La Tasca
dels CatalansEl 29 de maig de 2008, un grup de sabadellencs vam constituir la Unió Catalanista de Sabadell, fonamentat en el document “Manifest i Bases”, que prefigura un nou catalanisme i que exposa amb tota claredat els objectius del catalanisme del segle XXI.
Del catalanisme de la Renaixença al catalanisme de la Independència
En aquest escrit, proposem les tasques que en la nostra opinió són necessàries per aconseguir els objectius del catalanisme renovat. Bàsicament, que Catalunya pugui disposar d’un Estat propi que defensi els interessos dels catalans, per damunt de cap altra consideració. Un Estat Català, que representi la Nació Catalana, que sigui el reflex polític de la nostra Pàtria. També enfortir el nostre patrimoni cultural i la nostra identitat. I tot això ho exposarem i ho direm sense embuts.
Els objectius que volem aconseguir i propagar
1) L’Estat Català com a objectiu absolut.
2) El català com a idioma oficial de Catalunya.
3) La història de Catalunya com a base de la nostra identitat.
4) El Catalanisme com a motor social i polític.
5) La Nació, la llibertat i la democràcia, fonaments ideològics
Per aconseguir els objectius del catalanisme i pels quals els catalanistes hem lluitat, és condició imprescindible, que els catalans tinguem consciència de la nostra realitat nacional i de la responsabilitat que se’n deriva. També dels reptes que això planteja i de l’esforç que comporta. Cap Nació sense Estat no pot aconseguir-ho, si els seus habitants no estan disposats a lluitar per fer realitat aquest anhel. Per tirar endavant aquest projecte, ens calen nacionalistes de pedra picada, gent que estimi Catalunya. Ens fan falta patriotes i ens sobren molts traïdors. Un catalanista és, ni més ni menys, que un Patriota Català.
Hom pot pensar que això és feina dels partits polítics. Ho seria si es donessin les condicions necessàries per assolir la independència d’una forma immediata. Malauradament no es donen les circumstàncies que permetrien aquest objectiu. Per altra banda, els Partits polítics han de governar, resoldre els afers quotidians, assumptes a curt termini i qüestions electorals. També hem de ser conscients, que els partits nacionalistes espanyols, la seva obsessió malaltissa és la unitat d’Espanya i la seva acció política essencial, soterrada, allò que els uneix per damunt dels colors polítics és precisament, l’espoli de Catalunya, esborrar la nostra identitat de la faç de la terra i impedir per tots els mitjans la nostra independència. Amb aquesta mena de gent no ens hi podem entendre de cap manera.
Actualment tenim instal·lat a la Generalitat, un President que no diu ni fa res i un Govern tripartit, inoperant, que no governa i que ha portat el desprestigi de Catalunya, fins uns nivells inimaginables. El desgavell que la seva incapacitat i mediocritat genera, comporta la desconfiança i el desinterès dels ciutadans, per la política i pels polítics. Un govern que més que resoldre els problemes en crea, encara menys podrà assolir objectius més ambiciosos i difícils. El tripartit és un instrument al servei del socialisme i d’una entelèquia anomenada esquerra, però de cap manera al servei de les necessitats de Catalunya. Només un Govern nacionalista fort pot defensar els nostres interessos i aplanar el camí cap a la independència. Som un país ocupat i volem deixar de ser-ho.
No ens enganyem. La feina a fer és tan important, que cal l’esforç de tothom. De tots els catalanistes sense exclusions. Hem de posar les bases que permetin exercir el dret a decidir i a la vegada, conscienciar els catalans de la necessitat d’aconseguir la independència. Sobre tot l’econòmica. Aquest tasca només la pot aconseguir portar a terme, tot el poble català en pes. Hem d’impregnar tota la Societat Civil (associativa, social, econòmica, sindical, esportiva, cultural, recreativa, etc.) dels ideals catalanistes. També les Institucions Polítiques i els Partits.
Els fonaments i la matèria primera, imprescindibles per aconseguir un Estat propi, som els catalans i sobretot els catalanistes. Si no es disposa d’aquests elements en quantitat i qualitat suficients, la independència és una utopia irrealitzable. Conseqüentment, la primera feina a realitzar és la de fer prendre consciència als catalans de la seva identitat nacional i així aconseguir el pas cap al catalanisme. Hem de fomentar el catalanisme en la vida política, econòmica, social, cultural, educativa, laboral, sindical, veïnal, artística, d’oci i d’esbarjo de tota la ciutat. Expressarem la nostra opinió mitjançant o utilitzant tots aquells Mitjans o Entitats que per la seva capacitat d’incidir, puguin ser rellevants en el seu camp propi o específic. Col·laborarem amb els col·lectius que ja ho fan i pressionarem perquè s’hi afegeixin la resta.
Cal tenir present sempre, que la condició necessària per aconseguir la independència, és que existeixi una quantitat de població suficient que la desitgi. Aquest nivell mínim imprescindible de gent que vol la independència, en direm “massa crítica”. Només superant aquest límit, es pot aconseguir la llibertat. És imprescindible la existència d’un gruix important de la societat catalana, que vulgui aquest objectiu. Com més gran sigui la quantitat de catalans que desitgin la independència i es sobrepassi aquesta “massa crítica”, amb més facilitat la podrem aconseguir. En aquest estadi, totes les vies son possibles. El moment històric, la realitat geopolítica i la intel·ligència dels dirigents polítics, marcarà el camí a seguir. L’Estat Espanyol ho té clar i per això propicia immigracions massives a Catalunya. El problema és que alguns partits catalans ho ignoren, ho volen ignorar.
Per això cal influir amb la nostra opinió i amb les nostres aportacions, en tots els àmbits de la societat. Especialment aquells més influents per dinamitzar i propagar el catalanisme. Directament o amb la col·laboració de les Associacions o Entitats. Per exemple: les qüestions històriques, culturals, patrimonials, del nomenclàtor (record dels Sabadellencs preeminents) caldria fer-ho a través de les nombroses Entitats especialitzades ja existents. Igualment amb la cultura, la llengua o el medi natural. Els aspectes municipals o polítics, a través dels partits nacionalistes. També és necessari, que els llocs clau de la Societat Civil estiguin ocupats per persones afins als ideals catalanistes, democràtics i liberals. D'una manera especial volem influir perquè els partits catalans siguin en primer lloc, nacionalistes.
Hem de denunciar i rebel·lar-nos contra l‘espoli econòmic que imposa l’Estat Espanyol a Catalunya i que pateixen tots els seus habitants sense distinció. Catalans i estrangers. Rebutgem la solidaritat espanyola en quan l’Estat espanyol ens roba descaradament 18.600.000.000 € per any , més del 25 % del PIB, Som la última colònia del decadent i tronat Imperi Espanyol. És vital treure’ns aquest jou que ens asfixia i ens arruïna. Conclusió i solució: contra l’explotació, la separació.
En aquesta direcció, és fonamental el coneixement i l’estimació de la pròpia llengua, de la nostra història, del país, de les tradicions. Aquest tasca la fan moltes Associacions, Entitats, Institucions i Societats. No n’hi ha prou. Cal que ho facin la majoria , a poder ser, totes. No podem permetre que la direcció de les Societats, Entitats i Associacions, estigui en mans d’individus no catalanistes i encara menys anticatalans. Tots, tots els mitjans de comunicació haurien de tenir aquestes tendències. Amb les nostres opcions com a socis, lectors o com consumidors, hauríem d’obligar a rectificar les actituds contràries a l’interès nacional. Un altre esforç de voluntat i d’afirmació catalanista que hem de fer, és el de facilitar la integració dels immigrants a la nostra cultura, especialment els de parla castellana, que són els més refractaris a adaptar-se a la nostra societat. Bàsicament a la nostra llengua, però també a les costums, idiosincràsia, tradicions, art, educació, esports, festes, etc.
El camí cap a la independència també comporta deixar de ser mesells. Eliminar l’actitud dels perdedors i recuperar l’orgull dels que es senten vencedors. No perdre el temps i les energies en voler arreglar els problemes de tot el món i desatendre les nostres necessitats. En moltes d’aquestes actuacions, la covardia fa que no encarem els nostres problemes. Hem de superar el nostre complex d’inferioritat i plantar cara als qui ens volen oprimir, coaccionar, espoliar o destruir. Estem farts de la solidaritat a canvi de menyspreu, de fer pedagogia inútil, de claudicacions vergonyants i de submissió estúpida. A tot això que ens lliga amb Espanya, el nostre rebuig.
Cap persona responsable ha dit que aconseguir la sobirania sigui una cosa fàcil. Però tampoc és impossible. Només cal visitar Irlanda, Finlàndia, Txèquia, Eslovàquia, Ossètia i Abkhàzia, les Repúbliques Bàltiques o les Balcàniques, per entendre que tot el que diem és possible. No hem de claudicar mai en els nostres drets que no provenen de cap Constitució i menys de l’espanyola. No hem de cedir gratuïtament mai, amb ningú, ni en cap circumstància. No hem de callar quan ens insulten o ens ataquen.
Hem de manifestar amb orgull i valentia, la nostra catalanitat, a tot arreu i en tot moment. A parlar en català a qualsevol lloc. Al carrer, al restaurant i als jutjats. A sentir-nos catalans amb totes les conseqüències. A proclamar que la independència és possible, necessària i desitjable. A dir ben alt que la nostra literatura, la nostra música, el nostre art, etc. son els millors. Senzillament perquè tenim el dret a dir-ho i a creure-ho. Tot això i més ho tenim de fer i ho podem fer sense necessitat d’ofendre a ningú. Quan rebem E-mails en castellà no els reenviem si abans no els hem traduït al català.
Cal donar prioritat absoluta al català en converses, reunions, llibres, publicacions, diaris, escrits, ràdio, TV, espectacles, cinema, etiquetatge, tribunals, etc. Quant ens vulguin vendre coses per telèfon, contesteu sempre en català i dieu que no enteneu el castellà. En quan a la llengua comuna, res de res, com a molt, una llengua estrangera imposada per la força. Per poder relacionar-nos amb tot el món, tenir accés a la ciència i a la tecnologia, a les escoles de Catalunya es tindria d’ensenyar l’Anglès en comptes de l’Espanyol. Amb l’Anglès pots anar a tot arreu, aeroports, hotels, universitats, àdhuc a Espanya, on et reverenciaran i no passaràs pel mal tràngol d’ésser insultat quan parles castellà amb accent català.
No hem de renunciar a exhibir els nostres símbols allà on ens convingui. Que a totes les eixides i terrats, onegi la bandera nacional. A endegar una campanya per col·locar l’escut de Catalunya en ceràmica, a la façana de les cases. D’afermar les nostres senyes d’identitat. Hi tenim tot el dret del món i no hi podem renunciar, ni hi renunciarem. Hem de comprometre en aquesta tasca tota la gent que coneixem, amb decisió i sense claudicacions vergonyants. Hem d’aconseguir la catalanització dels noms. Que el cognom català sigui el que triïn els pares. Recolzar les seleccions catalanes. Cal predicar amb l’exemple, sense vergonya ni por. Hem de mentalitzar-nos que aquestes petites accions o manifestacions, poden produir grans resultats.
Fins aquí hem donat pautes generals. Prego al lector d’aquest escrit, que afegeixi totes les accions concretes, iniciatives, exemples i vivències, que complementin d’una forma pràctica, tota aquesta exposició. També les esmenes, correccions o aportacions que cregui convenients.
Hom pot pensar que això és feina dels partits polítics. Ho seria si es donessin les condicions necessàries per assolir la independència d’una forma immediata. Malauradament no es donen les circumstàncies que permetrien aquest objectiu. Per altra banda, els Partits polítics han de governar, resoldre els afers quotidians, assumptes a curt termini i qüestions electorals. També hem de ser conscients, que els partits nacionalistes espanyols, la seva obsessió malaltissa és la unitat d’Espanya i la seva acció política essencial, soterrada, allò que els uneix per damunt dels colors polítics és precisament, l’espoli de Catalunya, esborrar la nostra identitat de la faç de la terra i impedir per tots els mitjans la nostra independència. Amb aquesta mena de gent no ens hi podem entendre de cap manera.
Actualment tenim instal·lat a la Generalitat, un President que no diu ni fa res i un Govern tripartit, inoperant, que no governa i que ha portat el desprestigi de Catalunya, fins uns nivells inimaginables. El desgavell que la seva incapacitat i mediocritat genera, comporta la desconfiança i el desinterès dels ciutadans, per la política i pels polítics. Un govern que més que resoldre els problemes en crea, encara menys podrà assolir objectius més ambiciosos i difícils. El tripartit és un instrument al servei del socialisme i d’una entelèquia anomenada esquerra, però de cap manera al servei de les necessitats de Catalunya. Només un Govern nacionalista fort pot defensar els nostres interessos i aplanar el camí cap a la independència. Som un país ocupat i volem deixar de ser-ho.
No ens enganyem. La feina a fer és tan important, que cal l’esforç de tothom. De tots els catalanistes sense exclusions. Hem de posar les bases que permetin exercir el dret a decidir i a la vegada, conscienciar els catalans de la necessitat d’aconseguir la independència. Sobre tot l’econòmica. Aquest tasca només la pot aconseguir portar a terme, tot el poble català en pes. Hem d’impregnar tota la Societat Civil (associativa, social, econòmica, sindical, esportiva, cultural, recreativa, etc.) dels ideals catalanistes. També les Institucions Polítiques i els Partits.
Els fonaments i la matèria primera, imprescindibles per aconseguir un Estat propi, som els catalans i sobretot els catalanistes. Si no es disposa d’aquests elements en quantitat i qualitat suficients, la independència és una utopia irrealitzable. Conseqüentment, la primera feina a realitzar és la de fer prendre consciència als catalans de la seva identitat nacional i així aconseguir el pas cap al catalanisme. Hem de fomentar el catalanisme en la vida política, econòmica, social, cultural, educativa, laboral, sindical, veïnal, artística, d’oci i d’esbarjo de tota la ciutat. Expressarem la nostra opinió mitjançant o utilitzant tots aquells Mitjans o Entitats que per la seva capacitat d’incidir, puguin ser rellevants en el seu camp propi o específic. Col·laborarem amb els col·lectius que ja ho fan i pressionarem perquè s’hi afegeixin la resta.
Cal tenir present sempre, que la condició necessària per aconseguir la independència, és que existeixi una quantitat de població suficient que la desitgi. Aquest nivell mínim imprescindible de gent que vol la independència, en direm “massa crítica”. Només superant aquest límit, es pot aconseguir la llibertat. És imprescindible la existència d’un gruix important de la societat catalana, que vulgui aquest objectiu. Com més gran sigui la quantitat de catalans que desitgin la independència i es sobrepassi aquesta “massa crítica”, amb més facilitat la podrem aconseguir. En aquest estadi, totes les vies son possibles. El moment històric, la realitat geopolítica i la intel·ligència dels dirigents polítics, marcarà el camí a seguir. L’Estat Espanyol ho té clar i per això propicia immigracions massives a Catalunya. El problema és que alguns partits catalans ho ignoren, ho volen ignorar.
Per això cal influir amb la nostra opinió i amb les nostres aportacions, en tots els àmbits de la societat. Especialment aquells més influents per dinamitzar i propagar el catalanisme. Directament o amb la col·laboració de les Associacions o Entitats. Per exemple: les qüestions històriques, culturals, patrimonials, del nomenclàtor (record dels Sabadellencs preeminents) caldria fer-ho a través de les nombroses Entitats especialitzades ja existents. Igualment amb la cultura, la llengua o el medi natural. Els aspectes municipals o polítics, a través dels partits nacionalistes. També és necessari, que els llocs clau de la Societat Civil estiguin ocupats per persones afins als ideals catalanistes, democràtics i liberals. D'una manera especial volem influir perquè els partits catalans siguin en primer lloc, nacionalistes.
Hem de denunciar i rebel·lar-nos contra l‘espoli econòmic que imposa l’Estat Espanyol a Catalunya i que pateixen tots els seus habitants sense distinció. Catalans i estrangers. Rebutgem la solidaritat espanyola en quan l’Estat espanyol ens roba descaradament 18.600.000.000 € per any , més del 25 % del PIB, Som la última colònia del decadent i tronat Imperi Espanyol. És vital treure’ns aquest jou que ens asfixia i ens arruïna. Conclusió i solució: contra l’explotació, la separació.
En aquesta direcció, és fonamental el coneixement i l’estimació de la pròpia llengua, de la nostra història, del país, de les tradicions. Aquest tasca la fan moltes Associacions, Entitats, Institucions i Societats. No n’hi ha prou. Cal que ho facin la majoria , a poder ser, totes. No podem permetre que la direcció de les Societats, Entitats i Associacions, estigui en mans d’individus no catalanistes i encara menys anticatalans. Tots, tots els mitjans de comunicació haurien de tenir aquestes tendències. Amb les nostres opcions com a socis, lectors o com consumidors, hauríem d’obligar a rectificar les actituds contràries a l’interès nacional. Un altre esforç de voluntat i d’afirmació catalanista que hem de fer, és el de facilitar la integració dels immigrants a la nostra cultura, especialment els de parla castellana, que són els més refractaris a adaptar-se a la nostra societat. Bàsicament a la nostra llengua, però també a les costums, idiosincràsia, tradicions, art, educació, esports, festes, etc.
El camí cap a la independència també comporta deixar de ser mesells. Eliminar l’actitud dels perdedors i recuperar l’orgull dels que es senten vencedors. No perdre el temps i les energies en voler arreglar els problemes de tot el món i desatendre les nostres necessitats. En moltes d’aquestes actuacions, la covardia fa que no encarem els nostres problemes. Hem de superar el nostre complex d’inferioritat i plantar cara als qui ens volen oprimir, coaccionar, espoliar o destruir. Estem farts de la solidaritat a canvi de menyspreu, de fer pedagogia inútil, de claudicacions vergonyants i de submissió estúpida. A tot això que ens lliga amb Espanya, el nostre rebuig.
Cap persona responsable ha dit que aconseguir la sobirania sigui una cosa fàcil. Però tampoc és impossible. Només cal visitar Irlanda, Finlàndia, Txèquia, Eslovàquia, Ossètia i Abkhàzia, les Repúbliques Bàltiques o les Balcàniques, per entendre que tot el que diem és possible. No hem de claudicar mai en els nostres drets que no provenen de cap Constitució i menys de l’espanyola. No hem de cedir gratuïtament mai, amb ningú, ni en cap circumstància. No hem de callar quan ens insulten o ens ataquen.
Hem de manifestar amb orgull i valentia, la nostra catalanitat, a tot arreu i en tot moment. A parlar en català a qualsevol lloc. Al carrer, al restaurant i als jutjats. A sentir-nos catalans amb totes les conseqüències. A proclamar que la independència és possible, necessària i desitjable. A dir ben alt que la nostra literatura, la nostra música, el nostre art, etc. son els millors. Senzillament perquè tenim el dret a dir-ho i a creure-ho. Tot això i més ho tenim de fer i ho podem fer sense necessitat d’ofendre a ningú. Quan rebem E-mails en castellà no els reenviem si abans no els hem traduït al català.
Cal donar prioritat absoluta al català en converses, reunions, llibres, publicacions, diaris, escrits, ràdio, TV, espectacles, cinema, etiquetatge, tribunals, etc. Quant ens vulguin vendre coses per telèfon, contesteu sempre en català i dieu que no enteneu el castellà. En quan a la llengua comuna, res de res, com a molt, una llengua estrangera imposada per la força. Per poder relacionar-nos amb tot el món, tenir accés a la ciència i a la tecnologia, a les escoles de Catalunya es tindria d’ensenyar l’Anglès en comptes de l’Espanyol. Amb l’Anglès pots anar a tot arreu, aeroports, hotels, universitats, àdhuc a Espanya, on et reverenciaran i no passaràs pel mal tràngol d’ésser insultat quan parles castellà amb accent català.
No hem de renunciar a exhibir els nostres símbols allà on ens convingui. Que a totes les eixides i terrats, onegi la bandera nacional. A endegar una campanya per col·locar l’escut de Catalunya en ceràmica, a la façana de les cases. D’afermar les nostres senyes d’identitat. Hi tenim tot el dret del món i no hi podem renunciar, ni hi renunciarem. Hem de comprometre en aquesta tasca tota la gent que coneixem, amb decisió i sense claudicacions vergonyants. Hem d’aconseguir la catalanització dels noms. Que el cognom català sigui el que triïn els pares. Recolzar les seleccions catalanes. Cal predicar amb l’exemple, sense vergonya ni por. Hem de mentalitzar-nos que aquestes petites accions o manifestacions, poden produir grans resultats.
Fins aquí hem donat pautes generals. Prego al lector d’aquest escrit, que afegeixi totes les accions concretes, iniciatives, exemples i vivències, que complementin d’una forma pràctica, tota aquesta exposició. També les esmenes, correccions o aportacions que cregui convenients.
Sabadell, a 30 d'octubre del 2008
Els interessats en adherir-s'hi poden fer-ho en el nostre correu: unicatsabadell@gmail.com
Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell
Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell
1 comentari:
Des de la JNC de Sabadell us encoratgem a que treballeu fort per expandir el sentiment catalanista arreu de la localitat sabadellenca, i des de la nostra posició rebeu tot el nostre màxim suport i ajuda possible!
Salut companys!
Publica un comentari a l'entrada