Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




29 de desembre 2013

SI a la independència de CAT (3ª sessió) A. Bordas

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2013-2014

El divendres 27 de desembre, es va celebrar a l’Auditori Espai Cultura de l’antiga Caixa de Sabadell la tercera conferència del cicle “SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitzà l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell. Així mateix, les delegacions locals de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ajudaren a la difusió de l’acte. Aquesta segona conferència es va desenvolupar sota el títol:

"Arguments per al SÍ & SÍ"

La conferència fou desenvolupada magistralment pel Sr. Agustí Bordas i Cuscó, alt funcionari del govern canadenc. Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i amb Masters en gestió i administració pública pel Programa Interuniversitari d’Esade-UFP-UAB i de la Universitat de Carleton (Ottawa).

L’espai de l’auditori fou totalment insuficient pel nombrosíssim públic que va assistir, amb gent asseguda als passadissos i amb més de 200 persones que no van poder accedir a la sala, i a les quals volem des d’aquí demanar disculpes. Els assistents van seguir l’exposició del conferenciant amb molt interès. L`acte es va cloure amb forts aplaudiments i amb crits d’independència que van sorgir espontàniament des de la primera fins la darrera fila de la Sala d’Actes, amb el públic dempeus i aplaudint. A continuació oferim un breu resum dels arguments que va donar el Sr. Agustí Bordas i Cuscó per votar SÍ & SÍ el proper 9 de novembre:
  • Cal informar bé dels nostres arguments i deixar que la comunitat internacional decideixi qui té més credibilitat.
  • La nostra eina és la democràcia. Insistim-hi.
  • Volem un Estat que defensi els nostres legítims interessos econòmics, el nostre benestar social i la nostra llengua pròpia.
  • No es creguin les falsedats explicades pels que es beneficien del statu quo. Cal convèncer els indecisos, les persones que en el fons del seu cor saben que l’Estat espanyol no canviarà. Els qui han pres nota, gràcies a l’experiència de l’Estatut de 2006, que l’Estat espanyol no compleix els pactes ni pretén blindar el finançament ni les competències.
  • La comunitat internacional no castigarà Catalunya amb sancions comercials per apostar per la democràcia. Catalunya no està pas desenvolupant armament atòmic com l’Iran.
  • Catalunya no és com el Quebec, és com la combinació del Quebec en termes culturals i Alberta en termes econòmics, i el dèficit fiscal català és tres vegades el d’Alberta.
  • Ningú al Canadà podria ni somniar amb menystenir els quebequesos com els espanyols ho fan amb Catalunya.
  • Catalunya és la sisena zona industrial més important d’Europa. Algú es pot creure que la UE deixarà que se li escapi de les mans?
  • Si Espanya és l’únic estat successor i continuador després de la separació, també tindrà la responsabilitat exclusiva del deute. I que dir del nombre de vots i els eurodiputats a la UE?
  • Segons les enquestes, el suport per al moviment d’independència a Catalunya ha superat els registres històrics tant d’Escòcia com els del Quebec.
  • Com observà Juan Rosell, president de la CEOE, molts empresaris, com els presents avui, han virat cap al sobiranisme i l’independentisme.
  • Si hi ha mandat democràtic explícit darrere del procés català la UE no tindrà altra opció que reconèixer l’Estat català.
  • Qui ha de interpretar els tractats de la UE, no és la Comissió Europea, sinó El Tribunal Internacional de Justícia de la UE, a Luxemburg.
  • Quina ha estat l’evolució econòmica de l’Estat espanyol? Després de 6 anys de crisi, l’economia s’ha estabilitzat dins la gravetat. No vol dir que hagi sortit de la UCI. Encara s’observen nivells inèdits de morositat, una taxa d’atur elevadíssima i moltes dificultats per accedir al crèdit. S’en van els immigrants i els joves preparats han d’emigrar. Aquesta és una fugida de cervells.
  • Hem observat una devaluació interna a l’Estat espanyol, ja que l’Estat espanyol no controla la divisa. S’ha produït una baixada de salaris i una precarització de les condicions laborals per guanyar competitivitat i aconseguir augmentar les exportacions. No obstant, l’administració central de l’Estat no ha realitzat les necessàries reformes estructurals.
  • Si una potència nuclear com França ha decidit reduir la despesa militar en un 50% per als propers anys, per què Espanya no ho ha fet?. Espanya ha augmentat el pressupost militar en un 15% aquest any respecte els PGE originals de 2013, mentre feia retallades en altres camps. I a sobre per què? Per a submarins que no suren…
  • La comunitat internacional observa amb preocupació el canvi cap a l’autoritarisme del Govern espanyol amb lleis com les impulsades per Fernández Díaz, l’aparició d’informes fantasma en campanya electoral o l’expulsió sense proves de Noureddine Ziani per part de l’espionatge espanyol.
  • Espanya diu que nosaltres estem parlant d’una història de fa 300 anys? Però quan el tema és Gibraltar denuncien el Tractat d’Utrecht .
  • Referint-se al PP: Quin altre país del món té un jutge President de la Cort Suprema / Tribunal Constitucional que ha amagat la seva pertinença a un partit polític?
  • Fa 20 anys fins i tot el Diari El Mundo afirmava: “defendemos el inalienable derecho de autoderminación de los pueblos” si eren processos nets i democràtics. I ara diuen que no podem votar…
  • Actualment, el govern del PP impulsa una agenda legislativa recentralitzador i homogeneïtzadora.
  • Esperar una configuració més favorable del sistema polític espanyol, amb UPyD i Ciudadanos ocupant l’espai de PP i PSOE, és una utopia. No hi ha 3eres vies ni se les espera.
Associació Sabadell Memorial
Si voleu accedir al vídeo complert de la conferència cliqueu aquí:


 


12 de desembre 2013

Les mentides de Rajoy

Rajoy dixit: “no augmentaré els impostos”; “mantindré el nivell adquisitius de les pensions”; “no abaratiré els acomiadaments”; “no augmentaré els serveis bàsics”; “no concediré cap tipus d’amnistia fiscal”; “no donaré ni un euro públic als bancs”. Mentides i més mentides. La darrera mentida del President espanyol, l’ha dita en una entrevista publicada conjuntament a cinc rotatius europeus. L’inefable Rajoy declara que si una "regió se separa del seu Estat automàticament se'n va de la Unió Europea". Això és fals o com a mínim enganyós. Una cosa és la Unió Europea i d’altra molt diferent l’Espai Económic Europeu (EEE) que gràcies als acords de Schengen, que foren signats el 1985 i 1990, van suprimir els controls fronterers amb objectiu de garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa en un article a 'El Periódico' posa en dubte les darreres declaracions del president espanyol Mariano Rajoy i les amenaces sobre la sortida de la Unió Europea d'un eventual Estat català. Des del títol 'Catalunya expulsada de la UE?'. que encapçala l'article, Tremosa ja insta-la l'ombra de dubte sobre les amenaces espanyoles recents. Tot seguit podeu llegir l’article.

Catalunya expulsada de la UE?

EL PERIÓDICO va destacar el dimarts passat una resposta de la Comissió Europea (CE) a una pregunta parlamentària meva. La CE finalment contesta com PP i PSOE fa temps que li demanen: «Si una part d'un país es converteix en un nou Estat independent passaria a ser un tercer país i els tractats deixarien de ser d'aplicació» en ell. Anem per parts.

La CE ha donat respostes diferents a preguntes meves arran del mateix tema. El 12 novembre 2012: "No li correspon a la CE manifestar posició sobre qüestions d'organització interna dels seus estats membres". El 23 febrer 2013: "Les condicions dels tractats de la UE són decidides pels estats membres". ¿La recent resposta té relació amb creixents pressions polítiques i amb el fet que alguns comissaris acaben el seu mandat després de les properes eleccions europees?

És el TRIBUNAL de Justícia de Luxemburg, i no la CE, que interpreta els tractats de la UE, i és el Tribunal Internacional de l'Haia qui té l'última paraula en cas de separació unilateral d'una Catalunya que fos expulsada de la UE. La recent sentència seva sobre Kosovo, però, no és precisament favorable a Espanya. Al Parlament Europeu (PE), a més, PP i PSOE s'han quedat sols, perdent diferents votacions de manera molt rotunda quan intentaven frenar l'accés de Kosovo a la UE. S'han quedat sols votant sobre la patent única europea, la travessia central del Pirineu aragonès i la doctrina Parot.

La sortida de la UE seria un procés llarg, com ho és l'entrada: a Brussel·les es diu que si Gran Bretanya vota sortir de la UE el 2015 les negociacions duraran anys i la UE tractarà de preservar en les negociacions l'aplicació del màxim possible de normativa comunitària al país sortint.

Escòcia no és Turquia. L'argument anterior reforça la idea que una Catalunya independent tindria temps suficient per renegociar des de dins la seva ‘reincorporació’ a la UE. Així ho diu l'expert Graham Avery a la web del Parlament britànic: una Escòcia independent negociaria des de dins la seva ràpida reincorporació a la UE. El 'fast track' (camí d'accés ràpid) és el que defensa Avery i el que descarta que Escòcia hagi de posar-se a la cua darrere de Turquia, com diu Espanya. 'The Economist', el setmanari econòmic més influent del món i partidari del 'no' al referèndum escocès, postula en un article sobre Escòcia (3 de novembre de 2012) que "una Espanya cada vegada més endeutada i més dependent dels diners del BCE no podrà vetar a ningú a la UE ".

La UE és encara una petita unió d'estats, molt lluny d'una Europa federal, amb un pressupost anual tan sols quatre vegades més gran que el de la Generalitat (130.000 milions, el 0,8% del PIB UE-28). A la UE, Espanya ostenta el rècord d'incompliments i males transposicions de normatives comunitàries, amb centenars d'expedients per ajudes il•legals de l'Estat. Els que, des de Madrid, apel•len tot el dia a l'imperi de la llei i el seu literal compliment no són precisament els millors alumnes per demanar expulsions.

Molt més important per a Catalunya és continuar participant del mercat únic europeu o espai econòmic europeu (EEE), que garanteix la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals i que és l'autèntica font de progrés i riquesa d'Europa. Aquest és el gran èxit europeu del segle XX, que altres continents imiten. Suïssa, Noruega i Andorra ─que no són membres de la UE─ tenen subscrits acords amb la UE per estar en aquest espai.

Si Catalunya fos expulsada de la UE, aquesta té competències exclusives per negociar els acords relatius a l'EEE, i des de l'últim Tractat de Lisboa no cal la unanimitat per aprovar: l'article 207 fixa que es poden concertar per majoria qualificada de països (dos terços) i també necessita el vot favorable del Parlament Europeu.

ESPANYA NO té dret ni capacitat de veto efectiu per si sola per evitar que Catalunya segueixi en l'EEE, un espai de 500 milions de persones. Espanya no té capacitat per articular una minoria de bloqueig a la UE (un terç) per expulsar Catalunya de l'EEE: a casa hi ha més de 4.000 multinacionals europees que mai deixarien que Espanya exoulsés Catalunya d'aquest espai econòmic europeu.

El lideratge a la UE no el dóna la dimensió d'un país sinó les bones pràctiques que pot oferir als altres membres. Per això alguns països petits són líders i alguns grans no. La 'marca Espanya' cotitza avui sota zero a la UE, com explica el professor madrileny Ignacio Molina en un demolidor article a la revista de la madrilenya Fundació Elcano (13 març 2013). PP i PSOE farien bé en negociar amb Catalunya com Cameron ha fet amb Escòcia. Com deia 'The Economist' (22 de desembre de 2012), amb una "economia espanyola tan dolenta, no és estrany que els polítics catalans parlin seriosament de secessió".

Ramon Tremosa
Eurodiputat de CiU

Article publicat al diari El Periódico el dilluns 9 de desembre del 2013

07 de desembre 2013

Quan siguem federals

Finalment la fotografia amb la Delegada del govern de Madrid senyora Llanos de Luna ha aconseguit aclarir quins partits estan a la banda unionista, es a dir els partits catalans que opten perquè Catalunya continuï dins d’Espanya: PP, C’s i PSC. El Pere Navarro (PSC) ha brindat amb LLanos de Luna la vigília del 6 de desembre dia de la Constitució. Avui el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha fet una clau de volta més en la seva deriva antisobiranista, doncs ha assegurat que el procés sobiranista català no té cap suport internacional. La conclusió del líder del PSC és que si finalment CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP arriben a un pacte, "l'acord serà paper mullat" perquè no s'ha tingut en compte l'Estat en la negociació i s'ha optat per una via unilateral. Ell està promocionant a tort i dret la via “federalista”. Doncs bé, Jofre Llombart periodista i sotsdirector d’El Món a Rac-1, ha fet una mena de Decàleg que el PSC-PSOE i també per descomptat el PP, haurien de signar quan fóssim federals. Si voleu llegir-lo ho podeu fer tot seguit més avall. És interessant i francament divertit comprovar quins capítols mínims tindria si fos arribat el cas (Déu no ho vulgui) el Decàleg del Federalisme.

Quan siguem federals

I. Quan siguem federals, Catalunya serà reconeguda a la Constitució com una nació amb dret a decidir.

II. Quan siguem federals, la nova Constitució Espanyola abolirà l’article que atribueix a l’Exèrcit la garantia de la unitat territorial perquè dues nacions federades lliurement no tenen perquè tenir les armes com a amenaça.

III. Quan siguem federals, Catalunya tindrà un concert econòmic com el basc. Recaptarà tots els impostos i després en donarà una part, pactada amb l’Estat, pels serveis que l’Estat presta a Catalunya. La clau de la caixa la tindrà la Generalitat.

IV. Quan siguem federals, s’abolirà la Llei Soraya d’administracions autonòmiques (la que ahir publicava La Vanguardia) i Catalunya tindrà garantit el Síndic de Greuges, el Centre d’Estudis d’Opinió, el Servei de Meteorologia de Catalunya i les oficines a l’exterior.

V. Quan siguem federals, es derogarà la llei Wert i Catalunya tindrà blindades les competències en ensenyament i cultura. Tenir blindades les competències en ensenyament vol dir que és la Generalitat la que decideix quines assignatures es cursen, quantes hores i de quina manera s’avaluen.

VI. Quan siguem federals, el català serà llengua oficial a Catalunya i d’especial protecció a la resta de l’Estat. Totes les administracions a Catalunya, inclosa la de justícia, hauran de fer-lo servir com a llengua vehicular. I el Ministeri d’Afers Estrangers elevarà al Parlament Europeu una petició perquè el català sigui reconegut com a idioma oficial a les institucions europees.

VII. Quan siguem federals, les polítiques socials es decidiran des de Catalunya: això inclou la gestió de la immigració, les beques, la llei de la dependència, les ajudes al tercer sector, la gent gran, la joventut o la violència de gènere.

VIII. Quan siguem federals, la última paraula en les infraestructures i la gestió territorial la tindrà la Generalitat.

IX. Quan siguem federals, el Servei Català de Trànsit podrà decidir unilateralment quines sancions aplica als conductors infractors.

X. Quan siguem federals, l’Estat espanyol reconeixerà les seleccions esportives nacionals. És més, les promourà davant les federacions internacionals (FIFA) i del Comitè Internacional Olímpic com he fet el Regne Unit amb Escòcia, Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord.

Es desconeix si la reforma federal del PSC i del PSOE inclou tots aquests punts. Per sota d’això no és federalisme sinó autonomisme 2.0. Però en el supòsit que el PSOE defensés aquest decàleg, llavors convindria que el PP també l’assumís com a propi perquè tot això exigeix una reforma de la Constitució i per tant el concurs dels dos grans partits de l’Estat. I intueixo que el PP ho deu veure amb bons ulls. He arribat a aquesta conclusió perquè el PSC va marxar del Dret a Decidir en considerar que la consulta no es pot sol·licitar si no té l’autorització prèvia del Govern Espanyol. Per tant, és de suposar que si el PSC s’ha atrevit a proposar un model federal és perquè Mariano Rajoy ho ha autoritzat. És així, oi?

Jofre Llombart
Periodista

Article publicat al diari elSingulardigital.cat el dimecres 4 de desembre del 2013