les tensions subjacents, com passa amb els volcans ―i
d’ací ve la metàfora―, sempre troben la manera d’eixir a la superfície i
esclatar. Si els polítics estan atents, són prou vius i saben canalitzar-les,
l’esclat pot ser ordenat i pot prendre una forma moderada. Però si no saben
canalitzar-ho, esclata igualment. Perquè la política amb majúscules, la que
canvia les vides de debò, la fa la gent i quan els conflictes no es resolen,
tornen i tornen i tornen fins que apareix una solució. De manera que som ací,
amb el foc colgat, que diuen a Mallorca. Bufant i bufant per fer-lo tornar a
créixer.</p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;"><b>Vicent Partal</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Periodista</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Article publicat al digital </span><span style="color: #0b5394; font-family: arial;"><b>VilaWeb </b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el diumenge 5 de març
del 2023</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-64847657283158678002023-02-27T13:21:00.000+01:002023-02-27T13:21:18.031+01:00 El debat de la llista cívica<p style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #2b00fe;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjly54C7ec7IDFXmWG1lUr3tvxFqmMI-L1-B-S9scu7og3gVmQ-FczwOf3-MoRXoMBpsHsH-6LePatGpsP48V9rOAJQWNIeYzUMKK8AaSJinrC8Y2bv9r_RWRBJqkNRRLtz7rjf0RxTBVedlZPAJC5i2CI36X3UhPmJfI4zfiEafJpMy4t1d1xxaVmbBw/s876/Llista%20c%C3%ADvica.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="876" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjly54C7ec7IDFXmWG1lUr3tvxFqmMI-L1-B-S9scu7og3gVmQ-FczwOf3-MoRXoMBpsHsH-6LePatGpsP48V9rOAJQWNIeYzUMKK8AaSJinrC8Y2bv9r_RWRBJqkNRRLtz7rjf0RxTBVedlZPAJC5i2CI36X3UhPmJfI4zfiEafJpMy4t1d1xxaVmbBw/w200-h150/Llista%20c%C3%ADvica.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="color: #2b00fe;">La formació d'una llista cívica en les pròximes eleccions
catalanes podria ser una opció interessant per a aquells que busquen una
alternativa als partits polítics tradicionals. En atreure a ciutadans de
diferents orígens i amb diferents perspectives, la llista cívica pot ajudar a
promoure un diàleg més constructiu i a fomentar una major col·laboració entre
diferents grups d'interès. Però la viabilitat d'una llista cívica depèn d'una
sèrie de factors, incloent-hi l'energia i el compromís dels seus membres, la
disponibilitat de recursos i el context polític i social en el qual opera.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Aquestes darreres setmanes, dues primeres espases de la
política catalana, Josep Costa i Albano Dante Fachín, estan fent unes xerrades
al llarg i ample del país per explicar la situació actual del procés
d’emancipació de Catalunya i els avantatges de la formació de l’anomenada <b><i>‘llista
cívica’</i></b>. Els hem vist a Granollers i a Sabadell, però han estat també a
Vic i altres poblacions, i la gira continua. En aquestes trobades plantegen la
metàfora que la ‘llista cívica’ és com obrir una nova botiga, i el que
necessitem ara, més que una botiga nova són compradors. A la maleta hi porten
un article de fons d’armari que des de Madrid es considera descatalogat, però
que ells demostren, allà on van, que encara té molta sortida:
l’independentisme. Arriben, munten la paradeta i els prenen l’article de les
mans. Cal veure doncs què ens proposa que comprem a la botiga de Costa i
Fachín.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Per començar, hi ofereixen desacomplexament. No accepten el
relat de la rendició. No vol dir que no vegin el gran poder i capacitat de
repressió de l’Estat i la indiferència internacional, quan no hostilitat, que
provoca el projecte independentista. Ans al contrari. El que vol dir és
precisament que l’Estat ―tot
ell i tot el que d’ell en depèn, des del govern als jutges, passant per l’Ibex
35―
ha deixat molt clar el camp de batalla. Costa i Fachín van elaborant el seu
propi codi, sense complexos i amb la llibertat absoluta que dona no estar
lligat a les estructures d’una organització i no tenir res a perdre. Tenen un
producte que és únic perquè ningú més, de moment, s’atreveix a oferir-lo:
acceptació de la realitat crua i decisió per combatre-la. No els interessa la
batalla de la <b><i>‘llista cívica’</i></b>, ni triaran bàndol en aquesta ni en altres
batalles de desgast. Només els interessa aconseguir que hi hagi més compradors.
Asseguren que si l’independentisme té demanda, els partits el posaran entre les
seves ofertes. Tots dos han sigut diputats, tots dos han estat vinculats a partits.
No fan un discurs anti partits: reclamen als partits que siguin un instrument
al servei de la gent. El seu full de ruta és mobilitzar electors per arrossegar
partits.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Pilar Rahola i Joan Tardà, insignes republicans
independentistes, van mantenir un interessant cara a cara al programa Fax de
8TV, en el transcurs del qual, Rahola va acusar ERC d'haver trencat la unitat
independentista per interessos de partit, fet que ha provocat que ara els
sobiranistes no fem por a ningú. Tardà va argumentar que, malgrat
l'independentisme haver assolit una majoria parlamentària, no té encara una
majoria social. Aquest és el relat dels resignats amb l’actual situació quan
diuen que som pocs, que cal <b><i>eixamplar la base</i></b>. Cal parlar clar:
tot això de ser més, d’eixamplar la base, del consentiment del perdedor, del
diàleg, de ser més forts, de sumar victòries, de majories incontestables, és
xerrameca per no reconèixer la veritat: els que defensen aquesta estratègia ho
fan perquè no es veuen amb cor de fer la independència sense el permís de
l’Estat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;">Aquesta xerrameca, denunciada per en Josep Costa, no és pas
nova doncs ve de molt temps enrere. Fa bastants mesos, concretament el juliol
del 2021, Costa va escriure un article titulat <b><i>“Eixamplar la base o eixamplar
l’esquerda?”</i></b>, on l’exdiputat ja analitzava aquesta situació i en feia
una crítica molt interessant, estudiant el fet necessari de contraposar la
confrontació amb aquells que opten per la rendició, escrivint que són
estratègies contradictòries, les que afirmen que, per sumar més gent a la
independència, cal evitar el conflicte, rebaixar el discurs i renegar del que
vàrem fer l’octubre del 2017. Podeu llegir tot seguit l’article esmentat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: x-large;">Eixamplar la base o
eixamplar l’esquerda?</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una de les idees força dels qui volen la independència però
no es veuen amb cor de fer-la sense el permís de l’Estat és que ‘no som prou’ i
ens cal ‘eixamplar la base’. Ser més, ens adverteixen, és necessari per
aconseguir que l’Estat finalment accepti fer un referèndum, que és l’única via
desitjable i viable per aconseguir la República Catalana.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Darrere la retòrica dels que defensen “eixamplar la base” no
hi ha una estratègia digna de tal nom. No hi ha cap pla mínimament articulat i
concret que a la pràctica tingui res a veure amb aconseguir sumar més gent a la
causa independentista. De fet, ha passat prou temps des que varen començar a
aplicar la recepta que ja és evident que el relat té l’efecte contrari.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Totes les dades confirmen que el suport per la independència
es manté estable en general. Si de cas, mostra algun símptoma de debilitat
entre la població més jove (que ha deixat de ser el grup d’edat més
independentista), a la ciutat de Barcelona i entre els votants d’ERC (que té un
percentatge de vot independentista decreixent fa molt de temps).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Algú va dir, de forma tant ocurrent com encertada, que si
per eixamplar la base repliques el discurs dels comuns, qui eixampla la base
són ells i no tu. És innegable que fer això pot servir per guanyar unes eleccions
espanyoles a Catalunya, o per a sumar algun votant més en alguna part del país.
Però avui no hi ha tampoc cap dada concreta per demostrar que l’independentisme
estigui avançant a les zones urbanes, com diu el relat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Abans ens parlaven molt de Sant Vicenç dels Horts, municipi
metropolità del qual va ser alcalde Oriol Junqueras. Però crec que des que hi
governa una coalició entre PSC i Cs no és un exemple de res. Per això ja no en
sentiu a parlar, de fet. Tampoc ens explica ningú per què ERC té una caiguda
significativa a la ciutat de Barcelona l’any que aconsegueix la presidència de
la Generalitat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Davant l’evidència que no s’està eixamplant res, perquè si
hem superat el 50%, no és gràcies a aquesta retòrica, hi ha qui encara pretén
defensar-la suggerint que els independentistes que no la compren és que volen
ser menys o que menyspreen les bondats de sumar suport a la causa. Com volent
fins i tot fer-los responsables del fracàs d’aquesta no-estratègia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’entrada, dir que de dins el marc mental de la derrota no
n’ha sorgit cap estratègia coherent no és menysprear la idea de sumar suports a
la independència. Igual que renegar de la confrontació, la desobediència i la
via unilateral (idees associades a l’estratègia d’eixamplar l’esquerda) tampoc
no té res a veure amb sumar més gent al nostre projecte, sinó tot el
contrari. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De fet, contraposar les idees d’eixamplar la base i
eixamplar l’esquerda com si fossin dues estratègies diferents per avançar cap a
la independència és part del joc de paraules. Perquè això d’eixamplar la base
no és una forma d’avançar i perquè l’experiència demostra que eixamplant
l’esquerda és com de fet se suma més gent a l’independentisme.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aclarim conceptes: No hi ha cap contradicció entre eixamplar
l’esquerda i eixamplar la base. Només hi ha contradicció en el cap dels que no
volen fer res. Són estratègies contradictòries si algú s’ha cregut que per
sumar més gent a la independència cal evitar el conflicte, rebaixar el discurs
i renegar del que vàrem fer l’octubre del 2017. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una estratègia basada exclusivament a demanar la
independència per la via del diàleg amb l’Estat, renunciant a fer la
independència sense el permís de l’Estat, no porta enlloc. No fa créixer
l’independentisme. Té uns clars efectes desmobilitzadors, especialment entre el
jovent. I el que és pitjor, li permet a l’Estat tapar o dissimular les
esquerdes que l’1-O i la repressió posterior li han provocat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’última ocurrència dels defensors d’aquesta no-estratègia d’eixamplar
la base, és dir que els resultats només es notaran quan fracassi la via del
diàleg i la distensió amb l’Estat. Diuen que passarà com amb l’Estatut: que
molta gent que encara no és independentista s’hi tornarà. És la manera d’amagar
el fracàs i tirar la pilota endavant. Perquè el resultat més probable és que en
el futur es torni a mobilitzar bàsicament la mateixa gent que ara estan
desmobilitzant. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’Estat té vies d’aigua i esquerdes per tots costats, perquè
quan una esquerda s’eixampla en surten més. Ara és el moment de fer-les créixer
i aprofitar-les, que és ben bé el mateix. No perdent mai de vista que allò que
més gent sumarà a la independència és fer-la efectiva.</p>
<p class="MsoNormal"><i><b><span style="color: #990000;">Josep Costa</span></b></i></p><p class="MsoNormal"><i><span style="color: #990000;">Ex-vicepresident del Parlament</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al digital
</span><b><span style="color: #2b00fe;">elMón</span></b></span><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"> el dissabte 03 de juliol del 2021</span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7465312262822188827.post-50283058264368935472023-02-21T09:47:00.003+01:002023-02-21T09:47:33.713+01:00Puigdemont, la peça de caça major<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmavOIN-SIFCGAiXN2wl6d7Vki4mgn7aAMxxTdPtILis1jRgJct3gMm9JKj2f9iUHlqIJ3xE3L5OtiMhMeuHBCBSuv1-p-qS9ZMrJ72adEtRq32Si3_9ggRa7EGbthajsmRwC08ReBbRIKWYDu-kW2lK6ucZgK2EkIdHlpn0ugaDRPWjuEBglpy4U_eg/s1920/Ca%C3%A7a%20major.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1401" data-original-width="1920" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmavOIN-SIFCGAiXN2wl6d7Vki4mgn7aAMxxTdPtILis1jRgJct3gMm9JKj2f9iUHlqIJ3xE3L5OtiMhMeuHBCBSuv1-p-qS9ZMrJ72adEtRq32Si3_9ggRa7EGbthajsmRwC08ReBbRIKWYDu-kW2lK6ucZgK2EkIdHlpn0ugaDRPWjuEBglpy4U_eg/w200-h146/Ca%C3%A7a%20major.jpg" width="200" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;">El jutge Llarena va fer pública fa uns dies una nova
interlocutòria, en què adaptava el procediment contra els exiliats als canvis
del Codi Penal que van pactar PSOE, Podemos i ERC. Llarena compensava la
rebaixa de les penes contra els polítics exiliats que hauria de comportar la
derogació del delicte de sedició, imputant Puigdemont i els exconsellers Toni
Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació en la forma agreujada, que
implica fins a vuit anys de presó. Però és que fa dos dies, el Codi Penal es va
actualitzar i ara tampoc no existeix el premi de consolació que va trobar al
Suprem per saciar la fam de càstig. La sedició ha desaparegut, però Llarena se
les ha empescat per retorçar el Codi Penal i carregar la malversació a la
màxima potència, tot i que fa quatre anys ell mateix va rebutjar la
malversació, perquè li semblava massa curt.<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 14pt;"><span style="color: #2b00fe;">L’Estat espanyol busca com sigui un pacte de
rendició del president a l’exili pel qual torni a casa, passi per un teatre
judicial a Madrid i renunciï finalment a la via europea. Un pacte, en resum,
que posi punt final a la humiliació que suposa ―i suposarà― per a la justícia
espanyola, però també per a les seves clavegueres, els serveis policials i
també els partits que van prometre des del minut zero de l’exili
independentista una fotografia de Carles Puigdemont emmanillat i baixant d’un
avió a Barajas, que continuï lliure a la UE. És la peça de caça major que
Espanya no aconsegueix tot i disparar a tort i a dret. Sense el cap de la banda,
la resta de subjectes caçats no tenen valor per a Madrid.<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 14pt;"><o:p><span style="color: #2b00fe;"> </span></o:p></span></p><p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe;"><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 14pt;">Però el MHP Puigdemont resisteix des de l’exili els embats
de Llarena i Marchena, plantant cara als jutges del Suprem.</span> <span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 14pt;">En un vídeo a les seves xarxes socials, l'expresident de la Generalitat
carrega contra la reforma del Codi Penal, assegurant que no busca solucions
personals, explicant que mantindrà l'estratègia que tenien fins ara, mentre
espera el pronunciament de la justícia europea. Diu Puigdemont: <b>“No avalaré amb el meu benefici personal
una política que pretén criminalitzar l'anhel dels catalans de viure
definitivament en un país lliure i no tornaré ni emmanillat ni rendit davant un
jutge espanyol per tal que sigui indulgent. Lluitaré per tornar lliure"</b>.
Puigdemont no ha amagat les seves reticències davant la reforma del Codi Penal
que van pactar PSOE i ERC. Enfront d'aquesta estratègia ha insistit en l'aposta
per la batalla judicial a Europa. "Soc conscient del valor polític que té
mantenir-la i també del dany que faria que la deixés córrer pel fet que
personalment em convingués més", ha assegurat. El president ha advertit
que no es tracta d'acceptar condemnes per delictes menors, sinó de no permetre
cap condemna per decisions polítiques, i "això no pot assegurar ni cap
pacte amb el govern espanyol ni cap connivència amb la justícia d'aquell
país"."A Espanya es fa política des dels tribunals i es canvien els
actes judicials a conveniència només per aconseguir una finalitat política, que
és perseguir i penalitzar el procés d’independència", assegurant que
aquesta situació s'ha mantingut inalterable els darrers cinc anys i no ha
canviat “malgrat els funambulismes parlamentaris”, en referència implícita als
acords al Congrés entre PSOE i ERC.</span></span></p>
<p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt;"><o:p><span style="color: #2b00fe; font-family: arial;"> </span></o:p></span></p><p style="background: white; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-family: arial;"><span style="background-color: transparent;">Per tots aquests factors i la ferma posició del MHP
Puigdemont, queda clar que la peça de caça major que contempla amb fruïció el <i>”Gobierno de España”</i> és la del President
català. Per això resulta importantíssim mantenir una ferma unitat d’acció
enfront dels atacs que rep constantment el President, tant des de l’exterior de
Catalunya com també des de l’interior. Aquesta anàlisi el desenvolupa el
periodista, </span><span style="background-color: transparent;">Joan Rovira, en el seu article titulat </span><span style="background-color: transparent;"> </span><b style="background-color: transparent;"><i>“Caçar Puigdemont”</i></b><span style="background-color: transparent;">, on escriu que
mentre nosaltres ens barallem els ‘altres’ van fent feina. Si voleu, podeu
llegir l’article tot seguit.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #cc0000; font-family: times; font-size: large;">Caçar Puigdemont</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mentre perdem el temps miserablement. Mentre ens barallem i
n’hi ha que no fan altra cosa que treure les navalles o fer llistes d’afectes i
desafectes, d’enemics, de neutres (perillosíssims, els pitjors) o posar en
marxa la màquina de fer carn picada. Mentre ho anem destrossant tot, en una
mena d’onada de fúria destructiva contra nosaltres mateixos… Mentre ens anem
fent mal, insultant-nos, ofenent-nos, acusant-nos… Mentre passa tot això, hi ha
qui va fer feina.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Gent que no cal que sigui intel·ligent ni subtil, però que
té claríssims els objectius i que sap que estem contribuint amb entusiasme
suïcida a aconseguir-los. Catalunya contra Catalunya, igual a victòria de
Castella.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La roda del hàmster gira i gira i gira, poques coses més
tontes que un hàmster donant voltes a la roda.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Això impedeix que ens adonem de l’autèntic objectiu de caça
major: caçar Puigdemont. És una de les coses que comparteixen Pedro Sánchez,
Marchena, Llarena, Feijóo, Ayuso, Abascal, Marlaska, Robles, Felip VI, Felipe
González, Aznar i fins i tot la senyora de la neteja del despatx de la cap del
CNI. I els de Podemos, tot i que dissimulant i xiulant una mica per despistar, i
ja no parlem de Catalunya, país fratricida on hi ha massa gent que respiraria
alleujada si veiés Puigdemont emmanillat i de camí cap a una presó castellana.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No ens queda res més que Puigdemont. Cert, @KRLS no és gran
cosa, això ens ho podem dir, tot i que ell significa més del que realment és.
Va arribar a la presidència de la Generalitat pel «dedazo» del brillantíssim i
astutíssim Artur Mas, a la mexicana, com Quim Torra, visca la democràcia a la
catalana i l’amanida catalana i totes les coses a la catalana manera. A
Puigdemont, com a Mas, Catalunya li quedava gran. I per a la independència li
faltaven unes quantes talles.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però és exactament igual. No importa si el vas votar o no o
si el maleeixes per aquella no-declaració d’independència, per no haver fet els
deures quan encara hi érem a temps, per no haver preparat res, per no haver
tingut el valor de fer el salt final i confiar en el poble català.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’important és que és l’enemic públic número u, des de fa
anys. Sort en té de l’extraordinari advocat Boye i de tota la gent que l’ajuda,
dels fidels de l’exili. Sort en tenim.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Des dels aparells, despatxos i clavegueres de l’Estat
castellà l’objectiu està claríssim: caçar Puigdemont. Castella és un Estat
caçador, d’escopeta carregada i ànsia per exhibir les bèsties caçades, no ho
oblidem. El llenguatge de la caça grinyola a Catalunya, on ens hem tornat no sé
si més pacífics, mesells o covards, però a Castella és un llenguatge
testicular, animal, mascle, que tothom entén.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Castella és un estat més covard i més feble del que sembla,
però poderosíssim si tu ets un gallina. És un estat covard, amb ínfules dels
Tercios de Flandes i altres glorioses i èpiques gestes colonials, plenes de
mentides. Volen caçar Puigdemont com un conill, no pas plantar cara i lluitar
un combat a mort. No. No tenen els dallonses necessaris.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Puigdemont no es mereix acabar emmanillat, empresonat i
humiliat. Per poc que depengui de cadascú de nosaltres, no ho podem permetre,
perquè així ens humiliaran i agenollaran a tots. Que demani, si us plau, el que
necessiti, estic segur que hi ha desenes de milers de persones que li donarem
el que calgui, que estarem al seu costat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A Madrid ho saben, no cal ser cap geni: <i>«muerto el perro, se
acabó la rabia»</i>. Empresonat Puigdemont, <b>«game over»</b>: Catalunya està acabada per
50 o 100 anys. Ho sap tothom i no ho diu gairebé ningú, aquest és el joc, això
és el que busquen amb els seus canvis legals i els tripijocs policials i
judicials: caça major i derrota per golejada.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els donarem aquest gust? Quin país de covards, de
manipuladors, de sonats, d’il·lusos! Ara tot això només va d’una sola cosa, de
no permetre que ens robin l’ànima. Els partits no ho entenen, les diferents
sectes grogues (bon terme, per cert), tampoc. Però hi ha moltíssima gent, com
un servidor, que sí que ho entenem: si deixem que cacin Puigdemont, final de la
partida i ves a saber si n’hi haurà una altra en molt, molt de temps.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si cau Puigdemont, cau tot. O és que no ho sabem? I si ho
sabem, ho pensem permetre? Aquesta és l’única qüestió que val la pena ara
mateix. Tota la resta és una patètica pèrdua de temps. Aquesta és la clau de la
salvació de Catalunya, més enllà del valor real del molt honorable Puigdemont.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És com Companys, salvant totes les distàncies: màrtir, sí, i
honorabilíssim, però un nefast president. Franco ho tenia claríssim, amb la
complicitat de Hitler: afusellant Companys, matava Catalunya. Permetrem que
això passi una altra vegada, encara que sigui sense escamot d’afusellament a
Montjuïc?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="color: #990000;"><b>Joan Rovira</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="color: #990000;">Escriptor i periodista</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al digital</span><span style="font-size: small;">
</span><b><span style="color: #2b00fe;">elMón </span></b> <span style="font-size: x-small;">el diumenge 19 de febrer
del 2023</span></span></p>U C S // e-mail: unicatsabadell@gmail.comhttp://www.blogger.com/profile/13640235853997995335noreply@blogger.com0