Aquesta setmana s'ha fet pública l'Enquesta Sociopolítica
del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre el comportament polític dels catalans
i d'aquesta enquesta podem deduir moltes dades, que segons com es mirin poden
satisfer a uns i altres. En principi és meridianament clar que el 'sí' a la
independència de Catalunya retalla distàncies i amb un 45,5% se situa a menys
d'un punt del 'no', que obté un 46,3. Respecte a la darrera enquesta del
juliol, els favorables de la independència han crescut tres punts i mig, mentre
que el 'no' ha perdut 4,2 punts. D'altra banda, l'enquesta realitzada
telefònicament entre el 29 de setembre i el 9 d'octubre amb un univers de 1.500
persones, indica que el 71,1% dels enquestats són partidaris d'una república i
només el 14,5% vol mantenir la monarquia. La gran majoria dels enquestats, un
82,5%, prefereix pactar un referèndum amb l'estat espanyol i el 37,3% és
partidari de declarar la independència unilateralment. Cal matisar, però, que
aquests no són els resultats d'una pregunta que es faria en un referèndum
d'independència real, i així i tot, el "sí" s'acosta cada cop més al
"no".
De l’enquesta resulta que ERC guanyaria les eleccions al
Parlament del 14 de febrer amb 35-36 escons, quatre diputats més que JxCat, que
n’obtindria entre 31-32. Pel que fa a la majoria independentista, s’amplia en
escons passant dels 70 actuals a una forquilla d’entre 72 i 75, però la suma
d’ERC, JxCat i la CUP no supera el 50% dels vots i es queda amb un 47,7%, dues
dècimes més que a les eleccions del 21-D. L’unionisme també cau per sota del
50% dels vots, i es queda a 48,1%, quan a les eleccions del 2017 va arribar al
50,9% dels vots. La resta són vots a partits extraparlamentaris (que puja de
l'1,14% al 3,6%), i vots blancs. Dins l’unionisme el PSC quedaria en tercera
posició amb 24-25 escons (18% dels vots), Ciutadans cauria a la quarta plaça
amb 16-17 (12%), els comuns es mantindrien estables amb 8-9 (7,6%), mentre que
el PPC, 7-8 (6%) com la CUP, 6-7 (4,9%) augmentarien la representació actual.
Vox entraria a la cambra amb 4-6 escons (4,5%).
Però com sempre, les macroenquestes ofereixen molts detalls
que cal analitzar amb tranquil·litat. De fet, el mateix CEO ofereix al seu web
les dades en brut que han anotat els enquestadors i que han servit
posteriorment als analistes per a confeccionar els gràfics i taules. Una
curiositat per exemple pot ser que al punt 5.3 de l’enquesta del CEO, sobre les
eleccions, a la pregunta sobre quin partit es votaria si les eleccions fossin
l’endemà, hi apareix un resultat agrupat sota el nom “altres”. Si ens fixem amb
les dades en brut que ofereix el CEO hi trobarem que dins d’aquest “altres” hi
ha 3 persones que han dit que votarien al PDeCat i només 1 sola que votaria al
PNC. També hi ha dues persones que votarien la inexistent “CiU”.
Això vol dir que JxCat guanya dins del seu espai i esvaeix
els dubtes sobre la possibilitat que PNC o PDeCat obtinguin representació o que
representin, realment, una divisió del vot preocupant. Un fet empíric que deixa
molt tocat el partit de David Bonvehí i Artur Mas així com l’invent de Marta
Pascal. Segons aquesta enquesta del CEO, per tant, Carles Puigdemont segueix
arrossegant com a líder el vot independentista que no va a ERC o CUP. Fins i
tot, crida l’atenció la gent que ha respost que votaria “el partit del
Puigdemont” sense usar les sigles per a referir-s’hi o “el partit de Torra”,
que evidencia el pes del càrrec que ha ostentat el Molt Honorable, ara
inhabilitat.
Francesc Abad, llicenciat en Dret, que treballa al
Departament d’Empresa i Coneixement, sevillà d’origen, que va arribar a
Cornellà de Llobregat quan tenia quatre anys i que es dedica des de fa temps a
comentar l’actualitat política en el seu Blog “Dies de Fúria”, ha fet una
anàlisi extensa de l’enquesta del CEO on afirma que és una enquesta molt
interessant i molt sòlida, com totes les que fa el CEO, però també que és una
enquesta on hem de ser prudents en la seva comparació amb els Baròmetres
d’Opinió Política que també fa el CEO periòdicament, justament per aquesta
diferent metodologia per fer el treball de camp. Com ens sembla molt
interessant aquesta anàlisi us oferim la possibilitat de llegir-la tot seguit.
Anàlisi de l'Enquesta
Sociopolítica del CEO d'octubre 2020
El divendres 23 d'octubre hem tingut accés a una nova
enquesta del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió), l'Enquesta Sociopolítica 2020. És
una enquesta molt en la línia del que són els Baròmetres d'Opinió Política que
regularment fa el CEO, però que presenta algunes singularitats, com són un grup
de preguntes vinculades al tema Covid-19, també el tractament diferent,
innovador, d'alguna de les preguntes clàssiques del BOP i, finalment, un tema
gens menor, com és que el treball de camp de l'enquesta està fet amb trucades
telefòniques, mentre que el BOP del CEO es fa amb entrevistes
"presencials". És una enquesta molt interessant i molt sòlida, com
totes les que fa el CEO, però també és una enquesta que hem de ser prudents en
la seva comparabilitat evolutiva amb els BOPs justament per aquesta diferent
metodologia per fer el treball de camp, telefònica vs entrevista presencial.
0. Visió general.
L'anàlisi d'aquesta enquesta del CEO
"Sociopolítica" el començarem per les grans conclusions. L'enquesta
evidencia el que ja fa molt temps evidenciem, és a dir, un escenari de gran
estabilitat en les grans qüestions polítiques del nostre país. Allò de
"tot el peix venut". No observem cap canvi mínimament significatiu.
Això també val pel que fa a la projecció electoral: seguim on estàvem, amb el
que podríem considerar un empat tècnic entre ERC i Junts per Catalunya, amb la
possibilitat de fer una majoria alternativa a la independentista, amb un nou
tri o quatripartit (ERC, Comuns, PSC i CUP) i amb una descomposició de l'espai
unionista difícil de predir, a hores d'ara, com acabarà, però que sí que apunta
algunes evidències.
Finalment, i en relació amb les qüestions més innovadores de
l'enquesta, també evidenciem, i és una de les coses que tractarem amb més
profunditat, les dificultats creixents que té l'independentisme per traçar una
estratègia compartida entre les diferents forces polítiques independentistes, i
per extensió, cíviques i socials.
1. Sobre la projecció electoral.
Ja sabeu que la projecció electoral és la part que sempre
considero menys interessant de qualsevol enquesta política, però entenc és la
més mediàtica i que més interès desperta. L'enquesta sociopolítica del CEO
confirma, en un escenari polític canviant, els grans eixos de l'escenari
polític a Catalunya:
Pel que fa a l'independentisme, es confirma la proximitat de
l'empat tècnic entre ERC i Junts per Catalunya i un petit ascens de la CUP.
Fins ara ERC manté la posició capdavantera en intenció de vot, i això és en si
mateix una notícia, atès el desgast a les xarxes que sembla patir, però Junts x
CAT, des de l'anunci del President Puigdemont d'impulsar el nou projecte
polític, ha anat avançant posicions, fins a situar-se a les portes d'aquest
empat tècnic.
La suma d'ERC i Junts per Catalunya projecta un interval de
diputats entre 66 i 68. És molt curiós, i espero que tant a ERC com JxCAT ho
vegin, que 66 és el mateix nombre de diputats que van assolir el 21D. Pot
variar com es distribueixen entre ells, però això és tot. El votant indepe és
el que és i el gruix del vot indepe que fluctua ho fa entre ERC i JxCAT. No ens
fem pel·lícules amb eixamplaments de base...
Però si hi ha una dada que, de totes les de l'enquesta,
podria ser la més cabdal i decisiva de totes per estar en millors condicions de
fer la independència, i és que en l'interval màxim de la forquilla de la
projecció de diputats a ERC i JxCAT, poden arribar als 68 diputats, és a dir, a
la majoria absoluta.
I que ERC i Junts per Catalunya o Junts per Catalunya i ERC
puguin sumar majoria absoluta és, des del meu punt de vista, la dada més
rellevant i important per fer la independència. La gran majoria de mals del
procés independentista són conseqüència directa del fet que la suma d'ERC i
JxCAT no hagi tingut majoria absoluta. El 27S 2015 que Junts pel Sí no assolís
majoria absoluta, i passés a dependre de la CUP, va dinamitar la necessària
fortalesa, solidesa, que ha de tenir la direcció de qualsevol moviment
d'alliberament nacional. Des del 27S, i justament perquè ERC i Junts no han
tingut mai majoria absoluta, tot i tenir-la a tocar, aquest fet s'ha convertit
en la causa més gran de desgast de l'independentisme, perquè des d'aquest
moment vam deixar de fer independentisme, i només hem pogut fer que
supervivència parlamentària.
La CUP, en comptes de sumar lleialment, respectant la
correlació de forces dins l'independentisme, sempre ha exercit el xantatge: per
posar i treure presidents, per passar-se pel cul els pactes a què arribava amb
les altres forces independentistes, i per no tenir cap problema en votar
sistemàticament amb C's, PSC i PP contra el govern independentista, només per
desgastar-lo, sense mai ni un mil·límetre de lleialtat o complicitat.
I això ha estat, és i serà, un dels més grans problemes que
té l'independentisme per fer la independència. La CUP és necessària en el
"nosaltres" per la independència, però és un permanent obstacle per
fer la independència.
Que la suma de diputats d'ERC i JxCAT que projecta el CEO
pugui tenir majoria absoluta seria probablement la millor notícia per a
l'independentisme des de l'1-O. No hi ha res que pugui ajudar més a empènyer
per la independència i per fer la independència que aquest fet, la majoria
absoluta d'ERC i JxCAT. El creixement de la CUP és important per sumar % de vot
independentista, però es deu més a la projecció de creixement de l'abstenció
que no pas a què la CUP creixi en vot.
Pel que fa a la resta d'opcions en l'àmbit indepe o
nacionalista català, ni rastre. I això també és una altra constant amb totes
les enquestes que estem coneixent. Ni Pdecat, ni PNC, ni Primàries, ni FNC ni
res de res. Tot irrellevant.
Pel que fa a l'unionisme la seva força global més o menys es
manté, tot i que potser alguns escenaris poden apuntar retrocés, però aquest
manteniment global es produeix amb unes enormes sacsejades internes.
La megasacsejada és l'ensorrada de C's, que recordem va
guanyar les eleccions del 21D. Ara pot perdre fins a 20 dels 36 escons que va
obtenir el 21D. Fins ara, en vot decidit, les restes de C's es distribueixen
entre PSC com a principal hereu (amb un 9,1% del vot de C's del 21D), PP (amb
un 5,7%) i Vox (amb un 3,4%). Però la principal dada és aquest 22,7% de votants
de Cs del 21D que diuen NS/NC, en el que és el percentatge més gran de tot el
panorama polític. Si li afegim el 12,5% d'antics votants situats en
"altres opcions", veiem que gairebé un 35% d'antics votants Cs estan
en una mena de llimb en relació amb el seu vot.I això al marge de què els seus
ex-votants són els que lideren l'abstenció declarada, amb un 5,7%. Cap altre
partit té tants ex-votants que explícitament diuen s'abstindran.
El PSC sí que sembla es posiciona com l'opció del vot útil
unionista, però no amb la força que necessitarien per ser alternativa a res.
Malgrat tot, malgrat no recollir prou suports per a liderar l'unionisme oferint
imatge alternativa a l'independentisme, no podem menysprear que l'estratègia
radicalment unionista del PSC els estigui donant fruits: recullen un 9,1% de
vot de Cs, un 3,2% dels Comuns i un 4.5% del PP. La pluralitat d'aquests
percentatges és el que evidencia s'han convertit en el vot útil unionista.
VOX està ací, i amb tota seguretat entrarà al Parlament,
perquè també recull, tot i que amb menor intensitat que el PSC, vot de tots els
altres partits unionistes: un 3,4% de C's, un 2,1% dels Comuns i un 9,1% del
PP. Només no recull del PSC, justament pel que explicàvem en el paràgraf anterior,
que el PSC és la força tractora de l'unionisme aquestes eleccions.
Una de les bones notícies de l'enquesta és la descomposició
dels Comuns, amb només un 50% de fidelitat de vot, i vot que li marxa cap a PSC
i VOX. Les seves fronteres ideològiques acaben imposant un escenari que com a
molt els pot fer repetir resultats, si el seu % d'antics votants ara indecisos,
que és el més gran de tots els partits polítics, no segueix la fuga cap a les
seves fronteres naturals del PSC i de VOX.
2. Sobre la relació amb Espanya: autonomia, referèndum, independència.
Fa molt temps que l'evidència del que la societat catalana
pensa amb relació a aquests temes és molt sòlida, tant sòlida com petrificada.
─ la majoria (60%) de catalans creu que Catalunya té un
nivell insuficient d'autonomia
─ la immensa majoria dels catalans creu que els catalans
tenim dret a decidir el nostre futur en un referèndum: el 76,3%, o sigui 3 de
cada 4 catalans, percentatge al qual s'arriba perquè hi ha un 26,4% de votants
de C's que així ho creuen (sí, 1 de cada 4 votants de Cs), un 63% dels votants
de PSC, un 70% dels votants dels Comuns, un 32% dels del PP i fins i tot un 22%
dels de VOX!!!!!
─ l'estabilitat en el suport a la independència, en si
l'enquestat vol o no vol la independència, també és molt gran. Hi ha
oscil•lacions d'una enquesta CEO a una altra, però gairebé sempre dins els
marges d'error de l'enquesta. En aquesta enquesta que ara estem comentant, un
45,5% Sí que vol la indy i un 46,3% No, és a dir, empat "tècnic" en
això de voler la indy o no. L'últim BOP el No era del 50% i el Sí del 42%. Ni
llavors estàvem en clar retrocés ni ara en ascens. Són dades que hem de mirar
en evolució temporal llarga, i veiem sempre es mouen en aquests paràmetres de
percentatges.
─ abans de preguntar sobre si es vol o no la independència,
l'enquesta pregunta, després d'haver preguntat sobre el nivell de satisfacció
amb l'autogovern, com li agradaria a l'enquestat que s'articulés políticament
la relació entre Catalunya i Espanya.
També en els resultats d'aquesta pregunta hi ha una gran
estabilitat amb relació als anteriors BOP del CEO. Tanmateix, en aquesta
pregunta, per a aquesta enquesta, és on el CEO ha introduït una novetat que val
la pena comentar.
Pregunta el CEO si creu que en la relació CAT-ESP, Catalunya
hauria de ser com ara una Comunitat Autònoma, un Estat dins una Espanya Federal
o un Estat independent. El 35,4% dels enquestats diuen que un Estat
independent, és la resposta majoritària, seguits d'un 29,5% que creuen hem de seguir
sent una comunitat autònoma, i, amb gairebé el mateix percentatge, tenim el
29,3% que creuen hauríem de ser un estat dins una Espanya Federal.
En aquesta pregunta de resposta múltiple, quan mirem la
resposta única l'estat independent guanya, però ja veiem que sense majoria
absoluta, amb un 35,4%. La innovació d'aquesta enquesta sociopolítica del CEO
ha estat preguntar als enquestats què voldrien com a "segona opció".
I aquí veiem com llavors un estat dins una Espanya federal arrasa, amb un 74,1%
(suma 1 i 2), seguit de l'opció Comunitat Autònoma (50,1%). I l'estat
independent que era la primera en única resposta, ara és la tercera, amb un
48,7%. És molt interessant això que ha fet el CEO perquè desmunta tota aquesta
patranya dels "federalistes" que diuen ser-ho entre Comuns i PSC,
perquè la majoria d'ells, si els pressiones una mica, es delaten que
prefereixen ser una comunitat autònoma que un estat independent.
“Pues eso, slokai”. Així estan les coses. Ho dic pels
indepes que es passen el dia recollint les baves de la Colau i dels Comuns....
3. Sobre la gestió del post 1-O.
És només una pregunta, la que per primera vegada el CEO ha
plantejat, en aquesta enquesta "sociopolítica", però és molt
interessant. Amb independència de com ens posicionem, del que votem, etc. crec
que tots estarem d'acord que una de les coses més traumàtiques dins el moviment
independentista ha estat la gestió de tot el que va seguir a l'1-O. Sense
plantejar-ho exactament en aquests termes, sí que s'entén tot de la pregunta que
fa el CEO, que pregunta l'enquestat quina creu és la millor opció en relació amb la situació
entre CAT i ESP. El CEO planteja 3 opcions possibles:
─ ser una comunitat autònoma d'Espanya
─ pactar un referèndum amb l'estat espanyol
─ declarar la independència unilateralment
En el que és un molt interessant plantejament demoscòpic,
demana als enquestats quina és, en primer lloc, la seva opció, però també quina
seria la seva segona opció.
Sobre les respostes en primera opció, és a dir, les
principals, està clar que la DUI, com a tal, com a opció política per sortir de
l'actual situació, no és l'opció majoritària dels nostres ciutadans: només un
15,4% diuen que allò que cal és fer una DUI. Recordem que aquests mateixos
enquestats han dit, amb un 45,5% que volen la independència. O sigui, entre els
que volen la independència, segons l'enquesta (fiable) no arriben a la meitat
els que volen la DUI.
La majoria social voldria un referèndum pactat amb l'Estat
Espanyol, un 51,9%.
És clar, jo també el voldria. Per això és important el que
planteja el CEO de "i en segona opció?". Doncs quan mirem la suma de
primera i segona opció veiem que la DUI la recolzarien un 37,3% dels catalans,
és a dir, 20 punts més del suport que tenia en primera opció. Aquests 20 punts són
de gent que diu voler prioritàriament el referèndum, però si no pot ser, doncs
la DUI. Però tanmateix, seguim veient com aquest 37,3% que suma primera i
segona opció segueix sense arribar al 45,5% que diuen voler la independència.
En la suma primera i segona l’opció el referèndum assoleix el 82% i comunitat
autònoma el 51,7%
Aquest és un tema de molt difícil gestió per a
l'independentisme, però que s'hi ha de posar. Són dues opcions que a priori
semblen difícilment conciliables. Però alguna cosa haurem de fer. O correm el
risc de prendre mal i ser incapaços de bastir una mínima estratègia compartida.
Fixem-nos:
─ els votants d'ERC són els que més clar ho tenen, els que
més han "comprat" el discurs que està fent la seva direcció, fins al
punt que és un 73,6% dels votants d'ERC els que d'entrada volen l’opció del
referèndum, per tan sols un 20,9% que es manifesten per la DUI.
─ En canvi els votants de Junts per Catalunya i de la CUP
estan absolutament dividits en les seves opcions:
─ un 49,7% dels votants de JxCAT estan per la DUI, però un
45,4% pel referèndum
─ un 49,1% dels votants de la CUP estan pel referèndum, però
un 47,2% per la DUI
No és aquest article el lloc ni el moment per entrar a
analitzar les implicacions que tenen aquestes dades. Avui només apunto que les
implicacions hi són, que les dades són molt complicades de processar en termes
polítics i que, si no ho fem bé, ens podem veure abocats a escenaris polítics
de permanent col•lisió i d'incapacitat de bastir cap estratègia compartida. El
repte que tenim pel davant és extraordinari. Molt i molt complicat de
gestionar.
4. Sobre els lideratges i la "sectarització" electoralista
que alguns, i a les dades em remeto, promouen.
La pregunta sobre la valoració dels líders polítics és una
de les favorites dels mitjans de comunicació, perquè els permeten jugar a allò
dels bons i els dolents. Els encanta, a tots, això de poder titular "Oriol
Junqueras és el líder polític millor valorat, pel damunt de Puigdemont". I
clar, és cert, sumat tot, és així. Però la cosa és que al darrere d'aquesta
dada final el que hi ha són moltes i moltes coses, molt més importants, que
expliquen la dada final, però sobre les que no es diu res. I aquestes coses que
són les que determinen la dada final, però que no s'expliquen, és el que avui,
per a acabar, voldria explicar.
Efectivament, l'Oriol Junqueras és el líder polític més ben
valorat de tots, de fet l'únic que aprova, amb una valoració mitjana de 5,72.
Al darrere d'aquesta dada, que és així, hi ha dues grans qüestions polítiques
que l'expliquen: la derivada de la millor valoració que té Oriol Junqueras
entre els votants unionistes, en comparació a altres líders indepes, i
l'evidència de l'impacte de la política "sectària" que practica bona
part de la direcció d'ERC i la pràctica totalitat dels seus “voceros”
mediàtics. Vegem-ho:
─ la valoració diferencial dels votants unionistes en
relació amb els líders independentistes: tots els votants de tots els partits
unionistes, tots, valoren millor a Oriol Junqueras (OJ) que a Carles Puigdemont
(CP). Així, els de C's valoren amb un 2,69 a OJ i amb un 1,26 a CP , els del
PSC amb un 4,18 a OJ i amb un 1,47 a CP, els dels Comuns amb un 5,51 a OJ i amb
un 2,86 a CP, els del PP amb un 1,82 OJ i amb un 1,19 a CP i fins i tot els de
VOX, amb un 0,66 a OJ i amb un 0,22 a CP. No hi ha excepció entre els votants
de les forces polítiques unionistes.
Alguns poden fer una lectura d'aquesta valoració diferencial
en clau positiva, que OJ és capaç de teixir més complicitats, que no genera
tanta oposició. Però d'altres poden fer─ne una altra lectura, com que OJ
representa la rendició, mentre que CP és l'enemic a batre, l'enemic públic
número 1 de l'unionisme.
─ l'evidència de l'impacte de les estratègies i polítiques
sectàries i divisives d'una part de la direcció d'ERC i de la majoria dels seus
“voceros” mediàtics és demolidora. En aquest despropòsit divisiu en què estem
instal•lats sempre hi ha el recurs al "y tu más", al "qui
estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra" i tal, o sigui, a
intentar fer veure que el sectarisme és de tots i amb relació a tots.
Però l'enquesta del CEO, aquesta i totes les anteriors que
hem conegut, desmunta totalment aquesta "generalització" de les
responsabilitats, i identifica clarament el resultat entre els electors dels
missatges sectaris d'aquesta part de la direcció i dels “voceros” mediàtics
d'ERC.
Fixem-nos:
─ com valoren els votants de JxCAT a OJ? Doncs amb un 6,99.
I a Marta Rovira? Doncs amb un 6,80. I els d'ERC a CP? Doncs amb un 5,93.
─ com valoren els votants de JxCAT a Quim Torra? Doncs amb
un 8,30. I els d'ERC? Doncs amb un 5,97
Es pot veure clarament com els votants de JxCAT valoren
sempre més positivament als líders d'ERC, que no pas els votants d'ERC als
líders de JxCAT! Per què?, pel desgast sectari incessant que en el seu
electorat matxaca tot aquest personal de la secta del Sol de la direcció d'ERC.
La cosa sectària arriba, però, a nivells preocupants, quan
veiem que fruit de tot el que fa la secta del Sol, els votants d'ERC pràcticament
valoren igual repressors com Salvador Illa i Jèssica Albiach que reprimits.
Així els votants d'ERC valoren amb 5,21 al ministre Salvador Illa i amb un 5,01
Jèssica Albiach. O sigui un ministre del “Gobierno de España” i la seva
repressió, només 0,7 per sota que el President Puigdemont, a l'exili per
l'acció repressiva de l'estat només 0,6 que el President Torra, inhabilitat per
l'acció repressiva de l'estat.
És molt fort. La secta del Sol blanquejant els repressors i
criminalitzant, els reprimits. Les dades són prou evidents.
Aquesta relació causa/efecte amb el que fa part de la
direcció d'ERC i la secta del Sol es posa encara més en evidència quan mirem el
comportament d'un electorat no afectat per aquesta sectarització, com és el de
la CUP, que valora amb 6,87 CP, 6,48 OJ, 6,12 QT i 6,45 MR, és a dir, dins uns
mateixos paràmetres avaluatius, a diferència de la valoració sectaritzada
induïda als seus votants per aquest sector de la direcció i la secta del Sol. I
l'evidència ja és plena quan, evidentment, els votants CUP suspenen als
repressors que aprovaven l'electorat d'ERC: 3,22 a Salvador Illa i 3,87 a
l'Albiach.
I no puc estar parlant de lideratges i no fer referència a
l'enorme, excepcional, lideratge que exerceix, que té, que s'ha guanyat, el
President Puigdemont a tot l'espai electoral de qui es coneix com a Junts per
Catalunya. Valoració de 8,60, la més alta en relació amb els lideratges i
electors de qualsevol formació política. El President Puigdemont és evident que
és la referència política de tot un espai polític, no per totes aquestes
rucades unionistes de "adhesión al líder" i tal, sinó pel que
representa, encarna i tantíssims independentistes creuen és l'únic que pot
liderar.
5. Per ètica i estètica, també acabo amb una altra valoració global.
Ja heu vist que l'enquesta sociopolítica del CEO tenia
moltes coses i molt interessants. Quan faig aquestes anàlisis el que vull és
compartir amb tots vosaltres la meva visió, a partir de la meva expertesa en el
tractament de dades, també demoscòpiques. Però evidentment tot sota el sedàs de
la meva opinió compromesa a favor de la independència. Tenim molta feina a fer.
Però la podem fer. Tenim molts riscos al davant, no només externs, repressius,
sinó riscos generats per nosaltres mateixos, pels independentistes, partits,
entitats, militants, etc.
M'agradaria molt que tothom veiés, en aquesta anàlisi, les
oportunitats que tenim al davant. I treballem per aprofitar-les.
Però, tal com estan les coses, gairebé em conformaria que
aquesta anàlisi servís per evitar que caiguem de cap en els escenaris de gran
risc que he identificat.
Només podrem ser independents si hi som tots, si som capaços
d'assumir i blindar el "nosaltres" i una estratègia compartida.
Som-hi.
Francesc Abad
Llicenciat en Dret
Article publicat al digital diesdefuria.blogspot.com el dissabte 24 d’octubre del 2020