El tripartit de l'abisme

Dimarts passat a l'Hospitalet, els socialistes del  PSC-PSOE i els homes de Plataforma per Catalunya del feixista Anglada, van votar una moció del PP contra el consell de transició nacional en el Plenari de l’ajuntament de la segona ciutat de Catalunya. La Moció del PP aprovada, diu textualment que serveix "para que el ayuntamiento muestre su rechazo a formar parte del consejo para la transición nacional cuya intención es promover la independencia de Cataluña". Així mateix demana a l'ajuntament que "no facilite recursos humanos ni materiales de carácter municipal para la celebración en la ciudad de un referéndum ilegal sobre la independencia de Cataluña”. Perfecte, amb aquesta nova versió del Tripartit, el PSC s’acaba d’ensorrar del tot en el seu galimaties particular. Major desprestigi pels socialistes catalans, impossible. Dubto molt que la gent sensata torni a votar mai més una opció "d´esquerres" que és capaç d´unir-se a PxC i al PP. Només els nostàlgics sense capacitat d´autocrítica i els sectaris seguiran fidels a un partit que ha perdut definitivament el nord. El director de Vilaweb, en Vicent Partal ha publicat un editorial en el mateix sentit que sota el títol: “PSC-PP-PxC: el tripartit de l'abisme” podeu llegir tot seguit.

PSC-PP-PxC: el tripartit de l'abisme

En la vida de les persones i de les institucions, la lògica del comportament diari és condicionada pel passat, sobretot. Els humans respectem què hem estat perquè sabem que oblidar d'on venim i renegar de tot allò que hem fet ens condemna a un abisme personal perillós. És per això que, raonablement, en la vida volem seguir una línia més o menys coherent. I, per això també, quan algú fa un tomb estrany i incomprensible solem dir que s'ha tornat boig.

Ahir l'abisme es va badar als peus del PSC, amb la inimaginable votació de l'Ajuntament de Hospitalet. Els socialistes van aliar-se amb el PP, que han combatut durant dècades gairebé com a argument electoral únic, i, cosa pitjor, amb Plataforma per Catalunya, el representant més clar de l'extrema dreta. La simple definició de la coalició ja far posar la pell de gallina, però l'argumentari que els uneix, encara més. Els tres partits criden ni més ni menys que a fer sabotatge al referèndum d'autodeterminació, a rebel·lar-se contra el govern de Catalunya. Tots tres junts i tots tres sols. Ells tres, PSC-PP-PxC, a l'un costat, i les forces de tradició democràtica a l'altre.

Això, mentre Pere Navarro anava soltant discursos a Madrid i mentre molts militants socialistes, perplexos i desesperats, expressaven com és fàcil, en pocs mesos, d'arruïnar una trajectòria de decennis. D'aquell 'si tu no hi vas ells tornen' a l'abraçada de l'ós amb l'extrema dreta hi ha una distància llarguíssima sobre el mapa, però ha estat fàcil --ja veiem que fàcil-- de recórrer.

Pere Navarro haurà de donar explicacions de tot plegat, però li costarà molt. Pot dir que ha perdut el control del partit o pot mirar de dissimular. Però diga què diga el mal ja és fet. Perquè el tripartit Navarro-Alícia-Anglada no és que siga difícil d'explicar a la ciutadania, és que tothom sap que resultarà mortal per al PSC. La fi.

Els socialistes van acceleradament pel camí de la marginalitat i, després d'això, cap proposta que vulguen fer no tindrà credibilitat. Si volien crear un pol que no era ni dels uns ni dels altres, ahir, en una votació descarada, es va acabar tot: amb l'extrema dreta i amb el PP, units per a impedir la consulta. Això sí que és un autèntic pas històric per al partit dels pobres Pallach, Obiols i Maragall. Això sí que és un pas directe cap a l'abisme.

PS. No vull afegir més llenya de la necessària, però Navarro faria bé de recordar que, com va deixar escrit Nietzsche, quan mires a l'abisme, l'abisme et mira a tu...

Vicent Partal

Director de Vilaweb

Editorial publicada al diari digital Vilaweb el dijous 30 de juny del 2013