El terrorisme és una amenaça global que afecta la pau i la seguretat a tot el món i que sovint es defineix com l'ús de la violència indiscriminada per aconseguir objectius polítics, religiosos o socials. Aquesta pràctica ha generat una profunda preocupació a escala internacional, ja que els seus efectes es poden sentir en tots els aspectes de la vida quotidiana. Les arrels del terrorisme són variades, des de factors socioeconòmics fins a tensions ètniques o religioses. Les organitzacions terroristes sovint es valen de la por per provocar canvis en la política o en la societat. Les seves accions, siguin atacs armats, segrestos o atemptats suïcides, tenen un impacte devastador tant en l'àmbit humà com econòmic.
Si analitzem la definició d’aquest fenomen veurem que les paraules clau són: “ús de la violència indiscriminada”, i per tant quan veiem sovint que moltes actuacions, discursos i esdeveniments són qualificats de ‘terrorisme’, i a les persones que hi intervenen de “terroristes”, potser podríem plantejar-nos aquestes acusacions. L'informe anual del Fiscal General de l'Estat d'Espanya corresponent a l'any 2021 qualifica al moviment independentista català com a «terrorisme nacional». Sota l'epígraf «Moviment Violent Independentista Català», enumera les detencions per danys i les efectuades en relació amb una manifestació «il·legal» i detalla les «accions violentes i de sabotatge», entre les quals s'inclouen la provocació de desordres públics, el bloqueig de carreteres, la col·locació de pancartes, la crema de banderes i fins i tot els danys a símbols franquistes.
Podríem discutir
si la classificació dels actes esmentats anteriorment com a activitats
terroristes, per part de les autoritats dels Estats de la UE, és conforme amb
la definició de «delictes de terrorisme» establerta pels Estats membres, per
tant, totes les acusacions vessades contra els que defensen l’autodeterminació,
no poden ser-ho per terrorisme. Tots els catalans desgraciadament coneixem el
terrorisme perquè l’hem sofert a casa nostra. Sabem també què és i què no és
terrorisme i, per molt que insisteixi el jutge Manuel García Castelló, no va
haver-hi terrorisme en el procés català, ni en el Tsunami Democràtic, ni en els
CDR. Això no obstant, forçant les lleis, els jutges si volen poden acusar de
terrorisme a qualsevol persona que hagi tocat alguna tecla del sobiranisme. Excloure
el terrorisme de la llei d’amnistia pot resultar una desviació descomunal,
perquè a l’altre bàndol hi ha els jutges encarregats d’inventar el relat i
decidir què vol dir terrorisme, des del seu punt de vista. Sembla que
darrerament s’han incorporat a la darrera redacció de la Llei d’amnistia unes
esmenes que protegeixen de
l’aplicació d’aquests delictes, a les persones acusades barroerament de
terroristes. Llegiu tot seguit l’article titulat “El Govern ajusta la
llei d'amnistia” publicat al digital ‘eldiario.es’ que analitza a fons
aquest tema.
El Govern
ajusta la llei d'amnistia
El Govern
revisa amb lupa l'articulat de la llei d'amnistia i malda per polir durant la
tramitació parlamentària fins al més mínim detall que pugui dificultar la seva
aplicació per part dels tribunals. Aquest dimarts el PSOE va aconseguir pactar
amb Junts i ERC una esmena en la redacció dels supòsits que queden exclosos de
la mesura de gràcia. En concret, l'esmena registrada es refereix al delicte de
terrorisme, per al qual ara el text passa a diferenciar aquells casos que
“hagin causat violacions greus de drets humans”, que quedarien al marge de
l'empara de la llei, dels que no.
El moviment
de l'Executiu amb els seus aliats parlamentaris es produeix en paral·lel a les
últimes maniobres del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló.
Després de reprendre després de quatre anys la causa de Tsunami Democràtic per
les mobilitzacions entorn de l'aeroport del Prat el 2019, el magistrat ha
suggerit al Suprem la imputació de Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres deu
persones per un delicte de terrorisme relacionat amb la defunció per infart
d'un ciutadà francès en el transcurs d'aquestes mobilitzacions. Tant el Govern
com en el PSOE, que havien insistit en els últims dies en què l'exclusió dels
delictes de terrorisme suposaven “línies vermelles” infranquejables, intenten
desvincular públicament la revisió de l'article 2 de la llei de cap decisió
judicial. El que sostenen oficialment és que els canvis introduïts suposen
simples “ajustos tècnics” per a reforçar la seguretat jurídica de la norma.
“Hem pactat amb els grups parlamentaris dues esmenes tècniques que milloren una
llei que ja era sòlida i completament conforme a la Constitució. Vam dir que el
terrorisme es quedava fora de la llei de l'amnistia i fora es queda quan suposa
violacions greus de drets humans”, va defensar en ministre de Justícia, Félix
Bolaños, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
L'anterior
redacció de la norma excloïa de la seva aplicació els actes de terrorisme
sempre que hi hagués sentència ferma. Aquesta estructura permetia, en principi,
abastar les dues causes que més han tibat les negociacions: la citada de
Tsunami Democràtic i la dels membres dels Comitès de la Defensa de la República
(CDR), que estan acusats d'organització terrorista per planejar protestes el
2019. Tots dos procediments estan encara en fase d'instrucció. És a dir, ni tan
sols han estat jutjats. Però fonts de l'Executiu reconeixen que és una qüestió
que havia generat un gran debat jurídic i que en les últimes setmanes havien
sorgit dubtes sobre que aquesta redacció pogués passar el filtre del Tribunal
Constitucional, on la norma serà recorreguda després de la seva aprovació amb
tota seguretat. La clau era una possible vulneració del dret d'igualtat, atès
que el terrorisme era l'únic dels delictes, la inclusió dels quals o no en la
norma, estava vinculada a l'existència d'una sentència ferma. No ocorria així,
per exemple, amb els actes dolosos contra les persones o les tortures.
És un
assumpte sobre el qual també va cridar l'atenció l'informe dels lletrats de la
Comissió de Justícia del Congrés que va sortir a la llum la setmana passada i
que criticava la “indefinició” en els delictes que quedarien amnistiats. Segons
aquest dictamen, que no és vinculant, el fet que l'aplicació de l'amnistia
afectés els delictes de terrorisme “només quan hagi recaigut sentència ferma”
podia ser “contrària al Dret europeu”.
En realitat,
ningú en el Govern ni a Ferraz creu que cap dels actes derivats del procés
català puguin encasellar-se en casos de terrorisme homologables a l'experiència
acumulada a Espanya respecte a la violència d'ETA, els GRAPO o l'islamisme
radical. I per això observen amb suspicàcia alguns dels passos donats
recentment per magistrats com García Castelló, alguna cosa que va verbalitzar
expressament la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, posant veu a un
pensament generalitzat que, no obstant això, cap dels seus companys ha volgut
recolzar públicament.
Els de Junts
reconeixien aquest dimarts que aquests últims moviments del jutge García
Castelló i la guia que una plataforma de juristes va distribuir entre els
jutges per a frenar l'aplicació de l'amnistia, va motivar el seu pacte amb el
Govern. I, encara que admetien la seva satisfacció per l'acord aconseguit,
insistien que el seu objectiu és ampliar l'àmbit d'aplicació de l'amnistia per
a blindar-la totalment davant hipotètiques decisions judicials. En les files
independentistes es manté viu el temor al fet que, fins i tot amb aquest canvi,
hi hagi persones vinculades al procés que puguin quedar-se fora. A la Moncloa
posen en valor que l'acord amb l'independentisme català fa que Junts i ERC
s'allunyin dels propis postulats que van defensar fa només una setmana, quan en
les seves pròpies esmenes al·legaven per l'eliminació total del delicte de
terrorisme com a causa d'exclusió de l'amnistia. I creuen que la correcció de
l'article ve a pal·liar un problema de seguretat jurídica que havia estat
detectat per les judicatures espanyoles i europees.
Fonts de
l'Executiu admeten, de fet, que la redacció anterior que fixava el límit de
l'amnistia en les sentències fermes per terrorisme suposava en la pràctica un
acolliment generalitzat a la mesura de gràcia perquè no existirien cap
d'aquestes sentències abans de l'entrada en vigor de la llei, previsiblement a
l'abril. Alguna cosa que, segons reconeixen aquestes mateixes fonts, havia
suscitat un intens debat jurídic respecte a la consistència legal que pogués tenir
aquesta diferència de tracte entre els amnistiats.
Enfront
d'aquesta redacció, el nou text delimita l'aplicació de la llei tenint en
compte elements com la “intencionalitat” i “gravetat” de la conducta realitzada
i no la fase processal en la qual estigui un procediment. És un canvi
substancial que fonts socialistes atribueixen a un intent d’homologar el règim
d'exclusió d'aquest tipus penal a la resta de conductes que també queden fora
de l'aplicació de l'amnistia.
A més,
l'esmena transaccional pactada recorre als paràmetres fixats pel Conveni
Europeu de Drets Humans. D'aquesta manera, sosté en el PSOE, es garanteix
l'existència de “una referència clara i de caràcter internacional per a aquesta
qüestió”. Fonts socialistes reiteren que no és cert que la nova redacció ampliï
el perímetre de l'amnistia, mentre que en els partits independentistes van
deixar veure aquest dimarts la seva satisfacció amb el canvi acordat encara que
van mantenir vives les seves esmenes que inclouen una pretensió de màxims: treure
el terrorisme del capítol d'exclusions.
L'altra
esmena pactada pel Govern de coalició i els independentistes catalans —que
també porta la rúbrica d'EH Bildu, PNB, Podemos i el BNG— tracta de blindar els
“efectes” de la llei una vegada aprovada. Així, modifica l'article 4 per a
establir que la suspensió “per qualsevol causa” d'un procediment relacionat amb
el *procés “no impedirà l'alçament” de les mesures cautelars acordades abans de
l'entrada en vigor de l'amnistia. Per exemple, una petició d'extradició o les
ordres de detenció a Espanya que segueixen en vigor contra Carles Puigdemont i
els exconsellers que romanen a Bèlgica des de 2017.
L'anterior
redacció recollia que, en tot cas, “s'alçaran les mesures cautelars fins i tot
quan tingui lloc el plantejament d'un recurs o una qüestió
d'inconstitucionalitat contra la present llei o alguna de les seves
disposicions”. El nou text, al no delimitar les causes de suspensió que
possibiliten aixecar mesures cautelars, deixa oberta la porta al fet que
aquestes mesures també s'aixequin si algun dels jutges que ha d'aplicar la llei
planteja una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) per a veure si és compatible amb el dret de la UE, com tot
apunta al fet que succeirà.
Elena
Herrera /José Enrique Monrosi
Article
publicat al digital “elDiario.es” el dimarts 23 de gener de 2024
